Tag Archives: Calafell

ELS LLIBRES QUE NO LLEGIREM

21 set.

Carlos Barral 035

En el mes de maig vaig llegir a La Vanguardia que finalment l’ajuntament de Calafell havia acordat obrir al públic la casa que l’editor Carlos Barral (1928-1989) tenia en aquest poble marítim del Baix Penedès, tot i que en un principi, en un ple de l’abril, s’havia decidit tancar-la (aquí ho explica un article a El País).  Mentre prenia el primer cafè del dia vaig decidir que, tot i conèixer poc sobre la trajectòria de l’impulsor més important de l’editorial Seix Barral i no haver llegit ni la seva poesia ni la seva prosa memorialista, estaria bé visitar la casa.

Una tarda d’aquest agost vaig anar-hi amb la meva filla i la meva dona. La casa està en el passeig marítim de Calafell i quan hi arribes es fa present com una raresa del paisatge, com si trenqués l’harmonia dels restaurants, hotels, botigues de souvenirs i guiris fotent-se cervesa. Res a veure amb el Calafell de pescadors, de cases petites i de paratges naturals que Carlos Barral havia conegut i estimat en vida. Carlos Barral 029Sembla que faci nosa, “que bonic quedaria aquí un bloc d’apartaments turístics”, crec que s’ha dit algun cop en alguna conversa entre constructors i polítics. 

La casa és força maca. Conserva el seu disseny original amb rajoles antigues i fustes malmeses pel temps. És una casa poc ostentosa que té un pati escassament cuidat a la part del darrere. Al pis de dalt es pot visitar el despatx amb vistes al passeig, un lavabo amb la presència d’un blau marí tan potent que sembla ben bé que estiguis al fons del mar i una estança amb quatre telèfons en la qual el visitant pot escoltar diferents entrevistes i conèixer més a fons el personatge. En una última habitació hi ha un centenar de llibres que formen part de la xarxa Book Crossing. El conserge va dir-me que agafés els llibres que volgués que, de fet, i això em va semblar curiós, “la gent entrava a mirar, però mai n’agafava cap. No els agrada llegir”, va concloure. Vaig triar Joc Brut i Mossegar-se la cua, ambdós llibres d’en Manuel de Pedrolo publicats per Edicions 62 a la col·lecció El Cangur.

Carlos Barral 017

A principis de setembre, quan ja havia tornat de les vacances, vaig llegir una mica la seva poesia i també molts articles d’internet que informaven sobre la seva trajectòria vital, la valuosa i reconeguda feina d’editor i crítiques sobre els seus llibres de memòries i de poesia. A partir de totes aquestes lectures vaig pensar en escriure una ressenya sobre en Carlos Barral i la seva casa de Calafell. Però què podia aportar jo? Per a mi seguia sent una persona força desconeguda, la veritat. Escriure sobre què, exactament? 

Precisament l’editorial Lumen ha publicat recentment Usuras y figuraciones, una nova edició de la poesia completa de l’autor. Al maig es va fer una presentació del llibre a càrrec del crític literari Andreu Carlos Barral 028Jaume, Malcolm Otero, nét de Carlos Barrral i el novel·lista Gonzalo Torné.  Va ser quan vaig veure el vídeo d’aquesta presentació que vaig pensar en el motiu d’aquesta ressenya.

En el seu torn de paraula Gonzalo Torné va citar el llibre Como hablar de los libros que no se han leído, de Pierre Bayard (Anagrama, 2008) per explicar les maneres de fer dels lectors quan han d’afrontar noves lectures: “Cualquier lector tiene una serie de libros que ha leído, una serie de libros que quiere leer y tiene una serie de libros que sin leerlos los da por leídos. No le interesa lo más mínimo leerlos, son libros de los que podemos hablar porque tenemos argumentos para no leer”. I aquí va ser quan vaig pensar que havia trobat la raó per escriure aquesta ressenya. Bé, de fet la raó em va trobar a mi.

Carlos Barral 001

Els arguments per no llegir un llibre (i donar-los per llegits) molts cops tenen a veure amb la ideologia, l’opinió o les maneres de fer de l’escriptor. Sovint passa que un cop conegut l’escriptor més a fons deixa d’interessar-nos perquè el trobem allunyat de nosaltres, de les nostres idees, de la manera de veure la vida i d’allò que pensem. Que si ha signat aquell manifest, que si no vota el nostre partit polític, que si el que fa en la seva intimitat ens sembla vergonyós, que si la seva opinió sobre l’actualitat ens semba ofensiva… Se’ns cau el mite! Però el problema és crear mites, precisament.

Mirant els llibres de casa he trobat un amant de les corrides de toros (Ernest Hemingway), un que fa anuncis pel Banc de Sabadell (Quim Monzó), un que fa actes contra la immersió lingüística de Catalunya per a Societat Civil Catalana (Eduardo Mendoza) i un depravat sexual (Lev Tolstoi). Tots grans escriptors i així podria, segurament, omplir la llista amb més i més autors.

Carlos Barral 032-001El tema està en diferenciar la creació literària d’allò que faci o pensi cada escriptor i valorar, per tant, els seus llibres de manera separada d’allò que faci en la seva intimitat o del que opini. I per valorar-lo cal llegir-lo. A mi m’agrada com escriu Javier Pérez Andújar. L’escriptor de Sant Adrià del Besòs no defensa la independència de Catalunya però, tot i que en quest tema no ens posaríem d’acord, el continuaré llegint i gaudiré dels seus llibres i dels seus articles.

És insultant i em genera un mal rotllo tremend cada cop que la Pilar Rahola opina sobre l’islam, l’Arturo Pérez Reverte sobre les “dones d’abans” i Javier Cercas sobre la memòria històrica. Quan he llegit aquests autors no m’han agradat i ara ja no els llegeixo, no per allò que opinen, sinò perquè els seus llibres no m’interessen.

I a mi si Carlos Barral es va presentar en el seu moment com a senador per l’infecte PSC-PSOE, o que formés part dels pijos de la Gauche Divine, o que fos  un “nen de casa bona” són, transcrivint les paraules d’Andreu Jaume, “cosas que a nosotros, sinceramente, ya nos importan muy poco. Lo que nos importa es su obra. En este caso, la poesia de Carlos Barral”.

Setembre és època de nous propòsits i de nous reptes, així que d’aquest any no passa. Haurem d’incloure a la llista de lectures un amant de la coprofília (James Joyce) i el negre dels negres (Alejandro Dumas).

I tu, què? Hi ha algun escriptor que no llegeixis perquè tens arguments (ideològics) per no llegir-lo?

Carlos Barral 027

Anuncis

VACANCES FOTOGRÀFIQUES

31 ag.

La majoria de mortals ens incorporem a la feina entre aquesta setmana i la vinent.  Tinguis la situació que tinguis, benvingut i ben trobat.

Les vacances? Les hores han anat caient amb aquella alegria! L’estiu és un bon moment per compartir el temps,  sense presses, amb la família, els amics i els llibres.  També per fer projectes.

Un d’aquests dies d’estiu vaig pensar que seria interessant sentir-se com James Stewart a Rear Window (La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock, 1954) i mirar a través de la càmera fotogràfica. A partir d’aquesta observació he fotografiat persones, objectes i moments en que estigués present la lectura. La idea ha estat fer una mena de reportatge fotogràfic-literari a partir del contacte espontani que he tingut amb  persones desconegudes i amb diferents espais literaris. La meva família també ha ajudat molt.

Avui presento 30 fotografies literàries que he fet durant l’estiu.  Ja em diràs, si vols, el teu parer sobre les imatges.

De la petita observació sociològica que he fet he arribat a  algunes conclusions.  Les pots llegir al final del post, després de les fotos.

Terrassa de L’Hostal de la Glòria a Viladrau.

Lectora distreta. Estació de Sants de Barcelona.

Lectora que camina i llegeix. Estació de Sants de Barcelona.

En el seu temps havia estat una llibreria a l’estació de Rodalies Renfe de Cunit. Actualment és un local tancat i deixat. La sensació de decadència de l’estació és força gran.

Bicicleta de passeig BH dels anys 80 restaurada durant aquest estiu. A la cistella: Cuestión de fe, de Donna Leon (Editorial Seix Barral)

Lectora a la platja de Cunit.

Lector, en blanc i negre, a la platja de Coma-ruga, el Vendrell.

Lectora de premsa groga a la platja de Vilanova i la Geltrú.

Lector a la platja de Calafell.

Lectora a la platja de Vilanova i la Geltrú.

Una àvia lectora, en sèpia, a la platja de Coma-ruga, el Vendrell.

Una lectora jove i alemanya a la platja de Segur de Calafell.

Secció de novel•la a la fantàstica Biblioteca Marta Mata de Cunit.

Les bibliotecàries Vicky i Marta, de la Biblioteca Marta Mata de Cunit. Les dues treballadores participen en l’acció Marea Negra. Una mobilització de funcionaris a nivell estatal que consisteix en vestir-se tots els divendres de negre amb l’objectiu de denunciar les retallades públiques del sector i el desprestigi del col•lectiu de funcionaris als mitjans i davant l’opinió pública. Per més informació podeu entrar aquí.

Premsa europea en un quiosc de Calafell.

Lectura de diari a l’hora d’esmorzar al Forn i Pastisseria Casas de Cunit.

Lectura de premsa a l’hora del vermut a Calafell.

Lectura de diari en El Fornet d’en Rossend, a Vilanova i la Geltrú.

Un quadre molt literari per decorar  El Fornet d’en Rossend, a Vilanova i la Geltrú.

Premsa del país a un quiosc del carrer València de Camprodon.

Llibreria La Mulassa, de Vilanova i la Geltrú. Una llibreria independent i de referència. A la capital del Garraf n’hi ha dues de llibreries La Mulassa. Aquesta fotografia correspon a la de La Rambla principal núm. 2.

Llibreria la Mulassa. Perduts entre bons llibres.

El Pablo enriolat llegint el Llibre de la caca, de Pernilla Stalfelt (Editorial Empúries).

Esports Prieto. Rambla del Castell 86 a Vilanova i la Geltrú. Un establiment de bicicletes molt professional. Vaig fullejar el llibre que tenien sobre bicicletes mentre esperava la meva comanda i vaig somniar amb la que voldria tenir.

Això sí que és emprenedoria comunicativa. Relacionar alcohol i llibres. Aquest establiment es troba davant de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. www.epsevg.upc.edu

Tres llibres en anglès. Saló social del Càmping Vall de Camprodon.

Armari d’època amb llibres d’història editats a principis de s.XX. Exposició permanent del material abandonat a la Vall de Camprodon per les tropes republicanes en el seu èxode a França. Associació Centre d’estudis “La retirada” a Camprodon.

Detall en primer pla d’algun llibre d’història recollit per l’Associació Centre d’estudis “La retirada” a Camprodon.

La Yolanda llegint ‘A dalt està tot tranquil’, de Gerbrand Bakker (Editorial El Raig Verd). Piscina de Camprodon.

1. Hi ha més dones  lectores que homes lectors.

2. La platja és un territori estiuenc amb una  important presència de la lectura. El meu estudi de camp, fet només per observació i  per tant gens científic,  afirma que hi ha  al voltant d’un 30% de persones que llegeixen  a la platja.

 3. La platja seria un lloc fantàstic on les institucions públiques podrien fomentar la lectura. Cal portar les biblioteques a la plata.

4. Tenim mitificats els turistes. Francesos, britànics, belgues, holandesos, russos… tenen un comportament literari similar al nostre.

5. En territori muntanyenc la presència de lectura al carrer és més petita que a la platja.

6. Les biblioteques que obren durant tot l’estiu donen un servei importantíssim als usuaris. Les biblioteques que tanquen durant l’estiu cal que canviïn de parer i obrin.

%d bloggers like this: