4 RAONS PER LLEGIR JOC DE TRONS, de George R.R. Martin

15 Feb

Joc de trons, de George R.R. Martin

M’encanta quan els amics em recomanen amb passió les seves últimes descobertes culturals (pel·lícules, música, sèries de televisió, llibres…) Darrere de les seves orientacions hi ha un lligam d’afinitat que es fa més estret  i que té més complicitats cada cop que compartim un bon consell.

Avui us presento quatre grans lectors que amb mi comparteixen amistat i entre ells comparteixen la passió per la lectura de la saga Cançó de gel i de foc, de George R.R. Martin (en castellà publicada per l’editorial Gigamesh i en català per Alfaguara).

Cada un té la seva raó per recomanar Joc de trons i entre tots en sumen quatre: Pedro Vecino, Imma Romero, Dani Pérez i Javier Polo.

Avui dono la paraula als amics i els agraeixo moltíssim la participació en l’escriptura d’aquesta ressenya. No he llegit cap llibre de la saga, però us asseguro que ho faré. A mi ja m’han convençut.

Primera raó

Pedro Vecino Cubero

Pedro Vecino llegint George R.R. Martin en el Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès. L'hivern s'acosta.

Pedro Vecino llegint George R.R. Martin en el Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès. Al fons la Biblioteca de Can Mulà. Un lector precoç. Quan a l’escola tots jugàvem a futbol ell ja llegia Jules Verne.

La literatura de fantasia sol caracteritzar-se per allunyar-se de la realitat. En alguns casos, s’arriba a l’extrem de presentar relats poc creïbles, en els que s’inventen móns idealitzats. Àdhuc el gran mestre, Tolkien, cau ocasionalment en això.

La saga de Joc de Trons, de George R.R. Martin, no correspon al tòpic. Més enllà  de l’ofici que té l’escriptor, de la qualitat addictiva de llur ficció, el que més m’atreu de l’univers que ha creat és la seva bruta versemblança. Com deia el Doctor House, “shit happens”, les coses dolentes passen, i a Joc de Trons ho fan contínuament. No guanyen els bons, qualsevol personatge, per molta estima que li agafis, pot morir en qualsevol moment, i saps amb certesa que mai no tornarà. La visió que Martin ofereix de l’ésser humà és cruel i pessimista. I, malgrat tot, no és maniquea: inclús els personatges que en un principi puguin semblar més detestables acaben penetrant en el lector, que els hi agafa una certa simpatia.

L’autor juga amb els protagonistes de la llarga saga com si fossin peons d’un joc que només ell coneix del tot, i del que poc a poc ens va donant pistes. D’altra banda, encara que Joc de Trons, com tota saga fantàstica de debò, presenta un món medievalista amb aspectes màgics, Martin va decidir potenciar els aspectes més durs de l’Edat Mitjana, i deixar que la màgia aparegui escassament, mes suggerida que mostrada. De fet, al llarg dels diferents llibres, observem que la màgia, gairebé oblidada, va reapareixent de mica en mica en la història.

Arran de la sèrie de televisió homònima, però ja abans, Joc de Trons és un best-seller. No ha d’estranyar: La Cançó de Gel i de Foc (que és el títol autèntic de la saga complerta), ofereix una quantitat i varietat de personatges tal, que és gairebé impossible que el lector, qualsevol lector, pugui resistir-se a la temptació d’identificar-se amb algun o alguns d’ells.

Segona raó

Imma Romero Mendieta

Imma Romero, una amiga de paraula, llegint Joc de trons a una estança de casa seva.

Imma Romero, una amiga de paraula, llegint Joc de trons a una estança de casa seva.

“Vull un llibre que m’enganxi des del principi”.

Aquesta és una de les frases més utilitzades a l’hora de demanar-nos consell per comprar un llibre. Sí, treballo en una llibreria i és una situació habitual. Però, de vegades, l’ordre canvia i és el client qui t’aconsella. En aquest cas també un amic i un gran lector. És així com vaig arribar a Joc de trons.

Tots els qui hàgiu llegit Jo confesso, de Jaume Cabré, comprendreu la pregunta I ara què?. Tan gran és la magnitud de l’obra que quan l’acabes et produeix un gran desassossec perquè és difícil trobar-ne un substitut.

Vaig iniciar una recerca exhaustiva d’obres d’escriptors consagrats, no ho vaig aconseguir.

Us explico tot això per tal de destacar la grata sorpresa que vaig tenir al descobrir la saga de George R.R. Martin. Degut al meu escepticisme, un cop presa la decisió de llegir-la, va començar un lent procés de seducció.

Us he de confessar que la meva rendició és absoluta i que el llibre de Martin era just el que estava buscant.

Sé que és una manera poc convencional de defensar una lectura, però diré que no, no és un llibre que t’enganxi des del principi.

Gràcies Dani per la teva recomanació.

Tercera raó

Daniel Pérez LaFleur

Daniel Pérez, un ferm defensor de la transcendència literària de la saga de George R.R. Martin a la Llibreria L’Illa.

Daniel Pérez, un ferm defensor de la transcendència literària de la saga de George R.R. Martin llegint Juego de tronos a la Llibreria L’Illa.

Fue una mañana cercana al invierno de hace algún tiempo  cuando me topé por primera vez con la saga Canción de hielo y fuego y, concretamente, con el primer libro llamado Juego de tronos. Estando compartiendo tiempo y habladurías con Carles, Imma y Jordi de la Librería L’Illa de Mollet del Vallès, en una de mis constantes búsquedas de consejo y buena literatura, mi atención se centró en una pila de auténticos mamotretos compuesta por Juego de tronos, Choque de reyes y Tormenta de espadas. Decidí probar con el primer libro.

Como sabrá la mayoría de gente que haya empezado la saga, automáticamente, después de éste, llegó el segundo, el tercero y así hasta el quinto que, de momento es el último (a falta de dos o tres) que ha publicado el autor.

Está claro que actualmente un gran amplificador del éxito de la saga se debe, en gran medida, a la maravillosa adaptación realizada por la cadena HBO en forma de serie, aunque desde la salida del primer libro en castellano, se convirtió en un fenómeno muy conocido y valorado dentro del círculo de lectores de fantasía y ciencia ficción.

La grandeza de la obra de George R.R. Martin y las claves del éxito se deben, entre otras cosas, a la capacidad del autor de crear y perfilar una cantidad bestial de personajes asombrosamente complejos y diferenciados, y entrelazar las acciones y vivencias de cada uno de ellos creando una enrevesada trama llena de sorprendentes y adictivas subtramas.

Otra de las características a resaltar es su estructura, siendo cada capítulo acciones narradas en tercera persona de un personaje diferente, formando así del núcleo estructural una especie de culebrón medieval fantástico.

Respecto a la connotación fantástica de la obra, aparentemente, puede ser un motivo para que algunos lectores sean reacios a intentar leerla, aunque se puede decir que la aparición de estereotipos fantásticos (como dragones, seres mitológicos y demás) se produce en cuentagotas y sirve más para darles un cariz diferenciador de una época no existente que para darle un peso importante en la historia (al menos de momento).

Podría enumerar bastantes más motivos por los que Juego de tronos y la saga Canción de hielo y fuego me ha cautivado, haciéndome vivir las situaciones más irascibles y placenteras que recuerdo en mucho tiempo, pero en definitiva se trata de buena literatura, por lo que sólo puedo recomendar a todo el mundo que le de una oportunidad, ya que cuando empiecen no podrán ni desearán parar.

Y como dicen los Stark, una de las familias principales de la saga, se acerca el invierno…

Quarta raó

Javier Polo Villodres

Javier Polo, gran lector de novel•la fantàstica. En les epidèmies mèdiques hi ha el primer malalt  desencadenant del contagi. Javier Polo és per a mi  el lector número 1 de la saga.

Javier Polo, un gran lector de novel•la fantàstica. En les epidèmies mèdiques hi ha el primer malalt desencadenant del contagi. Javier Polo és per a mi el lector número 1 de la saga.

I ara què llegim?

Aquesta pregunta és comuna a qualsevol lector que porta anys llegint la saga de Cançó de Gel i Foc. Hem de pensar que entre llibre i llibre han passat més de dos anys, i si a això hi afegim el temps d’espera per la traducció… doncs la “cosa es feia i es fa una mica llarga entre cada nou llibre de la saga.

Ara que tenim el cinquè llibre de la saga llegit ens queda un bon temps d’espera fins el proper llibre de Martin… i a qui li hagi agradat el món de la fantasia pot començar amb altres sèries de temàtica similar per fer l’espera més agradable.

Aquí teniu unes recomanacions:

– La sèrie de “Las Monarquías de Dios” de Paul Kearne, publicada per l’editorial Alamut.

Cinc llibres que expliquen els conflictes que es donen a Normannia, continent dividit en diferents estats. Una combinació de relacions de poder entre diferents cultures i religions. Amb la pràctica de la màgia… l’autor ens Las monarquías de diosporta a un món que finalitza per donar pas a un nou ordre on els pronòstics no són gaire bons pels protagonistes.

És una sèrie molt més senzilla que la de Martin en quant a trames i punts de vista però emocionant per l’acció en els esdeveniments que es succeeixen ràpidament.

– Trilogia de “La Primera ley” de Joe Abercrombie. Publicada per Alianza Editorial.

Quant ja has llegit els primers capítols on es presenten els tres punts de vista dels principals personatges (un torturador, un bàrbar i un capità que només gaudeix de la vida) veus que estàs davant d’una sèrie negra, amb personatgesLa voz de las espadas obscurs. Es tracta d’éssers humans amb les seves contradiccions, on el bé no sempre triomfa sobre el mal perquè els dos conceptes conviuen en totes les persones i en els personatges principals.

És una sèrie molt recomanable si penses que Cançó de Gel i Foc encara és una mica fina.

Aquestes dues recomanacions són només un parell de totes les sèries de fantasia que podem trobar. I si encara voleu conèixer més sèries sobre El antiguo legadofantasia podeu visitar el següent blog:  El Baúl de Bilbo

Per últim no puc deixar de recomanar un autor vallesà, l’Alfons Mallol. Acaba de publicar una novel·la de fantasia heroica: “El Antiguo legado”. Aquí teniu la seva web per si voleu conèixer més:  Alfons Mallol Garcia

 

 

 

5 Respostes to “4 RAONS PER LLEGIR JOC DE TRONS, de George R.R. Martin”

  1. Pedro 15 Febrer 2013 a 20:27 #

    Ostres, noi, que bé ha quedat tot plegat. Ha valgut molt la pena aixó eh???

    • jordi1973 15 Febrer 2013 a 21:31 #

      Sí, Pedro. Ha quedat molt i molt maco. Tot plegat un divertiment, que amb els temps que corren ja en podem estar contents. Moltes gràcies, amic.

  2. Quadern de mots 24 Setembre 2014 a 17:05 #

    A mi m’hi va enganxar (amb súper gluten del potent) el meu fill quan es va presentar a casa amb el primer llibre de la saga. Ara, quin remei, m’he acostumat a esperar les entregues de la mateixa manera que espero la mort d’algun dels seus protagonistes al passar el full.
    Dónes quatre raons, de pes, i és que son lectures molt atractives sobretot per aquesta manera fragmentada d’explicar la història, personatge a personatge. M’encanta com dóna la volta als personatges, avui són els bons, demà els més dolents dels dolents.

    Per cert, has llegit o saps alguna cosa de la saga de novel•la fantàstica d’en Carles Batlle, “Les cròniques de Carr-mor” ambientada a la garrotxa?

    • jordi1973 25 Setembre 2014 a 8:10 #

      Ja, ja, ja tothom cau en el poder absorbent de Joc de Trons! Carme, no conec aquesta saga que em comentes. És bona? L’has llegida?

      • Quadern de mots 26 Setembre 2014 a 7:45 #

        La pregunta de la saga de Carles Batlle era meva😛

        No sé, espero que estigui bé, de moment em resulta interessant. Està ambientada a la garrotxa, crec. La buscaré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: