INJUSTÍCIES, de Jordi Bernal i INCOMPRENSIONS MATINALS, de Marc Ricart

5 febr.
Jordi Bernal, guanyador de VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra i Marc Ricart, finalista.

Jordi Bernal (esquerra) i Marc Ricart (dreta).

Avui publiquem i il·lustrem Injustícies, de Jordi Bernal, que enguany és el relat guanyador en el VIII Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra. També ho farem amb Incomprensions matinals, de Marc Ricart, que és el relat finalista. El tema d’aquest any era “extravagàncies” i s’hi han presentat 19 contes. Aquest any he compartit jurat amb la Marga Munsant, l’Elvira Comte, en Manel Xicota i en Jordi Puig (guanyador de la darrera convocatòria) i la decisió, us he de dir, ha estat molt ajustada. A veure si us agraden els relats, a nosaltres ens han encantat.

Ahir, dissabte 4 de febrer, es va fer el lliurament del Premi a la Llibreria l’Illa: una estada de cap de setmana a la Masia Rural Nus de Pedra, un lot de llibres i la invitació per formar part l’any vinent en el jurat del Premi.

Si us agrada escriure: aneu esmolant les eines perquè el proper tema del premi serà “La llibertat”. Estigueu atents, publicarem les bases del concurs en el blog.

INJUSTÍCIES, de Jordi Bernal 7985823714_63a43ea1e4_z

El 7 d’abril del 1917, després de treballar a la fàbrica tèxtil, en John Smith anava caminant per un mercat de l’East End, un barri obrer de Londres, quan va veure un nen brandant el The Guardian proclamant: “la Presidenta dels Estats Units declara la guerra a Alemanya!”. Tot seguit, sent una veu d’home cridant: “dones: volem igualtat!”. Llavors el senyor Smith va veure una parada amb edicions del diari The Suffragist que demanava a la Càmera de les Comunes el dret a vot pels homes. Ell ja havia sentit a la seva dona, l’Amanda, parlar d’aquests masclistes, els quals corrompien la societat anglesa. Encara que ell ja s’havia unit al moviment sense el consentiment ni el coneixement de la seva dona. Al tornar a casa, cansat de la llarga jornada laboral, va preparar el sopar com cada dia per quan vingués la seva dona de la fàbrica de munició, feina que havia evitat que anés al front francès amb les altres soldats. Va anar a buscar el seu fill Charles d’una casa on treballava de criat, mentre l’Amanda ensenyava l’ofici de treballar el metall a la seva germana Elisabeth. Després va fregar i va fer la bugada fins al sopar, entre d’altres coses. Esperava atemorit que l’Amanda no estigués enfadada. Aquest era el seu dia a dia, com molts d’altres homes.

2163792086_350ca0fcdc_zUn dia va participar en una marxa sufragista, on ell i els seus companys rebien insults, amenaces i empeses dels londinencs, tant dones com homes. Per desgràcia l’Amanda el va veure tornant de la fàbrica. Allò tindria conseqüències. Al tornar a casa, en John va tenir la mateixa sensació que a la manifestació, però aquesta vegada era la seva dona qui el menyspreava. Va arribar a tal punt que va decidir demanar el divorci. Sabia que no seria fàcil, per això va fer cas als seus companys sufragistes: perquè el tractessin amb igualtat s’hauria de vestir com les dones. Així doncs, va treure’s el maquillatge i el vestit amb la llarga faldilla que estava de moda entre els homes d’aquella època, es va recollir el cabell sota una gorra de llana amb visera i es va posar un pantalons i un tratge de tweed típics de les dones. Llavors va anar a l’oficina de registre civil, pel camí la gent el mirava de forma descarada i, en arribar, la funcionària, escandalitzada com tota la resta de presents per la peculiar vestimenta, va denegar la petició d’en John, ja que segons ella no tenia cap dret a fer-la. L’endemà, l’Amanda envià les filles amb les seves àvies, la senyora i el senyor Smith. Ja que només les dones en tenien la custòdia. Era evident que ho va fer per ferir en John. Davant d’això, en comptes de desesperar-se i rendir-se, va intentar convèncer a 2163094893_1958836dd4_zpoc a poc però de manera constant a la seva dona que els homes mereixien el mateix que les dones. Va aprofitar l’orientació socialista d’ella, que propugnava la igualtat, i d’altra banda els sentiments maternals recòndits parlant del míser futur que esperaria a en Charles: casar-se amb una dona, tenir fills i no aspirar a res més en la vida. En paral·lel a aquesta lluita, va haver la de la fàbrica tèxtil. A principis d’any, el senyor Smith va crear el Sindicat d’Homes Filadors de forma clandestina, ja que la patrona, la senyora Williams, era molt estricta. A les reunions dels obrers discutien sobre com aconseguir igualar el sou d’un treballador al d’una treballadora i també de com captar aquells amb més por i prejudicis.

L’esforç d’en John respecte la seva dona no va ser endebades. Passat un temps, ell ja notava que sota el bigoti de la seva dona s’amagava una simpatitzant del moviment sufragista. Tot i que no deia res, simples fets com ajudar-lo a parar la taula o netejar alguna habitació demostraven que els homes començaven a intuir la llum al final del túnel.

Al juny del 1918 es va organitzar una vaga general d’homes, i el sindicat del senyor Smith s’hi va adherir. Aquesta vaga va ser un cop baix per a l’economia britànica i va fer possible obrir el debat als carrers de la capital i també als passadissos de Westminster. Al cap d’uns mesos, es va proposar el canvi de llei a favor del sufragi i el dret a elecció masculins. Al final el sí es va imposar per la pressió de la meitat de la població que eren els homes. Tot i això, només podrien votar els majors de trenta anys i amb certes restriccions.

El 12 de novembre, l’Amanda Smith passejava pel mercat quan un nen llegia el titular del DailyMail: “les comandants dels Aliats i d’Alemanya firmen l’armistici!”. Unes passes més enllà, els sufragistes deien: “la guerra s’ha acabat, però la nostra lluita continua!”.

3390547812_89f4553eb9_z

 

INCOMPRENSIONS MATINALS, de Marc Ricart

woman-morning-bathrobe-bathroom

Per variar, a cal’s Torrents tot eren presses i corredisses per arribar a temps a les cites diàries obligatòries: l’escola del nen, l’oficina de la mare i la fàbrica del pare.

 – Pol, ja t’has vestit? – va preguntar la mare des del lavabo.

 – Sí! M’estic sabatant…

 – Com? – L’Elena va treure el cap un segon per la porta. El seu fill de 4 anys s’estava posant les sabates. Va somriure amb l’ocurrència del petit. – Es diu posar-se les sabates…

El nen no va entendre per què vestir-se valia i sabatar-se no, però no li va donar més voltes.

– No les puc nusar, mare! M’ajudes?

– Nuar… Vine, que t’ensenyo com es nua.

– Però si jo ja em sé treure la roba sol! Només que la samarreta em costa una mica…

La dona ho va deixar córrer de moment. – Cuca, ves a mirar què fa ton pare, que va sent hora de marxar– El nen va córrer content cap a l’altre lavabo i va tornar tot seguit.

 – S’està pintant.

– Que?!

 – S’arregla els cabells amb la pinta!

– Bufó, es diu pentinar-se…

En Pol va fer una nota mental que una pinta i una pentina deurien ser el mateix. – Vés a dir-li que enllesteixi d’una vegada, maco, que si no sortirem mai per la porta.

Altre cop el Pol passadís avall per dir-li a son pare:

– La mare diu que et tornis llest de pressa per aprendre a obrir la porta…

pexels-photo-183333L’Adam va obrir els ulls sorprès, i va decidir no intentar entendre el què acabava de sentir. Va canviar de tema:

 – Avui aneu d’excursió a una granja, te’n recordes? Ja veuràs com t’agradarà molt! T’ensenyaran com cultiven enciams, tomàquets, tota mena de verdures! En Pol tingué un dubte important:

– Papa, els enciams tenen cul?

– No, es clar que no!

– I com els el tiben, si no en tenen?

– Cultivar és fer créixer; planten una llavor d’un vegetal i fan que es faci gran.

 – Ah!…

 A partir d’aleshores s’estiraria el cul cada matí, a veure si així es feia més alt.

– A classe ens van explicar que en aquesta granja també cargolen…

– Cargolen què?

 – Doncs cargols! Agafen una llavor de cargol i el fan créixer! O es diu cultivar cargols?

– Els cargols es crien, no es cultiven.

El Pol es gratà el cap: les plantes es planten però els cargols no es cargolen; i cultivar què té a veure amb el cul? Ho preguntaria a la mestra, que sempre explicava millor les coses.

– I què fa la teva mare? – s’afanyà el pare a sortir per la tangent.

– S’està pinturant els llavis.

– Rei, es diu pintar-se els llavis – explicà l’Adam rient.

red-woman-girl-brown

– Que no és una pinta! És un llapis de color d’aquells gruixuts que guarda a la seva bossa!

– No – va replicar el pare, pacient – un es pentina amb una pinta, i es pinta amb pintura.

Al Pol se li van humitejar els ulls pensant que el seu pare gaudia prenent-li el pèl de bon matí. Se’n va anar corrents a abraçar-se a les cames de sa mare.

– Tens set? Hauries de beure alguna cosa abans de marxar – El nen va fer que no amb el cap – Doncs ves a veure ton pare i digues-li que fa salat!

– Sí home! I què més?! – ploriquejà asseient-se a terra. Fins i tot sa mare se’n fotia d’ell!

Un cop tots al cotxe, l’Elena murmurà fluixet al seu marit: – Estic preocupada, creus que l’hauríem de portar a un psicòleg? – L’Adam va fer un gest vague amb la mà, senyal tàcita que volia sentir què deien les notícies. A darrera el Pol escoltava la senyora de la ràdio explicant que el Sr. Blitz i el Sr. Plotx no es posaven d’acord en no sé què.

– Però aquests dos no veuen que estan dient el mateix? – va dir l’home exasperat.

Mirant per la finestra, el Pol no comprenia la pregunta de son pare. Si era impossible que els adults s’entenguessin, amb aquella manera tan estranya de parlar que tenien!

7977427734_13e4a0dfc3_h

ELS MILLORS LLIBRES DEL 2016. (Una ressenya col·lectiva de 39 lectors i 38 llibres).

25 gen.

img_4274

Vam fer la del 2013, 2014 i 2015 i avui publiquem la llista dels millors llibres del 2016. És una llista col·lectiva feta entre tots els lectors que heu volgut participar-hi. Us vam demanar que compartíssiu el llibre que més us havia agradat del 2016, aquella lectura que recomanaríeu amb passió perquè ha estat la més gratificant de l’any, la que més us ha impactat o la que us ha fet descobrir nous escriptors.

Agraïm a tots els que heu col·laborat amb la vostra aportació literària. És una llista dels vostres millors llibres del 2016, però també és una llista lliure i molt generosa. Sense vosaltres no hi hauria llista. Gràcies!

La llista no té cap ordre jeràrquic, la numeració correspon a l’ordre d’arribada de les vostres propostes. Entre les persones que heu participat hi ha més lectores que lectors, catorze de vosaltres sou responsables de blogs literaris i les vostres recomanacions han arribat des de diferents llocs de Catalunya (La Sènia, Figueres, Arnes, Canet de Mar o Barcelona), des de Madrid, des de Palma de Mallorca i també des de diferents països com Els Estats Units, Itàlia o Austràlia.

En total hi ha 38 llibres recomanats, la majoria són novel·les escrites en anglès i que vosaltres heu llegit en la seva traducció catalana o castellana, tot i que també han arribat les recomanacions d’alguns llibres que encara no han estat traduïts. Hi ha llibres escrits originalment en català i algun en castellà. Hi ha clàssics, hi ha còmic, hi ha llibre infantil, hi ha llibre de viatges però la llista està formada, bàsicament, per la novel·la. Novel·les que en la seva major part han estat publicades en el 2016 i d’altres que no, que en fa més temps. No passa res, no té importància quan s’hagin publicat. Allò que uneix totes les recomanacions és el 2016, que és l’any en què s’han llegit.

Passeu, passeu i gaudiu de les recomanacions.

img_4248

ressenya-col%c2%b7lectiva1 LA FAMILIA REAL, de William T. Vollmann (Pálido fuego)

Una proposta de Joan Flores Constans, que escriu des de Calella i és responsable del blog Je dis ce que j’en sens

2. EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout (Edicions de 1984)

Una proposta de Ramon Fàbrega Sala que ens escriu des de Barcelona i que és el responsable del Club de Lectura El Quadern Vermell. Aquest és el seu blogressenya-col%c2%b7lectiva-2

3. BOTES D’AIGUA SUEQUES, de Henning Mankell (Tusquets)

Aquesta és la proposta d’en Manel Xicota, de Mollet del Vallès, que sobre el llibre ens explica això: “Segurament no és el millor llibre que he llegit aquest any (on sí que hi hauria “Nosotros ressenya-col%c2%b7lectiva-3en la noche” de Kent Haruf o “Basat en una història real” de la Delphine de Vigan, per exemple), però com que és el darrer que llegiré d’ell (aquest any va morir), penso que paga la pena que aparegui en la llista del teu blog, tant pels seus llibres al voltant del Wallander i la seva filla, com d’aquells que no són literatura negra, com de les obres de teatre, moltes d’elles inspirades pel fet de ser el director del Teatre Nacional de Moçambic”.

4. LA MEVA PLANTA DE TARONJA LLIMA, de José Mauro de Vasconcelo (Asteroide)ressenya-col%c2%b7lectiva-4

Una proposta de l’Emma Farreras i Compte, de Canet de Mar, que assegura que és “un llibre altament recomanable, un clàssic de la literatura brasilera.  Un llibre preciós i de gran emotivitat”.

5. L’AMOR FORA DE MAPA, de Roc Casagran (Sembra)

ressenya-col%c2%b7lectiva-5Una proposta de la Cel Font, que ens escriu des de Tarragona, i que sobre el llibre afirma “és una novel·la que t’atrapa des de la primera pàgina. Una història tan propera i actual que és inevitable no posar la cara d’alguns dels nostres coneguts als protagonistes. És un llibre que va ser editat el 2016 i del qual ja se n’ha fet una  4a. edició”.

  img_4276
6. EL LLIBRE DE LA SENYORETA BUNCLE, de D.E. Stevenson (Viena)

Una novel·la recomanada per la Marta Gil, de Barcelona, que sobre el llibre explica això “És una edició de ressenya-col%c2%b7lectiva-62015, però va ser publicada per primer cop el 1934. La seva autora és neboda del famós Stevenson de l’Illa del Tresor i va escriure una delícia de novel·la sobre una dona que per guanyar-se uns quants calerons decideix escriure un llibre basat en les vides dels seus veïns del poble. Encantador, deliciós i molt molt divertit”. Podeu entrar en el blog Un món de llibres, de la Marta Gil, i llegir la ressenya que va dedicar-li en el seu moment 

7. ARGELAGUES, de Gemma Ruiz (Proa)

Un llibre recomanat per l’Àngels Casanovas Freixas, que escriu des de Collbató i que sobre la novel·la escriu això: “és la història de la besàvia i les àvies de l’autora, un retrat de la vida a pagès, molt dura i miserable, fins que han de marxar a Sabadell a fer de minyones i a treballar en la indústria del tèxtil, ressenya-col%c2%b7lectiva-7també molt dura, amb moltes hores de feina, mal pagades i poc valorades. És ben bé que podria ser la història de les meves àvies o de qualsevol de les àvies i besàvies que van néixer a principis del segle xx.

És després d’haver llegit un llibre com aquest que me’n penedeixo de no haver demanat que m’expliquessin com va ser la seva infància o joventut.En aquest llibre hi ha una feina molt important de recuperació del llenguatge oral que es feia/fa servir a pagès (i no només a pagès), amb expressions i vocabulari que m’han dut també a la llengua que parlaven les meves àvies, i que tinc molt interioritzat, encara que no utilitzo en el dia a dia: hetxura, radere, duges, enfitat, allavors, tunda, hòstic, perxò, poseu’se-e… Trobo que l’autora ha estat agosarada i, al mateix temps, encertada”.25 anys sense Montserrat Roig. Portada del llibre "La memòria viva" de Sembra Llibres.

8. MONTSERRAT ROIG. LA MEMÒRIA VIVA, d’Aina Torres (Sembra)

Un llibre que ens proposa l’Imma Casassas Bassas que opina que “ara que fa 25 anys que ens va deixar M. Roig, periodista i novel.lista, recordar la seva vida i obra és un bon homenatge, per fer-la present”.

9. CUTTER Y BONE, de Newton Thornburg (Sajalín)ressenya-col%c2%b7lectiva-9

Recomanat pel Carles Guri, que escriu des de Barcelona.

 

 

 

10. MANUAL PER A DONES DE FER FEINES, de Lucia Berlin (L’Altra)

ressenya-col%c2%b7lectiva-11Un llibre recomanat per la Pat Blake, que ens escriu des de Wichita (Els Estats Units) i per la María Ripoll Cera, que ens escriu des de Barcelona, i que sobre el llibre diu “Si toda la escoria social se pusiese a contar sus historias, aprenderíamos mucho más de la vida y de nosotros mismos en vez de estar mintiéndonos continuamente. Lucia Berlin explica sus experiencias tal cual, sin disfrazarlas, y qué experiencias. ¡Y hay tanta belleza en ellas! La lectura de este libro te hace desear intensamente ponerte a escribir historias tan rotundas como esta, con tus circunstancias. Todo un reto”.

img_4228

11. L’ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, de Richard Flanagan (Raig Verd)ressenya-collectiva-46

Un llibre recomanat per la Sílvia Fustegueres, que ens escriu des de Barcelona i que és la responsable del blog L’illa deserta.

 

12. RELOJES DE HUESO, de David Mitchell (Mondadori)

ressenya-col%c2%b7lectiva-13Un llibre recomanat pel Martí Noè, que ens escriu des de Mataró i que sobre la novel·la explica això: “és una lectura que us sorprendrà, tant si sou amants del gènere fantàstic com si no. Poblada d’uns personatges captivadors i molt ben descrits (a l’estil d’”El jilguero” de Donna Tartt), amb subtils  tocs de fantàstic tipus Neil Gaiman, i un final apocalíptic com algunes novel·les de Houellebecq… Que no us espanti el seu gruix, jo m’he quedat amb ganes de més!”

13. NORTE Y SUR, d’Elizabeth Gaskell (Alba)ressenya-col%c2%b7lectiva-12

Un llibre recomanat per la Laura Rubio, de Barcelona, i que és la responsable del blog El que llegeixo.

14. LES PETITES VIRTUTS, de Natalia Ginzburg (Àtic dels llibres)

ressenya-col%c2%b7lectiva-14Una proposta literària de Montse Frauca, que ens escriu des de Granollers i que sobre el llibre ens explica que “es recullen onze relats entre l’autobiografia i l’assaig. El que m’ha impressionat és la capacitat d’observació i la serenitat amb la que parla sobre la pobresa, el silenci, la decepció, la por, els canvis, la vida familiar o els fills”. Podeu llegir la ressenya que va escriure en el seu blog Lletres minúscules.

15. BAD KITTY, de Nick Bruel

ressenya-col%c2%b7lectiva-15Un llibre infantil recomanat per la Victoria Buritsch-Tompkins, que ens escriu des de Seattle (Estats Units) i que sobre el llibre explica I think my favourite book (series) this year was actually reading the Bad Kitty series with my son. They have been getting progressively thoughtful, insightful, and are starting to cover topics that fall outside the normal “Kids Book” progression. Bad Kitty has run for public office (neighbourhood level) and fought the fourth wall (while Bruel schools his readers on storytelling concepts), as well as the customary “goes to school” and “has a birthday” volumes”.

img_4256

 

ressenya-col%c2%b7lectiva-16

16. INSTRUMENTAL, de James Rhodes (Blackie Books)

Un llibre recomanat per la Nàdia Grau Andrés,  que viu a El Vendrell i és la responsable del bloc sobre correcció i traducció Nàdia amb accent. Sobre el llibre afirma que “James Rhodes se abre ante nosotros y nos permite llegar a él. El lector solamente tiene que querer hacerlo, saber, poder. Conozcamos a James”.

17. GRECIA EN EL AIRE, de Pedro Olalla (El Acantilado)ressenya-col%c2%b7lectiva-17

Un assaig recomanat per la Glorian Arimon, de Mollet del Vallès, que és responsable del blog Gloria Condal.

 

18. CRÓNICA JAPONESA, de Nicolas Bouvier (La linea del horizonte)

Recomanat per la Meritxell-Anfitrite Álvarez, que ressenya-col%c2%b7lectiva-19ens esciru des de de Madrid i que és redactora del blog col·lectiu i de viatges La línea del Horizonte.

19. DIETARI (1979-1980), de Pere Gimferrer (Edicions 62)

ressenya-collectiva-20Recomanat per la Mercè Ubach, que escriu des de Barcelona i que sobre el dietari explica que “consta d’un recull d’articles publicats regularment en premsa. Però lluny d’haver envellit, els volum manté una plena vigència, sostinguda pel prodigi del seu estil i per la força de les idees en què aquest se sustenta”.

rc-21

 

20. IN THE DARK ROOM, de Susan Faludi (MacMillan)

Un assaig recomanat per la Gioa Rossi, que ens escriu des de Ginebra (Suïssa).

img_4238

 

21. LA INSÓLITA PASIÓN DEL VENDEDOR DE LENCERÍA, d’Asako Hiruta (Reservoir Books)

ressenya-col%c2%b7lectiva-40Un llibre recomanat per l’Ana González, de Palma de Mallorca, responsable del blog de literatura Azar objetivo, que sobre el llibre ens explica que és “Una petita joia, senzilla (que no simple), gens pretenciosa, que tracta temes del dia a dia”.

22. SOLARIS, de Stanisław Lem (Impedimenta)

ressenya-collectiva-22Un llibre que recomna la Laia Pérez, que és valenciana però viu a Barcelona i que és responsable del blog Lucky Buke. Sobre el llibre afirma que És una història de ciència ficció que traspassa les línies de la novel·la: ara no puc veure cap pel·lícula del gènere, ni puc llegir cap llibre, sense pensar que tots estan equivocats o, almenys, que ressenya-collectiva-23s’han quedat molt lluny d’una veritable reflexió sobre la ciència ficció. Crec que és un llibre imprescindible per als amants del gènere”.

23. TODO ESTE TE DARÉ, de Dolores Redondo (Planeta)

Una novel·la que recomana la Marta Tena, que ens escriu des de La Sènia (Tarragona).

24. CIVIL WAR, de Mark Millar / Steve McNiven (Panini)

ressenya-collectiva-24Un còmic recomanat per Joseph Skinkis, que ens escriu des de San Sai (Tailàndia)

25. EL NAZI DE SIURNA, de Toni Orensaz (Ara Llibres)

Una proposta de Narcís Llauger i Dalmau, de Tarragona, i que sobre el llibre ens fa aquest resum: “Heus aquí una manera intel.ligent de convertir una investigació periodística en una trama novel.lada. Els de les contrades del sud sempre ens havíem preguntat què hi havia de cert en el rumor popular que afirmava que en els cims de Siurana s’hi mig amagava un nazi. Orensanz pica l’ham i es posa a investigar. El resultat és aquest llibre apassionant on ens veiem acompanyant-lo en la recerca. Cada nou interrogant que se li obre al periodista es converteix en un nou esquer per a la nostra curiositat. Fins a l’últim paràgraf. Només aleshores tots els ressenya-collectiva-25misteris es desvetllaran. Qui era el “nazi” de Siurana? Quines en va fer durant la Segona Guerra Mundial? Com va poder escapar a la justícia i va arribar a les nostres terres? Quina relació va tenir amb la gent del país com Joan Sales, l’autor d’Incerta Glòria?

Vull subratllar que Orensanz no esquiva covardement les qüestions ètiques que el tema comporta. Podem girar els ulls i deixar oblidats als anys 40 les actuacions d’aquesta gent? El conflicte bèlic ja tancat, tanca també la seva responsabilitat moral? Doncs he de confesar que poques vegades havia trovat una reflexió al respecte tan ben travada com la que ens ofereix Orensanz.

Aquí teniu un llibre rodó, apassionant i diferent. Si us el feu vostre, espero que el gaudiu com jo”.

img_4245

 ressenya-collectiva-25

26. SHYLOCK IS MY NAME, de Howard Jacobson

Recomanat per Emanuela Zanchi, que ens escriu des de Venècia (Itàlia).

27. COMMONWEALTH, d’Ann Patchett

Recomanat per la Laurie Engberg, que ens escriu des de Portland (Estats Units).

ressenya-col%c2%b7lectiva-18

 

28. EL LIBRO DE LA ALEGRIA, de Dalai Lama i Desmond Tutu (Grijalbo)

ressenya-collectiva-26Recomanat per la Tessa Miller, que ens escriu des de Pinedale (Els Estats Units).

 

 

 

 

29. DANSA DE LES OMBRES FELICES, d’Alice Munro (El Club editor)

ressenya-collectiva-27Un llibre recomanat per l’Elisabet Sánchez Garzón, que ens escriu des de Figueres, que gestiona aquest blog i que sobre el llibre ens explica “Vaig comprar el llibre influenciada per el premi Nobel que li van atorgar a l’autora l’any 2013, però el vaig posar a la cua de llibres per llegir. No ha estat fins l’any 2016 que l’he començat, i m’ha sorprès molt gratament. La delicadesa i la veracitat com descriu vides quotidianes fan que t’endinsis en els seus escenaris sense adonar-te’n”.

 

30. L’ILLA SENSE TEMPS, d’Esperança Camps (Meteora)

ressenya-collectiva-30Un llibre recomanat per la Sílvia Mayans, que ens escriu des d’Arnes (Terra Alta), que és responsable del blog A recer d’un baobab i que sobre el llibre explica que és “Una història intimista amb un macabre assassinat com a teló de fons. Una prosa agosarada, innovadora, sorprenent, que retrata minuciosament a la protagonista (una escriptora i periodista que retorna a casa seva, l’illa de Menorca, per un tema familiar) i l’entorn de la dona assassinada brutalment. Una crua radiografia de la nostra societat, on l’Esperança Camps demostra que domina el món del periodisme a la perfecció. Imprescindible”.

img_4267

31. CICATRIZ, de Sara Mesa (Anagrama)

Maquetación 1Un llibre recomanat pel Jordi Ullod, que ens escriu des de Barcelona i que sobre el llibre explica que “em va impressionar molt i el vaig haver de llegir d’una tirada. És una història tèrbola i mig desenfocada, plena de distorsions, una narració aspra on una protagonista falsament apàtica i inactiva es va deixant fer pels afalacs  d’un admirador tan distant com excessiu i incondicional que sorgeix de la manera més insospitada,  fins que ella es va veient atrapada pel seu mateix joc”.

32. COMBRAY, de Marcel Proust (Viena)ressenya-collectiva-31

Un llibre recomanat per l’Oriol Magrinyà, que ens escriu des de Barcelona, que és el responsable del blog  El subratllat és meu i que sobre l’autor afirma “em va saber greu no haver-lo descobert abans, i és que Proust és d’aquells autors que encara no l’has acabat de llegir, i ja el voldries rellegir”.

33. TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES, d’Angelika Schrobsdorff (La Campana)ressenya-collectiva-32

Un llibre recomanat pel Juan Antoni Martínez, que ens escriu des de Barcelona. 

34. EL DSESCAPOTABLE ROJO Y OTRAS HISTORIAS, de Louise Erdrich (Siruela)

ressenya-collectiva-41Un llibre recomanat per la Barbara Menzies, que ens escriu des de Auckland (Austràlia).

 

 

 

35. TAN POCA VIDA, de Hanya Yanagihara (Lumen)

ressenya-collectiva-43Un llibre recomanat per la Cathy Sosnowski, que ens escriu des de Connecticut (Estats Units) i que sobre el llibre ens explica això A Little Life by Hanya Yanagihara was a haunting read, powerful and sad. Sebastian Junger’s book Tribe was also a provocative read. Both made me think deeply about the importance of connections and belonging and the long term effects we suffer from when those connections are missing”.

ressenya-collectiva-44

 

36. EL DELIRIO BLANCO, de Jacek Hugo-Bader (Dioptrías)

Un llibre que ens recomana en Josep Calle, de Mollet del Vallès, que sobre el llibre ens comenta “és una crònica d’un viatge al.lucinant (i real) per la Rússia més gèlida”.

 

37. ANTÒNIA VICENS. MASSA DEUTES AMB LES FLORS, de Sebastià Portell i Clar (Lleonard Muntaner)

ressenya-collectiva-47Un llibre recomanat pel Gustau Pomarola, de Torelló, i que sore la lectura ens explica això: “Dos enamorats de Palma: un jove escriptor entrevista a una autora Antònia Vicens, la Gran Dama de les Lletres Catalanes, l´any passat va fer setanta-cinc anys i li van caure tots els reconeixements. I de l´entrevista n´ha sortit un llibre àgil, per conèixer una autor de narrativa i poesia”.

 

38. MIGUEL STROGOFF, de Jules Verne (Orbis)

ressenya-collectiva-45Un clàssic recomanat per l’Elena Soler, que ens escriu des de Cardona i que és la responsable de Traduccions ESS.

img_4236

 

NOSOTROS EN LA NOCHE, de Kent Haruf

11 gen.

img_4204

Nosotros en la noche, igual que les altres cinc novel·les de l’escriptor americà Kent Haruf (1943-2014), situa els seus protagonistes a Holt, un poble fictici que a la vegada està basat en Yuma (Colorado) d’on l’autor era resident. En aquest poble de cases de fusta, amb jardins arreglats i d’un gran carrer comercial en Louis Waters i l’Addie Moore són veïns des de fa més de quaranta anys. Ell havia estat professor i ella mestressa de casa. Els dos havien estat casats però ara també comparteixen la viudetat.

Un dia l’Addie es presenta a casa d’en Louis i li proposa passar la nit junts, estirar-se plegats al llit, parlar i fer així més digeribles les llargues nits de melancolia i solitud. En Louis accepta i comença així una història de moltes nits (i molts dies) en què sobretot hi ha complicitat, tendresa i comprensió. També una mica de sexe. Les seves xerrades serveixen per fer balanç de la vida viscuda. Les renúncies, el dolor pels moments difícils, les pèrdues, les infidelitats, el paper dels fills en les seves vides, el contrast entre allò que volien fer a la vida i allò que han acabat fent. Converses evocadores a cau d’orella, abraçats sota els llençols i agafats de la mà. Què més es pot demanar?

L’amistat dels dos personatges forjada a base de sinceritat i de respecte comença a trontollar per dos motius. Per una banda la parella acull el nét de l’Addie, un nen que ho està passant força malament com a befunky-collage-001conseqüència de la inestabilitat en la relació dels seus pares. Tot i que el nen troba en l’Addie i en Louis un coixí a les seves pors i que a mesura que passen les setmanes millora el seu estat emocional, és el seu pare (el fill de l’Addie) el que anirà carregant-se la relació dels dos avis perquè ni l’accepta ni la troba correcta.

Per una altra banda els veïns del poble i els seus prejudicis tampoc ho posaran fàcil. Des de la caixera de la botiga de queviures a l’amiga de tota la vida, tothom es permet opinar i jutjar la relació dels dos protagonistes. Segurament arriba un moment i més a aquestes edats que se te’n refot el que diguin els altres, però una cosa és que tu siguis el blanc dels dards enverinats i una altra que com a conseqüència dels teus actes ho siguin els que més estimes. Si fos per un mateix la decisió ja estaria presa, però en la balança de la generositat o de l’individualisme no sempre triomfa el que més ens agrada.

Nosotros en la noche, publicada per Mondadori l’octubre de 2016 i traduïda per Cruz Rodríguez Juiz, és una novel·la curta, només són 128 pàgines que es llegeixen d’una tirada. Una joia que Kent Haruf va escriure sabent que havia de morir. Va arribar just a temps per entregar el manuscrit tot i que no va poder veure’l convertit en novel·la. La seva dona explica que en saber que havia de morir va comunicar-li que escriuria una novel·la sobre ells. La novel·la és Nosotros en la noche.  

Kent Haruf  transforma la quotidianitat i els petits detalls en una història plena de tendresa i sensibilitat. La seva literatura és precisa i senzilla, tant que no hi ha puntuació en els diàlegs ni tampoc es marca la diferència entre el que diu el personatge i el que pensa. En un principi això sorprèn una mica, però de seguida li agafes el to.

Nosotros en la noche podria ser l’argument d’una novel·la romàntica de Danielle Steel o d’una pel·lícula de diumenge a la tarda a Antena 3. Podria, però seria quedar-nos només en l’anècdota o la broma fàcil. Nosotros en la noche fa de la vellesa, bellesa. Robert Redford i Jane Fonda són els actors que interpretaran els protagonistes del llibre en una pel·lícula que ja s’està rodant. El dia que s’emeti per televisió crec que no la programaran un diumenge a la tarda.

img_4210

 

BON ANY NOU 2017! (+ 27 llistes dels millors llibres de l’any i una proposta col·lectiva)

1 gen.

img_4007

“Direm paraules amb sentit, sense comèdies ni mentides, i canviarem armes per abraçades”.

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
Tot és una mentida et desitja un feliç any 2017!
Salut, feina, amor, sort i bones lectures.
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

El proper 25 de gener Tot és una mentida publicarà una ressenya col·lectiva, amb una selecció de llibres recomanats, feta entre els lectors que seguiu el bloc. Participar en aquesta ressenya només t’ocuparà cinc minuts del teu temps. Com pots participar?

Envia’ns un correu electrònic a hola.totesunamentida@gmail.com i ens recomanes:

1.Un llibre que hagis llegit al 2016, que t’hagi agradat molt i que mereixi ser recomanat. Si vols pots comentar breument la raó per la qual recomanes aquest llibre, però no és indispensable. No t’oblidis de dir-nos el títol del llibre, l’autor i l’editorial.

2.Digues el teu nom, els cognoms i la població des de la qual ens escrius per poder posar-ho en el post el dia que es publiqui.

3.Si vols, i en cas que gestionis un blog o estiguis relacionat amb l’ampli sector de la cultura (biblioteca, llibreria, editorial…), pots deixar-nos l’adreça del teu lloc digital (l’URL) i et farem un enllaç des de Tot és una mentida.

No es tracta de fer una llista jeràrquica dels millors llibres. Es tracta de construir i compartir entre tots els participants una llista de bons llibres que ens pot resultar útil a tots per descobrir bones lectures.

Anima’t, escriu-nos i comparteix el llibre que més t’hagi agradat del 2016.

Tot esperant la proposta del vostre llibre del 2016 i la participació en aquesta ressenya col·lectiva (on els protagonistes sou els lectors), us deixo un recull de diferents llistes que he trobat en els mitjans de comunicació durant les últimes setmanes.

tuit-4

LLISTES DELS MILLORS

Narrativa en català: el 10 llibres del 2016 EL PERIÒDICO.

Els millors llibres de 2016: l’any de Patria EL PERIÒDICO.

La Vanguardia escoge los libros del año LA VANGUARDIA.

Els 20 llibres del 2016 ARA.

8è “Premi Llegir en cas d’incendi” als millors llibres de l’any 2016 LLEGIR EN CAS D’INCENDI.

Los 10 mejores libros de 2016 EL PAÍS.

The 10 Best Books of 2016 THE NEW YORK TIMES.

Los mejores libros independientes del 2016 LIBROS PROHIBIDOS.

The 10 best books of 2016 BBC.

The best fiction of 2016 THE GUARDIAN.

tuit-3

LLISTES ESPECIALITZADES

Sobre poesia

Los mejores libros de poesía de 2016 PLAYGROUND.

Los mejores 25 libros de poesía del 2016 CÍRCULO DE POESÍA.

Sobre còmic

Lo mejor del 2016: los cómics CANINO.

10 mejores cómics del 2016 INDIE HOY.

Cómic y libro ilustrado: los 10 títulos del 2016 EL PERIÓDICO.

Los 16 mejores cómics de 2016 BI FM.

Sobre ciència i tecnologia

The Greatest Science Books of 2016 BRAIN PICKINGS.

Los mejores libros de ciencia y tecnología de 2016 EL PAÍS.

Los mejores libros de ciencia de 2016 XATAKACIENCIA.

tuit-2

Sobre les millors portades

The Best book Covers of 2016 THE NEW YORK TIMES.

The 60 Best Book Covers of 2016, as chosen by designers LITERARY HUB.

Sobre diferents temes

The top 10 YA and Children’s Books TIME.

¿Podemos hablar de los mejores 10 libros africanos de 2016? EL PAÍS.

Assaig: els millors llibres del 2016 EL PERIÒDICO.

Rowan Moore’s best architecture books of 2016  THE GUARDIAN.

The best crime books and thrillers of 2016 THE GUARDIAN.

The best SF and fantasy books of 2016 THE GUARDIAN.

tuit1

ELS HOMES M’EXPLIQUEN COSES, de Rebecca Solnit

26 des.

img_4194

En els actes de la Festa Major Alternativa de Vilanova i la Geltrú de l’estiu passat la sindicalista Núria Casals, la historiadora Isabel Pérez, del Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú i la diputada de la CUP Mireia Vehí van fer una xerrada sobre “Els feminismes a l’actualitat”. El repàs a la història dels moviments feministes, amb les seves lluites, les seves maneres d’organitzar-se i la ideologia que les sustentava va arribar fins l’actualitat amb l’aparició del que les ponents anomenen feminisme ecològic o anticapitalista i que respon a la necessitat d’articular una lluita comuna entre dones i homes en front l’arrel del problema: el capitalisme i el patriarcat, que no són dos sistemes diferents, sinó un de sol. Capitalisme patriarcal o un patriarcat capitalista, tant se val com li diguem, finalment tots som víctimes del mateix problema, dones i homes.

En aquest sentit i dins d’aquest nou feminisme jo inclouria Els homes m’expliquen coses, el llibre de l’escriptora, historiadora i activista americana Rebecca Solnit (1961, San Francisco) que ha estat publicat en català per l’Angle editorial amb la traducció de Marina Espasa i en castellà per Capitán Swing amb la traducció de Paula Martín. El llibre recull nou articles, la majoria publicats a TomDispatch, la web que l’autora concep com “una bústia on envio cartes al món”. També hi ha articles que havien estat publicats al Financial Times, a la revista Zyzzva Magazine o que eren un escrit per a una conferència.

El mansplaining és el concepte que Rebecca Solnit ha popularitzat a partir del llibre Els homes m’expliquen coses i que es produeix quan un home explica una cosa a una dona d’una manera condescendent i paternalista, com si la dona no en tingués ni idea i com si l’home sempre en sabés més que ella. Precisament Solnit va haver d’aguantar el discurs petulant d’un home que li explicava la importància d’un llibre (que després va reconèixer no haver llegit) i del qual Solnit era, precisament, la seva autora. Mansplaining o com diríem aquí: “Se’t queda una cara de gilipolles total”. Els homes m’expliquen coses és el títol que va triar Solnit arrel d’aquest incident i que a mi m’ha servit per detectar aquest concepte en masses converses, algunes escandalosament rellevants, com la que va denunciar Mònica Planas en aquest article sobre la conversa de com havia de ser el feminisme avui dia i quins eren els problemes de la dona en l’actualitat en el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones en Els Matins de TV3.

De fet, quan acabis de llegir Els homes m’expliquen coses és possible que una nova dimensió s’obri davant teu. Per alguns lectors el llibre significarà una revelació important, per d’altres no tant, això dependrà del nivell de consciència amb què encarem la lectura del llibre. Potser a molts de vosaltres no us cal llegir-lo perquè ja esteu plenament conscienciats amb les denúncies que s’hi exposen, però per a molts d’altres pot significar el clic en el cervell que faltava per començar a prendre partit i aplicar-se a un mateix la dita que per canviar el món, primer cal canviar un mateix.

img_4184

Molta de la informació que Rebecca Solnit aporta en el llibre se m’ha fet esfereïdorament present aquests dies en què la violència masclista no ha donat treva. El cas de  la Victòria Bertran, la metgessa que va ser assassinada pel seu marit, el periodista Alfons Quintà, és un exemple de com els mitjans de comunicació silencien les víctimes per emfatitzar el currículum de l’assassí. En aquest cas, d’ell ho sabíem tot, però d’ella no en sabíem ni el nom, que no vam conèixer fins uns quants dies després de la seva mort.

O què em dieu de la mort d’Ana María Enjamio? la jove de Vigo que va ser assassinada al portal de casa quan tornava de matinada del sopar d’empresa. Sóc l’únic que ha sentit, entre els comentaris que es fan sobre el tema, que quines hores són aquestes per tornar a casa? Com si fos ella la responsable de la seva mort per haver tornat tard a casa, com si ella no pogués moure’s per la seva ciutat, pel fet de ser dona, a l’hora que volgués. És el llenguatge d’un estat violent, és el llenguatge de la por.

De les moltes dades que es donen al llibre hi ha una que impressiona especialment: “L’assassinat és un crim comés per homes en un 90% de les ocasions. Als Estats Units es denuncia una violació cada 6.02 minuts”. És així de dur i així de clar. Tot i que el protocol social ens recordi que l’assassí estava sota els efectes de les drogues, que tenia depressió o que havia perdut la feina, aquesta dada (que és generalitzada a tot el món) és una autèntica xacra o una pandèmia en paraules de Solnit. Així que quan el masclista de torn proclami que els homes i les dones som diferents, potser caldrà dir-li que sí que ho som. Sobretot a l’hora d’assassinar.

El llibre exposa, fent-se ressò de dades contrastables i escrit amb una lucidesa que va del to divulgatiu a la ironia transgressora, la desigualtat, la injustícia, el racisme i la violència que han patit les dones al llarg de la història i arreu del planeta i que malauradament avui en dia encara pateixen.

En Carles Peña, l’amic i responsable de la Llibreria l’Illa, em va recomanar Els homes m’expliquen coses tot dient-me que és un llibre que l’hauríem de llegir tots els homes. Hi estic d’acord, la veritat. Per a molts homes això del feminisme sembla que sigui una mena de rabieta de quatre dones eixelebrades, però la lluita en la defensa dels drets de les dones i contra la violència masclista l’hem de fer tots, dones i homes.

En paraules de Rebecca Solnit: “Com passa amb el racisme, no són les víctimes les que s’han d’enfrontar a la misogínia. Els homes que ho entenen també entenen que el feminisme no és un pla per menystenir els homes, sinó una campanya  per alliberar-nos a tots”.

img_4187

%d bloggers like this: