EL DIMONI A CADA PAS, de Donald Ray Pollock

La meva mare sempre diu que cal tenir por dels vius i no dels morts. Té tota la raó. Millor no trobar-se  mai amb cap dels personatges que pul·lulen per El dimoni a cada pas: predicadors sonats, un fotògraf assassí obsessionat amb el 666, catòlics devots i malaltissos, un xèrif corrupte, un reverend pederasta, una cambrera embogida… Fan més por que una pedregada.

Tots aquests personatges formen  part de El dimoni a cada pas, una novel·la coral el contrapunt de la qual és l’Arvin, un noi que intenta sobreviure en l’ambient hostil de l’Amèrica profunda dels anys cinquanta i obrir-se camí sense ficar-se en problemes. No ho tindrà fàcil perquè com li deia sempre el seu pare quan era petit  “el món és ple de fills de puta”.

Tot i que no és una novel·la de terror sobrenatural, les referències diabòliques, religioses i bíbliques són constants en el llibre. El dimoni, en tot cas, és la referència simbòlica per parlar de les maldats i les perversions presents en la majoria de personatges.

L’ambientació de la novel·la és boníssima: la pressió social de l’Amèrica rural de l’Oest mitjà de mitjans de segle XX i el marcat accent religiós amb aquella típica  dicotomia bo / dolent i amor / odi. En aquest sentit la referència que em venia al cap quan llegia la novel·la era la pel·lícula La nit del caçador (The night of the hunter, 1955) de Charles Laughton, amb un impressionant Robert Mitchum fent de predicador i assassí.

La novel·la de Donald Ray Pollock et fa passar un mal rotllo constant. A mi m’ha recordat el neguit i la por que vaig sentir en les novel·les de Sukkwand island, de David Vann,  La Carretera, de Cormac McCarthy o American Psycho de Bret Easton Ellis.  Està escrita esgarrifosament bé. És d’una fermesa impressionant, sense concessions, com un cop de puny a l’estómac. Bèstia, bestiota, bestial.

Donald Ray Pollock va néixer el 1954 i va créixer al sud d’Ohio, a Knockemstiff. Va abandonar l’escola secundària als disset anys per treballar en una planta embaladora de carn, i després va passar trenta-dos anys empleat en una fàbrica de paper a Chillicothe, Ohio. Es va graduar al programa MFA de la Universitat Estatal d’Ohio el 2009.

El dimoni a cada pas és la primera novel·la de Donald Ray Pollock. Ha estat editada recentment  per l’editorial Empúries en català i per Libros del silencio en castellà. L’any 2011 Libros del silencio va publicar el seu llibre de relats Knockemstiff, que l’any 2009 havia guanyat el premi PEN/Robert Bingham Fellowship.

El dimoni a cada pas és un dels grans llibres del 2012 i hauria d’estar en les llistes que recullen la millor literatura d’aquest any que acabem. Quina novel·la ha estat la que més t’ha agradat a tu aquest any? Fes un comentari i ens ho dius.

Quatre dies i serà Nadal. Temps de bondat, diuen. M’imagino però, en  Donald Ray Pollock el dia 25 fent comentaris desencantats  sobre la condició humana. La bellesa de la vida es valora molt millor quan hem sobreviscut a l’estada en l’infern. Tot i que  la mirada serà aleshores feta amb molt més desencís.

Quan en Carl els va mirar, el van saludar amb la mà i li van somriure. Per un instant, mentre passaven de llarg fent anar les cames amunt i avall i rient com si no tinguessin cap preocupació al món, en Carl va desitjar ser algú altre.

Títol:  El dimoni a cada pas   Títol original:  The devil all the time   Autor: Donald Ray Pollock   Traductor:  Francesc Rovira  Primera edició: novembre del 2012  Editorial:  Empúries   EAN:  978-84-9787-812-8   Format:  rústega, 295 pàg.  Preu:  22 euros.

Enllaços:

1. Pàgina web de Donald Ray Pollock. Fes click aquí.

2.Entrevista a Donald Ray Pollock en el programa Un livre un jour. Fes click aquí.

3.Ressenya de El dimoni a cada pas en el bloc Lector Mal-Herido. Fes click aquí.

4.Ressenya de El dimoni a cada pas en el bloc Nosaltresllegim.cat. fes click aquí.

5.Ressenya de Knockemstiff en el bloc El guant de l’Allie. Fes click aquí.