LOS DESORIENTADOS, d’Amin Maalouf

11 Gen

El meu tiet Manuel Jara llegint Los desorientados. Una persona gens desorientada i rebel a la seva manera. L’únic d’una família d’immigrants que ha resistit en el seu poble d’origen.

La guerra. Sempre la maleïda guerra. El Líban va encetar una llarga guerra civil l’any 1975 i  es va prolongar en diferents fases de conflictivitat fins els anys noranta. Amin Maalouf dóna veu a la seva generació per explicar-nos les diferents maneres amb les quals els joves libanesos s’hi van enfrontar. L’exili va ser una de les opcions triades per moltes famílies.

Adam, exiliat a França i protagonista de la novel·la, retorna  al Líban després de vint i cinc anys per acomiadar-se de Mourad, el gran amic del passat que es mor. Un cop al país Adam organitza la trobada dels Bizantins. Els vells amics. El  grup de joventut en el qual els seus membres van canalitzar  les esperances d’un país millor. La guerra però va desfer les relacions. Uns van morir, altres van marxar a l’exili i altes van quedar-se al país.

Amb l’ajuda d’un dietari i de diàlegs clarividents l’autor reflexiona sobre diferents temes: l’exili, l’amistat, les relacions socials, el pas del temps, les revolucions…  La convivència entre les comunitats religioses i el poder social de les diferents faccions del Líban ocupa una part important de la novel·la. El llibre dóna testimoni a través dels diversos personatges de l’amplitud d’opcions. El Líban: un petit país àrab amb presència de  catòlics, musulmans, drusos i seculars. Pacifistes i guerrillers. Radicals i conciliadors. Purs i corruptes. Maalouf no parla  només del seu país. El món àrab i el món occidental són analitzats amb les seves virtuts i els seus defectes.

Mapa de la zona de la web Café historia

La novel·la està impregnada constantment d’un filtre ètic. En aquest sentit Maalouf irradia un humanisme proper en el qual basa moltes de les reflexions individuals per carregar-se els extrems ideològics de la política i la religió.

És davant de la tragèdia humana més gran on Maalouf reivindica l’ètica. La manera d’afrontar una situació límit pot ser molt diferent entre les persones. Pot sortir el millor i el pitjor. Maalouf, sempre vital i optimista, sentencia “més val equivocar-se en l’esperança que encertar en la desesperació”.

Adam i Amin Maalouf  comparteixen semblances. Els dos són originaris del Líban i exiliats a París des de fa més de cinc lustres. Per força bona part del llibre ha de ser autobiogràfic.

Amin Maalouf va néixer al Líban el 1949. El 1975 es va exiliar a França. Lleó l’africà és la seva novel·la més reconeguda. Va guanyar el Premi Goncourt   per La roca de Tanios. L’any 2010 va guanyar el Premi Príncep d’Astúries i el 2012 va ingressar a l’Acadèmia francesa.

Los desorientados és una novel·la absolutament brillant. Ens trobem una altra vegada, com passa amb els grans escriptors, que no és només la història que comunica l’autor el que et farà  gaudir, per sobre de tot està l’acurat estil narratiu de Maalouf. És la seva bellesa. Tan senzilla i tan difícil de trobar.

No perdeu el temps, aneu a la llibreria i feu-vos amb la novel·la. És una aposta segura. Los desorientados és cavall guanyador. 

Los desorientados d'Amin Maalouf.

Títol: Los desorientados   Títol original:  Les Désorientés  Autor: Amin Maalouf   Traductor:  María Teresa Gallego Urrutia   Primera edició: Novembre de 2012   Editorial:  Alianza  EAN:  978-84-206-0889-1    Format:  Rústega, 524 pàg. 22 euros.

Els enllaços

1.Vídeo d’una entrevista a Amin Maalouf a París. Subtitulat en castellà. Fes click aquí.

2.Vídeo de la roda de premsa d’Amin Maalouf en el CCCB de Barcelona en motiu de la presentació de Los desorientados. Fes click aquí.

3.Ressenya de Los desorientados en el bloc: Las lecturas de Guillermo. Fes click aquí.

4.Entrevista a Amin Maalouf en el diari El País. Fes click aquí.

5.Per saber una mica de la guerra civil del Líban. Informació resumida a Mediterráneo sur. Fes click aquí.

6.Per aprofundir molt en el conflicte libanès. Informació ampliada a Revista de Paz y Conflictos. Fes click aquí.

8 Respostes to “LOS DESORIENTADOS, d’Amin Maalouf”

  1. LaMirandolina 11 gener 2013 a 2:14 #

    Que bé! Una ressenya sobre aquest llibre, ara sí que ja no tinc excusa per no llegir-lo, sobretot perquè és molt engrescadora. Tinc molt bon record de Lleó l’Africà i quan vaig veure aquesta nova obra de Maalouf vaig pensar que m’hi havia d’endinsar. Gràcies per acabar-me de convèncer! Saps si n’han fet ja l’edició de butxaca?

    • jordi1973 11 gener 2013 a 9:42 #

      Ei, bon dia Mirandoliona! És agradable veure’t per aquí una altra vegada. Encara no l’han fet en butxaca. Si decideixes comprar-te el llibre és, com pots imaginar, una bona inversió.

  2. Quadern de mots 11 gener 2013 a 6:45 #

    Apuntada, així m’estrenaré amb l’autor.

  3. manelxicota 11 gener 2013 a 10:21 #

    Molt bona recomanació Jordi, gairebé com totes les que podries fer de les obres d’en Maalouf, les darreres del qual van força en aquesta línia de reinvindicar l’ètica en tots els àmbits de la vida.
    Un dels millors llibres llegits durant l’any que acabem de tancar…, un any ben lluït en aquest sentit!

  4. aturem la guerra mollet 11 gener 2013 a 11:10 #

    Gràcies per la recomanacio. Nomès un petit detall, el mapa utilitzat conté un greu error: La capital d’Israel no és Jerusalem, sino Tel Aviv, centre diplomàtic i economic del pais. Jerusalem pateix una ocupacio militar des de 1967, i logicament la reivindican com a capital. Tanmateix, la comunitat internacional no li reconeix. Jerusalem i Betlem tenen un estatus de ciutat internacionals, per les implicacions d’actors estrangers que ha tingutal llarg de la seva complicada historia. A Ramala se li diu capital politica i economica palestina, pero aixo és per defecte, i a les negociacions, potser inutils, Jerusalem continua sent la capital palestina, malgrat que la ocupacio interminable ho faci impossible. Admetem que l’error de percepcio inconscient que es fa, sovint té una explicacio senzilla:els mitjans tenen per costum retransmetre les croniques periodistiques des de Jerusalem, normalitzant aquesta visio. I poques vegades s’esmenta la questio fonamental de l’ocupacio militar i la colonitzacio. Per tant, per molt que vulguin donar la imatge als mitjans que Jerusalem els hi pertany, i circulin aquests mapes una mica per tot arreu, s’ha d’entendre el contexte. Maalouf s’ho mereix bé.

    • jordi1973 11 gener 2013 a 15:29 #

      Moltes gràcies per l’apreciació. La veritat és que en la majoria de mapes és Jerusalem la ciutat que apareix com a capital d’Israel. De fet ni em vaig adonar ja que el que buscava era un mapa on aparegués ben definit el Líban. Acabo d’actualitzar la ressenya amb un nou mapa. En tot cas i si tens possibilitat podries passar-me un mapa actualitzat de la zona i el publicaria en la ressenya.

      • aturem la guerra mollet 11 gener 2013 a 18:36 #

        De res, gràcies a tu. Que quedi clar que és nomès un detall, pero prou significatiu. En qualsevol cas, no nomès era una questio de capital, sino que tampoc apareixien els territoris ocupats palestins, com si hi hagués una annexio de facto. Respecte als mapes, doncs una bona manera d’evitar caure en aquestes trampes de representacio,que existeixen més sovint del que ens pensem, és consultar les fonts de l’institucio de les Nacions Unides, ja que és la màxima referència en fiabilitat per a questions de dret internacional. Ens agradi o no l’eficacitat d’aquest organisme, és un minim de garanties per a la defensa d’un equilibri menys o més civilitzat entre les nacions del mon,i encara gràcies, que ens ha costat dues guerres mundials arribar-hi. El problema és la seva pèrdua de credibilitat, que té molt a veure amb la incapacitat de resoldre certs conflictes que duren massa.
        Aqui l’enllaç amb mapes de l’ONU : http://www.un.org/es/maps/

        Per cert també hi ha una base de dades molt actualitzada, d’un organisme de treball de l’ONU, l’ OCHA, amb mapes de la regio temàtics, a on es reflexen amb gràfics les darreres estadistiques i violacions de drets humans. Aqui tens l’accès directe per als territoris ocupats palestins, al marge dret es pot fer una recerca per paisos.

        http://reliefweb.int/updates?f%5B%5D=field_source%3A1503&f%5B%5D=field_content_format%3A12&f%5B%5D=field_country%3A180

        Aprofito per felicitar-te per les teves ressenyes, que estan molt ben documentades.

      • jordi1973 12 gener 2013 a 0:30 #

        Els mapes d’aquesta zona són sempre un tema força complicat. Des del meu punt de vista existeixen dos tipus de mapes: els mapes de facto (els mapes que fan els països vencedors) i els mapes ideològics (els mapes dels estats o nacions sense estat que volen recuperar el territori que han perdut per una guerra, per una ocupació, per les dues coses etc.).

        El naixement de l’estat d’Isarel l’any 1948 es fa a partir de les guerres i les ocupacions de molts territoris: Egipte, Jordània, Síria, Palestina i també del Líban. Israel és l’estat vencedor de la zona. Ens agradi o no.

        Una altra cosa és la lluita, la reivindicació de justícia tant dels palestins com de la resta de països per recuperar les antigues fronteres. Un dret amb el qual estic totalment d’acord, el defenso i el reivindico i pel qual dono suport a les iniciatives que feu els activistes des d’Aturem la guerra Mollet. Palestina ha de ser un estat lliure i la seva població ha de viure en pau, amb dignitat i amb tots els drets.

        En el mapa tampoc apareix el Kurdistan (un estat sense nació dividit entre Turquia, Síria, Iran i Irak).

        La idea de posar un mapa en la ressenya de Los desorientados ha estat bàsicament per situar el Líban en el món.

        Una abraçada i gràcies per l’enllaç dels mapes de l’ONU.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: