Tag Archives: Imma Falcó

LA NOIA DEL TREN, de Paula Hawkins

15 jul.

IMG_2056

És el llibre d’aquest estiu, tot i que l’espectacular xifra de vendes farà que, molt probablement, sigui la novel·la més llegida de l’any. J.M. Plaza assegura en El diari El Mundo que des de que es tenen dades editorials un llibre mai s’havia venut tant en tant poc temps. Ni ‘El código da Vinci’, ni ‘Harry Potter’, ni ‘Cincuenta sombras de Grey’… Arriba la traducció d’un llibre amb cinc milions d’exemplars venuts en pocs mesos, més de vint setmanes a la llista dels llibres més venuts del New York Times i els drets venuts per fer l’adaptació al cinema. La noia del tren és ara mateix una màquina de fer diners, és el llibre que els lectors es recomanen apassionadament i que moltes editorials desitjarien tenir per quadrar en positiu les vendes de l’any. Les afortunades han estat La Campana en català (amb traducció d’Imma Falco) i Planeta en castellà (amb traducció d’Aleix Montoto).

N’hi ha per tant? A veure, el llibre enganxa molt. Les patates de bossa porten potenciadors del sabor, substàncies aromatitzants i edulcorants que ens creen certa addicció, no? Doncs La Noia del tren també conté ingredients com el ritme, les sorpreses, els girs narratius, l’atmosfera misteriosa, etc. que fan la seva lectura ràpida, entretinguda i plaent fins el final. Sí, La noia del tren entraria en l’etiqueta de best-seller. Llegir-lo és com fer el vermut del diumenge amb la cervesa, les olives i les patates de bossa… Cada dia no, però de tant en tant, ens ho passem bé amb el glutamat, la proteïna hidrolitzada i l’àcid màlic.

IMG_2054

Quan llegia La noia del tren pensava en les pel·lícules dels diumenges a la tarda. Aquells melodrames plens de perversions amb un reguitzell de personatges malignes: les sogres embogides, els marits pertorbats, les mainaderes psicòpates, el pare violador i les esposes maquiavèl·liques. Però la realitat supera la ficció! Charles Bukowski explica en La senda del perdedor, el llibre autobiogràfic sobre la seva infància, com el seu pare marxava cada dia al matí i tornava a la tarda. Feia creure que anava a treballar, però en realitat no hi ha anava, estava amb els amics, als bars, emborratxant-se… Doncs bé la Rachel, la protagonista de la novel·la, fa el mateix. Cada dia agafa el mateix tren al mati per anar a Londres a treballar i torna amb el tren de la tarda. En realitat no treballa però és incapaç d’explicar-ho a la seva companya de pis. El problema més greu que té però, és que és alcohòlica i perd la memòria quan va molt trompa. De fet els problemes amb la beguda van a més des de que s’ha separat d’en Tom, el seu ex.

El cas és que en aquests viatges diaris la Rachel observa per la finestra i es munta històries i fantasieja sobre allò que veu. Quan el tren s’atura cada dia en el mateix semàfor vermell, per la finestra pot veure els jardins de darrere d’un seguit de cases. En una d’elles hi viu una parella en la que la Rachel projecta les seves mancances. Els hi ha posat nom i tot, per a ella són la Jess i el Jason, la parella perfecta que representa la felicitat i per tant tot el que ella no té, el què ha perdut, i el què podria haver tingut. Un d’aquests dies observa una cosa diferent, un detall, un fet que trenca la monotonia i que serà el detonant d’una trama enginyosa i pertorbadora. Un thriller psicològic que evidentment recorda La finestra indiscreta però també Vertigen (D’entre els morts) un altre de les gran pel·lícules d’Alfred Hitchcock.

IMG_2075

Paula Hawkins (Zimbabwe, 1972), és periodista i fa sis anys que va deixar la premsa per dedicar-se als llibres. Va escriure una sèrie de novel·les romàntiques per a dones, que va signar sota pseudònim. Segons Hawkins no em convencien les històries i em vaig proposar escriure la novel·la que a mi m’hagués agradat llegir. El resultat és La noia del tren.

La noia del tren és un llibre perfecte per encarrilar la lectura. Jo crec que ho farà passar molt bé als lectors que llegeixen poc i que pot complaure els més exigents. Una de les millors virtuts d’aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t’atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta… prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.

Avui he fet un vermut. Fa setmanes que no havia tingut possibilitat de fer-lo. Les patates de bossa sabien a glòria!

Títol: La noia del tren Títol original: The girl on the train  Autora: Paula Wawkins Traductora: Imma Falco Editorial: La Campana EAN: 978-84-16457-00-7  Format: rústega, 464 pàg. 19.50 euros

Anuncis

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, de Joël Dicker

21 juny
De més a prop a més lluny, els amics: Jordi Montilla, Carles Peña i Chakib Ejjaaouani. Tots tres llegint  a Joël Dicker a Cal Marfà, el diner molletà per excel•lència.

Tres amics lectors (de més a prop a més lluny): Jordi Montilla, Carles Peña i Chakib Ejjaaouani. Tots tres llegint a Joël Dicker a Cal Marfà, el diner molletà per excel•lència.

Estàs en un circ. El malabarista estrena un nou espectacle. Te l’han recomanat. T’han dit que és bo, molt bo. Però últimament ja no et sorprèn res. Tots els circs asseguren que els seus actors són els millors. El malabarista surt a escena. La seva proposta és senzilla: tres pilotes que va fent volar de mà en mà. A les tres boles n’afegeix dues més i després puja en una fusta que s’aguanta sobre un cilindre. Ara ha de mantenir l’equilibri a les mans i als peus. Un company del circ li tapa els ulls amb un mocador negre. Un altre malabarista apareix al xou i compliquen el número intercanviant pilotes per maces. Finalment, el malabarista amb un més difícil encara et sorprèn fent una tombarella a l’aire i recollint després totes les maces sense que cap toqui el terra.

El malabarista és el jove escriptor suís de vint-i-set anys, Joël Dicker. El seu espectacle, la seva gran representació, és la seva segona novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert. De la trama del llibre Joël Dicker en fa malabars. Ho té tot calculat i mil·limetrat. No baixa la tensió argumental en cap moment. És com si estiguessis veient una pel·lícula.

La història del llibre transcorre entre 1975 i 2008. Està ambientada a Aurora, un petit i tranquil poble coster de New Hampshire (Estats Units). El seu protagonista és Marcus Goldman, un escriptor que s’ha fet famós i ric amb la seva primera novel·la, però que es troba totalment estancat per fer la segona. Aterra a Aurora acollit per Harry Quebert, el seu antic professor universitari, a la recerca dels seus bons consells i d’un lloc tranquil per escriure. Els esdeveniments es precipiten quan Harry Quebert és acusat de l’assassinat de la que fou la seva amant l’estiu de 1975, la jove de quinze anys Nola Kellergan. A partir d’aquest moment l’escriptor farà també de detectiu per esbrinar La veritat sobre el cas Harry Quebert i escriure així el llibre que tant li costa.

Dicker obre un ventall amplíssim de personatges i fa jugar el lector a esbrinar qui serà l’assassí. El suís és virtuós en l’ús  de recursos literaris: continus flashbacks, una bona dosi d’humor, capacitat de sorpresa i estructures repetitives per introduir els capítols. A més va desenvolupant la idea de com s’escriu un llibre al llarg de la novel·la (31 capítols, 31 idees). Un fet que, com si de nines russes es tractés, té com a resultat la  simultaneïtat de molts llibres, el de Harry Quebert, el de Marcus Goldman, el que llegim nosaltres mateixos… La sensació que té el lector és sempre el més difícil encara,  que es manté fins al final de la història.

La novel·la ha estat publicada al nostre país aquesta setmana. L’editorial La Campana ho a fet en català i Alfaguara en castellà. Segons aquestes editorials l’editor francès, Bernard de Fallois, va ser el primer a publicar-lo en francès. La lluita de les editorials per adquirir els drets de traducció va ser aferrissada i la subhasta del llibre va ser la més disputada durant la Fira de Frankfurt de 2012. El llibre arriba precedit d’un gran èxit en vendes, amb traducció a trenta-tres idiomes i l’obtenció del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el Premi Goncourt dels Instituts i del Premi de la revista Lire.

En el llibre de Dicker el món editorial hi apareix sovint, amb els seus editors, el glamour de l’escriptor, els seus representants literaris, les grans festes i també les seves campanyes de promoció literàries. Què hi ha de cert en tot el què explica Dicker de la indústria editorial? Aquest fet m’ha cridat l’atenció perquè precisament dins la campanya de promoció prèvia a la publicació del llibre a la Llibreria L’Illa vam rebre galerades tant en català com en castellà. És per això que he pogut llegir el llibre. Isabel Martí, editora de La Campana, és ben coneguda a les llibreries catalanes per la seva tenacitat i apassionament en la defensa dels llibres que publica. Et contagia la seva eufòria. De fet, fa poques setmanes a la llibreria vam detectar un augment considerable de vendes del llibre Wonder, de P.J. Palacio i La lladre de llibres, de Marcus Zusak. Els clients se’ls enduien de dos en dos! I és que Isabel Martí els havia recomanat en el fantàstic Versió RAC1 de Toni Clapés.

Ens trobem doncs davant d’un gran thriller i d’una brillant novel·la negra. És d’aquells llibres que agradaran a tot tipus de lectors i que enganxen des de la primera pàgina. El llibre  conté literatura per passar-ho molt bé, per gaudir del plaer de la lectura sense més. Té tots els ingredients per convertir-se en un best seller. No sé quina serà la cançó d’aquest estiu 2013, però el llibre serà, sense cap mena de dubte, La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Els enllaços

1. El bloc de Joël Dicker. http://joeldicker.com/

2. Notícia a La Vanguardia sobre la publicació del llibre.

3.Un vídeo on Joël Dicker presenta el llibre.

4.Ressenya del llibre en el bloc  L’altell.

5.Ressenya en el bloc De todo un poco.

Títol:   La veritat sobre el cas Harry Quebert  Títol original: La vérité sur l’affaire Harry Quebert  Autor:  Joël Dicker  Traductor:  Imma Falcó   Editorial:  La campana (català) Alfaguara (castellà) Primera publicació:  juny de 2013  EAN: 978-84-96735-85-9  Format:  Rústega, 680 pàg.

%d bloggers like this: