NOSOTROS EN LA NOCHE, de Kent Haruf

11 gen.

img_4204

Nosotros en la noche, igual que les altres cinc novel·les de l’escriptor americà Kent Haruf (1943-2014), situa els seus protagonistes a Holt, un poble fictici que a la vegada està basat en Yuma (Colorado) d’on l’autor era resident. En aquest poble de cases de fusta, amb jardins arreglats i d’un gran carrer comercial en Louis Waters i l’Addie Moore són veïns des de fa més de quaranta anys. Ell havia estat professor i ella mestressa de casa. Els dos havien estat casats però ara també comparteixen la viudetat.

Un dia l’Addie es presenta a casa d’en Louis i li proposa passar la nit junts, estirar-se plegats al llit, parlar i fer així més digeribles les llargues nits de melancolia i solitud. En Louis accepta i comença així una història de moltes nits (i molts dies) en què sobretot hi ha complicitat, tendresa i comprensió. També una mica de sexe. Les seves xerrades serveixen per fer balanç de la vida viscuda. Les renúncies, el dolor pels moments difícils, les pèrdues, les infidelitats, el paper dels fills en les seves vides, el contrast entre allò que volien fer a la vida i allò que han acabat fent. Converses evocadores a cau d’orella, abraçats sota els llençols i agafats de la mà. Què més es pot demanar?

L’amistat dels dos personatges forjada a base de sinceritat i de respecte comença a trontollar per dos motius. Per una banda la parella acull el nét de l’Addie, un nen que ho està passant força malament com a befunky-collage-001conseqüència de la inestabilitat en la relació dels seus pares. Tot i que el nen troba en l’Addie i en Louis un coixí a les seves pors i que a mesura que passen les setmanes millora el seu estat emocional, és el seu pare (el fill de l’Addie) el que anirà carregant-se la relació dels dos avis perquè ni l’accepta ni la troba correcta.

Per una altra banda els veïns del poble i els seus prejudicis tampoc ho posaran fàcil. Des de la caixera de la botiga de queviures a l’amiga de tota la vida, tothom es permet opinar i jutjar la relació dels dos protagonistes. Segurament arriba un moment i més a aquestes edats que se te’n refot el que diguin els altres, però una cosa és que tu siguis el blanc dels dards enverinats i una altra que com a conseqüència dels teus actes ho siguin els que més estimes. Si fos per un mateix la decisió ja estaria presa, però en la balança de la generositat o de l’individualisme no sempre triomfa el que més ens agrada.

Nosotros en la noche, publicada per Mondadori l’octubre de 2016 i traduïda per Cruz Rodríguez Juiz, és una novel·la curta, només són 128 pàgines que es llegeixen d’una tirada. Una joia que Kent Haruf va escriure sabent que havia de morir. Va arribar just a temps per entregar el manuscrit tot i que no va poder veure’l convertit en novel·la. La seva dona explica que en saber que havia de morir va comunicar-li que escriuria una novel·la sobre ells. La novel·la és Nosotros en la noche.  

Kent Haruf  transforma la quotidianitat i els petits detalls en una història plena de tendresa i sensibilitat. La seva literatura és precisa i senzilla, tant que no hi ha puntuació en els diàlegs ni tampoc es marca la diferència entre el que diu el personatge i el que pensa. En un principi això sorprèn una mica, però de seguida li agafes el to.

Nosotros en la noche podria ser l’argument d’una novel·la romàntica de Danielle Steel o d’una pel·lícula de diumenge a la tarda a Antena 3. Podria, però seria quedar-nos només en l’anècdota o la broma fàcil. Nosotros en la noche fa de la vellesa, bellesa. Robert Redford i Jane Fonda són els actors que interpretaran els protagonistes del llibre en una pel·lícula que ja s’està rodant. El dia que s’emeti per televisió crec que no la programaran un diumenge a la tarda.

img_4210

 

BON ANY NOU 2017! (+ 27 llistes dels millors llibres de l’any i una proposta col·lectiva)

1 gen.

img_4007

“Direm paraules amb sentit, sense comèdies ni mentides, i canviarem armes per abraçades”.

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
Tot és una mentida et desitja un feliç any 2017!
Salut, feina, amor, sort i bones lectures.
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

El proper 25 de gener Tot és una mentida publicarà una ressenya col·lectiva, amb una selecció de llibres recomanats, feta entre els lectors que seguiu el bloc. Participar en aquesta ressenya només t’ocuparà cinc minuts del teu temps. Com pots participar?

Envia’ns un correu electrònic a hola.totesunamentida@gmail.com i ens recomanes:

1.Un llibre que hagis llegit al 2016, que t’hagi agradat molt i que mereixi ser recomanat. Si vols pots comentar breument la raó per la qual recomanes aquest llibre, però no és indispensable. No t’oblidis de dir-nos el títol del llibre, l’autor i l’editorial.

2.Digues el teu nom, els cognoms i la població des de la qual ens escrius per poder posar-ho en el post el dia que es publiqui.

3.Si vols, i en cas que gestionis un blog o estiguis relacionat amb l’ampli sector de la cultura (biblioteca, llibreria, editorial…), pots deixar-nos l’adreça del teu lloc digital (l’URL) i et farem un enllaç des de Tot és una mentida.

No es tracta de fer una llista jeràrquica dels millors llibres. Es tracta de construir i compartir entre tots els participants una llista de bons llibres que ens pot resultar útil a tots per descobrir bones lectures.

Anima’t, escriu-nos i comparteix el llibre que més t’hagi agradat del 2016.

Tot esperant la proposta del vostre llibre del 2016 i la participació en aquesta ressenya col·lectiva (on els protagonistes sou els lectors), us deixo un recull de diferents llistes que he trobat en els mitjans de comunicació durant les últimes setmanes.

tuit-4

LLISTES DELS MILLORS

Narrativa en català: el 10 llibres del 2016 EL PERIÒDICO.

Els millors llibres de 2016: l’any de Patria EL PERIÒDICO.

La Vanguardia escoge los libros del año LA VANGUARDIA.

Els 20 llibres del 2016 ARA.

8è “Premi Llegir en cas d’incendi” als millors llibres de l’any 2016 LLEGIR EN CAS D’INCENDI.

Los 10 mejores libros de 2016 EL PAÍS.

The 10 Best Books of 2016 THE NEW YORK TIMES.

Los mejores libros independientes del 2016 LIBROS PROHIBIDOS.

The 10 best books of 2016 BBC.

The best fiction of 2016 THE GUARDIAN.

tuit-3

LLISTES ESPECIALITZADES

Sobre poesia

Los mejores libros de poesía de 2016 PLAYGROUND.

Los mejores 25 libros de poesía del 2016 CÍRCULO DE POESÍA.

Sobre còmic

Lo mejor del 2016: los cómics CANINO.

10 mejores cómics del 2016 INDIE HOY.

Cómic y libro ilustrado: los 10 títulos del 2016 EL PERIÓDICO.

Los 16 mejores cómics de 2016 BI FM.

Sobre ciència i tecnologia

The Greatest Science Books of 2016 BRAIN PICKINGS.

Los mejores libros de ciencia y tecnología de 2016 EL PAÍS.

Los mejores libros de ciencia de 2016 XATAKACIENCIA.

tuit-2

Sobre les millors portades

The Best book Covers of 2016 THE NEW YORK TIMES.

The 60 Best Book Covers of 2016, as chosen by designers LITERARY HUB.

Sobre diferents temes

The top 10 YA and Children’s Books TIME.

¿Podemos hablar de los mejores 10 libros africanos de 2016? EL PAÍS.

Assaig: els millors llibres del 2016 EL PERIÒDICO.

Rowan Moore’s best architecture books of 2016  THE GUARDIAN.

The best crime books and thrillers of 2016 THE GUARDIAN.

The best SF and fantasy books of 2016 THE GUARDIAN.

tuit1

ELS HOMES M’EXPLIQUEN COSES, de Rebecca Solnit

26 des.

img_4194

En els actes de la Festa Major Alternativa de Vilanova i la Geltrú de l’estiu passat la sindicalista Núria Casals, la historiadora Isabel Pérez, del Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú i la diputada de la CUP Mireia Vehí van fer una xerrada sobre “Els feminismes a l’actualitat”. El repàs a la història dels moviments feministes, amb les seves lluites, les seves maneres d’organitzar-se i la ideologia que les sustentava va arribar fins l’actualitat amb l’aparició del que les ponents anomenen feminisme ecològic o anticapitalista i que respon a la necessitat d’articular una lluita comuna entre dones i homes en front l’arrel del problema: el capitalisme i el patriarcat, que no són dos sistemes diferents, sinó un de sol. Capitalisme patriarcal o un patriarcat capitalista, tant se val com li diguem, finalment tots som víctimes del mateix problema, dones i homes.

En aquest sentit i dins d’aquest nou feminisme jo inclouria Els homes m’expliquen coses, el llibre de l’escriptora, historiadora i activista americana Rebecca Solnit (1961, San Francisco) que ha estat publicat en català per l’Angle editorial amb la traducció de Marina Espasa i en castellà per Capitán Swing amb la traducció de Paula Martín. El llibre recull nou articles, la majoria publicats a TomDispatch, la web que l’autora concep com “una bústia on envio cartes al món”. També hi ha articles que havien estat publicats al Financial Times, a la revista Zyzzva Magazine o que eren un escrit per a una conferència.

El mansplaining és el concepte que Rebecca Solnit ha popularitzat a partir del llibre Els homes m’expliquen coses i que es produeix quan un home explica una cosa a una dona d’una manera condescendent i paternalista, com si la dona no en tingués ni idea i com si l’home sempre en sabés més que ella. Precisament Solnit va haver d’aguantar el discurs petulant d’un home que li explicava la importància d’un llibre (que després va reconèixer no haver llegit) i del qual Solnit era, precisament, la seva autora. Mansplaining o com diríem aquí: “Se’t queda una cara de gilipolles total”. Els homes m’expliquen coses és el títol que va triar Solnit arrel d’aquest incident i que a mi m’ha servit per detectar aquest concepte en masses converses, algunes escandalosament rellevants, com la que va denunciar Mònica Planas en aquest article sobre la conversa de com havia de ser el feminisme avui dia i quins eren els problemes de la dona en l’actualitat en el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones en Els Matins de TV3.

De fet, quan acabis de llegir Els homes m’expliquen coses és possible que una nova dimensió s’obri davant teu. Per alguns lectors el llibre significarà una revelació important, per d’altres no tant, això dependrà del nivell de consciència amb què encarem la lectura del llibre. Potser a molts de vosaltres no us cal llegir-lo perquè ja esteu plenament conscienciats amb les denúncies que s’hi exposen, però per a molts d’altres pot significar el clic en el cervell que faltava per començar a prendre partit i aplicar-se a un mateix la dita que per canviar el món, primer cal canviar un mateix.

img_4184

Molta de la informació que Rebecca Solnit aporta en el llibre se m’ha fet esfereïdorament present aquests dies en què la violència masclista no ha donat treva. El cas de  la Victòria Bertran, la metgessa que va ser assassinada pel seu marit, el periodista Alfons Quintà, és un exemple de com els mitjans de comunicació silencien les víctimes per emfatitzar el currículum de l’assassí. En aquest cas, d’ell ho sabíem tot, però d’ella no en sabíem ni el nom, que no vam conèixer fins uns quants dies després de la seva mort.

O què em dieu de la mort d’Ana María Enjamio? la jove de Vigo que va ser assassinada al portal de casa quan tornava de matinada del sopar d’empresa. Sóc l’únic que ha sentit, entre els comentaris que es fan sobre el tema, que quines hores són aquestes per tornar a casa? Com si fos ella la responsable de la seva mort per haver tornat tard a casa, com si ella no pogués moure’s per la seva ciutat, pel fet de ser dona, a l’hora que volgués. És el llenguatge d’un estat violent, és el llenguatge de la por.

De les moltes dades que es donen al llibre hi ha una que impressiona especialment: “L’assassinat és un crim comés per homes en un 90% de les ocasions. Als Estats Units es denuncia una violació cada 6.02 minuts”. És així de dur i així de clar. Tot i que el protocol social ens recordi que l’assassí estava sota els efectes de les drogues, que tenia depressió o que havia perdut la feina, aquesta dada (que és generalitzada a tot el món) és una autèntica xacra o una pandèmia en paraules de Solnit. Així que quan el masclista de torn proclami que els homes i les dones som diferents, potser caldrà dir-li que sí que ho som. Sobretot a l’hora d’assassinar.

El llibre exposa, fent-se ressò de dades contrastables i escrit amb una lucidesa que va del to divulgatiu a la ironia transgressora, la desigualtat, la injustícia, el racisme i la violència que han patit les dones al llarg de la història i arreu del planeta i que malauradament avui en dia encara pateixen.

En Carles Peña, l’amic i responsable de la Llibreria l’Illa, em va recomanar Els homes m’expliquen coses tot dient-me que és un llibre que l’hauríem de llegir tots els homes. Hi estic d’acord, la veritat. Per a molts homes això del feminisme sembla que sigui una mena de rabieta de quatre dones eixelebrades, però la lluita en la defensa dels drets de les dones i contra la violència masclista l’hem de fer tots, dones i homes.

En paraules de Rebecca Solnit: “Com passa amb el racisme, no són les víctimes les que s’han d’enfrontar a la misogínia. Els homes que ho entenen també entenen que el feminisme no és un pla per menystenir els homes, sinó una campanya  per alliberar-nos a tots”.

img_4187

BASAT EN UNA HISTÒRIA REAL, de Delphine de Vigan

11 des.

img_4138

Ja ho havia fet amb Els dies sense fam (publicada el 2001 i traduïda al català el 2014 per Edicions 62), la seva primera obra autobiogràfica, inspirada en l’anorèxia, la malaltia que va patir durant l’adolescència. Va ser però amb el llibre Res no s’oposa a la nit (Edicions 62, 2012) amb el qual l’escriptora francesa Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) va consagrar-se literàriament. La crítica i els lectors van rendir-se a les doloroses pàgines de la novel·la en la què de Vigan explorava la mort de la seva mare i les arrels familiars. Una introspecció en la què l’autora es despullava emocionalment i explicava aspectes molt íntims de la seva saga familiar dotant la novel·la d’una gran força autobiogràfica i d’una potent autenticitat.

No cal haver llegit prèviament Res no s’oposa a la nit per llegir Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, la nova novel·la de Delphine de Vigan que ha estat traduïda al català per l’Oriol Sánchez i Vaqué i publicada per Edicions 62, mentre que en castellà Javier Albiñana ha fet la traducció i l’editorial Anagrama l’ha publicada. Tant si l’hem llegida com si no ho hem fet, ràpidament associarem una amb l’altra. Novament ens endinsarem en una novel·la en la què la ficció es barreja amb la realitat. La protagonista de la història es diu Delphine, és escriptora i després d’obtenir un gran èxit editorial amb el seu últim llibre s’enfronta al repte majúscul d’escriure’n un de nou que pugui estar a l’alçada de l’anterior.

Diguem, per tant, que el punt de partida de la novel·la és real. Delphine de Vigan va confessar, quan va venir a Barcelona a promocionar el llibre, que havia estat sotmesa a molta pressió durant la seva creació. La pressió dels amics “i ara què escriuràs després d’això tan bo?” o l’autoimposada “mentre escrivia, un dimoni em deia: és dolentíssim”. En tot cas, de Vigan se’n surt de meravella. La novel·la és boníssima.

img_4152

I què passa mentre la Delphine, vacil·lant i insegura, intenta infructuosament escriure el nou llibre? Que coneix la L., una dona segura, sofisticada i obsessiva que treballa de negre fent biografies sobre gent popular. La L. és una fan total de la Delphine i s’ho manega per tal de guanyar-se la confiança de l’escriptora. Ens trobem doncs davant d’una relació d’amistat que com a lector anticipes ràpidament com a tòxica i que l’evolució del llibre la portarà cap a la possessió, el domini i la manipulació.

Basat en una història real té diferents capes de lectura. La primera d’elles seria la de definir-la com una novel·la negra o un thriller psicològic. Us podríeu quedar només amb aquesta part i la novel·la ja seria genial, però si en voleu més podeu submergir-vos en una altra capa de lectura. Es tracta de les nombroses reflexions que es fan sobre la creació literària en relació a la importància del que hi posa de real i de personal una escriptora en una novel·la. Mentre que la L. defensa que cal avocar-hi tota la veracitat, la Delphine pensa que la realitat és inaccessible. Finalment existeix una tercera capa de lectura, només per aquells que vulguin reblar el clau. De Vigan busca lectors que vulguin jugar a la realitat i a la ficció, lectors que s’encurioseixin destriant entre la veritat i la mentida, lectors que immersos en una gran demostració de metaliteratura es preguntin com es torna a escriure després de tenir tant d’èxit?

Escrit en primera persona, Basat en una història real és una novel·la additiva, inquietant i malaltissa que transmet el mal rotllo de las pel·lícules de terror. Les continues referències a Misery d’Stephen King són un encert i també un homenatge: “Tenia la impressió de ser un personatge amb una història no explicada com si fossin fets certs, sinó creada com en una ficció”.

img_4153

 

EXTRAVAGÀNCIES. VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

29 nov.

4275596297_2178f74115_o

L’extravagància ha servit per definir autors tan diferents com Truman Capote o Mossèn Cinto Verdaguer, també s’ha utilitzat per opinar sobre el Premi Nobel de literatura 2016 i com a motiu per informar sobre les coses més rares que feien els grans escriptors per escriure.  I a les nombroses relacions literàries que hi trobaríem amb aquesta paraula, haurem d’afegir-hi el Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra que enguany proposa Extravagàncies com a tema per escriure un relat. Vols participar-hi?

Avui us presento les bases d’aquest concurs que arriba ja a la vuitena edició i en el qual hi participo com a jurat. També publicarem i il·lustrarem el relat guanyador aquí, a Tot és una mentida.

Pensa, escarrassa’t, passa-t’ho bé, sigues original, sorprèn-nos i treu el millor de tu mateixa. Si t’agrada escriure, participa en aquest concurs literari. Anima’t i envia’ns el teu relat!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec... potser guanyaria i tot!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec… potser guanyaria i tot!

BASES VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

La Llibreria L’Illa i l’espai radiofònic Vadelletra convoquem el VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

El tema d’enguany és ‘Extravagàncies’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2016.

Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com alhora. Els textos hauran d’anar acompanyats amb un document amb les dades de l’autor.

També s’admet el lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet i de la Llibreria L’Illa. En aquest cas caldrà remetre un sobre tancat amb on només hi figuri el nom del premi i el nom del relat. Dins el sobre hi ha d’anar el relat i un sobre a banda amb el títol de l’obra i les dades de l’autor.

El jurat estarà format per Elvira Compte (professora de llengua i literatura catalanes d’ensenyament secundari), Margarida Munsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter i blogaire), Manel Xicota (gestor editorial) i Josep Puig (guanyador de la darrera convocatòria).

Extravagant, extravagant... com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

Extravagant, extravagant… com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

El premi consistirà en un lot de llibres, atorgat per la Llibreria L’Illa, una nit per a dues persones, en temporada baixa, a la masia rural El Nus de Pedra i la possibilitat de formar part del jurat de la propera convocatòria. El guanyador també rebrà un diploma acreditatiu del Premi.

El relat guanyador es publicarà a la pàgina de facebook de L’Illa, al bloc del Vadelletra i al bloc Tot és una mentida. La lectura dels treballs finalistes serà emesa a l’espai radiofònic Vadelletra del magazine Posa’t les piles de Ràdio Mollet.

L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

 -Per quan un formatge Emmental que es digui Emmental Estimat Watson? -Del formatge curat el que no m'agrada és trobar-me ni mercromina ni vendes. -Sí, som prou extravagants! -Hahaha, segur que guanyem!


-Per quan un formatge Emmental que es digui “Emmental Estimat Watson?”
-Del formatge curat el que no m’agrada és trobar-me ni Topiònic ni benes.
-Sí, som prou extravagants!
-Hahaha, segur que guanyem!

 

 

%d bloggers like this: