NO ET MIRIS EL RIU, de Mònica Batet

M’han explicat que fa molts anys, gairebé un segle, que en el Besòs (el riu que passa per Mollet del Vallès, el meu poble) s’hi feien trobades nudistes dels joves llibertaris, que a mitjans del segle XX els escolars hi anaven a passar el dia i que banyar-se ha estat la cosa més normal del món fins que la contaminació ha destruït el riu. Actualment els vilatans vivim d’esquena al riu. A ningú se li acudiria posar un peu en les aigües putrefactes del riu Besòs. Malauradament sempre l’he conegut com una gran claveguera, configurant així un dels meus paisatges vitals.

Per Mònica Batet, l’autora de No et miris el riu, el paisatge que ens envolta, ja sigui urbà o rural i amb les seves concrecions, ens determina profundament. No et miris el riu és un llibre conceptual. Parteix d’una idea, d’una imatge, en definitiva d’un concepte.  Influïda per la lectura d’El Danubi, de Claudio Magris, l’autora va decidir que la novel·la tingués com a eix central un riu poderós que ho dominés tot. Viure en una ciutat amb aquest riu, com ens podria afectar? Segons Mònica Batet, “està comprovat que l’ofegament és un dels suïcidis més habituals de les ciutats amb riu”.

No et miris el riu explica les històries de molts ofegats construint d’aquesta manera un espai i un temps de llegenda i de crònica negra. Ja sigui per suïcidi, per accident, per malaltia,  per assassinat, per casualitat, per distracció… , el cas és que el riu engoleix els seus habitants. El riu irradia una fascinació brutal. Junt al riu, el pont, l’aigua i les aparicions dels cadàvers desperten en la gent una atracció irreprimible. Dues cares de la mateixa moneda: la mirada seduïda i el mort que enlluerna.

Són tres, però, els protagonistes centrals de No et miris el riu. Martina Tarr, una noia que pateix un fort isolament a causa d’ una malaltia que sempre han patit els homes de la seva família; Vera Kunzst, una jove nedadora obsessionada amb el triomf; i Konrád Weszler, un professor universitari afectat profundament per l’ofegament de la seva filla. Els protagonistes s’entrellacen en els tres relats i els seus drames personals estan sempre sotmesos al riu, el gran protagonista de la novel·la.

La novel·la està ambientada en una ciutat centreeuropea,  però en cap moment se’ns informa de quina és. Quan la llegiu cadascú imaginarà la que vulgui. La remor de la novel·la és volgudament claustrofòbica. Asfixia i angoixa. Certament com si el lector s’hi ofegués. Té passatges literaris i un to narratiu general que a mi m’ha recordat el cinema de David Lynch.

No et miris el riu és un llibre, rar, inquietant, hipnòtic i diferent. A mig camí entre un drama, un thriller o fins i tot el documental. Cal agrair l’ambició literària de l’autora que ha aconseguit una novel·la poètica extraordinàriament escrita, plena de matisos  i que resulta del tot innovadora dins la narrativa catalana actual. Benvinguda sigui la creativitat i la llibertat literària!

Existeix una raó cabdal per la qual el riu rep tants suïcides. Una raó que no es diu de manera explícita i que el lector va descobrint a mesura que llegeix el llibre. Són les decisions que prenem (per bé o per mal) les que ens apropen o ens allunyen de la resta de la gent. Una gran novel·la, també, sobre la soledat.

Mònica Batet i Boada (El Pont d’Armentera, 1976) és escriptora i filòloga. Ha publicat poc. El 2005 va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero. L’editorial Empúries el va publicar el 2006 amb el títol L’habitació grisa. Ha publicat assaig, El lector ideal (Petròpolis) i textos en dos obres col·lectives.

No et miris el riu és actualment una de les tres novel·les finalistes del Premi Crexells. La novel·la realment és mereixedora del premi. També que els lectors la descobreixin i que no passi desapercebuda entre la infinitat de llibres publicats.  

Els enllaços

1.El bloc de Mònica Batet.

2.Article i entrevista a Llegir en cas d’incendi.

3.Article de Sebastià Bennasar a L’espira, el suplement de cultura del Diari de les Balears.

4.Vídeo de Rosana Andreu de la Biblioteca de Cambrils.

5.Ressenya en el bloc El fil d’Ariadna, d’Anna Maria Villalonga.

Títol:  No et miris el riu   Autora:  Mònica Batet   Primera edició: novembre de 2012  Editorial:  Meteora   EAN: 978-84-92874-65-1 Format: 176 pàg. rústega Preu: 18 euros