Arxius | Cinema RSS feed for this section

UN MONSTRE EM VE A VEURE, de Patrick Ness

13 gen.

Unmonstreemveaveure022225

Comences a llegir Un monstre em ve a veure i penses que serà un llibre de terror, d’aquelles novel·les amb trames de misteri, d’assassinats i de fantasia. I sí, és un llibre de terror, però resulta que el monstre és bo, i el terror està dins nostre.

Siobhan Dowd (1960-2007) és una popular escriptora anglesa de novel·les juvenils que va morir amb quaranta-set anys víctima d’un càncer. Havia començat a escriure Un monstre em ve a veure i el va deixar inacabat. A partir de la idea de Siobhan Dowd l’escriptor nord-americà Patrick Ness (1971, Virgínia-Estats Units) ha acabat escrivint el llibre. Patrick Ness, que viu a Londres des dels vint-i-vuit anys i té doble nacionalitat, és un reconegut autor de llibres per a joves, molt premiat a Anglaterra, famós per la trilogia Chaos Walking i també pel llibre que avui ressenyem.

La novel·la Un monstre em ve a veure ha conquerit els llibreters (Premi Nacional Galaxy), els joves lectors (Premi Red House) i els mestres (Premi UKLA) i ha estat traduïda a vint llengües. En català la traducció és de Ferran Ràfols Gesa i ha estat publicada per Sembra, l’editorial independent del País Valencià. Un altre encert de Joan Carles Girbés i el seu equip cooperatiu. En castellà l’ha publicat l’editorial Nube de Tinta.

Unmonstreemveaveure042

El llibre també ha merescut la Medalla Carnegie al mèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic. Jim Kay, que potser alguns coneixeu per la seva feina a  Harry Potter i la pedra filosofal, ha estat el responsable d’il·lustrar Un monstre em ve a veure. El resultat ha estat magnífic i vesteix el llibre d’una força aclaparadora. Millor llegir-lo en l’edició de Sembra que respecta l’edició original i converteix el llibre en una petita joia. Mai un llibre digital podrà competir amb aquest tresor.

A finals d’aquest 2016 s’estrenarà l’adaptació cinematogràfica que el director barceloní J.A. Bayona ha fet del llibre amb Liam Neesom i Sigourney Weaver com a protagonistes. El novembre de 2015 es va fer públic el teaser de la pel·lícula.

El protagonista del llibre és en Conor O’Malley, té tretze anys i la seva mare es troba malalta terminal a l’hospital. El noi no troba l’alleugeriment emocional ni en la seva millor amiga (amb la que ha perdut la relació), ni el seu pare (que viu amb una altra dona als Estats Units), ni amb la seva àvia (amb qui no s’entén). En Conor està cada cop més submergit en una por que el paralitza i en una profunda incomprensió. Ha de créixer de cop i ha d’enfrontar-se al dolor. La tristesa, la desesperació i la culpa, però, són sentiments que tenen el noi totalment sobrepassat.

Unmonstreemveaveure02222

I en mig de tot aquest desordre mental apareix un monstre. Es tracte del teix, de l’arbre del seu jardí, que pot veure a través de la seva finestra i que se li apareix quan passen set minuts de la mitjanit. La proposta del mostre és explicar-li tres històries i a canvi el noi li explicarà, al final, una sola història: que serà la veritat.

El llibre està narrat en tercera persona, els capítols són curts i l’estil és àgil. És un llibre de lectura molt transversal. Agradarà als adolescents i als joves, però també als adults, el llibre va ple de lliçons de vida. Un monstre em ve a veure aconsegueix emocionar-te sense ser un llibre lacrimogen. És una lectura que té un punt de fantasia gòtica (a vegades recorda el món de Tim Burton) però d’una temàtica absolutament real. La gran virtut de la novel·la és fer universal un dolor i un malestar que formen part de la nostra individualitat i, a més, fer-ho amb una escriptura absolutament delicada i tendra. És un llibre noble, i això, per un tema tan delicat, ho és tot. 

El monstre ha donat per molt en la literatura, en les sentències i és un tema recurrent per parlar, com una metàfora, de les nostres mancances, de la nostra invisibilitat i de l’acceptació de les nostres pèrdues. Benvinguts siguin els monstres que ens ajuden a créixer!

Unmonstreemveaveure057

Títol: Un monstre em ve a veure  Títol original: A monster calls  Autor: Patrick Ness Il·lustració: Jim Kay Traducció: Ferran Ràfols Gesa  Editorial: Sembra  EAN: 978-84-943736-5-7  Format:  Rústega, 224 pàg, 16,50 €

 

Anuncis

CARSICK, de John Waters

16 set.

IMG_2253John Waters és l’entremaliat i juganer director de cinema americà que va triomfar els anys 70 amb pel·lícules independents. Entre l’underground i la sèrie B, sempre se li ha atorgat el pontificat del cinema trash. Les seves pel·lícules, corrosives, transgressores i divertides, van ser protagonitzades per criminals, convictes, actors porno i drag quens. Female Trouble, Polyester, Hairspray ( que el 2007 seria adaptada en una versió més edulcorada amb John Travota) o la llegendària Pink Flamingos (on la mítica Divine es menjava una caca de gos), són algunes de les seves pel·lícules més conegudes. Títols de culte amb fans i seguidors devots que el pas del temps ha multiplicat.

El 2012 va publicar el llibre Mis modelos de conducta i en el 2014 l’editorial argentina Caja Negra ha repetit amb Carsick. Podem complir anys, però si l’esperit és jove… Podem madurar, però si el cor és rebel… Podem fer-nos més conservadors amb l’edat, però si ens agrada viure perillosament… John Waters, amb 66 anys, va travessar els Estats Units des de Baltimore a Sant Francisco a dit l’any 2012. Carsick és el resultat d’aquest singular viatge de nou dies pel país.
IMG_2243CarsickEl llibre es divideix en tres parts. En la primera, El millor que podria passar, fantasieja amb tretze capítols positius, on el viatge és rodó i tot li surt bé. Un traficant de marihuana que decideix finançar els seus films, un apassionat de les carreres de cotxes amb curiosos desitjos sexuals, un policia addicte al popper o el transportista que coneix els paradors i clubs clandestins per a camioners (amb stippers, jocs d’apostes i alcohol gratis), són alguns dels personatges impossibles que recullen a Waters de la carretera i que fan del seu viatge una aventura divertida i plaent.

A la segona part, El pitjor que podria passar, l’autor escriu pensant en un viatge accidentat i desgraciat. John Waters en mans d’un assassí, un suïcida, un homòfob, un pervertit sexual, un extraterrestre sodomitzant o una animalista embogida, entre d’altres. Tretze capítols terrorífics amb diferents maneres de passar-ho molt malament.

La tercera part ens desvetlla en vint-i-un capítols El que realment va succeir, el seu viatge real fent autoestop. Aquí els protagonistes són els conductors, gent força normal unida per l’altruisme d’ajudar a un autoestopista, pel risc de pujar al seu vehicle una persona estranya i per ser el centre de la mirada humana i antropològica d’un John Waters enginyós, intel·ligent i molt subversiu.

Grangers, fans, un veterà del Vietnam, un miner, un jove republicà, el directiu d’una cadena de botigues, una mare que porta el fill a la guarderia i fins i tot el grup de música indie Here we go magic són alguns dels conductors reals que el van ajudar a aconseguir el seu objectiu.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

Carsick és diversió assegurada. Les pors i els dubtes previs al viatge, que John Waters reconeix en el pròleg, es canalitzen de manera extraordinària a través d’una narració descarada i llibertina. Contes trash servits pel rei de la immundícia! La delicadesa d’una bossa de cocodril, un bigoti perfilat, cremes La Mer i calçotets d’un sol ús barrejat amb els hotels barats, les cadenes de menjar ràpid, la llarga espera a la carretera i les hores sota la pluja. I mentre el polze demana que algú s’aturi un cartell de cartró anuncia End of to West, San Francisco o I’m not a psycho.

El llibre va ple d’anècdotes i curiositats relacionades amb el món del cinema. Ens parla d’actors, de directors i d’un munt de pel·lícules. Sempre encuriosit per la sexualitat diversa de la gent, John Waters ens il·lustra amb termes de l’argot americà: bromance, blouse, trendsexual, heteroflexible, hippie-friendly… I finalment la música, en el llibre es citen nombrosos grups i cançons que són punxades a les ràdios dels vehicles i que serveixen per il·lustrar moltes de les situacions viscudes. (Aquí abaix podeu escoltar-les totes).

On hauríem de buscar Carsick si anéssim a la llibreria? Diferents seccions es disputarien el lloc. Viatges, cinema, literatura gai, ficció, humor? És la suma de tot això. Eps! però potser també hauríem de pensar en la secció d’autoajuda. Quina lliçó aprenem amb Carsick? “El que més por fa és quedar-se a casa i no sortir a veure el que hi ha fora. Això sí que és una cosa que hem de témer “, afirma John Waters en aquesta entrevista en el País. Doncs som-hi! Ets una persona sedentària? Ets casolana? Els teus hàbits són inamovibles? Pots començar llegint el llibre. Quedaràs rendida al seu esperit. L’aventura és contagiosa.

1.Hitchhike by Marvin Gaye 2.Transfusion by Nervous Norvus 3.Looking at the World Through a Windshield by Del Reeves 4.The Giggler by Pat & the Wildcats 5.Loco Moto by Cornbread & Jerry 6.Witchdoctor by Alvin & The Chipmunks 7.Chaingang by Bobby Scott 8.Traveling Boogie by Zeb Turner 9.Swinging Down the Lane by Jerry Wallace 10.Hot Wheels by Stan Farlow 11.Flying Saucer Rock ‘n’ Roll by Billy Lee Riley 12.Surfin’ Bird by The Trashmen 13.Hitchhicker by Bobby Curtola 14.Bumming Around by Jimmy Dean 15.There Stands the Glass by Webb Pierce 16.Hichin’ and Hikin’ by Johnny Seay 17.You Are the Finger of God by The Addicts 18.Torture by Everly Brothers 19.Tofurky Song by Joanie Leeds 20.I am a Lone Wolf by Leon Payne 21.Riot in the Cell Block #9 by The Robins 22.Strychnine by The Sonics 23.Lonesome Drifter by Jericho Brown 24.Cross ties by Dale Hawkins 25.Baby Sitting by Buzz Cliford 26.Who killed teddy bear by Josie Cotton 27.Fangela by Here We Go Magic

Títol: Carsick  Autor: John Waters  Editorial: Caja Negra  Primera edició: 2014 Traductor: Matías Battistón  EAN: 978-987-1622-32-0 Format: rústega, 309 pàg,

EL PRODUCTOR ACCIDENTAL, de Pau Subirós

4 juny
Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani. Iurie Timbur, Raül Molist i Sidro Molist són els pistolers més ràpids de La Plaga.

Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani a Núvol. Iurie Timbur, Raül Molist i Isidre Molist, els pistolers més ràpids de La Plaga, llegint El productor accidental.

Pensava que seria un llibre molt tècnic, d’aquells que estan orientats als professionals del món de la producció. Sí, el llibre fa recomanacions i dóna consells però El productor accidental és molt més que tot això.

El productor accidental està molt ben escrit. Tot i que el llibre està inclòs a Crónicas, la secció d’assaig de l’editorial Anagrama, es llegeix com una novel·la. A partir d’un esplèndid jo narratiu d’en Pau Subirós (Barcelona, 1979), el seu autor, ens l’imaginem a ell com a protagonista del llibre i a la resta de l’equip tècnic com a personatges de la seva història. És com si un amic ens estigués explicant una aventura meravellosa, amb un to a mig camí entre la confessió i la seva pròpia estupefacció. Si heu llegit L’antropòleg innocent, de Nigel Barley, hi trobareu algunes similituds. La més important, la ingenuïtat com a estratègia narrativa per abocar en el llibre la sorpresa, la informació i les anècdotes amb les que es troba.

El productor accidental és una biografia ficcionada i el resultat ha estat extraordinari. De fet es llegeix d’una tirada, perquè enganxa moltíssim. És impossible resistir-se al to narratiu del llibre, un cop començat desitjareu tenir temps per dedicar-lo a la seva lectura. En Jorge Herralde, editor d’Anagrama, va rebre el manuscrit d’El Productor accidental un divendres i el dissabte ja es va posar en contacte amb l’autor per publicar el llibre. Queda tot dit!

Sidro Molist

Isidre Molist, pagès i actor a La Plaga llegint El productor accidental a Gallecs.

El Productor accidental seria el making of de La Plaga, allò que va passar darrere de les càmeres mentre es creava, es rodava, es produïa i es distribuïa… combinat amb els comentaris i les reflexions enginyoses del seu autor sobre el món cinematogràfic.

En Pau Subirós explica en el llibre la seva experiència com a productor de La Plaga, la seva primera pel·lícula. Un recorregut que va des del moment en què la Neus Ballús, directora de La Plaga, comença a gestar el projecte fins que la pel·lícula dóna la campanada en la VI edició dels Gaudí i es converteix en la revelació de l’any emportant-se els premis a millor pel·lícula, director, guió i muntatge.

Sí, el Pau Subirós és el productor accidental, en el sentit que s’ha vist arrossegat o implicat d’una manera inesperada o no prevista en l’extraordinària aventura de produir La Plaga. Però també era la persona ideal per fer-ho. Ell i la Neus Ballús són parella i treballen junts en l’empresa de producció audiovisual El Kinògraf. Productor i directora encaixen en la teoria que relaciona l’amor i la creació artística. Segons Jordi Batlló (professor de màster dels dos creadors) les relacions sentimentals s’emmotllen bé amb el treball creatiu.

Iurie Timbur llegint El productor accidental acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

Iurie Timbur llegint El productor accidental a Gallecs acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

El productor accidental és una aposta sincera i honesta que conté una bona dosi de generositat. En el llibre l’autor comparteix situacions, decisions i secrets que potser un altre productor s’estimaria més ocultar o guardar al fons de l’armari. Per exemple, La Plaga va haver de ser muntada tres vegades fins que Luciano Rigolini (una de les persones que tenia poder per suggerir-hi canvis) va donar-hi el vist i plau amb el seu E un buon film! O per exemple la seva incursió en el luxe i en la part més frívola dels Festivals cinematogràfics serveix per fer comentaris demolidors com aquest: Nos habíamos acostumbrado a la opulencia, pero sólo nos la podíamos permitir sin nos invitaban. Lo nuestro era el lujo por cuenta ajena. No perdre la perspectiva, defensar un esperit crític i saber mantenir l’equilibri, això també hi està present en tot el llibre.

El Productor accidental ens endinsa en el rodatge de la pel·lícula (com es va rodar l’escena de la pluja o la gravació de la Maria Ros a la dutxa de la residència que va ser repetida 8 vegades), ens explica decisions importants que es van haver de prendre (com la de començar a gravar l’estiu del 2011 sense tenir els diners suficients per fer-ho o la necessària reescriptura del guió per adaptar-lo a les noves situacions), comparteix certes intimitats (com la convivència de l’equip a un pis de Martorelles mentre dura la gravació o la relació sentimental i professional del Pau Subirós i la Neus Ballús), i també moltes anècdotes del seu pas pels festivals cinematogràfics de tot el món (quan es troben les activistes de Femen a l’estrena de La Plaga a la Berlinale 2013 o les diferents situacions de glamour associades al món del cinema).

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrat a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrades a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Després de la lectura d’El productor accidental encara m’he reafirmat més en la meva teoria de l’èxit de La Plaga. Crec que és el resultat d’una cadena d’actes d’amor i d’empatia de la gent que hi ha participat en el projecte. En el llibre, de fet, s’explica que la motivació principal de la Neus Ballús per fer la pel·lícula es basa en el seu enamorament per Gallecs. Aquesta “cadena d’amor” passa per la seva manera de treballar i això ha comportat que els actors fossin persones reals relacionades amb Gallecs. Per aconseguir això, hi ha d’haver una feina prèvia per establir-hi relacions molt properes d’amistat. En aquest sentit el llibre també ens parla dels seus actors i de l’amor que té per exemple en Raül Molist per la terra i que constitueix la seva gran passió o la relació d’amistat, d’empatia i de profund amor que van compartir la Neus Ballús i la Maria Ros.

Durant la lectura del llibre veurem més exemples d’aquest tipus, com quan la parella va a Lisboa per aconseguir el suport econòmic dels executius dels canals de televisió. La conclusió que en treuen d’intentar vendre la pel·lícula a través d’un pitching (set minuts per presentar i set més perquè els finançadors facin preguntes i comentaris), és que la clau resideix en que “alguno de los presentes se enamore del proyecto y decida convencer a sus compañeros”.

Aquesta cadena es tanca amb els espectadors. La Plaga ha aconseguit que molts de nosaltres, simpatitzem, ens emocionem i ens sentim molt propers pel món que queda retratat a la pel·lícula. Si això els ha passat als espectadors d’arreu del món, imagineu pels que som de Mollet del Vallès i de la comarca. La Plaga ens l’hem fet nostre i ens sentim orgullosos del seu èxit.

IMG_1961

Títol: El productor accidental  Autor: Pau Subirós  Editorial: Anagrama  Primera edició: març de 2015  EAN: 978-84-339-2607-4  Format: rústega, 196 pàg. 16.90

 

%d bloggers like this: