EL PRODUCTOR ACCIDENTAL, de Pau Subirós

Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani a Núvol. Iurie Timbur, Raül Molist i Isidre Molist, els pistolers més ràpids de La Plaga, llegint El productor accidental.

Pensava que seria un llibre molt tècnic, d’aquells que estan orientats als professionals del món de la producció. Sí, el llibre fa recomanacions i dóna consells però El productor accidental és molt més que tot això.

El productor accidental està molt ben escrit. Tot i que el llibre està inclòs a Crónicas, la secció d’assaig de l’editorial Anagrama, es llegeix com una novel·la. A partir d’un esplèndid jo narratiu d’en Pau Subirós (Barcelona, 1979), el seu autor, ens l’imaginem a ell com a protagonista del llibre i a la resta de l’equip tècnic com a personatges de la seva història. És com si un amic ens estigués explicant una aventura meravellosa, amb un to a mig camí entre la confessió i la seva pròpia estupefacció. Si heu llegit L’antropòleg innocent, de Nigel Barley, hi trobareu algunes similituds. La més important, la ingenuïtat com a estratègia narrativa per abocar en el llibre la sorpresa, la informació i les anècdotes amb les que es troba.

El productor accidental és una biografia ficcionada i el resultat ha estat extraordinari. De fet es llegeix d’una tirada, perquè enganxa moltíssim. És impossible resistir-se al to narratiu del llibre, un cop començat desitjareu tenir temps per dedicar-lo a la seva lectura. En Jorge Herralde, editor d’Anagrama, va rebre el manuscrit d’El Productor accidental un divendres i el dissabte ja es va posar en contacte amb l’autor per publicar el llibre. Queda tot dit!

Isidre Molist, pagès i actor a La Plaga llegint El productor accidental a Gallecs.

El Productor accidental seria el making of de La Plaga, allò que va passar darrere de les càmeres mentre es creava, es rodava, es produïa i es distribuïa… combinat amb els comentaris i les reflexions enginyoses del seu autor sobre el món cinematogràfic.

En Pau Subirós explica en el llibre la seva experiència com a productor de La Plaga, la seva primera pel·lícula. Un recorregut que va des del moment en què la Neus Ballús, directora de La Plaga, comença a gestar el projecte fins que la pel·lícula dóna la campanada en la VI edició dels Gaudí i es converteix en la revelació de l’any emportant-se els premis a millor pel·lícula, director, guió i muntatge.

Sí, el Pau Subirós és el productor accidental, en el sentit que s’ha vist arrossegat o implicat d’una manera inesperada o no prevista en l’extraordinària aventura de produir La Plaga. Però també era la persona ideal per fer-ho. Ell i la Neus Ballús són parella i treballen junts en l’empresa de producció audiovisual El Kinògraf. Productor i directora encaixen en la teoria que relaciona l’amor i la creació artística. Segons Jordi Batlló (professor de màster dels dos creadors) les relacions sentimentals s’emmotllen bé amb el treball creatiu.

Iurie Timbur llegint El productor accidental a Gallecs acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

El productor accidental és una aposta sincera i honesta que conté una bona dosi de generositat. En el llibre l’autor comparteix situacions, decisions i secrets que potser un altre productor s’estimaria més ocultar o guardar al fons de l’armari. Per exemple, La Plaga va haver de ser muntada tres vegades fins que Luciano Rigolini (una de les persones que tenia poder per suggerir-hi canvis) va donar-hi el vist i plau amb el seu E un buon film! O per exemple la seva incursió en el luxe i en la part més frívola dels Festivals cinematogràfics serveix per fer comentaris demolidors com aquest: Nos habíamos acostumbrado a la opulencia, pero sólo nos la podíamos permitir sin nos invitaban. Lo nuestro era el lujo por cuenta ajena. No perdre la perspectiva, defensar un esperit crític i saber mantenir l’equilibri, això també hi està present en tot el llibre.

El Productor accidental ens endinsa en el rodatge de la pel·lícula (com es va rodar l’escena de la pluja o la gravació de la Maria Ros a la dutxa de la residència que va ser repetida 8 vegades), ens explica decisions importants que es van haver de prendre (com la de començar a gravar l’estiu del 2011 sense tenir els diners suficients per fer-ho o la necessària reescriptura del guió per adaptar-lo a les noves situacions), comparteix certes intimitats (com la convivència de l’equip a un pis de Martorelles mentre dura la gravació o la relació sentimental i professional del Pau Subirós i la Neus Ballús), i també moltes anècdotes del seu pas pels festivals cinematogràfics de tot el món (quan es troben les activistes de Femen a l’estrena de La Plaga a la Berlinale 2013 o les diferents situacions de glamour associades al món del cinema).

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrades a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Després de la lectura d’El productor accidental encara m’he reafirmat més en la meva teoria de l’èxit de La Plaga. Crec que és el resultat d’una cadena d’actes d’amor i d’empatia de la gent que hi ha participat en el projecte. En el llibre, de fet, s’explica que la motivació principal de la Neus Ballús per fer la pel·lícula es basa en el seu enamorament per Gallecs. Aquesta “cadena d’amor” passa per la seva manera de treballar i això ha comportat que els actors fossin persones reals relacionades amb Gallecs. Per aconseguir això, hi ha d’haver una feina prèvia per establir-hi relacions molt properes d’amistat. En aquest sentit el llibre també ens parla dels seus actors i de l’amor que té per exemple en Raül Molist per la terra i que constitueix la seva gran passió o la relació d’amistat, d’empatia i de profund amor que van compartir la Neus Ballús i la Maria Ros.

Durant la lectura del llibre veurem més exemples d’aquest tipus, com quan la parella va a Lisboa per aconseguir el suport econòmic dels executius dels canals de televisió. La conclusió que en treuen d’intentar vendre la pel·lícula a través d’un pitching (set minuts per presentar i set més perquè els finançadors facin preguntes i comentaris), és que la clau resideix en que “alguno de los presentes se enamore del proyecto y decida convencer a sus compañeros”.

Aquesta cadena es tanca amb els espectadors. La Plaga ha aconseguit que molts de nosaltres, simpatitzem, ens emocionem i ens sentim molt propers pel món que queda retratat a la pel·lícula. Si això els ha passat als espectadors d’arreu del món, imagineu pels que som de Mollet del Vallès i de la comarca. La Plaga ens l’hem fet nostre i ens sentim orgullosos del seu èxit.

Títol: El productor accidental  Autor: Pau Subirós  Editorial: Anagrama  Primera edició: març de 2015  EAN: 978-84-339-2607-4  Format: rústega, 196 pàg. 16.90