10 LLIBRES D’AUTOAJUDA (que mai es publicaran)

12 set

Autoajuda 20 004

Com a mínim hi han dos moments l’any per proclamar els nous propòsits personals per encarar el futur: per any nou i després de les vacances d’estiu. El gimnàs, la dieta i deixar de fumar són alguns dels reptes més populars durant el mes de setembre.

Per dur a terme aquests propòsits molta gent utilitza els llibres d’autoajuda, que cada vegada tenen més presència en les llibreries i que els mitjans de comunicació (programes de ràdio especialitzats, revistes temàtiques, etc.) amplifiquen amb entrevistes i recomanacions. Els llibres d’autoajuda cobreixen actualment una gran varietat de patologies i van a més.

No sóc lector dels llibres d’autoajuda. Tampoc en sóc un detractor. Amb els llibres d’autoajuda em passa el mateix que amb el ioga. No m’hi veig per eliminar l’estrés. En plena sessió m’entraria el riure. Prefereixo fer una cervesa amb els amics o anar a caminar a la muntanya.

Els llibres d’autoajuda no fan mal, normalment estan escrits amb sentit comú i poden servir per millorar la qualitat de vida de molta gent que ho passa malament. Tot i que el món de l’autoajuda és molt ampli, la major part dels llibres publicats incideixen sempre en aspectes com l’autoestima, la tolerància al fracàs, la seguretat en un mateix, la recerca de la felicitat, saber gaudir de la vida, ser assertiu, ser positiu i millorar com a persona. L’autoajuda la trobem arreu en llibres relacionats amb la salut mental, el món laboral, la sexualitat, la cuina, etc.

Autoajuda 20 005

Trobo però que en els darrers anys, amb la crisi econòmica i amb el conseqüent patiment de la gent, els autors d’autoajuda no han estat a l’alçada. Sembla que els llibres estiguin dirigits només a solucionar els problemes d’una classe mitja-alta. Els problemes han canviat molt.

Abans de la crisi econòmica tornar de vacances i començar a treballar generava un gran malestar, problemes d’adaptació i fins i tot depressions. Ara, la sort és tenir feina.

Abans de la crisi econòmica es decoraven les cases sota l’influència del Feng Shui. Ara per moltes famílies el problema és que el banc els ha desnonat i no tenen casa.

Abans de la crisi econòmica es feia el mètode Dukan per aprimar-se. Ara el problema és gestionar els diners per poder comprar aliments fins a final de mes.

Tot és una mentida ha tingut accés a 10 llibres d’autoajuda (que no es publicaran mai). La ressenya d’avui és una petita estripada entre l’humor i l’indignació. El post vol servir per donar-vos la benvinguda al bloc un cop les vacances d’estiu ja arriben a la seva fi. Acompanyeu-nos en aquest nou viatge literari. Comenteu, compartiu i opineu.

I tu tens algun propòsit per dur a terme? Quin llibre d’autoajuda trobes a faltar i penses que s’hauria d’escriure?

 

1.UN CURS DE MIRACLES PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, (Foundation Inner Peace)

un_curso_de_milagrosD’acord, la Diada d’enguany ha estat espectacular. Una altra demostració de força. Festiva i transversal. Però hi haurà un moment en el qual s’haurà de fer un pas més. És clar que des de Madrid posaran totes les dificultats possibles. Ens hauria de preocupar però, les decisions que es prendran des dels partits polítics a Catalunya. Totes les generacions han tingut els seu fracàs. El procés cap a la independència podria ser el nostre. El poble apunyalat, traït i manipulat. No seria la primera vegada ni l’última. És per això que Un curs de miracles per a la independència de Catalunya arriba en un bon moment. Tot ajuda.

 

2.¿QUIÉN SE HA LLEVADO MI CASA?, de Spencer Johnson, M.D. (Empresa Activa)

Autoajuda 5En anteriors faules d’Spencer Johnson el robatori era de formatge i servia per conscienciar de la necessitat de ser flexibles per adaptar-se als canvis de la vida (¿Quién se ha llevado mi queso?). Com podem ser flexibles si no tenim casa? Com podem crear un nou país si la població està endeutada i l’han fet fora de casa seva? Com pot ser que encara no hagi petat tot? Cada família que es queda sense habitatge és una potencial família kamikaze.

 

 

3.SOPA DE POLLO PARA TU MAYORDOMO Y BOGAVANTE PARA TI, de Jack Canfield i Mark Víctor Hansen (Alba)

Autoajuda 1Diuen que els rics també pateixen la crisi. Alguns han hagut de vendre propietats per tenir liquiditat. Amb aquest llibre els autors del popular Sopa de pollo para el alma, volen cuidar totes aquelles famílies adinerades que degut a la crisi han estat sacsejades en el seu ampli fons d’armari. El llibre conté molts articles per esperonar la seva motivació. El text sempre gira al voltant d’un mantra de menyspreu: “No cal tenir pena dels pobres, si pugessin ens arrancarien els ulls. Ells són culpables de la seva situació”.

 

 

4.UNA MOTXILLA PER PORTAR EL PA DE MOTLLE I EL FUET, d’Elsa Punset (Pòrtic)

Autoajuda 11Aquest llibre està dirigit a les ànimes lliures. Aquells que agafen una motxilla, l’omplen amb quatre coses i se’n van a veure món. Sí, són quatre coses, però no és fàcil triar-les. Qui t’ajudarà? L’autora d’Una motxilla per a l’univers, la mediàtica Elsa Punset.  El seu pare, el mitificat Eduard Punset, ha declarat que “el llibre és 100% natural, res artificial. Un llibre amb doble enfornat. Per tornar a llegir amb pa, aiiiii”. Sospitem que tot i que no signa el llibre en Punset hi ha posat cullerada…

 

 

 

5.DIOS VUELVE EN UN DRONE, de Joan Brady (EdicionesB)

Autoajuda 12Joan Brady és un paio que té bons contactes. Diuen que té fil directe amb el més enllà. Els seus llibres estan en el límit de l’autoajuda, els llibres conspiradors, la narrativa apocalíptica i la paranoia. De fet, en el seu best-seller Dios vuelve en una Harley, ja ens avisava que Déu estava per les nostres terres. Ara ha deixat Los Ángeles del Infierno i la Harley. “Déu està molt emprenyat i fins els collons dels humans”  ha declarat en Brady. En el llibre l’autor desvetlla que en breu el Déu justicier es manifestarà i ens començarà a enviar Drones per castigar-nos. El dia del judici final s’acosta!

 

 

6.CONTROLE SUS TERTULIANOS ANTES QUE ELLOS LE CONTROLEN A USTED, d’Albert Ellis (Paidós)

Autoajuda 13Els tertulians estan a sou per analitzar l’actualitat però l’anàlisi sempre es fa en funció del mitjà de comunicació pel que treballen. Parlen absolutament de tot, però de tot és impossible que en sàpiguen, no? Els tertulians influeixen i creen opinió, però no són creïbles. Els tertulians són uns mercenaris. Albert Ellis, un expert en la gestió de les emocions (Controle su ira antes que ella le controle a usted / Controle su ansiedad antes que ella le controle a usted)  ens ofereix en aquest llibre una guia per desenganxar-nos dels debats que ocupen bona part de les graelles televisives i radiofòniques dels mitjans. He vist com amistats de tota una vida han acabat trencant-se per la influència dels tertulians. Un es creia en Paco Marhuenda i l’altra la Pilar Rahola. Si no vols que et passi això, aquest és el teu llibre.

 

7.GENT TÒXICA QUE CONTROLA EL PAÍS, de Bernardo Stamateas (Ediciones B)

Autoajuda 9Pot ser algú encara hi creu en aquesta democràcia  mafiosa que tenim. Doncs bé, un llibre per a ingenus i per fer-se major d’edat. Un llibre que desemmascara tots els corruptes que controlen i intoxiquen el país: polítics, banquers, monarquia, església…  Un llibre que també deixa oberta una escletxa d’esperança. El canvi vindrà de baix a dalt. Les lluites dels nombrosos col•lectius socials i les energies de tantíssima gent anònima tindran com a conseqüència el progrés i la modernització del país amb la desaparició progressiva de la gent tòxica que actualment dirigeix el país. 

 

8.ES FÁCIL DEJAR DE JUGAR AL CANDY CRUSH SAGA SI SABES CÓMO, d’Allen Carr (Espasa)

Autoajuda 3Atenció a les xarxes socials i les addiccions que han generat! Cada cop tenim més vida (una vida paral•lela i poc real) dins els Facebooks, els Twitters i els Instagrams. Estem massa  pendents de l’ostentació, de l’exhibicionisme i de quants m’agrada ens han posat. Molta gent ha substituït els llibres pels mòbils. Són com zombies. Allen Carr és un autor molt popular per haver ajudat a deixar el tabac i no fumar mai més. Ara ens ofereix una guia per desintoxicar-nos de les xarxes socials d’internet. Si us plau, no m’envieu invitacions per jugar al Candy Crush Saga!

 

9.EL MONJO QUE ES VA VENDRE EL SEU ANUS, de Robin Sharma (Labutxaca)

Autoajuda 14Doncs sí, es veu que el monjo ja s’ho havia venut tot. A El monjo que es va vendre el Ferrari es va vendre el cotxe. Després també es va vendre la mel del monestir i diferents obres d’art romànic en subhastes il•legals clandestines. Actualment el monjo té un piset a l’eixample de Barcelona, s’anuncia en les pàgines de contactes dels diaris seriosos i de tant en tant fa el carrer. Quina és la lliçó que ens vol transmetre Robin Sharma amb aquest curiós llibre? Ens està justificant la prostitució? o potser és una manera d’explicar-nos que la gent es busca la vida com pot? Segurament, d’una manera metafòrica, ens està explicant la situació de tots plegats, perquè la crisi ha fet que tothom en major o menor mesura ens hàgim hagut d’empassar totes les retallades, totes les lluites, tots els nostres somnis… pel darrera.

10.VOSTÈ POT DESTROSSAR LA SEVA VIDA, de Louise L.Hay (Entramat)

Autoajda 11Ja era hora que algú tingués la valentia de publicar un llibre d’aquest tipus. Hi ha gent que li agrada complicar-se la vida. És així. No volen solucions per millorar la seva situació. Després de Vostè pot sanar la seva vida, Louise L. Hay fa un tomb catàrtic i ens ofereix en aquest llibre un gran ventall de possibilitats per destrossar-se la vida: els millors països per contagiar-se de malalties infeccioses, els delictes més originals, les drogues més modernes, els millors carrers i clubs per enganxar unes bones MTS, etc. Potser estàs amargat, ets infeliç, la teva vida no té cap sentit i allò que vols és acabar-te d’enfonsar. Perquè cadascú viu la vida com vol, aquest llibre t’ajudarà.

 

Autoajuda 20 006

Festival de literatura en 10 llibres. Bon estiu 2014!

30 jul

BeFunky_Festivaldeliteraturaestiu2014.jpg

Tinc un festival preparat. És un festival literari per gaudir durant l’estiu. De cop i volta arriben les vacances amb els seus dies lluminosos. Aniré consumint el temps sense preses i trobant llargues i memorables hores d’estiu per llegir tranquil•lament i capbussar-me en fantàstiques novel•les. Perquè llegir també és un festival, fet a la nostra mesura i on cadascú tria els seus llibres. Ja tens preparat el teu? Què llegiràs aquest estiu?

Li he posat l’ull a 10 llibres… No els podré llegir tots, però tampoc veiem tots els grups de música en els festivals d’estiu, no? Davant dels festivals, siguin del que siguin, el que tenim sobretot és molta il•lusió!

Ja que des de fa una setmana Tot és una mentida disposa d’un compte de twitter, amb el qual podeu seguir les actualitzacions del bloc, he pensat que els llibres que us presento a continuació poden ser explicats en 240 caràcters, que com sabeu és l’espai que ocupa una piulada.

Tanquem per vacances. El 12 de setembre Tot és una mentida tornarà a estar operatiu. Els millors desitjos a tots i molt bon estiu a tothom!

1.COR MENTIDER, de Marc Cerdó (El club editor)

Millors estiu 5Segon llibre de l’escriptor mallorquí Marc Cerdó. Sobre les segones oportunitats i les dificultats en les relacions sentimentals. Expectant.

Més informació: Cartes electriques, Núvol, Lectures de L’Espolsada, Time Out Barcelona.

 

 

2.THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta (Periscopi)

Millors estiu 2Com encaixar la desaparició del 2% d’humans a la terra? Ciència, religió, fanàtics. HBO l’ha adaptat a sèrie televisiva. Ficció distòpica.

Més informació: Edicions Periscopi, Downuder-literatura, Lisa’s Other Bookshelf.

 

 

3.GALVESTON, de Nic Pizzolatto (Salamandra)

BeFunky_Millors estiu 15.jpgPrimera novel•la de Nic Pizzolatto, guionista de la sèrie True Detective. Negra i americana. Inaugura la col•lecció Black de Salamandra.

Més informació: web de Nic Pizzolatto, Sunday Book Review, Spinetingler.

 

 

4.RITOS FUNERARIOS, de Hannah Kent (Alba)

Millors estiu 6Basada en la història d’Agnes Magnusdottir, l’última dona decapitada a Islàndia el 1829 acusada d’assassinat. Força aplaudida, molt premiada.

Més informació: Lo que leo lo cuento, Entre montones de libros, Si no leo desespero.

 

 

5.PASTORÀLIA, de George Saunders (Edicions 1984 / Alfabia)

Millors estiu 11Millors estiu 12Posi’m el del Saunders, aquell americà que escriu relats. Posi’m Pastoràlia, que vull un llibre sobre perdedors, contradiccions i desencants.

Més informació: Edicions 1984, Alfabia, Els de dalt Directa.

 

 

6.BIG BROTHER / GERMÀ GRAN, de Lionel Shriver (Anagrama / L’Altra)

Millors estiu 8Maquetación 1Canya a les actituds extremes i al papanatisme. Obesitat, dietes, pèrdua de pes i el menjar com a obsessió. Mordaç i irònica. Big Shriver!

Més informació: L’Altra editorial, Anagrama, Catorze, ABC Cultura.

 

 

7. EL MEU POBLE VIURÀ, de Leila Khaled (Tigre de paper)

Millors estiu 3En realitat l’ocupació és el terrorisme. Autobiografia de l’activista palestina Leila Khaled. Tota una vida en lluita. Visca Palestina lliure!

Més informació: Tigre de paper, Verkami: Intifada literària, ¿Quién es Leila Khaled?.

 

 

8.EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson (Seix Barral)

Millors estiu 4Ganes de llegir El Huérfano, una novel•lassa en tota regla. Guanyadora del Premi Pulitzer i que té Corea del Nord com a gran protagonista.

Més informació: El País-Babelia, Corea del Norte para principiantes.

 

 

9. BELLA REVUELTA, d’Andrew Boyd i Dave Oswald Mitchell (mil razones)

Millors estiu 1041 tàctiques, principis i teories per canviar el món, assolir la justícia i afrontar la revolta amb bellesa. Visca la pau, visca transgressió!

Més informació: mil razones Beautiful Trouble, Re-VisionesKickstarter.

 

 

 

10.UN DÍA DE FUEGO, de Beppe Fenoglio (Sajalín Editores)

Millors estiu 16Partisà italià, mestre del relat breu i gran escriptor. Ara, tots els contes de Beppe Fenoglio en un sol volum per Sajalín. No me’l perdré…

Més informació: Sajalín editores, BCNCultura.cat, antequeralee.

 

 

 

fINAL RESSENYA

AÑOS LUZ, de James Salter

17 jul

 

James Salter 2 002

Què hem vingut a fer aquí? Què ens dóna la felicitat? Això és tot? Pot la cultura, els fills, el sexe, l’art, els amics, la família… donar-nos un sentit per viure en plenitud?

A Años luz el matrimoni que formen en Viri i la Nedra és aparentment reeixit. L’educació de les seves filles (Franca i Danny) els uneix i els dóna un sentit de cohesió en la lluita diària i en els objectius com a parella. Viuen en una impressionant casa als peus del riu Hudson a les afores de Nova York. Un poni, un conill, una tortuga i un gos formen part d’aquesta família benestant que sembla tenir-ho tot de cara per ser feliç.

La vida és tossuda, però. Allò públic no es correspon amb allò privat. Una cosa és l’aparença i un altre és la realitat. Les cartes bones no són cap assegurança de vida, cal saber jugar-les. Així, a poc a poc, en cinc actes i en el transcurs de dues dècades, assistim al demolidor retrat del fracàs de la parella.

Años-luz-James-Salter.jpg

El motor de la novel•la és ella. Nedra Berland és una dona de bellesa aclaparadora i de cervell inquiet. Sexualment activa (amb els seus amants), culturalment curiosa (aprofundeix en l’art, en la literatura, el teatre…) i que s’entrega al gaudi dels plaers mundans (consumir, viatjar, beure, fumar…). Té, però, una mena de buit permanent. Investiga, busca i reflexiona. El seu cap fuig constantment cap a la recerca de la llibertat, cap a la troballa de l’essència vital.

En Viri és un arquitecte notable (tot i que no prou reconegut pel seu parer) i un pare de família excel•lent . També té amants però a diferència de la seva dona, que sembla arrauxada davant la vida, ell s’enfronta al dia a dia amb por, amb l’actitud de conformar-se i cedir.

La mirada de James Salter és neta però sense concessions sentimentals. Años luz és una novel•la profundament trista, on es tracten diversos temes. Com s’encaixa la relació de parella amb les diferents actituds amb què afrontem la vida? Com s’ajusten els fracassos individuals, les il•lusions trencades i les decepcions amb el pas dels anys? Existeix el sentit d’una puresa existencial? Massa tard per les segones oportunitats? On trobem la grandesa de viure? L’inapel•lable pas del temps és, sense cap mena de dubte, el gran tema d’aquesta meravellosa novel•la.

Quan acabis el llibre hauràs crescut amb els personatges i molt probablement t’emportaràs alguna lliçó que romandrà dins teu per sempre més. És d’aquelles novel•les reparadores, d’aquells llibres dolorosos que et modifiquen. De la seva lectura sortiràs renovat, tot i que pel camí també correràs el risc d’enfonsar-te. Aquesta novel•la és un talla venes total.

JamesSalterVintage.jpg

Poètica, apassionada i precisa, la narrativa de James Salter és un autèntic festival literari! Construccions brillants, textos exquisits i frases que a vegades no tenen un enllaç lògic, sinó més aviat al•legòric, simbòlic o de lectura oberta.

Diuen que Años luz, que va ser publicada el 1975, és la millor novel•la de l’escriptor americà. James Salter (1925, Nova York) va ser pilot de les Forces Aèrias Americanes i va lluitar a la guerra de Corea. Després de publicar el 1956 Pilotos de caza, el seu primer llibre, va abandonar l’exèrcit i es va dedicar a escriure. Va fer de periodista i de guionista i va anar conformant una esplèndida carrera literària. L’editorial Salamandra ha recuperant els seus llibres i els ha anat editant. James Salter té 88 anys i aquest any ha publicat, després de més de trenta anys sense fer-ho, la novel•la Todo lo que hay (Salamandra) / Això és tot (Edicions 62).

El mestre Salter explica que per viure amb virtuosisme calen quatre ingredients: prudència, fortalesa, justícia i misericòrdia. El dia que vaig acabar de llegir Años luz va coincidir amb la descoberta de la cançó We are unhappy, dels Bonnie ’Prince’ Billy. Podria ser la banda sonora del llibre. La vida ens té reservades moltes sorpreses que al cap i a la fi són les conseqüències de les nostres decisions, siguin bones o dolentes. Res és casual. Tant de la cançó, com del llibre emanen grans certeses. Quines són les teves?

Nothing is better. Nothing is best. We are unhappy. We are unblessed.

Títol:  Años luz   Títol original:  Light years Autor:  James Salter   Traductor:  Jaime Zulaika   Primera edició:  setembre de 2013  Editorial:  Salamandra   EAN:  978-84-9838-563-2   Format:  rústega, 384 pàg. 19 euros. Altres ressenyes: El bloc de l’escriptor i crític literari Rafael Narbona, Luis Matías López a Público.es, el bloc Estamos leyendo, entrevista d’Inés Martín Rodrigo a la secció de cultura de l’ABC.es

TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente

4 jul

Te quiero porque me das de comer 019

1.Té una manera d’escriure que fa por, diuen

Te quiero porque me das de comer: de David Llorente (Madrid: 1973): publica Alrevés editorial: novel•la addictiva: experiment literari amb un resultat absolutament brillant: d’estructura innovadora i sorprenent: sense punts a part: ús de la coma, el punt i seguit i sobretot dels dos punts: novel•la negra: molt sòrdida. Personatges: Max Luminaria (de petit va ser víctima de tot tipus de vexacions per part dels companys d’escola: súper intel•ligent: cap de cirurgia: assassí de la moneda): Casimiro Balcells (comissari de policia: alcohòlic: enamorat de Joe Foster): Marcelo Saravia (perdedor: fot banyes a la dona: presidiari: extorsionador): Mondelo (jugador de mus: maltractador): el pare Manuel (el capellà del barri: pedòfil). Espais de la novel•la: Madrid: Carabanchel: Institut de Batxillerat Sebastián Oller: Hospital Central: Teatre Arlequín: Escola Leopoldo María Panero: Parc Pan de Higo: Recreatius Paraíso: Bar de la Pepi: Presó de Carabanchel: Personatges: Octavio Real de la Huerta y Rubio-Montoro (primera víctima de l’assassí de la moneda): Oskar Tofi (professor de gimnàstica): Greta Santamaría (amant de Marcelo Saravia): Denís Bodiroga (paralític): Leire Hernández Gallego (directora de I.B. Sebastián Oller: dèspota: corrupta: insatisfeta): Enrique Cillán (suïcida).

Tequieroporquemedasdecomer2Funky.jpg

2. Aquest home no perdia els nervis, molt menys quan escrivia

Enumeracions: morts de famosos: fets històrics dels últims trenta anys: escrits barroers en els vàters públics: anàlisi de l’assassí en sèrie (perquè assassina?: com assassina?: perfil psicològic de l’assassí): depressió: psicosi maníac–depressiva. Espais de la novel•la: Centre Psiquiàtric: Pensió La Cigüeña: Club El Elefante Rosa: Centre Estètic Madrid Sud: Bordell Gran Cabaret: Gimnàs Siglo: Magatzems Saxexful: Hospital Mental de Carabanchel. Te quiero porque me das de comer: textos curts: novel•la coral: com un trencaclosques: històries molt dures: ambientació molt 80’s: molt propera: històries superposades: personatges malvats: autodestructius: violents: miserables: gairebé tots són xungos: qui serà l’assassí en el nostre barri?: Personatges: Kamila Valdés (professora de geografia: no té gaire sort amb els homes): Joe Foster (americà: actor de teatre): Khan (professora d’alemany: dominatrix): César Ugarte (un supervivent: es busca la vida: inventa oficis per aconseguir diners): Martina G.F. (anorèxica: enamorada d’Oskar Tofi): Tristán Gopegui (periodista): David (es tanca a la seva habitació: llegeix: escriu: s’evadeix): Susanna Coelho (dona de Marcelo Saravia): Fèlix el quiosquer: Junco Paredes (professor de cirurgia forense): Dionisio B (detectiu privat): Íñigo Santacruz (comissari de policia): els ionquis.

Te quiero porque me das de comer 006

 

3. La novel•la amb el crim més impactant de tota la història dels assassins en sèrie

Espais de la novel•la: descampat de la Jauja (el supermercat de la droga): Caserna militar: Comissaria de policia del Districte Centre: locals d’apostes: discoteques: El Canòdrom: camps de futbol de barri (violència: insults): Facultat de Medicina: Sala Cuadrilátero: Sala Salamandra: Centre Cultural Hermandades del Trabajo: Videoclub Vanessa: Alibiworld: l’escorxador: Associació de dones de Carabanchel. Enumeracions: malalties mentals relacionades amb el crim: fòbies: trastorn obsessiu-compulsiu: com fotre’s una dosi d’heroïna: la simbologia i els codis per senyalar les cases i després robar-hi: llistes de pel•lícules: llistes d’escriptors: llistes de músics: notícies rellevants: com prendre anabolitzants. Personatges: Jaimito el gandul: mafiosos: venedors de droga: Isidoro Villatobas (banquer: es casa amb Susanna Coelho): Paquito el tonto: els sicaris que apallissen: Sara (filla de Marcelo Saravia i Susanna Coelho): Hipólito Dalmau (detectiu): Úrsula Ibáñez (seductora: sense escrúpols: ambiciosa): Oliveiro Clemente (depressiu): Testimonis de Jehovà: Petra (prostituta): porters dels clubs de nit de l’immigració de l’est: José el Captaire: atracadors de joieries: Rosendo (el mític músic de Carabanchel): l’immigració xinesa: els gitanos: Lady Fénix Mermelada (alter ego de Kamila Valdés a la xarxa): les víctimes de l’assassí de la moneda.  Te quiero porque me das de comer: una novel•la escrita amb precisió: transgressora: una raresa: amb un nou ordre explicatiu: tot està passant a la vegada: pertorbadora: les misèries de la gent del barri: històries paral•leles: un món de malson i lletjor: el llibre podria ser una llarga cançó d’Albert Pla: 

Te quiero porque me das de comer 012

 4. Amb prou feines puc creure el que acabo de llegir

¿Y por qué no quería contar este final?, ¿qué tiene de malo? Tiene de malo que en Carabanchel las historias de la gente no suelen acabar así: acaban con que el diagnóstico es cáncer: con que los gitanos te quitan las zapatillas nuevas: con que efectivamente tu marido está con otra más joven y más delgada: con que si no encuentras el coche es porque te lo han robado: con que el próximo serás tú:

De tant en tant apareix un senyor a les notícies que assegura davant la càmera que l’assassí, el violador, el pedòfil, el mafiós, el corrupte, l’abusador, l’atracador… era una personal normal. Afirma, molt consternat, que era una bellíssima persona! Company de feina, un familiar, veí d’escala o potser del barri, el cas és que la sorpresa és majúscula. La lectura del llibre produeix la mateixa sorpresa (literària). Te quiero porque mes das de comer és una joia!

La novel•la està ambientada a Carabanchel però podria ser el nostre barri, amb els nostres veïns, amb la nostra convivència, amb les nostres relacions, amb les nostres lluites diàries… amb les nostres maneres de viure.

Altres ressenyes, altres blocsAbrir un libro:  Asteroide B612:   Bourbon Street:   Boxeo de letras:   Calibre 38:  Cruce de caminos:  El Club de las lectoras:  Fantas y mundo:   Kayena:  Las Casas ahorcadas:  Lecturópata:  Liberty Café:  Libros y literatura:  O meu Cartafol:  Tumateix llibres:   Universo la Maga:  Viaje alrededor de una mesa: 

Títol:  Te quiero porque me das de comer   Autor: David Llorente   Editorial:  Alrevés  Primera edició:  maig de 2014   EAN: 978-84-15900-52-8  Format: rústega, 320 pàg. 18 euros.

 

EL LLOP QUE ERA BO I EL PRÍNCEP DOLENT. 10 contes de llops per somiar en un món millor!

20 jun

 

Susanna Rincon i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà

Susanna Rincón i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà.  

En el món al revés que somiava el poeta José Agustín Goytisolo els llops eren bons, les bruixes eren boniques, els pirates eren honrats i els prínceps eren dolents. Avui, més que mai, hauríem de creure en els llops bons i somiar (no ens queda un altre) en un món millor. És per això que la ressenya d’avui té el llop com a protagonista. De fet, confio que tots som llops i que els prínceps i els reis ja no se’ls creu ningú o gairebé ningú.

El llop sempre ha donat molt de joc com a personatge de conte. La caputxeta vermella, Les set cabretes, Els tres porquets i d’altres contes clàssics formen part de l’imaginari infantil. En aquests contes l’imatge del llop no surt gaire ben parada. Habitualment es presenta el llop com a dolent, ferotge, sense escrúpols, tonto…

Prefereixo el món al revés de José Agustín Goytisolo. Per això avui us presento 10 contes de llops ben diferents. És una llista que podria ser més llarga, n’hi ha tants de contes de llops que podrien estar aquí! Si trobes a faltar el teu deixa’ns un comentari i recomana’l.

Aquest recull de contes l’he fet amb la col•laboració de l’amiga Susanna Rincón Rodríguez. Amb la Susanna vàrem fer tota la primària junts quan estudiar fins els catorze s’anomenava E.G.B. En aquella època ja destacava per ser una alumna brillant. Des de fa anys a Mollet del Vallès tenim la sort que ella és la responsable de la secció infantil de la Biblioteca de Can Mulà.

1. Per què diuen que els llops són dolents?

Llops 002

Símbol Editors va publicar el 2009 el conte Per què diuen que els llops són dolents? de l’il•lustrador Quentin Gréban. De línea clara i bellament dibuixat, la història del creador belga utilitza l’imatge ferotge del llop per parlar-nos dels rumors, els malentesos i les xafarderies. Tots sabem que les aparences enganyen…

2. Lobo grande & lobo pequeño

Llops 004

De la mà de l’escriptora Nadine Brun-Cosme i de l’il•lustrador francès Olivier Tallec l’editorial Jaguar va publicar l’any 2005 Lobo grande & lobo pequeño. Dibuix esplèndid, colors vius i una història d’amistat molt maca. Perquè tots necessitem amics, fins i tot el llop més gran i (a priori) més solitari!

3. Et menjadéLlops 005

Un llibre força divertit que ens explica perquè un llop famolenc i de dicció complicada (Et menjadé!) es fa vegetarià. Darrera d’aquesta creació trobem a l’autor Jean-Marc Derouen i la il•lustradora Laure du Fay. El conte va ser publicat per l’editorial Kokinos el 2013.

4. La màscara

Llops 008

Un fantàstic conte per treballar la bondat i la maldat amb els nens. Dos germans transformen la seva personalitat i canvien la seva actitud quan descobreixen que amb una màscara de llop poden fer por a la resta de persones. El llibre va acompanyat d’una màscara i és ideal per interactuar amb els nens mentre es llegeix. El seu responsable és Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) i el va publicar l’editorial Corimbo el 2002.

5. El lobo rojo

Llops 009

Friedrich Karl Waechter és un autor polonés. El 2011 l’editorial Lóguez va publicar El lobo rojo, un conte en el què s’explica la història d’un gos que es adoptat i criat entre llops. El conte tracte molts temes: el pas de la vida, la solidaritat, l’adopció, l’amor i la mort. Molt bo!

6. L’ovelleta que va venir a sopar

Llops 013

L’ovelleta que va venir a sopar (Beascoa, 2007) és amb tota seguretat el conte de llops més popular dels últims anys. Una història súper tendra en la que un llop és incapaç de cruspir-se una petita ovelleta, al contrari, l’acaba convidant a sopar! I és que els llops també tenen sentiments, i el de l’il•lustrador britànic Steve Smallman és tan especial que et robarà el cor.

7. El llibre d’etiqueta de Lady Llobina

Llops 016

Babette Cole és una reconeguda i prestigiosa il•lustradora anglesa. Els seus contes, editats aquí per Destino, combinen l’humor i la vocació educativa. Doctor gos, un dels seus llibres més populars, parlava de la prevenció de malalties pels més menuts, El llibre d’etiqueta de Lady Llobina és un petit manual de bons costums i bon comportament. Aquelles normes d’educació bàsiques que haurien d’apendre els més petits… i també alguns adults.

8. Contes per a infants de José Agustín Goytisolo

Llops 020

Una recopilació de quatre contes: El pirata honest, La bruixa bonica, El príncep dolent i El llop que era bo. Ell llibre va ser publicat per l’editorial Edebé el 2003 i compte amb les il•lustracions de Juan Ballesta. Per somiar en un món al revés!

9. Sopa de pedra

Llops 022La il•lustradora francesa Anaïs Vaugelade és la responsable de Sopa de pedra (Corimbo, 2003). Un llop vell, intel•ligent i astut desplega tota la seva picardia per aconseguir cuinar una sopa col•lectiva amb altres animals. Ell hi posa una pedra, la resta d’animals hi posen el menjar.

10. L’Edu, el petit llop

Llops 023Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) és el responsable del meravellós conte L’Edu, el petit llop. De colors vius, dibuix amable i línea clara el conte ens parla de l’amistat entre un llop i un conill. Una història molt tendre i amb un toc irònic que el fa entranyable. Edita Corimbo.

 

 

%d bloggers like this: