Tag Archives: Nova York

CARRERS SALVATGES, d’Àlex Gombau

19 febr.

img_4394

Fa uns dies vaig esmorzar amb una amiga i, mentre analitzàvem l’actualitat i maleíem els poderosos, em va explicar que les investigacions en el camp de les desigualtats socials conclouen que les variables que influeixen en la qualitat de vida i en el benestar d’una persona són diverses. El futur no està escrit per ningú però tots els estudis constaten que entre les moltes circumstàncies per caure en el pou de la misèria n’hi ha tres que destaquen per sobre de tot: ser pobre, ser negre i ser dona. De pobres, negres i dones, precisament, en va ple Carrers salvatges, un llibre sobre el barri del Bronx de Nova York i sobre els seus habitants com mai te l’han explicat.

Carrers salvatges intercala dos moments històrics. Per una banda els anys setanta i el barri del Bronx, que és la dècada en la què aquest s’enfonsa i toca fons. L’atur, la manca d’oportunitats i la desaparició d’inversions econòmiques precipiten l’aparició i la rivalitat de les bandes juvenils amb comportament mafiós. L’estat pràcticament ha desaparegut i els joves troben en les bandes una manera de canalitzar el seu malestar i de donar sentit a les seves vides. El Bronx sucumbeix al jou de l’heroïna, dels robatoris, de les violacions i dels assassinats. És un camp de batalla en el què la lluita diària és sobreviure.

En mig d’aquest panorama desolador, en un edifici desballestat del barri hi viuen, porta per porta, la Jabree, la gran de dues germanes d’una família afroamericana i en Carlito, el gran de tres germans d’una família d’immigrants porto-riquenys. Dos personatges arrossegats per la situació del barri que es debaten constantment entre encarrilar les seves vides o deixar-se caure definitivament pel precipici. Al seu voltant un munt de personatges i de trames que ens expliquen la seva evolució personal i la del barri. I tot plegat lligat amb els fets històrics que van marcar els convulsos anys setanta al Bronx, com l’auge de les bandes juvenils i l’intent del tractat de pau dels Ghetto Brothers, l’allau d’incendis provocats als edificis (el recurs per cobrar la indemnització i fotre el camp), l’aniquilació dels ionquis i la lluita contra la droga, l’aparició dels Panteres Negres i altres moviments de lluita pels drets civils, la gran apagada elèctrica de 1977, l’aparició d’una cultura urbana transgressora que s’expressa amb els grafitis, el hip-hop, els balls de carrer i les festes de DJ’S i el paper de la policia, que entre corrupte i corrupte, n’hi ha algun que encara vol fer bé la feina. Una feina, això sí, situada en zona de guerra, en el districte amb els índexs de criminalitat més elevats de la ciutat.  

img_4367

Per altra banda, l’escriptor situa a quatre universitàries catalanes al Nova York de l’any 2014. Una d’elles, l’Ares, investiga el misteri que s’amaga darrera la foto i el vídeo que ha vist en l’exposició que retrata l’evolució del barri del Bronx. Un passat tèrbol del què en Nyjah, un company universitari afroamericà, tot i tenir-ne connexions no en vol parlar.

I lligant els dos moments històrics del barri trobem en McGuffey, un policia que intenta exercir de manera ètica la seva professió, fins i tot en els moments més durs del Bronx i que acompanyat d’una petita càmera documenta gràficament els veïns del barri. En el 2014, apartat de la policia i amb un passat que el neguiteja, és també una peça clau per a la resolució del cas.

A Carrers salvatges el racisme és el tema cabdal, una xacra estesa per tots els Estats Units i que, malauradament, també explica l’origen de molts problemes que actualment pateix la població americana. El racisme és el motiu que explica la caiguda en desgràcia del barri del Bronx de Nova York emportant-se per endavant tota la seva població. La novel·la explora la xenofòbia, el classisme i la intolerància des dels anys setanta fins l’actualitat. A Carrers salvatges quan l’Ares, una catalana de pell blanca, intenta reivindicar-se li recorden que no es flipi molt, que als Estats Units, tot i que tingui una presència caucàsica, serà menystinguda i etiquetada com una simple llatina.

Àlex Gombau (Barcelona, 1969), que és traductor des de fa més de quinze anys, s’estrena amb Carrers salvatges, la seva primera novel·la que ha estat publicada per l’Angle editorial. Un debut extraordinari, una autèntica bomba literària i desitjo que un ferm candidat al Premi Llibreter d’enguany. L’autor s’atreveix amb 653 pàgines! Una novel·la demolidora i brutal escrita amb el pols del grafiter, la ferocitat del raper i l’aplom de l’activista. Do the right thing!

img_4377

Anuncis
%d bloggers like this: