Tag Archives: Llibre

JO CONFESSO, de Jaume Cabré

14 set.

Jo confesso ha estat la lectura d’aquest estiu gràcies a la preuada i insistent recomanació de l’Imma Romero. No hi ha millor consell que el de l’amiga amb qui comparteixes complicitat literària i que transmet la passió pel llibre que ha llegit.

El fil conductor de la novel·la és el Vial, el primer violí que el luthier Lorenzo Storioni va construir en el seu taller de Cremona (Itàlia), al s.XVII i que Cabré utilitza magistralment per enllaçar diferents històries, trames, subtames,  multiplicitat de personatges i  diversos moments històrics  que es lliguen i s’articulen de manera sorprenent.

Una novel·la sobre la maldat en la condició humana. Ras i curt.

L’esfereïdora actuació de la inquisició entre els segles XIV-XV i la brutalitat del nazisme són els exemples més punyents de fins on ha arribat la malesa i que Cabré narra a partir del violí com a nexe en tota la novel·la. Cabré s’ocupa també de la dolenteria i la perversitat quotidiana, aquella que ens és més propera i més difícil de verificar per tractar-se de la família, els amics o la parella. Ningú escapa de la malícia.

Adrià Ardèvol, un nen superdotat i protagonista d’aquesta novel·la, narra en les mil pàgines del llibre a mode de  carta,  les seves llargues memòries per explicar les raons  i els secrets a la dona que ha estimat tota la vida. Fill únic d’una família barcelonina adinerada, queda tocat per la culpa en una infància amb una important mancança  d’amor familiar. El seu pare  esdevindrà un home tirànic. La mare no serà cap contrapès. El seu desig: que l’estudi el faci ser el millor violinista del món.

El llibre està escrit amb un català brillant. Tot i que Cabré usa un llenguatge d’excel·lència, en cap cas podem dir que la novel·la sigui difícil de seguir. Aquest fet encara li dona més valor. Cal remarcar una nova manera de narrar, que pot ser ja estava inventada, però que almenys jo no l’havia llegit mai en cap altre llibre. Cabré enllaça a vegades en un mateix paràgraf altres amb un punt i a part, dos o tres històries separades en el temps i en l’espai. El millor és que ho lliga tot d’una manera natural i fent que sembli fàcil allò que és literàriament molt difícil.  No és només allò que explica l’autor és la manera de narrar-ho, el que fa colossal Jo confesso.

L’editorial Proa ha contextualitzant la forta personalitat de la novel·la amb l’encert d’un format  cartoné bellíssim. És molt agradable tenir el llibre a les mans i contribueix a recordar-nos el plaer de la seva lectura per sobre dels llibres electrònics.

Jaume Cabré ha escrit un clàssic. El llibre ha vingut per formar part, per sempre més, de les grans novel·les de tots els temps. Crec que no és cap bogeria pensar que Jo confesso podria estar en aquelles llistes que de tant en tant es fan on es recullen les millors novel·les de la història. L’any 2011 la revista americana Newsweek en va fer una situant Guerra i Pau de Tolstoi com la millor novel·la. Podeu veure la llista completa aquí.

Fa pocs dies una nota de premsa de Proa ens ha recordat que l’1 de setembre d’enguany ha fet un any de la publicació del llibre i resumia l’impacte editorial i l’èxit que ha suposat la publicació de Jo confesso. Més de 65.000 exemplars venuts, 8 edicions, l’elogi unànime de la crítica i l’èxit internacional (sobretot a Alemanya). Els premis també han distingit Jo confesso: Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2011, Premi Crítica Serra d’Or 2012, Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2012, Premi de la Crítica Catalana 201. No us perdeu el reportatge sobre Jo confesso i l’entrevista que en el seu moment  van fer a Jaume Cabré en el programa Via llibre del Canal 33. Podeu entrar aquí.

És complicat explicar de què va aquest llibre perquè va de moltes coses. Conté una gran història d’amor. Conté reflexions sobre la justificació d’un ideari per sobre dels mitjans. Conté una gran història d’amistat.  Conté reflexions sobre la malaltia, la religió i els valors que han marcat les actuacions del món occidental. Parla de tantes coses que és possible que dues persones, llegint el mateix llibre,  els hi arribi de manera diferent i  la interpretació que es faci del llibre sigui heterogènia. Si entres aquí  pots veure el vídeo de promoció de  l’editorial.

Has llegit el llibre? Quina interpretació fas tu de  les diferents  històries narrades a la novel·la?

Quan fa conferències, Jaume Cabré cita a Mercè Rodoreda  definint el que és una novel·la: Una novel·la són paraules”.  Així de fàcil. Veig en Cabré la genialitat dels bons escriptors que tenen la capacitat única de posar en paraules tot un món i fer una gran novel·la. Només són paraules, però només els grans escriptors saben posar-les bé.

-Demano perdó a Déu, però no comprenc els seus designis. Per què, si és Déu d’amor…

-Allò que us mantindrà com a home és saber que mai no haureu ocasionat cap mal com el que us corca l’esperit.

-L’home heroic és el que retorna bé quan li fan mal.

Títol:  Jo confesso  Autor:  Jaume Cabré  Editorial:  Proa  Primera edició:  setembre del 2011  EAN:  978-84-7588-253-6  Format: Cartoné, 998 pàgines   Preu: 26.90 euros

Anuncis

GATS GUERRERS: EN TERRITORI SALVATGE / FOC I GEL, d’Erin Hunter

14 set.

Erin Hunter és el nom que han triat quatre cervells femenins Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes, per signar la saga Warriors, traduïda al català com a Gats guerrers.

El gat, com a personatge principal, ha estat protagonista d’una llista inacabable en el còmic i en l’animació: Garfield, Fritz, Fredy, Silvestre, Tom… Warriors incorpora un nou gat, aquest cop en la literatura juvenil.

El seu nom és Rusty, un gat domèstic de ciutat. El bosc on s’endinsa el nostre heroi, a la recerca de llibertat i àvid d’aventures, és el territori salvatge on quatre clans de gats rivalitzen i lluiten per defensar la seva zona de caça i ser els més poderosos. L’exploració el portarà a formar part del Clan del Tro, convertir-se en guerrer i adoptar el nom de Peu de foc.

Les autores han aconseguit lligar una història molt ben tramada, basada en valors com l’amistat, l’humilitat i l’esforç. Un podria pensar que Josep Guardiola, exentrenador del F.C.Barcelona, ha estat tocat per l’ànima de Warriors. Bromes a part, tots aquests valors humanitzen els diferents personatges felins i configuren una novel·la èpica i màgica.

La col·lecció, en la versió original en anglès editada per HarperCollins, està composta per nombrosos llibres. Formen part d’aquest món fantàstic les diferents publicacions de novel·les, històries  paral·leles, còmics,  guies i edicions especials. Si voleu aprofundir en la informació  entreu a la pàgina oficial de Warriors.

Durant el 2012 han estat publicats els dos primers volums En territori salvatge és el primer, i Foc i gel el segon. L’editorial La Galera els ha publicat en català i Salamandra en castellà. El proper mes d’octubre es publica la tercera part de la saga, El bosc dels secrets.

No sé exactament què tenen aquests llibres, però la veritat és que enganxen molt. Ajuden a fer lectors. Es pot recomanar  a partir dels onze anys i si els petits lectors donen una oportunitat al primer llibre, estic segur que després repetiran amb el segon.

L’aire glaçat mossegava els ossos d’en Peu de Foc a mesura que la foscor el va anar embolcallant. No sentia cap soroll, i l’olor de terra mullada li feia pessigolles als narius.

Títol primer volum: En territori Salvatge Títol original: Into the wild  Autora: Erin Hunter (pseudònim de Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes) Traductor: Armand Carabén  Editorial: La galera  EAN: 978-84-246-4271-6  Primera edició: març de 2012  Format: rústega, 298 pàg.  Preu:  12.95 euros.

Títol segon volum: Foc i gel  Títol original: Fire and ice  Autora: Erin Hunter  (pseudònim de Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes) Traductor: Armand Carabén  Editorial: La galera  EAN: 978-84-246-4380-5  Primera edició: juny de 2012  Format: rústega, 363 pàg. Preu: 12.95 euros.

ANTOLOGIA DE SPOON RIVER, d’Edgar Lee Masters

3 ag.

Carles Peña, un bon amic, em va recomanar l’Antologia de Spoon River. Ell, que és coneixedor de la bona literatura, l’ha tornat a encertar.

Els records d’infantesa i les vivències  de joventut d’Edgar Lee Masters en els pobles de Petersburg i de Lewiston (Illinois, Estats Unist) són les fonts d’inspiració per tramar una magistral crònica  de la vida en el poble imaginari de Spoon River. Un poble de mala mort on el somni americà no hi té cabuda.

Els protagonistes del llibre són els morts que descansen en el cementiri de Spoon River. Tots ens deixen un epitafi, que pot ser llegit com un poema o com un petit relat, en el qual fan un balanç poètic de la seva vida. Breus, purs, sincers, cada poema és una sorpresa, cada epitafi és una descoberta. Una vegada morts, no hi ha espai per la mentida i tots es sinceren. D’aquesta manera hi trobem fracassos, alegries, drames, injustícies, amor, ironia, escàndols, hipocresia, denúncies, llibertat… A mida que avances en la lectura reconeixes les diverses personalitats que configuren la condició humana  en els diferents personatges de Spoon River. Aquest fet produeix una barreja d’ empatia, comprensió i desesperança que no et treus de sobre en tot el llibre.

L’estructura de l’obra és molt bona. Un mateix fet és analitzat des de diferents veus, fent que al llarg del llibre trobem un lligam entre els poemes. Per exemple en un epitafi un personatge perdut entre alcohol s’enyora de la mestra de la infància, la única que va creure en ell. Més endavant trobem l’epitafi de la mestra on es pregunta què s’haurà fet del seu estudiant més estimat. I així amb la majoria dels personatges.

Un llibre de gran bellesa poètica en el qual Edgar Lee Masters  deixa una gran petjada d’autenticitat i reconcilia  el lector amb la puresa de la vida. Carpe diem. 

Edgar Lee Masters (Garnett, 1869 – Melrose Park, 1950 / Estats Units) va publicar els 243 poemes que recull l’Antologia de Spoon River a Reedy’s Mirror, una revista de Saint Louis (Missouri), i el 1915 es va publicar en forma de llibre per primera vegada. El poemari està considerat una obra cabdal de la lírica nord-americana i ara, per primera vegada, ha estat traduïda al català a quatre mans per Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger i editada per Llibres del segle.

Títol: Antologia de Spoon River Títol original: Spoon River Anthology   Autor: Edgar Lee Masters  Traductors: Jaume Bosquet / Miquel Àngel Llauger  Editorial: Llibres del segle EAN:978-84-89885-65-3 Primera edició: 2012   Format: Rústega, 573 pàg. Preu: 25 euros

LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL, de Henry David Thoreau

3 ag.

Fa uns quinze anys vaig descobrir Henry David Thoreau (Concord, Massachusetts, 1817-1862 / Estats Units). Era una època en què  al costat de grans  amics, com en Javier Polo (el noi de la foto) vaig formar part del grup ecologista Cànem en el meu poble de Mollet del Vallès. No és estrany, Thoreau va ser filòsof, narrador, poeta i gran naturalista i sempre ha estat un referent dels moviments socials lligats a l’ecologisme, el pacifisme i l’anarquisme. Vaig llegir l’edició en castellà de Parsifal on és recullen les seves dues grans obres: Walden i Del deber de la desobediencia civil.

L’editorial Proteus ha editat el juny passat en català La desobediència civil. Tornar a llegir a Thoreau ara, m’ha produït un xoc ètic fins i tot superior al moment en què vaig llegir-lo per primera vegada. En el context de la crisi actual, La desobediència civil esperona a lluitar contra un Estat corrupte a partir d’un ideari carregat de paraules sàvies i raons incontestables.

Thoreau va ser empresonat l’any 1946. Va dur a terme l’ acció pacífica de negar-se a pagar impostos perquè  s’oposava a la guerra contra Mèxic i perquè defensava l’abolició de l’esclavitud als Estats Units. L’autor, que recull aquest pas per la presó, defensa un pensament pacífic, cívic i revolucionari amb el qual  carrega a parts iguals contra l’estat i l’individu.

Per una banda, l’autor explica que l’Estat mai pot governar contra els ciutadans amb lleis injustes i defensa la negativa a col·laborar amb un govern que desaprova moralment.

Per altra banda, apel·la a la responsabilitat de cada ciutadà per actuar amb l’objectiu de canviar les lleis injustes de l’Estat i fins i tot  negar-se a obeir-les quan  vagin  contra seu.

La filosofia de Henry David Thoreau va influir de manera determinant en les lluites de Martin Luther King  als Estats Units o de Gandhi a l’Índia. En el nostre país l’exemple més potent de desobediència civil ha estat la lluita contra el servei militar obligatori a partir de la insubmissió o la coneguda Guerra de l’aigua a  Barcelona  a partir de l’objecció fiscal.

El ventall de lluites que es fan i es poden fer des de la desobediència civil és molt àmpli i dóna a les persones un poder brutal per lluitar contra l’abús de l’Estat. Com diu Thoreau “l’Estat no pot tenir més poder que aquell que els seus ciutadans estiguin disposats a cedir”.

És un bon punt de partida per lluitar contra el nostre Estat? És el moment en què la ciutadania ha de mostrar el seu poder i rebel·lar-se contra els diferents governs? 

Vaig venir a aquest món no principalment per fer que aquest sigui un bon lloc per viure, sinó per viure-hi, sigui bo o dolent. Un home no ho ha de fer  tot, però sí alguna cosa; i pel fet que no pugui fer-ho tot no és necessari que faci alguna cosa malament.

Títol: La desobediència civil   Títol original: On the duty of civil disobedience   Autor: Henry David Thoreau   Traductor: Mercè Capdevila Pujol   Editorial: Proteus   Primera edició: juny de 2012 EAN: 978-84-15549-57-4  Format: rústega, 38 pàg. Preu:  5 euros

%d bloggers like this: