EL GRAN JOAN, d’Antoni Ferrando Arjona

17 jun

IMG_1999

Qui són els trepes del teu poble? Quants arribistes polítics coneixes a la teva ciutat? Quanta gent s’ha lucrat aproximant-se al poder i s’ha arrossegant sense escrúpols per una subvenció, per una regidoria o per una feina? Tots en coneixem alguns. I que no us enganyin amb allò de “tu en el seu lloc faries el mateix”. Robar i corrompre’s és el més fàcil. El més difícil és haver-se mantingut íntegre.

Fa una estona el Gran Wyoming ha rematat en un dels seus populars gags humorístics amb un “sí amigos, los noventa fueron años de exceso”. Un excés i una dècada present en el El gran Joan on la cultura de la corrupció política i l’especulació del totxo aflora de manera escandalosa. Els Jocs Olímpics de Barcelona com a tret de sortida, després les misèries i els tripijocs de CIU i el PSC com un constant espoli mafiós de Catalunya i finalment una contínua anada i tornada a la dictadura per recordar-nos d’on venim. Els anys 90… amb la generació que s’anava a menjar el món i resulta que va ser engolida pels polítics catalans de comarques i els llepes ambiciosos. Res que no sapigueu. El gran Joan, la novel·la de l’Antoni Ferrando Arjona (Barcelona, 1967) està tant ben escrita  que converteix en divertida, profunda i propera, la nostra trista història de nous rics en democràcia.

IMG_1990

La història està narrada en dues èpoques diferents. En l’actualitat en Pere Sánchez canvia els bolquers de la seva filla, intercanvia missatges pel mòbil amb la seva dona i corregeix els exàmens del seus alumnes. Una vida resolta i avorrida. Però no sempre va ser així. Una postal d’un Joan Font radiant acompanyat de dues dones a cada braç ha trencat la monotonia dels seus dies. Amb la postal rep també un sobre amb el manuscrit d’una novel·la sobre la guerra civil espanyola. En l’intent de llegir el manuscrit, en Pere Sánchez explica en passat el que probablement varen ser els millors anys de la seva vida. 

En Joan Font és l’hereu d’una magnífica fortuna. Una vida regalada que, entre els abundants diners i Cal Coronel (la casa pairal de la seva família), aprofita entregant-se amb gust als seus hàbits més plaents: dones, vi, viatges, tabac i menjar. Tot un personatge, que té repertori per sentenciar sobre les feministes, els polítics, els funcionaris, els patriotes o fins i tot els burgesos catalans que van fer fortuna amb el tràfic d’esclaus. En definitiva, un home ric que se’ls gasta i s’ho passa d’allò més bé. Individualista, masclista i classista té, però, un interès ferm per la cultura i el neguit d’escriure la novel·la definitiva sobre la guerra civil espanyola. Podeu llegir els seus tuïts aquí.

És aquí on entra el personatge d’en Pere Sánchez. Recent llicenciat i sense gaires expectatives laborals va acceptar l’oferta d’en Joan Font d’instal·lar-se a Cal Coronel per tal d’ajudar-lo en l’escriptura del llibre. D’aquesta relació laboral en sorgí una altra propera a l’amistat. Vida adinerada, consells irreverents sobre les relacions de parella… un Quixot més encertat del que us penseu i un fidel escuder que intenta prendre decisions encertades que el portin a un equilibri emocional. 

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel i les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic.

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel ni les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic. Una realitat present a tot el país. A la foto la Masia de Can Banús de Santa Perpètua de Moguda ofegada per carreteres i edificis d’oficines.

M’agrada molt el to incrèdul que transmet la novel·la, així com de no creure en res o de creure en alguna cosa tan pura que no podrem tenir mai. Boníssim el Joan Font i les seves sentències d’home desenfeinat  que veu venir els altres quatre hores lluny. En Pere Sánchez? Al cap i a la fi podem ser qualsevol de nosaltres amb les nostres lluites diàries. L’escriptura d’Antoni Ferrando Arjona és senzilla i directe, sense contemplacions. Havia escrit Guia de Praga (La Magrana) i el llibre d’humor Per què tot és una merda? (Ara Llibres), però El gran Joan és la seva primera novel·la i amb ella ha aconseguit guanyar el Premi Primum Fictum 2015. Diuen que totes les primeres novel·les són autobiogràfiques i Vicenç Pagès Jordà també ho afirma en la seva recomanable ressenya sobre El gran Joan a El periódico.

El gran Joan és com la bufetada que et donen quan ets petit amb l’objectiu de no tornar a cometre aquella estúpida malifeta infantil, però en la novel·la la bufetada és tan gran i hi ha tanta mala llet que en acabar-la tens la sensació que tot està perdut. De tant en tant però, llegir una bona novel·la com El gran Joan et serveix per tornar a recol·locar-te en la teva realitat.

Títol: El gran Joan  Autor: Antoni Ferrando Arjona Editorial:  Librooks  Primera edició: març de 2015  Format: rústega, 218 pàg. 18 euros.

 

2 Respostes to “EL GRAN JOAN, d’Antoni Ferrando Arjona”

  1. Martín 19 Juny 2015 a 10:11 #

    Molt bona la ressenya, moltes gràcies! Del tot d’acord amb la sensació de llibre-bofetada que se’t queda: és un llibre que et continua fent pensar molts dies després de llegir-lo.

    • jordi1973 19 Juny 2015 a 14:36 #

      Gràcies a tu Martín per parlar-me del llibre i donar-me l’oportunitat de llegir-lo. Sí, la boletada és gran… però pensant com un nen, la malifeta compensa, és a dir, el llibre s’ho val.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: