TIERRA, de David Vann

15 Mar

Diuen els psiquiatres que escriure va molt bé per fer teràpia. Amb Sukkvan Island, Caribou Island i Tierra, ja són tres les novel·les en què David Vann ha explorat les relacions familiars turbulentes.

Potser l’histriònic Àngel Llàcer ha estat l’entrenador personal de Vann, perquè llegint les salvatjades i bestialitats que conté la novel·la un imagina l’actor català esperonant l’esciptor americà amb aquella frase que el va fer popular fa uns anys a la televisió: “saca lo que llevas dentro”. 

De fet i ja que la novel·la transmet un mal rotllo familiar de dimensions colossals, violència psicològica i física de manera explícita i l’evident part autobiogràfica de l’autor, un acaba per pensar que millor que a Vann li hagi donat per escriure i no per altres activitats més fosques…

De què va Tierra? Bàsicament d’una família que no s’estima i que no sap comunicar-se de manera sana. En la novel·la van apareixent diferents motius susceptibles de ser la causa dels problemes i que l’autor dosifica deixant-los caure i donant petites pistes:  la possessió dels diners familiars, els abusos sexuals i la violència de gènere. Allò que no explica l’autor és també força important. Acabes interpretant un passat familiar que no s’explica en el llibre.

David Vann situa la trama a Califòrnia amb la utilització mínima d’espais (una cabanya i una casa) i de personatges (una família formada per àvia, dues filles, nét i néta). Tot plegat recorda una obra de teatre.

L’herència dels problemes de la parentela noqueja el protagonista  de la novel·la, en Galen. Un jove de vint-i-dos anys sotmès a una olla a pressió familiar constant i amb poques habilitats socials per poder digerir-la.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


L’obsessió, l’hermetisme i la malaltia mental són presents en el llibre. També la sexualitat apareix de manera pertorbadora i violenta.

S’intueix una crítica subliminal de l’autor cap a la literatura d’autoajuda i que es concreta en la referència al clàssic del gènere Juan Salvador Gaviota de Richard Bach.  Resulta especialment irònic que sigui el llibre de capçalera d’en Galen. És com un xoc de trens entre l’espiritualitat del text d’en Bach i el que realment fa en Galen.

El millor de la novel·la és que no podem deduir la responsabilitat total dels afers familiars. No hi ha un culpable. Més aviat el lector acaba pensant que tots estan bojos. Imagino que Vann vol transmetre, o així ho interpreto jo, la incomunicació absoluta d’una família i l’infortuni que se’n deriva. A Sukkvan Island va ser el pare, a Tierra és la mare la que rep les ires literàries (i venjatives?) de Vann.

No sé si en una Fira o en un Parc d’atraccions hauràs entrat algun cop en El passatge del terror. Recordo que amb els amics sentíem una fascinació irreprimible per passar-hi por i en gaudíem patint-la. La sensació que produeix la literatura de Vann és la mateixa. El llibre el gaudeixes (és literatura en estat pur), però una por ferma i contundent s’apodera del teu estómac durant la lectura i roman durant molts dies en l’anàlisi que en fa el teu cervell.
DSCF2357

Títol: Tierra   Títol original:  Dirt   Autor:  David Vann  Traductor:  Luis Murillo Fort  Editorial:  Mondadori   Primera edició:  febrer de 2013   Format:  cartoné, 244 pàg. 21.90 euros. Traduït al català per l’editorial Empúries.

Els enllaços

1.Bloc de David Vann. Fes clic aquí.

2. David Vann llegint el primer capítol del llibre a la Llibreria Moe’s Books (Berkeley). Fes clic aquí

3. Entrevista en diari digital Vozpópuli. Fes clic aquí

4. Ressenya en el bloc Leeswammes’s Blog. Fes clic aquí.

5. Ressenya en el diari The Guardian. Fes clic aquí.

7 Respostes to “TIERRA, de David Vann”

  1. LaMirandolina 15 Març 2013 a 1:49 #

    Uf! Aquesta em sembla que no és per a mi. De fet, he tingut a les mans força vegades Sukkvan Island i me n’he acabat desdint. A més, per terres tinc les Terres de lloguer, de l’Antoni Pladevall., que m’estan agradant prou.

    • jordi1973 15 Març 2013 a 22:15 #

      Sukkvan Island és boníssim. Això sí, igual que Tierra fa patir. Dóna-li una oportunitat a l’autor, crec que et pot agradar.

  2. manelxicota 15 Març 2013 a 8:20 #

    Hola Jordi!
    Completament d’acord amb els teus encertats comentaris que van molt més enllà del que jo et vaig comentar. Com tu dius, molt bona literatura i molt expressiva. De les tres obres publicades aquí, aquesta, segurament, és la més opressiva sensorialment.

    • jordi1973 15 Març 2013 a 22:17 #

      Estic d’acord, com em vas dir tu, arriba un moment que desitges que la novel•la acabi per deixar l’angoixa d’una vegada.

  3. Quadern de mots 15 Març 2013 a 9:41 #

    Només he llegit Caribou Island i em va agradar força. M’apunto aquesta també.

    • jordi1973 15 Març 2013 a 22:20 #

      Doncs jo tinc pendent Caribou Island. Sukkvan Island sí que l’he llegit i el trobo excel•lent. Una abraçada, Carme i fins aviat.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Un llibre dur | Per a lectura i decoració - 20 Març 2013

    […] Terra és un llibre dur, dels que fan patir. El que passa és que l’autor sap escriure (encara que en temes de puntuació i gramàtica no sigui precisament un purista) i la prosa té una força tremenda que t’arrossega i fa que no paris de llegir encara que t’ho estiguis passant fatal. Si en voleu saber més, en podeu llegir ressenyes més completes aquí (deixa bé la traducció, iupi!) i aquí. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: