Festival de literatura en 10 llibres. Bon estiu 2014!

30 jul

BeFunky_Festivaldeliteraturaestiu2014.jpg

Tinc un festival preparat. És un festival literari per gaudir durant l’estiu. De cop i volta arriben les vacances amb els seus dies lluminosos. Aniré consumint el temps sense preses i trobant llargues i memorables hores d’estiu per llegir tranquil•lament i capbussar-me en fantàstiques novel•les. Perquè llegir també és un festival, fet a la nostra mesura i on cadascú tria els seus llibres. Ja tens preparat el teu? Què llegiràs aquest estiu?

Li he posat l’ull a 10 llibres… No els podré llegir tots, però tampoc veiem tots els grups de música en els festivals d’estiu, no? Davant dels festivals, siguin del que siguin, el que tenim sobretot és molta il•lusió!

Ja que des de fa una setmana Tot és una mentida disposa d’un compte de twitter, amb el qual podeu seguir les actualitzacions del bloc, he pensat que els llibres que us presento a continuació poden ser explicats en 240 caràcters, que com sabeu és l’espai que ocupa una piulada.

Tanquem per vacances. El 12 de setembre Tot és una mentida tornarà a estar operatiu. Els millors desitjos a tots i molt bon estiu a tothom!

1.COR MENTIDER, de Marc Cerdó (El club editor)

Millors estiu 5Segon llibre de l’escriptor mallorquí Marc Cerdó. Sobre les segones oportunitats i les dificultats en les relacions sentimentals. Expectant.

Més informació: Cartes electriques, Núvol, Lectures de L’Espolsada, Time Out Barcelona.

 

 

2.THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta (Periscopi)

Millors estiu 2Com encaixar la desaparició del 2% d’humans a la terra? Ciència, religió, fanàtics. HBO l’ha adaptat a sèrie televisiva. Ficció distòpica.

Més informació: Edicions Periscopi, Downuder-literatura, Lisa’s Other Bookshelf.

 

 

3.GALVESTON, de Nic Pizzolatto (Salamandra)

BeFunky_Millors estiu 15.jpgPrimera novel•la de Nic Pizzolatto, guionista de la sèrie True Detective. Negra i americana. Inaugura la col•lecció Black de Salamandra.

Més informació: web de Nic Pizzolatto, Sunday Book Review, Spinetingler.

 

 

4.RITOS FUNERARIOS, de Hannah Kent (Alba)

Millors estiu 6Basada en la història d’Agnes Magnusdottir, l’última dona decapitada a Islàndia el 1829 acusada d’assassinat. Força aplaudida, molt premiada.

Més informació: Lo que leo lo cuento, Entre montones de libros, Si no leo desespero.

 

 

5.PASTORÀLIA, de George Saunders (Edicions 1984 / Alfabia)

Millors estiu 11Millors estiu 12Posi’m el del Saunders, aquell americà que escriu relats. Posi’m Pastoràlia, que vull un llibre sobre perdedors, contradiccions i desencants.

Més informació: Edicions 1984, Alfabia, Els de dalt Directa.

 

 

6.BIG BROTHER / GERMÀ GRAN, de Lionel Shriver (Anagrama / L’Altra)

Millors estiu 8Maquetación 1Canya a les actituds extremes i al papanatisme. Obesitat, dietes, pèrdua de pes i el menjar com a obsessió. Mordaç i irònica. Big Shriver!

Més informació: L’Altra editorial, Anagrama, Catorze, ABC Cultura.

 

 

7. EL MEU POBLE VIURÀ, de Leila Khaled (Tigre de paper)

Millors estiu 3En realitat l’ocupació és el terrorisme. Autobiografia de l’activista palestina Leila Khaled. Tota una vida en lluita. Visca Palestina lliure!

Més informació: Tigre de paper, Verkami: Intifada literària, ¿Quién es Leila Khaled?.

 

 

8.EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson (Seix Barral)

Millors estiu 4Ganes de llegir El Huérfano, una novel•lassa en tota regla. Guanyadora del Premi Pulitzer i que té Corea del Nord com a gran protagonista.

Més informació: El País-Babelia, Corea del Norte para principiantes.

 

 

9. BELLA REVUELTA, d’Andrew Boyd i Dave Oswald Mitchell (mil razones)

Millors estiu 1041 tàctiques, principis i teories per canviar el món, assolir la justícia i afrontar la revolta amb bellesa. Visca la pau, visca transgressió!

Més informació: mil razones Beautiful Trouble, Re-VisionesKickstarter.

 

 

 

10.UN DÍA DE FUEGO, de Beppe Fenoglio (Sajalín Editores)

Millors estiu 16Partisà italià, mestre del relat breu i gran escriptor. Ara, tots els contes de Beppe Fenoglio en un sol volum per Sajalín. No me’l perdré…

Més informació: Sajalín editores, BCNCultura.cat, antequeralee.

 

 

 

fINAL RESSENYA

AÑOS LUZ, de James Salter

17 jul

 

James Salter 2 002

Què hem vingut a fer aquí? Què ens dóna la felicitat? Això és tot? Pot la cultura, els fills, el sexe, l’art, els amics, la família… donar-nos un sentit per viure en plenitud?

A Años luz el matrimoni que formen en Viri i la Nedra és aparentment reeixit. L’educació de les seves filles (Franca i Danny) els uneix i els dóna un sentit de cohesió en la lluita diària i en els objectius com a parella. Viuen en una impressionant casa als peus del riu Hudson a les afores de Nova York. Un poni, un conill, una tortuga i un gos formen part d’aquesta família benestant que sembla tenir-ho tot de cara per ser feliç.

La vida és tossuda, però. Allò públic no es correspon amb allò privat. Una cosa és l’aparença i un altre és la realitat. Les cartes bones no són cap assegurança de vida, cal saber jugar-les. Així, a poc a poc, en cinc actes i en el transcurs de dues dècades, assistim al demolidor retrat del fracàs de la parella.

Años-luz-James-Salter.jpg

El motor de la novel•la és ella. Nedra Berland és una dona de bellesa aclaparadora i de cervell inquiet. Sexualment activa (amb els seus amants), culturalment curiosa (aprofundeix en l’art, en la literatura, el teatre…) i que s’entrega al gaudi dels plaers mundans (consumir, viatjar, beure, fumar…). Té, però, una mena de buit permanent. Investiga, busca i reflexiona. El seu cap fuig constantment cap a la recerca de la llibertat, cap a la troballa de l’essència vital.

En Viri és un arquitecte notable (tot i que no prou reconegut pel seu parer) i un pare de família excel•lent . També té amants però a diferència de la seva dona, que sembla arrauxada davant la vida, ell s’enfronta al dia a dia amb por, amb l’actitud de conformar-se i cedir.

La mirada de James Salter és neta però sense concessions sentimentals. Años luz és una novel•la profundament trista, on es tracten diversos temes. Com s’encaixa la relació de parella amb les diferents actituds amb què afrontem la vida? Com s’ajusten els fracassos individuals, les il•lusions trencades i les decepcions amb el pas dels anys? Existeix el sentit d’una puresa existencial? Massa tard per les segones oportunitats? On trobem la grandesa de viure? L’inapel•lable pas del temps és, sense cap mena de dubte, el gran tema d’aquesta meravellosa novel•la.

Quan acabis el llibre hauràs crescut amb els personatges i molt probablement t’emportaràs alguna lliçó que romandrà dins teu per sempre més. És d’aquelles novel•les reparadores, d’aquells llibres dolorosos que et modifiquen. De la seva lectura sortiràs renovat, tot i que pel camí també correràs el risc d’enfonsar-te. Aquesta novel•la és un talla venes total.

JamesSalterVintage.jpg

Poètica, apassionada i precisa, la narrativa de James Salter és un autèntic festival literari! Construccions brillants, textos exquisits i frases que a vegades no tenen un enllaç lògic, sinó més aviat al•legòric, simbòlic o de lectura oberta.

Diuen que Años luz, que va ser publicada el 1975, és la millor novel•la de l’escriptor americà. James Salter (1925, Nova York) va ser pilot de les Forces Aèrias Americanes i va lluitar a la guerra de Corea. Després de publicar el 1956 Pilotos de caza, el seu primer llibre, va abandonar l’exèrcit i es va dedicar a escriure. Va fer de periodista i de guionista i va anar conformant una esplèndida carrera literària. L’editorial Salamandra ha recuperant els seus llibres i els ha anat editant. James Salter té 88 anys i aquest any ha publicat, després de més de trenta anys sense fer-ho, la novel•la Todo lo que hay (Salamandra) / Això és tot (Edicions 62).

El mestre Salter explica que per viure amb virtuosisme calen quatre ingredients: prudència, fortalesa, justícia i misericòrdia. El dia que vaig acabar de llegir Años luz va coincidir amb la descoberta de la cançó We are unhappy, dels Bonnie ’Prince’ Billy. Podria ser la banda sonora del llibre. La vida ens té reservades moltes sorpreses que al cap i a la fi són les conseqüències de les nostres decisions, siguin bones o dolentes. Res és casual. Tant de la cançó, com del llibre emanen grans certeses. Quines són les teves?

Nothing is better. Nothing is best. We are unhappy. We are unblessed.

Títol:  Años luz   Títol original:  Light years Autor:  James Salter   Traductor:  Jaime Zulaika   Primera edició:  setembre de 2013  Editorial:  Salamandra   EAN:  978-84-9838-563-2   Format:  rústega, 384 pàg. 19 euros. Altres ressenyes: El bloc de l’escriptor i crític literari Rafael Narbona, Luis Matías López a Público.es, el bloc Estamos leyendo, entrevista d’Inés Martín Rodrigo a la secció de cultura de l’ABC.es

TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente

4 jul

Te quiero porque me das de comer 019

1.Té una manera d’escriure que fa por, diuen

Te quiero porque me das de comer: de David Llorente (Madrid: 1973): publica Alrevés editorial: novel•la addictiva: experiment literari amb un resultat absolutament brillant: d’estructura innovadora i sorprenent: sense punts a part: ús de la coma, el punt i seguit i sobretot dels dos punts: novel•la negra: molt sòrdida. Personatges: Max Luminaria (de petit va ser víctima de tot tipus de vexacions per part dels companys d’escola: súper intel•ligent: cap de cirurgia: assassí de la moneda): Casimiro Balcells (comissari de policia: alcohòlic: enamorat de Joe Foster): Marcelo Saravia (perdedor: fot banyes a la dona: presidiari: extorsionador): Mondelo (jugador de mus: maltractador): el pare Manuel (el capellà del barri: pedòfil). Espais de la novel•la: Madrid: Carabanchel: Institut de Batxillerat Sebastián Oller: Hospital Central: Teatre Arlequín: Escola Leopoldo María Panero: Parc Pan de Higo: Recreatius Paraíso: Bar de la Pepi: Presó de Carabanchel: Personatges: Octavio Real de la Huerta y Rubio-Montoro (primera víctima de l’assassí de la moneda): Oskar Tofi (professor de gimnàstica): Greta Santamaría (amant de Marcelo Saravia): Denís Bodiroga (paralític): Leire Hernández Gallego (directora de I.B. Sebastián Oller: dèspota: corrupta: insatisfeta): Enrique Cillán (suïcida).

Tequieroporquemedasdecomer2Funky.jpg

2. Aquest home no perdia els nervis, molt menys quan escrivia

Enumeracions: morts de famosos: fets històrics dels últims trenta anys: escrits barroers en els vàters públics: anàlisi de l’assassí en sèrie (perquè assassina?: com assassina?: perfil psicològic de l’assassí): depressió: psicosi maníac–depressiva. Espais de la novel•la: Centre Psiquiàtric: Pensió La Cigüeña: Club El Elefante Rosa: Centre Estètic Madrid Sud: Bordell Gran Cabaret: Gimnàs Siglo: Magatzems Saxexful: Hospital Mental de Carabanchel. Te quiero porque me das de comer: textos curts: novel•la coral: com un trencaclosques: històries molt dures: ambientació molt 80’s: molt propera: històries superposades: personatges malvats: autodestructius: violents: miserables: gairebé tots són xungos: qui serà l’assassí en el nostre barri?: Personatges: Kamila Valdés (professora de geografia: no té gaire sort amb els homes): Joe Foster (americà: actor de teatre): Khan (professora d’alemany: dominatrix): César Ugarte (un supervivent: es busca la vida: inventa oficis per aconseguir diners): Martina G.F. (anorèxica: enamorada d’Oskar Tofi): Tristán Gopegui (periodista): David (es tanca a la seva habitació: llegeix: escriu: s’evadeix): Susanna Coelho (dona de Marcelo Saravia): Fèlix el quiosquer: Junco Paredes (professor de cirurgia forense): Dionisio B (detectiu privat): Íñigo Santacruz (comissari de policia): els ionquis.

Te quiero porque me das de comer 006

 

3. La novel•la amb el crim més impactant de tota la història dels assassins en sèrie

Espais de la novel•la: descampat de la Jauja (el supermercat de la droga): Caserna militar: Comissaria de policia del Districte Centre: locals d’apostes: discoteques: El Canòdrom: camps de futbol de barri (violència: insults): Facultat de Medicina: Sala Cuadrilátero: Sala Salamandra: Centre Cultural Hermandades del Trabajo: Videoclub Vanessa: Alibiworld: l’escorxador: Associació de dones de Carabanchel. Enumeracions: malalties mentals relacionades amb el crim: fòbies: trastorn obsessiu-compulsiu: com fotre’s una dosi d’heroïna: la simbologia i els codis per senyalar les cases i després robar-hi: llistes de pel•lícules: llistes d’escriptors: llistes de músics: notícies rellevants: com prendre anabolitzants. Personatges: Jaimito el gandul: mafiosos: venedors de droga: Isidoro Villatobas (banquer: es casa amb Susanna Coelho): Paquito el tonto: els sicaris que apallissen: Sara (filla de Marcelo Saravia i Susanna Coelho): Hipólito Dalmau (detectiu): Úrsula Ibáñez (seductora: sense escrúpols: ambiciosa): Oliveiro Clemente (depressiu): Testimonis de Jehovà: Petra (prostituta): porters dels clubs de nit de l’immigració de l’est: José el Captaire: atracadors de joieries: Rosendo (el mític músic de Carabanchel): l’immigració xinesa: els gitanos: Lady Fénix Mermelada (alter ego de Kamila Valdés a la xarxa): les víctimes de l’assassí de la moneda.  Te quiero porque me das de comer: una novel•la escrita amb precisió: transgressora: una raresa: amb un nou ordre explicatiu: tot està passant a la vegada: pertorbadora: les misèries de la gent del barri: històries paral•leles: un món de malson i lletjor: el llibre podria ser una llarga cançó d’Albert Pla: 

Te quiero porque me das de comer 012

 4. Amb prou feines puc creure el que acabo de llegir

¿Y por qué no quería contar este final?, ¿qué tiene de malo? Tiene de malo que en Carabanchel las historias de la gente no suelen acabar así: acaban con que el diagnóstico es cáncer: con que los gitanos te quitan las zapatillas nuevas: con que efectivamente tu marido está con otra más joven y más delgada: con que si no encuentras el coche es porque te lo han robado: con que el próximo serás tú:

De tant en tant apareix un senyor a les notícies que assegura davant la càmera que l’assassí, el violador, el pedòfil, el mafiós, el corrupte, l’abusador, l’atracador… era una personal normal. Afirma, molt consternat, que era una bellíssima persona! Company de feina, un familiar, veí d’escala o potser del barri, el cas és que la sorpresa és majúscula. La lectura del llibre produeix la mateixa sorpresa (literària). Te quiero porque mes das de comer és una joia!

La novel•la està ambientada a Carabanchel però podria ser el nostre barri, amb els nostres veïns, amb la nostra convivència, amb les nostres relacions, amb les nostres lluites diàries… amb les nostres maneres de viure.

Altres ressenyes, altres blocsAbrir un libro:  Asteroide B612:   Bourbon Street:   Boxeo de letras:   Calibre 38:  Cruce de caminos:  El Club de las lectoras:  Fantas y mundo:   Kayena:  Las Casas ahorcadas:  Lecturópata:  Liberty Café:  Libros y literatura:  O meu Cartafol:  Tumateix llibres:   Universo la Maga:  Viaje alrededor de una mesa: 

Títol:  Te quiero porque me das de comer   Autor: David Llorente   Editorial:  Alrevés  Primera edició:  maig de 2014   EAN: 978-84-15900-52-8  Format: rústega, 320 pàg. 18 euros.

 

EL LLOP QUE ERA BO I EL PRÍNCEP DOLENT. 10 contes de llops per somiar en un món millor!

20 jun

 

Susanna Rincon i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà

Susanna Rincón i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà.  

En el món al revés que somiava el poeta José Agustín Goytisolo els llops eren bons, les bruixes eren boniques, els pirates eren honrats i els prínceps eren dolents. Avui, més que mai, hauríem de creure en els llops bons i somiar (no ens queda un altre) en un món millor. És per això que la ressenya d’avui té el llop com a protagonista. De fet, confio que tots som llops i que els prínceps i els reis ja no se’ls creu ningú o gairebé ningú.

El llop sempre ha donat molt de joc com a personatge de conte. La caputxeta vermella, Les set cabretes, Els tres porquets i d’altres contes clàssics formen part de l’imaginari infantil. En aquests contes l’imatge del llop no surt gaire ben parada. Habitualment es presenta el llop com a dolent, ferotge, sense escrúpols, tonto…

Prefereixo el món al revés de José Agustín Goytisolo. Per això avui us presento 10 contes de llops ben diferents. És una llista que podria ser més llarga, n’hi ha tants de contes de llops que podrien estar aquí! Si trobes a faltar el teu deixa’ns un comentari i recomana’l.

Aquest recull de contes l’he fet amb la col•laboració de l’amiga Susanna Rincón Rodríguez. Amb la Susanna vàrem fer tota la primària junts quan estudiar fins els catorze s’anomenava E.G.B. En aquella època ja destacava per ser una alumna brillant. Des de fa anys a Mollet del Vallès tenim la sort que ella és la responsable de la secció infantil de la Biblioteca de Can Mulà.

1. Per què diuen que els llops són dolents?

Llops 002

Símbol Editors va publicar el 2009 el conte Per què diuen que els llops són dolents? de l’il•lustrador Quentin Gréban. De línea clara i bellament dibuixat, la història del creador belga utilitza l’imatge ferotge del llop per parlar-nos dels rumors, els malentesos i les xafarderies. Tots sabem que les aparences enganyen…

2. Lobo grande & lobo pequeño

Llops 004

De la mà de l’escriptora Nadine Brun-Cosme i de l’il•lustrador francès Olivier Tallec l’editorial Jaguar va publicar l’any 2005 Lobo grande & lobo pequeño. Dibuix esplèndid, colors vius i una història d’amistat molt maca. Perquè tots necessitem amics, fins i tot el llop més gran i (a priori) més solitari!

3. Et menjadéLlops 005

Un llibre força divertit que ens explica perquè un llop famolenc i de dicció complicada (Et menjadé!) es fa vegetarià. Darrera d’aquesta creació trobem a l’autor Jean-Marc Derouen i la il•lustradora Laure du Fay. El conte va ser publicat per l’editorial Kokinos el 2013.

4. La màscara

Llops 008

Un fantàstic conte per treballar la bondat i la maldat amb els nens. Dos germans transformen la seva personalitat i canvien la seva actitud quan descobreixen que amb una màscara de llop poden fer por a la resta de persones. El llibre va acompanyat d’una màscara i és ideal per interactuar amb els nens mentre es llegeix. El seu responsable és Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) i el va publicar l’editorial Corimbo el 2002.

5. El lobo rojo

Llops 009

Friedrich Karl Waechter és un autor polonés. El 2011 l’editorial Lóguez va publicar El lobo rojo, un conte en el què s’explica la història d’un gos que es adoptat i criat entre llops. El conte tracte molts temes: el pas de la vida, la solidaritat, l’adopció, l’amor i la mort. Molt bo!

6. L’ovelleta que va venir a sopar

Llops 013

L’ovelleta que va venir a sopar (Beascoa, 2007) és amb tota seguretat el conte de llops més popular dels últims anys. Una història súper tendra en la que un llop és incapaç de cruspir-se una petita ovelleta, al contrari, l’acaba convidant a sopar! I és que els llops també tenen sentiments, i el de l’il•lustrador britànic Steve Smallman és tan especial que et robarà el cor.

7. El llibre d’etiqueta de Lady Llobina

Llops 016

Babette Cole és una reconeguda i prestigiosa il•lustradora anglesa. Els seus contes, editats aquí per Destino, combinen l’humor i la vocació educativa. Doctor gos, un dels seus llibres més populars, parlava de la prevenció de malalties pels més menuts, El llibre d’etiqueta de Lady Llobina és un petit manual de bons costums i bon comportament. Aquelles normes d’educació bàsiques que haurien d’apendre els més petits… i també alguns adults.

8. Contes per a infants de José Agustín Goytisolo

Llops 020

Una recopilació de quatre contes: El pirata honest, La bruixa bonica, El príncep dolent i El llop que era bo. Ell llibre va ser publicat per l’editorial Edebé el 2003 i compte amb les il•lustracions de Juan Ballesta. Per somiar en un món al revés!

9. Sopa de pedra

Llops 022La il•lustradora francesa Anaïs Vaugelade és la responsable de Sopa de pedra (Corimbo, 2003). Un llop vell, intel•ligent i astut desplega tota la seva picardia per aconseguir cuinar una sopa col•lectiva amb altres animals. Ell hi posa una pedra, la resta d’animals hi posen el menjar.

10. L’Edu, el petit llop

Llops 023Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) és el responsable del meravellós conte L’Edu, el petit llop. De colors vius, dibuix amable i línea clara el conte ens parla de l’amistat entre un llop i un conill. Una història molt tendre i amb un toc irònic que el fa entranyable. Edita Corimbo.

 

 

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad

6 jun

Ànima 005L’any 1977 va ser assassinat Kamal Youmblatt, un líder libanès, drus i d’esquerres. Wajdi Mouawad va formar part quan tenia nou anys (sense ser conscient d’allò que feia) dels grups que van celebrar la seva mort.

Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968. La seva és una història de fugides i exilis. La guerra al Líban el va dur, com a d’altres compatriotes, a França i també al Quebec. La seva infància va transcórrer en el marc d’una comunitat cristiana maronita del Líban. Aquests dies he llegit algunes entrevistes que li han fet en motiu de la publicació d’Ànima, el seu darrer llibre. De totes la que més m’ha sorprès ha estat la que he trobat a Babelia. El País (Pàg.1 / Pàg.2): “Vaig ser un nen molt estimat però em van educar per odiar als altres. Als musulmans, xiïtes, sunnites, drusos, palestins, jueus… a tots per igual”.

L’origen del llibre cal buscar-lo en el sentiment de rebuig cap allò que li havien inculcat i en una nova consciència de l’autor forjada per l’exili, el patiment, la llibertat i un trencament ideològic amb el passat. Wajdi Mouawad ha trigat deu anys a escriure Ànima. Les opinions i les accions amb un fort compromís social no són mai gens fàcils i menys si impliquen un enfrontament i un trencament amb la família. La lectura del llibre dóna indicis per deduir que a Mouawad li ha passat alguna de grossa, però és amb la informació del seu periple vital el que realment ajuda a establir un paral•lelisme entre la novel•la i el seu gir ideològic.

La creació artística, en el cas de Wajdi Mouawad com a dramaturg (és autor d’Incendis, l’obra teatral d’èxit recent a Barcelona) i com a escriptor, és una bona manera de deixar anar el trasbals interior a la recerca d’una veritat. I també una manera de fer teràpia sense passar pel psiquiatra.

Ànima 018

El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch, la dona del qual és assassinada i violada d’una manera brutal i salvatge. De resultes de l’assassinat també mor el fetus. L’esposa estava embarassada.

Wahhch Debch inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els Estats Units i el Canadà. El crim el connecta amb la seva infància quan era al camp de refugiats de Sabra i Xatila. Què va pasar allà? Té algun record, però sap més pel que li han explicat que pel que realment recorda. El seu serà un viatge metamòrfic. Buscant un assassí acabarà trobant la veritat sobre els seus orígens.

Cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Tot tipus d’animals (el ratpenat, el gos, el ximpanzé, la serp, l’aranya, el gat…) ens narren la història amb una mirada enginyosa i divertida des de la seva privilegiada ubicació en el lloc dels fets. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per oferir-nos una narració carregada de sentits. Ànima té molts textos que es llegeixen amb el gust, l’olfacte, l’oïda… Amb les seves reflexions també aconsegueix humanitzar els animals. Com creieu que els animals ens veuen als humans?

Millor llegir Ànima en l’edició catalana que ha estat publicada per l’editorial Periscopi i que ha comptat amb la traducció d’Anna Casassas Figueras. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Una informació cabdal si volem entendre bé la relació de l’animal amb allò que ens explica. En l’edició castellana publicada per l’editorial Destino manquen aquestes dades. També cal destacar que alguns textos (diàlegs bàsicament) conserven l’anglès original del llibre.

Ànima 030

Ànima és una novel•la mooooolt bona! Profundament poètica i a estones filosòfica. Visceral, pertorbadora, ferotge i sensible, però amb l’ accent posat, sobretot, en la violència i en la maldat presents en tot el llibre. Certament hi ha pàgines d’aquelles que et regiren i et remouen. En alguna part he hagut de parar, he deixat anar un esbufec acompanyat d’un mare meva!, i un cop refet, he continuat. Impressiona tanta crueltat. Espanta saber la veritat. En tot cas no és una violència gratuïta. Té una raó de ser. La novel•la conté un important component ètic. És d’aquells llibres escrits amb voluntat colpidora.

Diuen que l’ànima pesa vint-i-un grams i que és tot el pes que perdrem en el moment de la nostra mort. Quan vaig començar a llegir-lo el pes del llibre era de cinc-cents seixanta grams. Fa dies que l’he acabat, però no l’he tornat a pesar. Vull creure que en pesarà menys. Seria un petit homenatge a les ànimes de les víctimes innocents de la novel·la.

ELS ENLLAÇOS:

1. Diferents blocs que ressenyen el llibre: El que llegeixo, Lectures de l’Espolsada, L’Illa deserta, Voltar per la literatura, Retalls de pensaments.

 

Títol:  Ànima   Títol original:  Anima  Autor:  Wajdi Mouawad   Traductora:  Anna Casassas Figueras   Editorial:  Periscopi   Primera edició:  febrer de 2014   EAN:  978-84-940490-9-5   Format:  Rústega, 441 pàg.  18 euros. Traduït al castellà per l’editorial Destino.

%d bloggers like this: