SORTIR A ROBAR CAVALLS, de Per Petterson

Sortir a robar a cavalls va guanyar el Premi IMPAC Dublin 2007 i és la novel·la més popular de l’autor noruec Per Petterson (Oslo, 1952). Es va publicar l’any 2003 i en aquell moment va se traduïda al castellà per l’editorial Bruguera, després van venir una cinquantena de llengües més. El Club Editor ha publicat en català Maleeixo el riu del temps (2009), Cap a Sibèria (2011) i ara, també, Sortir a robar cavalls amb l’excel·lent traducció de Carolina Moreno. Diuen que Per Petterson és un enamorat de l’obra de Mercè Rodoreda. Qui millor que el Club Editor, que té publicada l’obra de la nostra escriptora més universal, per editar en català les novel·les de l’autor noruec? El destí ens ofereix, a vegades, sorpreses ben agradables.

Sortir a robar cavalls retrata dos moments en la vida d’en Trond, el seu protagonista. Per una banda la història ens situa el 1999, quan en Trond té 67 anys i ha decidit recloure’s en una allunyada cabana a la muntanya. La solitud buscada només la trenca la companyia d’una gossa i la trobada amb en Lars, un veí proper. És a partir dels records que li genera la relació amb en Lars que l’autor ens presenta el segon moment del llibre. Es tracta de l’any 1948, quan en Trond tenia quinze anys i va estar amb el seu pare talant arbres durant tot l’estiu per llençar-los finalment al riu i fer-los baixar corrent avall fins la serradora. L’estiu de la seva adolescència, el més important de la seva vida i en què tot va canviar. Des de la petita estança a la cabana en Trond rememora les escenes d’amistat, les desgràcies esfereïdores, la bellesa que el corprèn, el malestar dels adults, i tot això en el moment en el qual el país oferia una resistència clandestina a l’ocupació nazi a la segona guerra mundial.

En el llibre també hi és present el vigor insondable de la natura. L’home davant l’espectacle dels sentits. Pareu atenció perquè quan el riu, la neu, el vent, el bosc, el llac, l’aigua, els animals, la vegetació i el paisatge són els protagonistes del llibre, i això passa sovint, la narració s’encamina cap a l’èpica i les paraules de Per Petterson són pura poesia!  

En tots els llibres de Per Petterson l’exploració de les relacions familiars és un tema recurrent. Uns vincles que, segons ell assegura, responen a la tradició i a la manera de fer dels països nòrdics. En declaracions a El Periòdico, l’autor afirma que “és difícil veure com les parelles noruegues es professen estimació, es tracten afectuosament o es dirigeixen paraules d’amor quan es troben en públic. Les famílies noruegues són molt silencioses”, conclou. I segurament una de les peculiaritats de Sortir a robar cavalls és el silenci que en transmet, com si moltes de les coses que s’expliquen en el llibre no quedessin del tot resoltes, com si els misteris estiguessin embolcallats en el que no es diu, com  si a partir de les insinuacions, les mirades, els tons de veu i els gestos dels personatges el lector hagués de deduir o interpretar la informació que no se’ns explica i construir així un relat que, en tot cas, tampoc és irrefutable. Hi ha un estoïcisme sentimental i una nostàlgia freda que pot sorprendre el lector, si com en el meu cas, has estat educat dins la tradició mediterrània.

El 1990 un accident en el ferri Scandinavian Star va tenir com a conseqüència la mort de 159 persones i es va convertir en una tragèdia nacional a Noruega. Per a l’autor també va ser una tragèdia personal, ja que hi van morir la seva mare, el pare, un germà i una neboda. Molts cops es vol trobar en els seus llibres la canalització del seu dolor però l’escriptor sempre se’n distancia dient que les seves novel·les són ficció i rebutjant també l’autobiografia com a generador d’històries. En una entrevista a Vilaweb explica que quan va començar a escriure Sortir a robar a cavalls no sabia gaire de què aniria el llibre, només sabia dues coses: que anava d’un pare i d’un fill que s’estimaven i que volia que els lectors tinguessin clar on havia passat la història. En aquest bellíssim article a Núvol Carolina Moreno explica que “la novel·la es va construint a mesura que l’escriptura avança, sense planificació prèvia ni meta fixada. Per Petterson és un escriptor intuïtiu”, assegura.

I avui, quan escric aquestes paraules, Leonard Cohen ja fa uns dies que ha mort i a casa seguim escoltant la seva música. No hi ha bàlsam millor. I ara sona Dance me to the end of love i m’és inevitable relacionar-la amb Sortir a robar cavalls i la vida d’en Trond. I penso que sí, que el destí és juganer i a vegades ens ofereix sorpreses agradables i d’altres no. Ens canvia les cartes de la partida, ens elimina els trumfos i ens abandona a la nostra sort. Per això, cal ballar i ballar, perquè no sabem mai quan acabarà l’amor ni tampoc quan la vida pintarà bastos. Órdago a Sortir a robar cavalls!