Quan arribi el pirata i se m’emporti fotografiat al carrer Hospital (barri del Raval) de Barcelona. El carrer Hospital és on viu el protagonista de la novel·la.
Potser ets dels que pensa que el futur personal és limitat i que té poques possibilitats de canvi. Quan fa que no penses que una aventura ens espera a tots plegats el dia menys pensat? Si t’agrada l’aventura t’agradarà Quan arribi el pirata i se m’emporti.
Miquel Deogràcies Gambús, més conegut com a l’Ogre, aconsegueix acaparar una gran fortuna econòmica al llarg de la seva vida. Les seves credencials: assassí sense escrúpols, cobdiciós, intel·ligent i megalòman. Amb noranta-sis anys i amb l’alè de la mort a prop, planifica el futur del tresor que ha mantingut en secret tota la vida. La seva decisió tindrà conseqüències inesperades i haurà de recuperar els reflexos de quan era un jove Ogre amb l’objectiu de resoldre la seva última batalla.
Jesús Carducci, un homosexual de cinquanta anys i que té un centre d’atenció mèdica al barri del Raval, no passa pel seu millor moment. Se li ha mort el seu germà petit i la seva relació sentimental amb en Gerard ha finalitzat.
Dos personatges, dos móns. L’Ogre i Jesús Carducci entren en contacte a partir de la feina que el primer li ofereix al segon. A partir d’aquí tot es precipita. És l’aventura d’allò desconegut.
L’estructura del llibre és força atractiva, en cada capítol intercala les peripècies de cada personatge. L’Ogre a partir d’un narrador extern i en Jesús Carducci a partir de l’ús en primera persona.
Un pirata fotografiat en la seva cova i llegint la novel·la d’en Baulenas.
Lluís-Anton Baulenas ha escrit una novel·la sensacional. Té la mà trencada per vestir una gran novel·la on hi tenen lloc la trama criminal (impressionant la descripció d’assassinats i pallisses), l’aventurera (les nostres decisions marquen el camí) i la sentimental (amb una bona connexió de relacions humanes). També i com és habitual en les novel·les de l’escriptor barceloní, hi ha una presència ideològica important. Ningú millor que Baulenas per retratar les classes populars catalanes. En aquest llibre, el lector coneixerà la figura de Murray N. Rothbard, un economista americà defensor del terme anarcocapitalisme i que sedueix tant l’Ogre com en Carducci.
Cal destacar l’encertada ambientació del barri del Raval de Barcelona en el context de l’any 2006. La Rambla, el carrer Hospital, el bar Marsella, la prostitució, la immigració, la droga, la corrupció i aquell punt enlluernador, positiu i vital del barri, on hi cap tot el món.
Quan arribi el pirata i se m’emporti podria guanyar qualsevol premi literari especialitzat en el món homosexual, però és millor que no s’hi presenti. M’agrada més que Baulenas hagi normalitzat l’ús d’un personatge gai en la narrativa catalana moderna.
En una entrevista recent Baulenas ha declarat que porta vint-i-cinc anys escrivint el mateix llibre. A mi ja em va bé, la veritat. Llegir les seves novel·les és tan agradable com la trobada amb l’amic de tota la vida. Saps que durant aquella estona seràs molt feliç.
Un pirata fotografiat en la seva cova i llegint la novel·la d’en Baulenas.
Títol: Quan arribi el pirata i se m’emporti Autor: Lluís-Anton Baulenas Editorial: La Magrana Primera edició: febrer de 2013 EAN: 978-84-826-4609-1 Format: rústega, 427 pàg. 20 euros
Els enllaços
1. Qui sóc i per què escric… per conèixer a Lluís Anton Baulenas. Fes clic aquí.
2. Entrevista a Lluís Anton Baulenas en ell Via Llibre: fes clic aquí.
3. Una de piratas en el barrio del Raval. Article a l’ABC. Fes clic aquí.
4. Informació sobre Murray Newton Rothbard. Fes clic aquí.
![[Portrait of Frank Sinatra and Axel Stordahl, Liederkrantz Hall, New York, N.Y., ca. 1947] (LOC)](https://i0.wp.com/farm5.staticflickr.com/4107/4843758568_85cb4e6c3e_m.jpg)
Tot és una mentida 
Gràcies Jordi! Amb recomanacions com aquesta difícil serà tenir la llista d’obres a llegir buida. Reconec que no he llegit mai res del Baulenas, però sembla que començar amb aquesta obra pot ser una bona entrada a la seva literatura.
Sí, un llibre molt bo, Manel.També et recomano La Felicitat (Edicions 62), és una novel•la esplèndida. De fet els dos llibres tenen un lligam. L’ogre és el nét de la Miquela, una àvia molt i molt dolenta i personatge important de La Felicitat. Pots però, llegir Quan arribi el pirata… sense haver llegit La Felicitat.
Oh! Que bé! Fa ganes de llegir! A mi em van agradar molt tant La felicitat com El fil de plata. A la prestatgeria encara tinc pendent Per un sac d’ossos (algun dia li tocarà). D’en Baulenas també recomano Els caníbals (1988), una novel·la poc coneguda, però que a mi, en el seu moment, em va enganxar.
Totalment d’acord. Em quedo amb La felicitat… quin gran llibre! Els caníbals no l’he llegit (algun dia li tocarà, també). Una abraçada, Mirandolina.
I no oblideu l’esplèndida Noms a la Sorra, el llibre que més he regalat per pur entusiasme.
D’acord, el tenim present. Gràcies per la teva recomanació.
Ahir vaig acabar de llegir “Quan arribi el pirata i se m’emporti” i el recomano. He passat una gran estona llegint-lo. De Lluís Anton Baulenas també he llegit “Àrea de servei” i “Amor d’idiota” i la veritat és que em van agradar moltíssim. Un gran autor, molt molt recomanable!
Hola, Anna. El llibre que més m’agradat d’en Baulenas és La felicitat. Un llibre molt bo ambientat a Barcelona, en el moment de la construcció de la Via Laietana. Gràcies per deixar el teu comentari, Anna.
Ja sé que vaig tard respecte als comentaris anteriors. El fet és que estic a punt de començar aquest últim llibre den Baulenas, I ho faré amb ganes, justament perquè La felicitat és un dels meus llibres preferits. L’he rellegit, i hi ha trossos sencers que recordo de memòria. i uns personatges tant entranyables que em sembla que mai oblidaré.
La felicitat és un llibre fantàstic i amb aquest que ara llegiràs també el gaudiràs molt (i tindràs alguna sorpresa amb els personatges!).