8 llibres imprescindibles sobre el dret a l’habitatge, la crisi econòmica i les lluites col·lectives.

9 oct

Fa temps que volia que la PAH (Plataforma d’afectats per l’hipoteca) tingués una presència destacada en el blog. Després que el 15-M es desinflés, la lluita de la PAH ha estat la mobilització ciutadana que he sentit més propera. Com és possible que els parlaments del país hagin donat l’esquena a tantíssima gent? Com es pot parlar de futur, de consum, d’il·lusions, de crear un país nou si tenim famílies senceres arruïnades i sense casa? La feina de la PAH durant tots aquests anys de crisi ha estat exemplar i incorruptible. Són molt grans! La PAH ha dignificat les persones i les seves lluites.

S’apropen anys de canvis. Trigarem a veure-ho però confio en que la democràcia que tenim ara millorarà. Els nostres fills i les properes generacions es mereixen un país molt millor. Més just i més lliure. Potser costa veure-ho però ja s’estan produint canvis importants a la nostra societat. És un final de cicle, això ho hem de tenir clar. El Sí se puede de la PAH ha obert una gran escletxa en el règim polític que tenim i junt amb d’altres lluites arreu del país ha entrat com un canó en la línia de flotació d’aquest estat corrupte. El futur està a les nostres mans. Les nostres victòries futures depenen del nostre esforç actual.

Sisepuede.jpg

Sempre m’ha agradat molt aquest text d’en Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys, i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida, aquests són els imprescindibles”. Aquestes paraules sempre m’han servit per valorar extraordinàriament bé, amb gratitud i amb complicitats, les persones que estan vinculades als moviments socials.

Avui col·laboren amb Tot és una mentida i ressenyen 8 llibres imprescindibles sobre el dret a l’habitatge, la crisi econòmica i les lluites col•lectives la Raquel Jiménez, que participa a la PAH-La Llagosta, i el Marc Peguera que participa a l’Assemblea popular de Mollet del Vallès. Que siguem imprescindibles o no ho dirà el temps, però ara per ara la Raquel Jiménez i el Marc Peguera són molt bons.

Raquel Jiménez

Raquel Jiménez, activista en la PAH-La Llagosta. Aquí el Facebook i aquí el blog de la Plataforma.

1.Elements de reflexió…

Arriba un dia, i li arriba a tothom més o menys al mateix moment, el dia en què et despertes. No arribes a final de mes, i mires i et fas graelles de càlcul i te n’adones que més del 30% del salari que arriba a la llar va a pagar un dret fonamental: L’HABITATGE.

Potser va ser la manca d’educació crítica i econòmica el que explica que no ens adonéssim, potser va ser per “lo atado y bien atado” de l’anterior règim. Potser fins i tot ens hem cregut allò de “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i ara creiem que no arribar a final de mes és només culpa nostre.

Per sort la literatura ens ofereix un altre escenari: informació per dibuixar els culpables d’aquesta crisi i eines per exigir el nostres drets.

2.La culpa no és nostra

IMG_1047Clara Valverde, amb No nos los creemos (Icaria, 2013) ens ajuda a través d’un llibret de poquetes pàgines, unes 100, a analitzar com ens parlen de drets i d’economia des dels mitjans. Eines crítiques per fer una anàlisi dels discurs abans de digerir-lo. El seu llibre vindria a reprendre allò de fa 3 anys de “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”. Som més que ser el 99% i estem més que a l’alçada. Un llibret que ens permet riure mentre llegim alguns dels papers impresos que regalen al metro.

IMG_1052Owen Jones, paral·lelament a Gran Bretanya, fa una diagnosi de la classe obrera, sí, la del segle XXI (fins fa uns anys anomenada classe mitjana) amb moltes similituds per a llegir la nova emergència de la classe endeutada. Chavs. La demonización de la clase obrera (Capitán Swing, 2014) ens permet viatjar a un altre país europeu, des d’un punt de vista sociològic, però assenyalant com ens governa la mateixa Troika. Owen ens ofereix un viatge i una lectura de les desigualtats més a prop del barri que mai. Veiem a les seves pàgines una classe obrera a la mateixa Europa (la del benestar i la unió) engolida per les desigualtats.

El que li manca, potser, a aquest llibre és la narració de la unió de les veus i les mans de la societat desigual, però ho encamina molt bé al capítol de conclusió: “Una nova política de classe?” que comença amb aquest poema:

Alzaos como leones tras el sueño en número invencible.
Tirad las cadenas al suelo, como rocío
Caído mientras dormíais.
¡Vosotros sois muchos, ellos pocos!

Percy Bysshe Shelley
Llamamiento a la libertad

3.I ho compartim amb els altres!

IMG_1054

Un cop ens adonem que nosaltres i els altres som més iguals que diferents, que hi som amb els mateixos problemes, que és el poble el que pateix, ens trobem al carrer i comencem a compartir informació.

Molt abans que comencés la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques hi havia més moviments. Podríem anar a buscar ressons de malestar potser no més enllà de les mogudes contra la Globalització a Seattle o Barcelona el 2001. Esther Vivas i Josep Maria Antentas ens parlen d’aquesta mobilització al seu llibre Planeta indignado ( Sequitur, 2012).

Mobilitzacions que parlen d’un futur diferent i ens ajuden a entendre internacionalment com s’encén la protesta que, a la Plaça de Catalunya de Barcelona podem visualitzar amb el 15M. Les mobilitzacions socials focalitzades en l’habitatge generarien convocatòries a les places, on ja hi eren presents les milers d’Ades Colaus que desprès apareixerien a les televisions un cop la bombolla immobiliària esclatés.

IMG_1058A mesura que les persones desperten i reivindiquen més informació, les escriptores i pensadores comencen a publicar. Alhora que les lectores (re-) activen les seves unions ideals amb les altres. Una organització invisible però crucial!

Gerard Pisarello i Jaume Asens publiquen el llibre No hi ha dret(s)  (Icaria, 2012)  amb la col·laboració de l’Observatori Desc i l’Associació Catalana per a la defensa dels Drets Humans (observatoridesc.com) Publicació que segueix activa en la web www.nohihadret.cat

Molt abans que es parlés de la “Ley mordaza” els autors mostren les eines per reprimir aquesta suposada llibertat d’acció per a que la societat s’organitzi. I fan un recull de tots els drets al voltant de 12 capítols: sumant al dret de l’habitatge, el de l’autodeterminació aquí i allà, el dret a la ciutat i les ordenances de civisme, el “buen vivir” als països llatinoamericans, la lliure circulació de persones… Un llibre que hauríem de recomanar també a l’Escola de policia de Catalunya (que para prop de nosaltres, a Mollet del Vallès) i assolir així la llibertat, per qüestionar-se l’execució dels drets per part de l’estat.

Marc Peguera

Marc Peguera, és el responsable del blog Further i activista a l’Assemblea popular de Mollet de Vallès. Aquí el Facebook de l’Assemblea.

4.Elements de reflexió posteriors a les reivindicacions col·lectives

El pacte econòmic i social al final de la segona guerra mundial va portar a les societats europees a un període prou satisfactori en termes socials. El capitalisme havia entès que dues guerres mundials, el feixisme i l’amenaça soviètica obligaven a un exercici de moderació que, sense deixar de ser el que sempre havia sigut, suavitzés les arestes més antipàtiques. Tot plegat va esclatar als anys 70, quan el capitalisme (venut llavors amb rostre humà) va fer un gir que fins a l’any 2007 l’ha portat a protagonitzar una deriva globalitzadora i un agreujament de les seves innates contradiccions que han deixat un paisatge social devastat enmig d’una crisi sistèmica que encara no albira el seu final en aquest any 2014. La llavor es va plantar fa anys, dècades fins i tot, quan nombrosos moviments alter-globalitzadors iniciaren una lluita que en molts casos encara s’arrossega. Els processos de precarització i exclusió propis de la crisi han empès a un nombre creixent de capes del nostre teixit social a fer un pas endavant i sumar-se a les velles lluites o crear-ne de noves, empesos per un sentiment irrefrenable d’indignació, si no per pura necessitat.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) simbolitza millor que cap altra organització la feina i assoliments dels moviments socials, aconseguint el pas d’àmplies capes socials de l’autisme polític a un creixent i magnífic grau de conscienciació, militància i lluita. Nous processos polítics o intents de cercar vies de confluència i creixement conjunt en sentit horitzontal han nascut amb l’ànim de quedar-se, perquè les classes populars comencen a entendre que o fan la política o els hi faran. Als darrers temps s’ha detectat, no obstant això, que fer el primer pas, llençar-se a la lluita, no és pas el més difícil. El que realment costa més, com sabem els que al seu moment vàrem iniciar un camí que, de fet, mai s’acaba, és armar-se de les eines polítiques, sociològiques i fins i tot filosòfiques que ens permetin canalitzar la ràbia, la indignació i l’afartament davant la lladregada gestora del que és suposadament comú. I, és clar, si ens volem armar, si volem dominar les eines que ens han d’ajudar a donar la volta a la truita, cal estudiar, cal documentar-se i, en definitiva, cal llegir. Tot seguit proposarem quatre textos que ens ajudaran en aquesta nova etapa on necessitem canalitzar tot allò que la desolació pròpia del malmès teixit social ha deixat al seu pas.

IMG_1062Comencem amb un llibre necessari, imprescindible, que hauria de ser d’obligada lectura a totes les llars de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa sorgida d’un admirable treball periodístic, però també de la indignació i de la militància de qui ha copsat de primera mà els paisatges devastats per la crisi. Parlem de dues persones inquietes que varen descobrir un forat negre al sistema sanitari català i decidiren furgar, remoure i aixecar les catifes. Com a resposta, reberen l’atac dels poders establerts més propers a l’administració catalana, que els feren passar pels jutjats per defensar l’honor suposadament ferit. La seva resposta, un cop multats injustament amb deu mil euros, va ser escriure un llibre, que varen finançar amb un procés de micro-mecenatge, on explicaren fil per randa el fruit de les seves investigacions. El resultat és un llibre demolidor on queda sobradament demostrat que el forat negre esmentat afecta els dos principals partits polítics del país, CIU i el PSC, i que ens fa pensar que la sanitat catalana és un niu de corrupció que amb prou feines podem encara imaginar. El llibre es titula Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d’una batalla per la sanitat pública (Noupaper, 2013) i l’han escrit la Marta Sibina i Camps i l’Albano Dante Fachin, editors de la revista Cafèambllet.

Si una virtut té aquesta crisi, és que ha permès destapar nombrosos assumptes foscos o casos de corrupció, i aquest llibre ens parla probablement del més colpidor de tots. Ah, podem descarregar-lo gratis a la mateixa pàgina web de la revista, www.cafeambllet.com.

Com acabem de veure, ens trobem en una nova era, on internet o el núvol electrònic on cada dia ens connectem virtualment més ciutadans, guanya protagonisme. Ja podem descarregar al nostre ordinador o al nostre mòbil de forma immediata llibres, articles de premsa o materials de lluita política. És en aquest nou món interconnectat on César Rendueles ens proposa una reflexió poc freqüent en els nostres escenaris assagístics: Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital (Capitán Swing, 2013). Les noves necessitats d’apoderament i les lluites socials han trobat en aquesta nova era un aliat electrònic, líquid o flotant que dona moltes facilitats doncs, per exemple, podem trobar-nos al ben mig d’una concentració de protesta multitudinària amb un sol missatge al nostre mòbil. En César Rendueles pretén abaixar-nos una mica els fums i que toquem de peus a terra: la xarxa no és cap taula de salvació. Tot plegat està molt bé i mola molt, té utilitats indiscutibles i facilita la nostra experiència vital, però no ens hem de deixar arrossegar. Estem, tot i això, davant d’un llibre complex, d’un assaig força complet on l’anàlisi sociològica, la digressió política i la reflexió filosòfica es fonen amb l’ànim d’aportar un granet de sorra en la lluita davant els creixents processos de precarietat col·lectiva i d’alienació. Un llibre que ens demana pensar amb calma. Uns dels millors assajos de l’any 2013.

Sovint pensem que les eines literàries de conscienciació i formació política només poden arribar en forma d’assaig i que l’anomenada “ficció” només pot despistar-nos i fer que perdem el temps. Això és fals i l’escriptora Belen Gopegui fa anys que ho demostra. Poques novel•les o relats poden presumir de la radicalitat interna que supura de El padre de Blancanieves (Anagrama, 2007). Relat polític en el sentit que Castoriadis volia donar a la isonomia dels grecs, és a dir, a la igualtat davant la llei, i és que aquesta no es pot limitar a l’obtenció de drets iguals passius, sinó que implica la “participació general activa als assumptes públics”. Aquesta novel·la, escrita abans de l’esclat de la crisi-estafa, publicada quan encara ens crèiem molt macos, vol donar eines de mobilització, ens crida a participar, a mullar-nos. Així com el pare de Blancaneus, que viu amb la madrastra, no compta per a ningú, no se’l menciona, no apareix enlloc i, tot i això, “aguarda en el castillo, mudo (…) ahí (…) como la inadvertencia”, passa el mateix amb les preguntes que no es fa la classe mitjana, que “están ahí, aunque no se las mire”. Belen Gopegui havia entès llavors, fa més de set anys, que calia fer un pas de gegant, que no n’hi havia prou amb emprenyar-se i militar. Calia anar més lluny i criticava la curta alçada de “las protestas enlatadas”, que són com les riallades enllaunades de les sèries de televisió: són allà però la majoria no fa gaire cas, perquè són, perquè som, quatre gats. El padre de Blancanieves és un llibre radical, una ficció que apel·la a obrir els ulls, una radiografia de les esperances, els desencisos i, per damunt de tot, de la dignitat del compromís i de l’inacceptable societat on vivim.


En el fons, la necessitat de llegir i de fer-ho en el període posterior a l’esclat de la crisi no es diferencia massa de la necessitat de fer-ho abans d’aquest esclat. La majoria de qüestions, denuncies, preocupacions i forats negres de les nostres preteses communitas segueixen al seu lloc, en molts casos agreujats, però amb la mateixa estructura. I si hi ha quelcom que ens hauria de preocupar, que ens hauria de convidar a lluitar amb la màxima intensitat, tot accelerant el nostre compromís, és la manipulació informativa, el que Pascual Serrano analitzar amb brillantor al seu llibre més important, Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo (Península, 2008). Periodista d’àmplia experiència contra-informativa, analista fi, pacient i tossut de les mentides, manipulacions i tergiversacions dels grans mitjans de comunicació, fundador del portal electrònic www.rebelion.org i autor d’una desena de llibres on ha profunditzat en tot allò que pot interessar a qui defugi la neutralitat, que és un dels pecats més grollers d’aquests temps de periodisme servil, sense compromís i sotmès als interessos del capital. Com va titular l’eminent historiador nord-americà Howard Zinn a la seva autobiografia, ningú és neutral en un tren en marxa i en Pascual Serano ho té ben clar. Analitzant els assumptes més roents de l’actualitat al món, que en aquests anys continuen sent-ho per nosaltres, observa i comenta com a perfecte entomòleg del periodisme el que potser és l’eix de dominació més evident sobre les classes populars i la font de l’alienació contemporània. L’autor no es limita a l’anàlisi, brillant com sempre, de la desinformació i dedica un ampli capítol final fer propostes, a dibuixar l’horitzó desitjable i possible. Un llibre necessari, que porta un grapat d’edicions i que hauria de ser de lectura obligada o, sent més moderats, recomanada als nostres centres d’ensenyament.

PAH MONOGRÀFIC 028

EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson

25 set
Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día tu madre tiene que decirme algo así a mí debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano.

“Denuncio a este ciudadano por ser un títere del imperialismo. Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día, para protegernos, tu madre tiene que decirme algo así a mí, debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano”.

La meva informació sobre Corea del Nord és limitada. A part de les notícies que van apareixent de tant en tant als mitjans de comunicació, he llegit el còmic Pyongyang, de Guy Delisle (Astiberri), he vist el programa que en Mikimoto va dedicar al país a Afers Exteriors i he escoltat l’intervenció d’en Sergi Pàmies al Versió RAC1. Les tres són grans aproximacions que, fetes des d’un humor càustic i irreverent, ajuden a digerir la informació tant sorprenent i terrible que sempre ens arriba de Corea del Nord.

En El huérfano però, no hi ha gens d’humor, més aviat és un llibre que fa por. És la por que George Orwell havia vaticinat en el mític llibre 1984. En aquest sentit, la novel•la de Johnson deixa clar que l’estat coreà és un alumne avantatjat. La trama transcorre sota la dictadura dinàstica de Kim Jong-il (el de les ulleres amb cara de boig), líder suprem i pare de Kim Jong-un (el jove amb cara de cabró), l’actual dictador.

El huérfano és el resultat dels sis anys d’investigació d’Adam Johnson (Dakota del Sur, 1977). L’autor és professor d’escriptura creativa a la Universitat d’Stanford i va rebre el Premi Pulitzer per aquesta novel•la l’any 2013. En la interessant entrevista que publica El Periódico, Adam Johnson explica que tota la informació que apareix en el llibre (tortures, camps de concentració, gulags, pobresa, execucions, fam, lobotomies, etc.) està basada en les entrevistes que l’autor va fer a nombrosos desertors i en els relats de les duríssimes experiències personals que els fugitius han publicat a internet.

El protagonista que dóna títol al llibre està basat precisament en el primer testimoni que Johnson va entrevistar i que com us podeu imaginar era orfe. El llibre explica la història i l’evolució de Jun Do, un nen que al principi de la novel•la viu en un orfenat i que a partir dels catorze anys és reclutat com a soldat de túnels per l’exèrcit nord coreà. A sou de l’estat exercirà de segrestador, assassí, oficial d’intel·ligència i de mediador en una trobada diplomàtica a Texas entre els Estats Units i Corea del Nord.

El huérfano és el retrat d’un imperi ferotge, de l’estupidesa més supina amb la qual es dirigeix Corea del Nord i de les conseqüències socials i psicològiques que ha provocat en la població. Un llibre absolutament terrorífic que posa de manifest el poder tirànic i el domini despòtic de l’estat coreà. La manera de fer de l’estat es basa en una perversió psicològica total. Es tracta d’encoratjar constantment els seus ciutadans a la denúncia de tot aquell que no segueixi les normes i les lleis del país. Veïns contra veïns, amics contra amics i pares contra fills… La novel·la recrea molt bé la desconfiança i la paranoia dels personatges. Ningú es refia de ningú. De fet, les persones estan totalment deshumanitzades, tothom està supeditat al gran líder! Alguns dels personatges guarden com un tresor unes llaunes de préssec tòxiques que consumiran en el moment oportú: abans que siguin detinguts per la policia, abans de ser interrogats pels temibles Pubyok (la secreta nord coreana), abans de ser destinats a un camp de concentració…

El huérfano combina molt bé diferents gèneres literaris. En primer lloc, recorda les novel·les distòpiques (Un món feliç, Fahrenheit 451) i també les que parlen de dictadors (Señor presidente, El otoño del patriarca). Hi ha parts de la novel•la que són tan al·lucinants que ens poden resultar grotesques, surrealistes o increïbles. Sembla però, que la realitat supera la ficció. La simfonia literària arriba d’una manera colpidora i plena de detalls.

També és una novel·la romàntica, d’aventures, periodística, documentalista… hi ha una mica de tot, però sobretot és política. La història queda una mica soterrada per la magnitud de la denúncia. Què em dieu d’aquests conceptes que he anat trobant en el llibre? Sessió d’autocrítica, marit de substitució, regles del bon ciutadà, camp de reeducació, principis de bona conducta nord coreana, professor de rectitud de pensament… molt mal rotllet, no? Ben escrita, entretinguda i malgrat tot, força divertida.

Títol: El huérfano  Títol original:  The orphan master’s son  Autor: Adam Johnson  Traductor:  Carles Andreu Editorial: Seix Barral  Primera edició: juny de 2014  EAN: 978-84-3222-276-4  Format: rústega, 608 pàg. 22 euros.

 

 

10 LLIBRES D’AUTOAJUDA (que mai es publicaran)

12 set

Autoajuda 20 004

Com a mínim hi han dos moments l’any per proclamar els nous propòsits personals per encarar el futur: per any nou i després de les vacances d’estiu. El gimnàs, la dieta i deixar de fumar són alguns dels reptes més populars durant el mes de setembre.

Per dur a terme aquests propòsits molta gent utilitza els llibres d’autoajuda, que cada vegada tenen més presència en les llibreries i que els mitjans de comunicació (programes de ràdio especialitzats, revistes temàtiques, etc.) amplifiquen amb entrevistes i recomanacions. Els llibres d’autoajuda cobreixen actualment una gran varietat de patologies i van a més.

No sóc lector dels llibres d’autoajuda. Tampoc en sóc un detractor. Amb els llibres d’autoajuda em passa el mateix que amb el ioga. No m’hi veig per eliminar l’estrés. En plena sessió m’entraria el riure. Prefereixo fer una cervesa amb els amics o anar a caminar a la muntanya.

Els llibres d’autoajuda no fan mal, normalment estan escrits amb sentit comú i poden servir per millorar la qualitat de vida de molta gent que ho passa malament. Tot i que el món de l’autoajuda és molt ampli, la major part dels llibres publicats incideixen sempre en aspectes com l’autoestima, la tolerància al fracàs, la seguretat en un mateix, la recerca de la felicitat, saber gaudir de la vida, ser assertiu, ser positiu i millorar com a persona. L’autoajuda la trobem arreu en llibres relacionats amb la salut mental, el món laboral, la sexualitat, la cuina, etc.

Autoajuda 20 005

Trobo però que en els darrers anys, amb la crisi econòmica i amb el conseqüent patiment de la gent, els autors d’autoajuda no han estat a l’alçada. Sembla que els llibres estiguin dirigits només a solucionar els problemes d’una classe mitja-alta. Els problemes han canviat molt.

Abans de la crisi econòmica tornar de vacances i començar a treballar generava un gran malestar, problemes d’adaptació i fins i tot depressions. Ara, la sort és tenir feina.

Abans de la crisi econòmica es decoraven les cases sota l’influència del Feng Shui. Ara per moltes famílies el problema és que el banc els ha desnonat i no tenen casa.

Abans de la crisi econòmica es feia el mètode Dukan per aprimar-se. Ara el problema és gestionar els diners per poder comprar aliments fins a final de mes.

Tot és una mentida ha tingut accés a 10 llibres d’autoajuda (que no es publicaran mai). La ressenya d’avui és una petita estripada entre l’humor i l’indignació. El post vol servir per donar-vos la benvinguda al bloc un cop les vacances d’estiu ja arriben a la seva fi. Acompanyeu-nos en aquest nou viatge literari. Comenteu, compartiu i opineu.

I tu tens algun propòsit per dur a terme? Quin llibre d’autoajuda trobes a faltar i penses que s’hauria d’escriure?

 

1.UN CURS DE MIRACLES PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, (Foundation Inner Peace)

un_curso_de_milagrosD’acord, la Diada d’enguany ha estat espectacular. Una altra demostració de força. Festiva i transversal. Però hi haurà un moment en el qual s’haurà de fer un pas més. És clar que des de Madrid posaran totes les dificultats possibles. Ens hauria de preocupar però, les decisions que es prendran des dels partits polítics a Catalunya. Totes les generacions han tingut els seu fracàs. El procés cap a la independència podria ser el nostre. El poble apunyalat, traït i manipulat. No seria la primera vegada ni l’última. És per això que Un curs de miracles per a la independència de Catalunya arriba en un bon moment. Tot ajuda.

 

2.¿QUIÉN SE HA LLEVADO MI CASA?, de Spencer Johnson, M.D. (Empresa Activa)

Autoajuda 5En anteriors faules d’Spencer Johnson el robatori era de formatge i servia per conscienciar de la necessitat de ser flexibles per adaptar-se als canvis de la vida (¿Quién se ha llevado mi queso?). Com podem ser flexibles si no tenim casa? Com podem crear un nou país si la població està endeutada i l’han fet fora de casa seva? Com pot ser que encara no hagi petat tot? Cada família que es queda sense habitatge és una potencial família kamikaze.

 

 

3.SOPA DE POLLO PARA TU MAYORDOMO Y BOGAVANTE PARA TI, de Jack Canfield i Mark Víctor Hansen (Alba)

Autoajuda 1Diuen que els rics també pateixen la crisi. Alguns han hagut de vendre propietats per tenir liquiditat. Amb aquest llibre els autors del popular Sopa de pollo para el alma, volen cuidar totes aquelles famílies adinerades que degut a la crisi han estat sacsejades en el seu ampli fons d’armari. El llibre conté molts articles per esperonar la seva motivació. El text sempre gira al voltant d’un mantra de menyspreu: “No cal tenir pena dels pobres, si pugessin ens arrancarien els ulls. Ells són culpables de la seva situació”.

 

 

4.UNA MOTXILLA PER PORTAR EL PA DE MOTLLE I EL FUET, d’Elsa Punset (Pòrtic)

Autoajuda 11Aquest llibre està dirigit a les ànimes lliures. Aquells que agafen una motxilla, l’omplen amb quatre coses i se’n van a veure món. Sí, són quatre coses, però no és fàcil triar-les. Qui t’ajudarà? L’autora d’Una motxilla per a l’univers, la mediàtica Elsa Punset.  El seu pare, el mitificat Eduard Punset, ha declarat que “el llibre és 100% natural, res artificial. Un llibre amb doble enfornat. Per tornar a llegir amb pa, aiiiii”. Sospitem que tot i que no signa el llibre en Punset hi ha posat cullerada…

 

 

 

5.DIOS VUELVE EN UN DRONE, de Joan Brady (EdicionesB)

Autoajuda 12Joan Brady és un paio que té bons contactes. Diuen que té fil directe amb el més enllà. Els seus llibres estan en el límit de l’autoajuda, els llibres conspiradors, la narrativa apocalíptica i la paranoia. De fet, en el seu best-seller Dios vuelve en una Harley, ja ens avisava que Déu estava per les nostres terres. Ara ha deixat Los Ángeles del Infierno i la Harley. “Déu està molt emprenyat i fins els collons dels humans”  ha declarat en Brady. En el llibre l’autor desvetlla que en breu el Déu justicier es manifestarà i ens començarà a enviar Drones per castigar-nos. El dia del judici final s’acosta!

 

 

6.CONTROLE SUS TERTULIANOS ANTES QUE ELLOS LE CONTROLEN A USTED, d’Albert Ellis (Paidós)

Autoajuda 13Els tertulians estan a sou per analitzar l’actualitat però l’anàlisi sempre es fa en funció del mitjà de comunicació pel que treballen. Parlen absolutament de tot, però de tot és impossible que en sàpiguen, no? Els tertulians influeixen i creen opinió, però no són creïbles. Els tertulians són uns mercenaris. Albert Ellis, un expert en la gestió de les emocions (Controle su ira antes que ella le controle a usted / Controle su ansiedad antes que ella le controle a usted)  ens ofereix en aquest llibre una guia per desenganxar-nos dels debats que ocupen bona part de les graelles televisives i radiofòniques dels mitjans. He vist com amistats de tota una vida han acabat trencant-se per la influència dels tertulians. Un es creia en Paco Marhuenda i l’altra la Pilar Rahola. Si no vols que et passi això, aquest és el teu llibre.

 

7.GENT TÒXICA QUE CONTROLA EL PAÍS, de Bernardo Stamateas (Ediciones B)

Autoajuda 9Pot ser algú encara hi creu en aquesta democràcia  mafiosa que tenim. Doncs bé, un llibre per a ingenus i per fer-se major d’edat. Un llibre que desemmascara tots els corruptes que controlen i intoxiquen el país: polítics, banquers, monarquia, església…  Un llibre que també deixa oberta una escletxa d’esperança. El canvi vindrà de baix a dalt. Les lluites dels nombrosos col•lectius socials i les energies de tantíssima gent anònima tindran com a conseqüència el progrés i la modernització del país amb la desaparició progressiva de la gent tòxica que actualment dirigeix el país. 

 

8.ES FÁCIL DEJAR DE JUGAR AL CANDY CRUSH SAGA SI SABES CÓMO, d’Allen Carr (Espasa)

Autoajuda 3Atenció a les xarxes socials i les addiccions que han generat! Cada cop tenim més vida (una vida paral•lela i poc real) dins els Facebooks, els Twitters i els Instagrams. Estem massa  pendents de l’ostentació, de l’exhibicionisme i de quants m’agrada ens han posat. Molta gent ha substituït els llibres pels mòbils. Són com zombies. Allen Carr és un autor molt popular per haver ajudat a deixar el tabac i no fumar mai més. Ara ens ofereix una guia per desintoxicar-nos de les xarxes socials d’internet. Si us plau, no m’envieu invitacions per jugar al Candy Crush Saga!

 

9.EL MONJO QUE ES VA VENDRE EL SEU ANUS, de Robin Sharma (Labutxaca)

Autoajuda 14Doncs sí, es veu que el monjo ja s’ho havia venut tot. A El monjo que es va vendre el Ferrari es va vendre el cotxe. Després també es va vendre la mel del monestir i diferents obres d’art romànic en subhastes il•legals clandestines. Actualment el monjo té un piset a l’eixample de Barcelona, s’anuncia en les pàgines de contactes dels diaris seriosos i de tant en tant fa el carrer. Quina és la lliçó que ens vol transmetre Robin Sharma amb aquest curiós llibre? Ens està justificant la prostitució? o potser és una manera d’explicar-nos que la gent es busca la vida com pot? Segurament, d’una manera metafòrica, ens està explicant la situació de tots plegats, perquè la crisi ha fet que tothom en major o menor mesura ens hàgim hagut d’empassar totes les retallades, totes les lluites, tots els nostres somnis… pel darrera.

10.VOSTÈ POT DESTROSSAR LA SEVA VIDA, de Louise L.Hay (Entramat)

Autoajda 11Ja era hora que algú tingués la valentia de publicar un llibre d’aquest tipus. Hi ha gent que li agrada complicar-se la vida. És així. No volen solucions per millorar la seva situació. Després de Vostè pot sanar la seva vida, Louise L. Hay fa un tomb catàrtic i ens ofereix en aquest llibre un gran ventall de possibilitats per destrossar-se la vida: els millors països per contagiar-se de malalties infeccioses, els delictes més originals, les drogues més modernes, els millors carrers i clubs per enganxar unes bones MTS, etc. Potser estàs amargat, ets infeliç, la teva vida no té cap sentit i allò que vols és acabar-te d’enfonsar. Perquè cadascú viu la vida com vol, aquest llibre t’ajudarà.

 

Autoajuda 20 006

Festival de literatura en 10 llibres. Bon estiu 2014!

30 jul

BeFunky_Festivaldeliteraturaestiu2014.jpg

Tinc un festival preparat. És un festival literari per gaudir durant l’estiu. De cop i volta arriben les vacances amb els seus dies lluminosos. Aniré consumint el temps sense preses i trobant llargues i memorables hores d’estiu per llegir tranquil•lament i capbussar-me en fantàstiques novel•les. Perquè llegir també és un festival, fet a la nostra mesura i on cadascú tria els seus llibres. Ja tens preparat el teu? Què llegiràs aquest estiu?

Li he posat l’ull a 10 llibres… No els podré llegir tots, però tampoc veiem tots els grups de música en els festivals d’estiu, no? Davant dels festivals, siguin del que siguin, el que tenim sobretot és molta il•lusió!

Ja que des de fa una setmana Tot és una mentida disposa d’un compte de twitter, amb el qual podeu seguir les actualitzacions del bloc, he pensat que els llibres que us presento a continuació poden ser explicats en 240 caràcters, que com sabeu és l’espai que ocupa una piulada.

Tanquem per vacances. El 12 de setembre Tot és una mentida tornarà a estar operatiu. Els millors desitjos a tots i molt bon estiu a tothom!

1.COR MENTIDER, de Marc Cerdó (El club editor)

Millors estiu 5Segon llibre de l’escriptor mallorquí Marc Cerdó. Sobre les segones oportunitats i les dificultats en les relacions sentimentals. Expectant.

Més informació: Cartes electriques, Núvol, Lectures de L’Espolsada, Time Out Barcelona.

 

 

2.THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta (Periscopi)

Millors estiu 2Com encaixar la desaparició del 2% d’humans a la terra? Ciència, religió, fanàtics. HBO l’ha adaptat a sèrie televisiva. Ficció distòpica.

Més informació: Edicions Periscopi, Downuder-literatura, Lisa’s Other Bookshelf.

 

 

3.GALVESTON, de Nic Pizzolatto (Salamandra)

BeFunky_Millors estiu 15.jpgPrimera novel•la de Nic Pizzolatto, guionista de la sèrie True Detective. Negra i americana. Inaugura la col•lecció Black de Salamandra.

Més informació: web de Nic Pizzolatto, Sunday Book Review, Spinetingler.

 

 

4.RITOS FUNERARIOS, de Hannah Kent (Alba)

Millors estiu 6Basada en la història d’Agnes Magnusdottir, l’última dona decapitada a Islàndia el 1829 acusada d’assassinat. Força aplaudida, molt premiada.

Més informació: Lo que leo lo cuento, Entre montones de libros, Si no leo desespero.

 

 

5.PASTORÀLIA, de George Saunders (Edicions 1984 / Alfabia)

Millors estiu 11Millors estiu 12Posi’m el del Saunders, aquell americà que escriu relats. Posi’m Pastoràlia, que vull un llibre sobre perdedors, contradiccions i desencants.

Més informació: Edicions 1984, Alfabia, Els de dalt Directa.

 

 

6.BIG BROTHER / GERMÀ GRAN, de Lionel Shriver (Anagrama / L’Altra)

Millors estiu 8Maquetación 1Canya a les actituds extremes i al papanatisme. Obesitat, dietes, pèrdua de pes i el menjar com a obsessió. Mordaç i irònica. Big Shriver!

Més informació: L’Altra editorial, Anagrama, Catorze, ABC Cultura.

 

 

7. EL MEU POBLE VIURÀ, de Leila Khaled (Tigre de paper)

Millors estiu 3En realitat l’ocupació és el terrorisme. Autobiografia de l’activista palestina Leila Khaled. Tota una vida en lluita. Visca Palestina lliure!

Més informació: Tigre de paper, Verkami: Intifada literària, ¿Quién es Leila Khaled?.

 

 

8.EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson (Seix Barral)

Millors estiu 4Ganes de llegir El Huérfano, una novel•lassa en tota regla. Guanyadora del Premi Pulitzer i que té Corea del Nord com a gran protagonista.

Més informació: El País-Babelia, Corea del Norte para principiantes.

 

 

9. BELLA REVUELTA, d’Andrew Boyd i Dave Oswald Mitchell (mil razones)

Millors estiu 1041 tàctiques, principis i teories per canviar el món, assolir la justícia i afrontar la revolta amb bellesa. Visca la pau, visca transgressió!

Més informació: mil razones Beautiful Trouble, Re-VisionesKickstarter.

 

 

 

10.UN DÍA DE FUEGO, de Beppe Fenoglio (Sajalín Editores)

Millors estiu 16Partisà italià, mestre del relat breu i gran escriptor. Ara, tots els contes de Beppe Fenoglio en un sol volum per Sajalín. No me’l perdré…

Més informació: Sajalín editores, BCNCultura.cat, antequeralee.

 

 

 

fINAL RESSENYA

AÑOS LUZ, de James Salter

17 jul

 

James Salter 2 002

Què hem vingut a fer aquí? Què ens dóna la felicitat? Això és tot? Pot la cultura, els fills, el sexe, l’art, els amics, la família… donar-nos un sentit per viure en plenitud?

A Años luz el matrimoni que formen en Viri i la Nedra és aparentment reeixit. L’educació de les seves filles (Franca i Danny) els uneix i els dóna un sentit de cohesió en la lluita diària i en els objectius com a parella. Viuen en una impressionant casa als peus del riu Hudson a les afores de Nova York. Un poni, un conill, una tortuga i un gos formen part d’aquesta família benestant que sembla tenir-ho tot de cara per ser feliç.

La vida és tossuda, però. Allò públic no es correspon amb allò privat. Una cosa és l’aparença i un altre és la realitat. Les cartes bones no són cap assegurança de vida, cal saber jugar-les. Així, a poc a poc, en cinc actes i en el transcurs de dues dècades, assistim al demolidor retrat del fracàs de la parella.

Años-luz-James-Salter.jpg

El motor de la novel•la és ella. Nedra Berland és una dona de bellesa aclaparadora i de cervell inquiet. Sexualment activa (amb els seus amants), culturalment curiosa (aprofundeix en l’art, en la literatura, el teatre…) i que s’entrega al gaudi dels plaers mundans (consumir, viatjar, beure, fumar…). Té, però, una mena de buit permanent. Investiga, busca i reflexiona. El seu cap fuig constantment cap a la recerca de la llibertat, cap a la troballa de l’essència vital.

En Viri és un arquitecte notable (tot i que no prou reconegut pel seu parer) i un pare de família excel•lent . També té amants però a diferència de la seva dona, que sembla arrauxada davant la vida, ell s’enfronta al dia a dia amb por, amb l’actitud de conformar-se i cedir.

La mirada de James Salter és neta però sense concessions sentimentals. Años luz és una novel•la profundament trista, on es tracten diversos temes. Com s’encaixa la relació de parella amb les diferents actituds amb què afrontem la vida? Com s’ajusten els fracassos individuals, les il•lusions trencades i les decepcions amb el pas dels anys? Existeix el sentit d’una puresa existencial? Massa tard per les segones oportunitats? On trobem la grandesa de viure? L’inapel•lable pas del temps és, sense cap mena de dubte, el gran tema d’aquesta meravellosa novel•la.

Quan acabis el llibre hauràs crescut amb els personatges i molt probablement t’emportaràs alguna lliçó que romandrà dins teu per sempre més. És d’aquelles novel•les reparadores, d’aquells llibres dolorosos que et modifiquen. De la seva lectura sortiràs renovat, tot i que pel camí també correràs el risc d’enfonsar-te. Aquesta novel•la és un talla venes total.

JamesSalterVintage.jpg

Poètica, apassionada i precisa, la narrativa de James Salter és un autèntic festival literari! Construccions brillants, textos exquisits i frases que a vegades no tenen un enllaç lògic, sinó més aviat al•legòric, simbòlic o de lectura oberta.

Diuen que Años luz, que va ser publicada el 1975, és la millor novel•la de l’escriptor americà. James Salter (1925, Nova York) va ser pilot de les Forces Aèrias Americanes i va lluitar a la guerra de Corea. Després de publicar el 1956 Pilotos de caza, el seu primer llibre, va abandonar l’exèrcit i es va dedicar a escriure. Va fer de periodista i de guionista i va anar conformant una esplèndida carrera literària. L’editorial Salamandra ha recuperant els seus llibres i els ha anat editant. James Salter té 88 anys i aquest any ha publicat, després de més de trenta anys sense fer-ho, la novel•la Todo lo que hay (Salamandra) / Això és tot (Edicions 62).

El mestre Salter explica que per viure amb virtuosisme calen quatre ingredients: prudència, fortalesa, justícia i misericòrdia. El dia que vaig acabar de llegir Años luz va coincidir amb la descoberta de la cançó We are unhappy, dels Bonnie ’Prince’ Billy. Podria ser la banda sonora del llibre. La vida ens té reservades moltes sorpreses que al cap i a la fi són les conseqüències de les nostres decisions, siguin bones o dolentes. Res és casual. Tant de la cançó, com del llibre emanen grans certeses. Quines són les teves?

Nothing is better. Nothing is best. We are unhappy. We are unblessed.

Títol:  Años luz   Títol original:  Light years Autor:  James Salter   Traductor:  Jaime Zulaika   Primera edició:  setembre de 2013  Editorial:  Salamandra   EAN:  978-84-9838-563-2   Format:  rústega, 384 pàg. 19 euros. Altres ressenyes: El bloc de l’escriptor i crític literari Rafael Narbona, Luis Matías López a Público.es, el bloc Estamos leyendo, entrevista d’Inés Martín Rodrigo a la secció de cultura de l’ABC.es

%d bloggers like this: