ELS MILLORS LLIBRES DEL 2015 (Una ressenya col·lectiva de 56 lectors i 53 llibres)

Ja la tenim aquí. És la ressenya col·lectiva en la què tots aquells lectors que heu volgut participar heu recomanat el llibre que més us ha agradat del 2015, hagi estat publicat o no durant aquest any. És, per tant, una llista de llibres feta des de la generositat. Un valor difícil de trobar en la nostra societat on tot sembla fer-se a partir del mercadeig econòmic o del benefici material.

Moltes gràcies a totes les persones que heu escrit i que heu fet possible el post que avui publiquem, el tercer després del de l’any 2013 i el del 2014. Entre els més de cinquanta lectors que heu proposat un llibre fa gràcia veure la barreja de pobles, ciutats i països des dels quals escriviu. Des de Nuncarga de Peramola (Alt Urgell) a Wichita (Kansas, Estats Units), des de Barcelona a Madrid, des de La Coruña (Galícia) a Montivideo (Uruguay).

Molts repetiu i alguns no heu faltat mai a les tres cites. La meitat de vosaltres gestioneu blocs, molts de literatura, però no tots. Entre les propostes literàries que heu fet hi ha una presència notable de novel·les, algun assaig, algun llibre de poesia, algun llibre infantil, algun llibre sense traducció ni al català ni al castellà i un llibre escrit en català, Per un sac d’ossos (de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas), recomanat com a millor llibre del 2015 en la seva traducció a l’anglès (For a sack of bones) per una americana de Napa (Califòrnia). Coses curioses que passen…

Alegrem-nos, doncs! Això que hem fet no és res de l’altre món, només és cultura. Tan sols és el fet de compartir en aquest minúscul espai digital un recull de llibres. Simplement, els nostres millors llibres del 2015. Ben pensat, no sona pas malament, no?

1. EL LECTOR DEL TREN DE LAS 6:27, de Jean-Paul Didierlaurent (Seix Barral)

Recomanat per la Marta Gil Soler, de Barcelona, que gestiona el bloc Un món de llibres i que assegura que “aquesta novel·la és una autèntica delícia de lectura i que fa venir ganes de llegir més i ser més bon lector”.

Aquest llibre també ha estat recomanat per la Laia Pérez, valenciana que viu a Cerdanyola del Vallès, que és la responsable del bloc Lucky Buke i que sobre la novel·la explica això: “És un llibre molt curt i es llegeix d’una sentada. Em va agradar moltíssim quan el vaig llegir perquè tracta sobre persones normals, vides normals, escenes normals. Això no significa que no siga una escriptura bella, al contrari, transmet als lectors passió per la vida i per les persones que ens envolten”. 

2. LA LLEI DEL MENOR, d’Ian Mcewan (Empúries)

Recomanat per la Alvyda Liuoliene, de Lituània i per la Irina Angelova, d’Estònia.

3. LA LUZ QUE NO PUEDES VER, d’Anthony Doerr (Suma de letras)

Recomanat per la Laxmi Viswanathan, de la Índia i per l’Stephen Gibson, de Nampa (Idaho, Estat Units).

4. LILA, de Marilynne Robinson (Edicions de 1984)

Recomanat pel Ramon Fàbrega Sala, coordinador del Club de lectura El Quadern Vermell de Barcelona, que assegura que Lila ha estat la millor lectura del club de lectura de l’any. Podeu visitar el  bloc del seu club de lectura aquí.

5. REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal (Angle)

Recomanat pel Manel Xicota, de Mollet del Vallès, que sobre el llibre comenta: “Segurament, entre els molts que m’han agradat d’aquest any, hauria de destacar, per damunt dels altres, “Reparar els vius” de la Maylis de Kerangal. Una gran obra que parla de la mort…, que s’endinsa en el terreny de la vida, per tant, doncs, malgrat una primera lectura negativa, n’hi ha una de segona, gens sobrera, de positiva. I a més a més, ho fa amb una gairebé prosa poètica que embelleix fins i tot la mort. I amb una excel·lent.lent traducció del Jordi Martín Lloret”.

6. LA MUERTE DE MI HERMANO ABEL, de Gregor con Rezzori (Sexto Piso)

Recomanat per Joan Flores Constans, que viu a Calella i gestiona el bloc literari Je dis ce que j’en sens i que sobre el llibre ens explica això: “La muerte de mi hermano Abel es la constatación del terreno que queda por labrar en el campo de la novela culta, exigente, solemne, reflexiva y literariamente virtuosa. No existe literatura más europea que la literatura centroeuropea. Si, tal como existe la Gran Novela Americana, como tradición, no como una obra concreta, algún día existiera ese ente llamado Gran Novela Europea, tendría su origen en los bosques de la convulsa Mitteleuropa y, a pesar de su infinita diversidad, estaría escrita, indudablemente, en alemán”.

7. LA ROSA DEL DESERT, de Pep Subiros (Destino)

Recomanat per Amanda Maria Buisan, des d’Umbria (Itàlia). Sobre aquest llibre ens explica que “un dels llibres que més m’ha agradat dels llegits enguany és un llibre descatalogat, que vaig descobrir en aquest bloc i per això el vull votar”.

8. EL CAS EDUARD EINSTEIN, de Laurent Seksik (Angle)

Recomanat per la Cel Font, de Tarragona.

9. LES PERERES FAN LA FLOR BLANCA, de Gerbrand Bakker (Raig Verd Editorial)

Recomanat per l’Anna Rosich Soler que ens escriu des de Calella (Maresme), gestiona el bloc sobre traducció Traduint des de Calella i que sobre el llibre ens explica això: “M’agrada molt el seu estil i el tipus d’històries i personatges. Sovint són personatges solitaris i històries amb una atmosfera de melangia, però a mi m’enganxen molt. També voldria destacar la traducció al català de Maria Rosich, que és d’una qualitat excel·lent”.

10. ÀNIMA, de Wajdi Mouauad (Periscopi)

Recomanat per la Sílvia Mayans que ens escriu des d’Arnes (Tarragona), que gestiona el bloc literari A recer d’un baobab i que en el seu moment va publicar-hi aquesta ressenya sobre el llibre.

11. SÍRIUS, de Jeroni Marin Surroca (Editorial Gregal)

Recomanat per la Carme, que ens escriu des de Sant Quirze del Vallès i que és la responsable del blog literari Quadern de mots. Sobre el llibre explica això: “Un llibre d’agents secrets britànics molt ben escrit. Una operació del passat que caldrà tancar en el present, després de més de 25 anys. Una bona lectura”.

12. EL CÍRUCLO, de Dave Eggers (Random House) 

Recomanat per la Laura Rubio, de Barcelona, que gestiona el bloc literari El que llegeixo i que assegura que és el seu llibre de l’any “per com m’ha sorprès la trama i com m’ha fet pensar en què n’estem fent, de tanta xarxa social i tanta connexió”. 

13. DIARI D’UN BOIG I ALTRES HISTÒRIES, de Lu Xun (Edicions de 1984)

Recomanat per la Sílvia Fustegueres, que viu a Barcelona i gestiona dos blocs literaris: L’Illa deserta i Caràcter xinès. Sobre el llibre i l’autor afirma que “se’l considera el pare de la literatura xinesa moderna. Es tracta d’una recopilació de relats boníssims, amb una fantàstica traducció de Carles Prado”.

14. ALGÚ, d’Alice McDermott (Minúscula)

Recomanat per la Montse Frauca, de Granollers i que és la responsable del bloc literari Lletres minúscules.

15. EL LLIBRE DE LA MEVA MARE, d’Albert Cohen (Días contados)

Recomanat per l’Oriol Magrinyà, que viu a Barcelona i gestiona el bloc literari El subratllat és meu, i que sobre el llibre fa aquesta bella descripció “és una petita joia que fins ara no es podia trobar en català. Amb una obertura de les més impactants que recordo haver llegit en molt de temps: -Cada home està sol i ningú no fa cas de ningú, i els nostres sofriments són una illa deserta.- Cohen agafa el seu dolor i els seus records més íntims de la seva mare morta, i amb una elegància i sensibilitat exquisides, els converteix en una elegia que tenyida d’amor i de tristesa, que acaba esdevenint una mena de consell per al lector, l’advertència del qui ja hi ha estat: aprofiteu cada segon, perquè tot passa. I tot esdevé irreversible”.

16. EL LLIBRE DELS FINALS, de Joan Bodon (El Club editor)

Recomanat pel David Torelló, que viu a Sabadell, gestiona el bloc literari Lleixes i que sobre el  llibre diu que “reflecteix el testimoni dels darrers dies d’un moribund que es planteja el sentit de la vida i també el sentit de la pertinença a una cultura (la occitana) que, com ell, està en perill de mort”.

17. FUTUR IMPERFECTE, de Manel Aljama (Animallibres)

Recomanat per la Nàdia Grau Andrés, que viu a El Vendrell i és la responsable del bloc sobre correcció i traducció Nàdia amb accent.

18. MARLEY ESTABA MUERTO, de Carlos Zanón (RBA)

Recomanat per la Laura Gomara, de Barcelona, que és la responsable de la web d’escriptura creativa Laura Gomara.

19. DER KLANG DER FAMILIE. Berlín, el techno y la caída del muro, de Felix Denk i Sven Von Thülen (Heroes Modernos / Alpha Decay)

Recomanat pel Jaume Muntsant, que viu a Mollet del Vallès i gestiona el blog Núvol de Fum (que és el nom del programa de música que fa a Ràdio Mollet). Sobre el llibre comenta que és “un relat interessantíssim de com la caiguda del mur de Berlín va afavorir la importació/creació de la música techno i tot el moviment cultural que l’envolta”.

 

20. NADIE SE OPONE A LA NOCHE, de Delphine de Vigan (Anagrama)

Recomanat per la María Eugenia Eyras, de Barcelona, que gestiona el aquest bloc literari i que sobre el llibre afirma que “es un regreso al pasado a través del oscuro laberinto de la vida de su madre muerta. Terrible y apasionante.

21. CREMEU BARCELONA, de Guillem Martí (Columna)

Recomanat per la Mercè Espuny i Pujol, de Barcelona, que sobre el llibre afirma que és una “barreja de novel·la històrica i ficció, et sedueix i no et deixa indiferent.La llengua, però, és millorable. Hi veig moltes traduccions literals del castellà”.

22. L’ENDEMÀ DE TOT, de Lluís Calvo (Raig Verd)

Recomanat pel Fran Agudo, de Mollet del Vallès, que gestiona el bloc literari Novelesca mente i que sobre el llibre comenta això: El recomano pel retrat senzill i alhora molt humà d’una generació, la dels que freguen els quaranta anys, que està encarnada en quatre amics que es mouen per un espai que acaba sent un personatge més: els carrers de Ciutat Vella. L’autor és sobretot poeta i sap com apropar-nos amb les seves paraules a aquestes vides una mica erràtiques i desencisades.

23.NEKO O DAITE  Zō TO OYOGU (猫を抱いて象と泳ぐ), de Yoko Ogawa. (Aquest llibre no està traduït ni al català, ni al castellà, però sí altres llibres de l’autora que es poden trobar a l’editorial Funambulista).

Recomanat per la Marinella Polli, que ens escriu des de Zürich (Suïssa) i que sobre el llibre ens informa que “per mi, certament, el millor llibre de 2015. Molt profund i universal, irresistible. Jo sé d’una traducció en italià ‘Nuotare con un elefante tenendo in braccio un gatto’ i en alemany (‘Schwimmen mit Elefanten’).

24. EL RÍO QUE NOS LLEVA, de José Luis Sampedro (Debolsillo)

Recomanat per l’Encarna Gómez Valenzuela, de Granada i que sobre el llibre afirma que “este libro ostenta una narrativa maravillosa y unos diálogos increíbles. He aprendido mucho de este escritor y filósofo”.

25. TRILOGIA DEL BATZÁN, de Dolores Redondo (Destino)

Recomanat per la Isabel Delagranja, que ens escriu des de Montivideo (Uruguay), és la responsable del bloc sobre relats literaris Micrísimos i que sobre la trilogia comenta això: “El guardián invisible, Legado en los huesos y Ofrenda a la tormenta son los tres volúmenes que forman estas tres novelas negras con toques de mitología vasca y folclore local que protagoniza la detective navarra Amaia Salazar. En cada libro se desarrolla una trama de investigación diferente en el mismo escenario -los alrededores de Elizondo, pueblo navarro del municipio de Baztán- con los mismos personajes principales: la familia Salazar, que desvelan sus miserias personales y dramas familiares en un entorno social enquistado en la endogamia provinciana propiciada por el aislamiento geográfico. Los argumentos están muy bien desarrollados, los personajes tienen alma y carne, la narrativa es ágil y llana y la magistral dosificación de información azuza la curiosidad del lector. Muy muy adictivos”.

26. EL CASO DE LA MODELO EXTRAVIADA, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral)

Recomanat pel Ruben Cebollero, de Barcelona.

27. LA DESPEDIDA, de Milan Kundera (Tusquets)

Recomanat per la Fan Kennan Jun, de Suzhou City (Jiangsu, Xina).

28. GEGANTS DE GEL, de Joan Beniseu (Periscopi)

Recomanat per la Carme Andrade, de Reus, que és la coordinadora del Club de lectura Bravium/Òmnium de Reus i que gestiona el bloc La casa del racó.

 

29. DESCENT, de Tim Johnson (no hi ha traducció ni al català ni al castellà)

Recomanat pel Jonathan Wolfe, que ens escriu des de Iowa (Estats Units).

30. MEMORIAS DE UN AMIGO IMAGINARIO, de Matthew Dicks (Nube de tinta)

Recomanat per la Dela Saavedra Jaramillo, de Lima (Perú).

 

31. DINS EL COR DEL MAR, de Nathaniel Philbrick (Proa)

Recomanat per l’Elain Mahin, de Nova York (Estats Units).

32. EL HOMBRE QUE AMABA LOS PERROS, de Leonardo Padura (Tusquets)

Recomanat pel Fernando Modamio, que escriu des de Madrid i que sobre el llibre ens explica tot això: “Es un relato descarnado sobre la muerte de Trotski en México, de manos del anarquista catalán Ramón Mercader. Pero también es un repaso a la Historia de la Unión Soviética de Stalin y todo el horror que produjo en la vida de las gentes. La Guerra Civil española también está presente.
El libro te lleva por todos los países y vicisitudes anejas al destierro sufrido por Trotski en su enfrentamiento con Stalin, desde Siberia, pasando por Turquía, París, Noruega y finalmente Coyoacán en las afueras de México DF, donde se produce el asesinato.
Otro protagonista principal del relato es sin duda la isla de Cuba y su Revolución, y los indudables rasgos biográficos que Leonardo, deja trasmitir al lector a través de su alter ego en la novela, Iván, el escritor reconvertido en veterinario de circunstancias”.

33. VISIÓN DESDE EL FONDO DEL MAR, de Rafael Argullol (El Acantilado)

Recomanat per la Conxa Jofresa Patau, de Barcelona.

34. EL CÁRTEL, de Don Wislow (RBA)

Recomanat per la Beatriu Sala Bonet, de Reus.

35. ORACIÓN POR OWEN, de John Irving (Tusquets)

Recomanat pel Marcelino Fernández Mallo, de La Coruña (Galícia).

36. LOS MISTERIOS DE UDOLFO, d’Ann Radcliffe (Valdemar)

Recomanat pel Cristiano Bruzzi, de Bolonya (Itàlia).

37. EL RUISEÑOR, de Kristen Hannah (Suma de letras)

Recomanat per l’Erin Stovall, de Littleton, (Colorado, Estats Units), que sobre el llibre comenta això: “I have heard it’s the poor man’s version of All The Light We Cannot See, but haven’t had a chance to get to that one yet”.

38. VOCES DE CHERNÓBIL, de Svetlana Alexievich (Debolsillo)

Recomanat per l’Antonio Gregori Fernández, de València.

39. MY LIFE ON THE ROAD, de Gloria Steinem (New York Tomes). Aquest llibre de Gloria Steinem, la mítica líder feminista americana, no està traduït ni a castellà ni al català).

Recomanat per la Mary Sisney, de Los Ángeles (Estats Units).

40. LOS MONSTRUOS DE TEMPLETON, de Lauren Groff (Salamandra)

Recomanat per la Barb Giorgio, que ens escriu des de de Philadelphia (Estats Units).

41. CUENTOS COMPLETOS, de Robert Graves (RBA)

Recomanat pel Vicente Fernández de Bobadilla, de Madrid.

42.THE RISE AND FALL OF GREAT POWERS, de Tom Rachman. (Aquest llibre no té traducció ni al català ni al castellà)

Recomanat per la Pat Blake, de Wichita (Kansas, Estats Units), que sobre el llibre comenta això: “Technically, I don’t know if it is the best book I read, but it engaged me the most. In fact, I read a couple of scathing reviews after finishing it and was surprised they didn’t like it”. 

43. EL GAT, de Georges Simenon (El Acantilado)

Recomanat per la Elena Soler Segura, de Cardona. Aquí la seva pàgina professional al facebook Traduccions ESS sobre traducció i correcció.

44. MI MARAVILLOSA LIBRERÍA, de Petra Hartlieb (Periferica)

Recomanat pel Joan Antoni Martínez Medina, de Sant Boi de Llobregat, que ens explica que “tots els lletraferits tenim el somni d’obrir una llibreria i Petra ens transmet meravellosament i amb molt realisme com va obrir la seva llibreria a Viena, quasi sense voler”. 

45. ROLLING WITH THE PUNCHES, de Jessica Haber (aquest llibre no té traducció ni al català ni al castellà)

Recomanat pel Eric Nilsson, que ens escriu des de Tobaccoville (Carolina del Nord, Estats Units) i que sobre el llibre ens explica això: “Jessica writes about something few care (or dare) to write about — dealing with a major physical disability and how she overcame it”.

46. LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO, de Rafel Nadal (Columna)

Recomanat per la Mercè Bastida, de Mollet del Vallès.

47. EL AÑO DEL VERANO QUE NUNCA LLEGÓ, de William Ospina (Mondadori)

Recomanat per la Meritxell-Anfitrite Álvarez, de Madrid.

48. LA MUNTANYA ESCRITA, obra col·lectiva (Garsineu)

Recomanat per la Roser Guix Torrents, de Nuncarga de Peramola (Alt Urgell) i que sobre el llibre ens explica això:  “són divuit relats escrits per  divuit autors del Pirineu que t’apropen a la muntanya a través de la imaginació i els sentiments”.

 

 

49. TANTES MUDES, de Mireia Calafell (Perifèric)

Recomanat per la Imma Casassas Bassas, de Vic, que ens comenta que “el llibre va ser Premi Lletra d´Or 2015. És un Poemari dividit en tres accepcions de la paraula muda: 1 adj, f. pl. Privades físicament de la paraula. 2 f. Conjunt de la roba, especialment la interior. 3 V. tr. Canviar, transformar. Fer la muda un animal. A mireiacalafell.com hi trobareu vida i obra de la poeta”.

També ens deixa aquest poema:

Encara

 

Tot sobra en aquest vers

si no et torna a casa.

Tan cert, ja ho veus:encara

escriure és esperar-te.

50. DESPACIO, de Remedios Zafra (Caballo de Troya)

Recomanat per la Susana Gómez Lages, de Madrid, que sobre el llibre ens explica que “narra la vida en una estación de tren, de personas que están “Aquí” y quieren llegar “Allí”, pero el tren falta a la cita en cada hora y cuando por fin llega, no para en la estación. Jóvenes y menos jóvenes esperan con sus tablets, teléfonos móviles y ordenadores enchufados en las instalaciones de la estación, se mantienen al día en cuanto a información, a los puestos de nueva creación, a las últimas tendencias, como meros observadores, esperando que el próximo tren pare y les permita alcanzar un estatus económico. Leí este libro en mis vacaciones y me impactó, creo que marca un antes y un después en la literatura, como lo hizo en su día “Rayuela” (Julio Cortázar). Recomiendo su lectura”.

51. FOR A SACK OF BONES,  (la traducció a l’anglès del llibre Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas, editat per Planeta)

Recomanat per la Michaela Vann, de Napa (California, Estats Units).

52. L’ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, de Richard Flanagan (Raig Verd)

Recomanat per Jay Thomson, de St. Louis (Estats Units)

53. NEVERWHERE, de Neil Gaiman (Roca)

Recomanat per la Mara Rodríguez, de Madrid.

 

 

BON ANY NOU 2016! (+ 15 llistes i una proposta col·lectiva)

 

Ja ho hem fet dos cops. Són les llistes dels millors llibres de l’any fetes entre tots els lectors que vau voler compartir el llibre que més us havia agradat de l’any. La del 2013 va ser aquesta i la del 2014 aquesta altra.

El proper 27 de gener Tot és una mentida publicarà una ressenya col·lectiva, amb una selecció de llibres recomanats, feta entre els lectors que seguiu el bloc. Participar en aquesta ressenya només t’ocuparà cinc minuts del teu temps. Com pots participar?

Envia’ns un correu electrònic a hola.totesunamentida@gmail.com i ens recomanes:

1.Un llibre que hagis llegit en el 2015, que t’hagi agradat molt i que es mereixi ser recomanat. Si vols pots comentar molt breument la raó per la qual recomanes aquest llibre, però no és indispensable. No t’oblidis de dir-nos el títol del llibre, l’autor i l’editorial.

2.Digues el teu nom, els cognoms i la població des de la qual ens escrius per poder posar-ho en el post el dia que es publiqui.

3.Si vols i en cas que gestionis un bloc o estiguis relacionat amb l’ampli sector de la cultura (biblioteca, llibreria, editorial…) pots deixar-nos l’adreça del teu lloc digital (l’URL) i et farem un enllaç des de Tot és una mentida.

No es tracta de fer una llista jeràrquica dels millors llibres. Es tracta de construir i compartir entre tots els participants una llista de bons llibres que ens pot resultar útil a tots per descobrir bones lectures.

Anima’t, escriu-nos i comparteix el llibre que més t’hagi agradat del 2015.

Tot esperant la proposta del vostre llibre del 2015 i la participació en aquesta ressenya col·lectiva (on els protagonistes sou els lectors), us deixo un recull de diferents llistes que he trobat en els mitjans de comunicació durant les últimes setmanes.

1. Los mejores libros del año 2015 por Estandarte.

2. Necesito leer esto: los 10 mejores libros de lo que va de año en PlayGround.

3. Les millors 20 portades de llibres del 2015 per Pastemagazine.

4. Els millors llibres de gastronomia i cuina del 2015 a The Guardian.

5. Els millors còmics de 2015 a Slate Book Review.

6. Els millors llibres de ciència d’aquest 2015 a Brainpickings.

7. Les millors portades de 2015 segons The New York Times.

8. Los mejores libros de 2015 segons El País / Babelia.

9. Els millors llibres de disseny gràfic 2015 a Printmag.

10. La llista dels millors llibres infantils del 2015 a The New York Times.

11. El Periódico de Catalunya ha elaborat diferents llistes temàtiques dels millors llibres de l’any 2015: narrativa en català, narrativa en castellà, narrativa traduïda, poesia, còmic, assaig, fantasia i ciència ficció i novel·la negra. 

12. Los mejores libros del 2015 por La Vanguardia.

13. 7è Premi Llegir en cas d’incendi als millors llibres de l’any (2015).

14. Els 20 millors llibres del 2015 a Ara.cat.

15. La llista dels millors del 2015 a El senyor dolent.

Festival de literatura en 11 llibres. Bon estiu 2015!

L’estiu i les seves vacances ens ofereixen un munt d’hores per davant. Hores que són or pels lectors avesats i que gaudim com no ho podem fer durant tot l’any. De fet un dels plaers és pensar i decidir els llibres que ens acompanyaran durant l’estiu. Ja tens decidits els teus? Quines novel·les llegiràs?

Què ens motiva a triar una novel·la i no una altra? Ens pot agradar l’autor, un bon amic amb el que tenim afinitat ens l’ha pot recomanar, potser hem llegit una bona ressenya o el nostre llibreter preferit ens l’ha aconsellat. A vegades escollim a partir del gust pel tacte del llibre, per la portada, per la seva enquadernació o pel seu títol… La d’avui és una ressenya d’il·lusions: els onze llibres que m’agradaria llegir aquest estiu i per quina raó han estat triats.

Arriben les vacances d’estiu. Amb la ressenya d’avui ens acomiadem fins el proper 16 de setembre. Molt bones vacances a tothom i molt bona lectura!

1.MEMÒRIA DEL BUIT, de Marcello Fois (Periscopi)

Moltes ganes de llegir les proeses d’en Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra, el bandoler més buscat de Sardenya. Una història de venjança post Primera Guerra Mundial. Els que l’han llegit asseguren que és bona literatura, amb bellíssimes descripcions i propera a la tradició oral. L’amic Carles Peña, de la LLibreria l’Illa me la va recomanar i com sempre estic segur que serà una bona tria. 

Més informació: Edicions Periscopi, Albert Sánchez Piñol a Núvol, Xavier Serrahima a El Racó de la paraula.

2. LA LUZ QUE NO PUEDES VER, d’Anthony Doerr (Suma de letras)

Un d’aquells llibres en els que esperes trobar aventures, personatges meravellosos i històries de pel·lícula. Tot ben farcit amb bona literatura. Premi Pulitzer 2015 i un munt de bones crítiques. A més, és d’aquelles novel·les que mols lectors l’estan llegint a partir de la famosa recomanació boca-orella.

Més informació: Me gusta leer, El Huffington Post, Mi estantería.

3. LA VENEDORA DE PARAULES, de Séchu Sende (La Magrana)

Tinc el llibre dedicat a casa, des que la Mònica Boixader, amiga i traductora del llibre, va fer la presentació el 28 de maig. Quaranta-dos relats breus, irònics, poètics i amb mala llet. Tot plegat per parlar de la llengua amb la mirada combativa del lingüista i autor gallec Séchu Sende. Serà un llibre fantàstic. Tots els contes que va llegir la Mònica Boixader el dia de la presentació van ser boníssims.

Més informació: La Magrana, Francesc Ginabreda a Núvol, Joan-Lluís Lluís a El Punt Avui. 

4. LA CASA DE LAS MINIATURAS, de Jessie Burton (Amsterdam / Salamandra)

Novel·la històrica ambientada a l’Amsterdam de finals del segle XVII.  Els seus lectors expliquen que una rèplica de la casa en miniatura és el regal de bodes que fa Johannes Brandt a la seva dona Nella Oortman. Ella l’haurà d’omplir amb les figures creades per una miniaturista que ha trobat per atzar. Poc a poc, la casa serà la clau d’una sèrie d’inquietants revelacions… Pinta bé, oi?

Més informació: Salamandra, Ara llibres, David Morán a l’ABC.

5. COMO SI MASTICARAS PIEDRAS, de W.L. Tochman (Libros del K.O)

Després de la guerra de Bòsnia, WL Tochman va acompanyar la doctora forense Ewa Klonowski  i a les famílies dels desapareguts en la seva recerca de la veritat. El resultat és aquest duríssim llibre que ens parla de la les conseqüències de la guerra dels Balcans: el dol, el perdó, els desapareguts… 

«El estilo de Tochman es lapidario y potente». The New York Times. «Devastador y lúcido». The Guardian. «Por encima de sus virtudes estilísticas, que las tiene, Como si masticaras piedras es bonita y necesaria porque se interesa por los vivos que sobrevivieron a tanta muerte». 20 minutos.

Més informació: Libros del K.O., Jot Down, El periódico de Aragón. 

6. EL CURT ESTIU DE L’ANARQUIA, d’Hans Magnus Enzensberger (Virus / Anagrama)

L’havia llegit en castellà, en l’edició d’Anagrama, però aquest estiu repetiré. Un llibre dels anys setanta que aquest any ha estat traduït al català per l’Anna Soler Horta, i editat per Virus Editorial. El llibre és la biografia de  l’anarquista Buenaventura Durruti (1896-1936), un mite de l’anarco-sindicalisme i de la revolució llibertària durant la Guerra Civil espanyola. Un llibre apassionant, brutal, impressionant. Impossible no simpatitzar pel món llibertari i per l’anarquisme un cop l’hagis llegit. Salut!

Més informació: Vilaweb, CGT, Mil dimonis. 

7. MIERDA DE CIUDAD, de Giuseppe Aricó, José A. Mansilla, Marco Luca Stanchieri (Pol·len edicions)

Ho cantaven els Kortatu als anys 80 i ara Pol·len edita un llibre amb el mateix títol. Un estudi, diferents reflexions i moltes aportacions al voltant del disseny de les ciutats i la seva submissió a la lògica neoliberal. Esperit crític i apostes trencadores. La millor ciutat? La que lluita.

Més informació: Observatori d’Antropologia del conflicte urbà,  Manuel Delgado a El País.

 

8. ALGÚ, d’Alice McDermott (Minúscula / Libros del Asteroide)

És fantàstic que et recomanin un bon llibre. L’amiga Eva Portell, llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers i una lectora voraç, va ser la primera persona que em va parlar d’aquesta meravella de llibre. Ho dic per què ja l’he llegit i us el recomano totalment. Que bé que escriu l’Alice McDermott! La història d’una vida, la de Marie Commeford. La història de Brooklyn com mai l’has vist. Deliciosa!

Més informació: Libros del Asteroide, Minúscula, Devoradora de libros. 

9. NO ESTÁ SOLO, de Sandrone Dazieri (Alfaguara)

En un estiu lector cal una novel·la negra. N’hi ha tantes i de tant bones! He escollit aquesta. Els amics Ferran Yaniz, comercial del distribuïdor de llibres SGEL i el Jordi Moles de Random-House Mondadori se l’han llegida i els hi ha encantat. És la primera novel·la traduïda al castellà de l’autor italià Sandrone Dazieri, un escriptor ara popular que es va dedicar a escriure després d’abandonar la carrera de cuiner. Un trhiller molt ben cuinat!

Més informació: Culturamas, El confidencial, Cargada con libros.

10. TRES HOMES EN UNA BARCA (PER NO PARLAR DEL GOS), de Jerome K. Jerome (Blackie Books)

Me’l va recomanar i també regalar el Raúl Sánchez-Serrano. Em va assegurar que es tracta “d’un llibre que de ben segur farà del teu estiu quelcom divertit, lleuger, fresc i molt rialler. No és novel·la actual, però és de la bona, com tu dius, i atemporal, un clàssic de l’humor imprescindible (i que per fi hem rescatat del calaix per publicar-lo també en català després de 15 anys de la darrera edició per Quaderns Crema)”. Doncs ja ho sabeu amics, a llegir!

Més informació: Blackie Books, Entre montones de libros, The Jerome K. Jerome Society.

11. CARSICK, de John Waters (Caja negra)

El dia que vaig veure la pel·lícula Pink Flamingos vaig flipar. Després vaig veure més pelis de John Waters i la seva troupe… i de forma irregular però sempre amb entusiasme he anat seguint la seva trajectòria. L’editorial Caja Negra publica el llibre Carsick, en el què el mític director de cinema explica el seu viatge des de Baltimore fins a San Francisco fent autoestop i amb un cartell que hi diu: No sóc un psicòpata. En el llibre Waters explica el mateix viatge i les anècdotes que li succeeixen des de tres punts de vista: en positiu, en negatiu i sent fidel a la realitat. Enginyós, com sempre!

Més informació: La caja negra, Entrevista John Waters a El País, Walden. 

LITERATURA I BICICLETA. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa.

La generació beat, que Jack Kerouac va popularitzar en el seu famós llibre A la carretera, utilitzava els trens de mercaderies i l’autoestop per recórrer els Estats Units. Tom Wolfe va immortalitzar el mític viatge en autobús de Ken Kesey i la seva tropa hippie sota els efectes de l’LSD en el llibre Ponche de ácido lisérgico.  La motocicleta però, és amb diferència el mitjà de transport que més associem al viatge interior i a la recerca de la llibertat. Des del Che Guevara, que va deixar escrit Diarios de motocicleta (el fantàstic llibre de formació social on relata el seu viatge per Amèrica del Sud) a El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta, de Robert M. Pirsig (tot un tractat filosòfic a partir del viatge que fan un pare i el seu fill en moto). 

Avui la protagonista és la bicicleta. L’ecologisme, l’esforç, una recerca més introspectiva o espiritual, l’acostament a altres cultures i l’autosuficiència són alguns dels valors que l’ús de la bicicleta ha incorporat en aquesta recerca per la llibertat que totes les generacions han buscat.

Avui publiquem Literatura i bicicleta. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa. Aquesta mateixa ressenya també la trobareu en el bloc Cultura Senderista. El seu responsable és l’Alfons Sánchez, que s’ha encarregat de la selecció dels textos i de la tria dels set llibres que avui ressenyem. Les fotos les he fet jo. Es tracta d’una col·laboració entre els nostres blocs, on únicament canvia la presentació que fem l’un de l’altre. Aquesta col·laboració és fruit de la nostra amistat i de la generositat de l’Alfons, que va acceptar la meva proposta per a ressenyar llibres que estiguessin relacionats amb el món de la bicicleta i els viatges.

Alfons Sánchez on fire!

Si algú pot parlar amb passió dels llibres i de les bicicletes, és l’Alfons Sánchez. La seva inquietud per la lectura el va portar de ben petit a llegir Jules Verne. Potser va ser com a conseqüència d’aquests llibres que després obria el congelador de la nevera i l’utilitzava per jugar amb els clicks de playmòbil, ben bé com si estigués al Pol Nord i deixant a anar la seva imaginació… El cas és que les coses passen, no perquè sí, sinó perquè al darrere sempre hi ha una història.

Sempre que parlo amb ell en porta alguna de cap. Està preparant una nova ruta per fer amb la bicicleta, està intentant convèncer algun col·lega per fer un viatge de cicloturisme a l’estranger o acaba de publicar una nova ressenya en el seu fantàstic bloc. Els paràmetres? Llibres, bicicleta, cicloturisme, rutes, aventura…

La rebel·lia associada a les motocicletes ha mort. Visca l’aventura, visca la literatura, visca la bicicleta!

1. VIAJAR EN BICI. Manual práctico de cicloturismo de alforjas. Alicia Urrea y Álvaro Martín. Ediciones Desnivel.

Potser per començar aquestes ressenyes seria bo tenir una bona guia per emular als grans cicloturistes que porten anys viatjant pel món. I és que en planificar aquest desitjat viatge a bord de la nostra bicicleta ens assalten molts dubtes. Quants quilòmetres fer per etapa? Viatjar sol o en companyia? On dormir? Què portar a les alforges? On menjar? Quanta roba portar? Portar fogó per cuinar per ser autosuficient o anar de restaurant? Com portar la bici al tren, a l’autobús o a l’avió? Desenes i desenes de preguntes que ens fem cada vegada que planifiquem un viatge.

Visitem blogs, acudim al wikiloc a descarregar rutes i a preguntar, atraquem en fòrums a mà armada i sense pietat a altres cicloturistes que ja han realitzat aquestes rutes i com no, comprem alguna de les moltes guies de viatge que existeixen al mercat. Però per a mi un dels llibres imprescindibles que hem de tenir els que d’una o d’una altra manera ens dediquem al noble art de pedalejar amb alguns quilograms de més damunt de la bicicleta és el llibre Viajar en bici d’Alicia Urrea i Álvaro Martín (Edicions Desnivel), que són els responsables de la web rodadas.net. Si no l’heu visitat us la recomano encaridament que ho feu, és la comunitat més gran de parla hispana en quant a cicloturisme es refereix. Una molt bona manera de preparar el vostre primer viatge.

2. PEDALEANDO EL MUNDO. Aventuras de ciclo-viajeras. Pilar Tejera. Ediciones Casiopea.

Pedaleando el mundo. Aventuras de ciclo-viajeras (Ediciones Casiopea) no és un gran llibre, tampoc conté grans històries, ni tan sols alguna gran gesta entre les seves línies que esmentar. Segurament us preguntareu perquè l’incloc en aquest article. Molt fàcil, perquè crec que és un excel·lent llibre per prendre com a punt de partida i per conèixer commovedores històries de diverses dones cicloturistes que han donat la volta al món amb la seva bicicleta al llarg de la història i del temps i que surten enumerades en aquestes pàgines.

És un llibre petit, de 93 pàgines, amb pròleg d’Alicia Urrea i molt fàcil de llegir ja que d’una asseguda te l’acabes. La guinda del pastís d’aquest llibre està en l’últim capítol, en el qual s’inclou un relat del llibre Pelegrines pel camí de Sant Jaume i on Marie-Christine Bricard, una bicigrina que ha realitzat diverses vegades el camí de Sant Jaume, l’explica en primera persona.

3. ÁFRICA, UN VIAJE DE CUENTO. Salva Rodríguez. Autoedició.

El 24 de gener de 2006 Salva Rodríguez surt de Granada amb la intenció de donar la volta al món muntat en la seva bicicleta i portant a les seves alforges alguns quilos de roba, un sac de dormir, una tenda, eines i tones d’il·lusió, motivació i incertesa. Àfrica, un viaje de cuento és la història dels seus 800 dies d’aventura en el continent negre.

Salva Rodríguez plasma amb una extrema sinceritat i claredat les seves experiències a bord de la bicicleta, la seva companya de viatge: els paisatges, la fauna, la duresa dels camins, l’extrema calor del desert, la vida de les persones que hi habiten, els llocs en els quals la sal és un luxe i els pobles on cada nit es celebra estar viu un dia més.

També ens parla del xoc cultural que pateix a cada país, on cadascun és diferent de l’anterior, les cerimònies que presencia, les escarificacions facials i corporals com a elements de bellesa en algunes tribus d’aquest continent oblidat per molts, els ritus de circumcisió en nens, els mercats dels pobles i ciutats…

Destaquen les trobades amb els vilatans i la seva gran hospitalitat, on malgrat no tenir gaire de res totes les nits era convidat a sopar i a dormir a les cases dels poblats per on passava. Una infinitat d’aventures més fan que en Salva Rodríguez, a poc a poc i mentre va prenent el pols a l’Àfrica, sent que el seu cor es va alineant amb el sentir d’aquest continent i que lentament canvia la seva manera de pensar pel que fa a aquesta societat fins al punt que no es reconegui del principi del llibre.

4. 7 DESIERTOS CON UN PAR DE RUEDAS. Sergio Férnandez. Saga Editorial.

Un dia, per casualitat vaig veure per la televisió un reportatge sobre un tipus que havia creuat diversos deserts amb la seva bicicleta i vaig pensar… “aquest tipus els té ben posats” i em vaig quedar embadalit amb certes escenes del reportatge. El cas és que més endavant em vaig assabentar que havia publicat un llibre, no sé per quin mecanisme la casualitat va aparèixer i el llibre va acabar a les meves mans.

Sergio Fernández és col·laborador de diversos mitjans, de fet podeu fer-li un cop d’ull a la seva web, Con un par de ruedas, on dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, ens sorprèn i ens fa envejar-lo de manera insana amb alguna que altra aventura explicada amb un llenguatge propi, quotidià i molt proper.

El cas és que Sergio Fernández en 7 desiertos con un par de ruedas (Saga Editorial) ens fa una bona ressenya de totes les seves aventures i desventures pels deserts de Outback, Atacama, Mojave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara, uns 30.000 quilòmetres de res amb completa solitud per aquests deserts recorreguts entre els anys 2003 i 2007 (el llibre es va publicar al 2007).

Ens explica tota la travessa, el seu equipatge, el menjar que porta a la seva mountainbike, la quantitat d’aigua, les seves pors, les seves alegries i totes les experiències i vivències que adquireix viatjant pedalada a pedalada.

Un llibre que potser et faci replantejar la destinació de les teves properes vacances.

5. DONDE TERMINA EL ASFALTO. Las vivencias de tres años por Asia. Álvaro Neil.

Un altre dels capos del cicloturisme mundial, de les eminències que viatgen pel món sobre una bicicleta és l’asturià Álvaro Neil, més conegut com el biciclown ja que viatja pel món amb la seva bicicleta oferint espectacles de clown a les persones més humils i desfavorides, a les quals la sort no els ha afavorit tant com a tu o com a mi.

L’Álvaro Neil volta pel món des de l’any 2004 realitzant espectacles i sense bitllet de tornada. Fruit de les seves diverses i nombroses vivències a l’Àsia va publicar el llibre Donde termina el asfalto. Las vivencias de tres años por Asia.

En el llibre, com no, explica part de les seves vivències, els seus espectacles de clown davant de nens i no tan nens, l’atropellament que pateix amb la bicicleta, com una noia li parteix el cor en mil trossos i les trobades casuals i fortuïtes que té amb altres cicloturistes, que com ell, van pel món sense rumb, sense direcció i sense bitllet de tornada.

D’una de les seves moltes frases, em quedo amb aquesta: Estic aquí perquè vaig comprendre que el cementiri està ple de somiadors. Jo no vull acompanyar-los. Vull que la mort m’agafi amb la cartera buida i el cor ple de paisatges i somriures. Álvaro, que ens enxampi la mort a tots somrient, sens dubte. 

Podeu veure la seva web i comprar els seus llibres o DVD en aquesta adreça: www.biciclown.com

6. LA VUELTA AL MUNDO EN BICICLETA. Juanjo Alonso. Ediciones Desnivel.

Juanjo Alonso és un altre dels meus aventurers preferits; és escriptor, tècnic ambiental i col·laborador habitual en diversos mitjans especialitzats en esportsoutdoor. Porta publicats gairebé mig centenar de llibres relacionats amb aquest tipus de temes i un dels que més m’ha cridat l’atenció és el de La vuelta al mundo en bicicleta (Ediciones Desnivel) que va realitzar entre els anys 1990 i 1992. Sí, fa ja gairebé 25 anys que un jove Kapi pedales es va anar a fer un volt al voltant d’Espanya i va acabar recorrent tot el món.

La diferència entre aquest i altres llibres de cicloturisme és que en haver fet aquesta proesa fa tant de temps, molts habitants dels llocs per on va ser-hi no estaven massa acostumats a veure europeus damunt d’una bici visitant les seves terres.

Pel que ens explica, en Juanjo Alonso algun que altre conflicte va tenir amb la gent d’altres països. A Tailàndia per exemple li van robar els diners i va haver de patir tota una odissea per aconseguir mitjans per continuar amb el seu viatge.

La història que més m’ha impactat, sens dubte, és la de com va creuar tota la selva de l’Amazones, on no hi ha ni poblacions ni camins i ho va fer sense aigua i sense menjar. Tot un tractat de supervivència dins d’un dels espais més perillosos del planeta i en temporada de pluges amazòniques. Un dels llibres que més m’ha fet patir però que més m’ha enriquit com cicloturista convençut que sóc.

Aquí la seva web: kapitanpedales.wordpress.com

7. VAGABUNDO. Una vuelta al mundo en bici. Xavi Narro. Ediciones B.

No és fàcil trobar un llibre de cicloturisme entre les llistes dels més venuts, ni molt menys. De fet has de consultar moltes webs, blogs o les pròpies editorials per trobar alguna cosa mitjanament bona i que a sobre t’agradi. Després d’encarregar-ho, es veurà si està disponible i si t’ho poden arribar a servir o per contra ja està descatalogat.

Però com per art de birlibirloque el llibre d’en Xavi Narro, Vagabundo, s’ha colat entre els deu primers en vendes en el passat mes de febrer. Alguna cosa està canviant? No, no crec que de sobte a tothom li agradi viatjar amb bicicleta amb mitja casa damunt.

En Xavi Narro treballava com a guionista de l’APM i quan va complir els 30 anys va decidir realitzar el que tenia en ment des de feia temps, que era donar la volta al món amb bicicleta.

Sortint de la Plaça Catalunya de Barcelona, es va creuar Europa per arribar fins a Àsia, d’aquí va continuar per Oceania per creuar el Pacific i recórrer el continent americà de Sud a Nord. Com ell mateix ens explica en el seu llibre, aquests més de 37.000 quilòmetres li ofereix temps per pensar en coses que mai s’havia plantejat. D’una manera molt satírica i poc convencional en Xavi Narro ens explica el dia a dia, el quilòmetre a quilòmetre d’aquesta fantàstica aventura.

Aquí la seva web: www.rodamon.tv

ETS UN PEDANT LITERARI? El test definitiu de Sant Jordi 2015 per esbrinar–ho…

 

Si haguessis d’escollir, què faries? Anar de copes amb aquesta noia que afirma no haver llegit cap llibre a la seva vida o anar amb un pedant? Jo aniria amb la noia.

També es pot dir presumptuós, vanitós, llest, arrogant, presumit, afectat, orgullós o que practica el postureo… hi ha molts casos en que la vida ens porta a trobar-nos amb persones que definiríem com a pedants.

Pedant ho pot ser tothom. Tant si un és savi o ignorant, adult o jove, home o dona, ric o pobre i d’aquí o d’allà. La pedanteria la trobem arreu, és així. Tots podem pecar de pedants en algun moment. Un altre tema és convertir-se en un professional del tema. Llavors som moooolt pesats i quedem ben retratats.

Quanta pedanteria gastem? Anem vacil·lant per la vida? Som presumits? Volem impressionar? No us ho heu plantejat mai? Doncs avui, per celebrar el dia del llibre us proposo el test definitiu per saber si sou uns pedants. Uns pedants literaris, és clar. El primer pas per solucionar un problema és reconèixer que el tenim. Podríem dir que la d’avui és una ressenya de servei públic…

Us he escrit onze afirmacions reals, de les quals és possible que també hàgiu estat testimonis (o protagonistes, so se sap mai!). Es tracta de posicionar-se davant d’aquestes afirmacions i escollir entre les opcions A, B o C. Al final del test, en funció de l’opció més triada, sabreu si sou o no uns pedants.

Per il·lustrar aquesta ressenya he fotografiat algunes de les tires còmiques que podeu trobar en el fantàstic llibre Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora, de l’escocès Tom Gauld. El llibre és una selecció de les seves millors vinyetes publicades a The Guardian i recentment ha estat publicat per l’editorial Salamandra en castellà. Les seves il·lustracions giren al voltant de personatges literaris pintorescs, fan moltes referències culturals al món de la literatura i tot plegat està carregat d’un humor àcid que el fa únic. Aquí la seva pàgina web. Els pedants, estan en el seu punt de mira…

Els millors desitjos i molt bona diada de Sant Jordi 2015 a tothom!

1. FA DOS ANYS QUE NOMÉS LLEGEIXO ELS AUTORS RUSSOS. ESTIC RELLEGINT ELS GRANS ESCRIPTORS DEL SEGLE XX.

A. De fet, no m’interessen gens les novetats, a casa només entren els llibres de Tolstoi, Dostoievski i Turguénev.
B. De tant en tant llegeixo algun autor rus.
C. Rússia, Rússia… molt bona l’amanida russa!    

2. A MI EM VA AGRADAR MÉS EL LLIBRE QUE LA PEL·LÍCULA.

A. A vegades dic aquesta frase sense haver llegit el llibre.
B. Hi ha molts llibres que els he descobert a partir d’una pel·lícula.
C. Les pel·lícules me les baixo sempre d’internet i les veig el cap de setmana. Els llibres també, però els vaig acumulant… en tinc uns 1350… i crec que n’he llegit dos.

3. EL LLIBRE ÉS NOU, JA HA ESTAT PUBLICAT. JO L’HE VIST A LA WEB DE LA CASA DEL LLIBRE.

A. M’he barallat amb algun llibreter perquè jo pensava que el llibre ja es trobava a les llibreries i el llibreter em deia que no. Jo, per no afluixar, vaig inventar-me que el llibre l’havia tingut a les mans i tot!
B. Una cosa és que la fitxa d’un llibre nou corri per internet, a les pàgines web de les llibreries o a les de les editorials. Això no vol dir que el llibre ja estigui publicat. Molts cops es fa la promoció del llibre abans que el llibre estigui a la venda.
C. Richard Castle no pot venir a signar llibres per Sant Jordi. Es veu que és un pseudònim i el paio que surt a la sèrie és un actor però no és l’escriptor. Quin embolic! Però llavors qui escriu els seus llibres?

4. ELS CLÀSSICS JA HO HAN DIT TOT. EN ELS CLÀSSICS ES TROBEN ELS GRANS TEMES DE LA LITERATURA I LES NOVETATS LITERÀRIES NOMÉS FAN QUE PARLAR D’AQUESTS TEMES QUE JA ESTAN MÉS QUE VISTOS. TOT ESTÀ ESCRIT.

A. No teniu ni puta idea! Voleu anar de moderns i no heu llegit ni a Proust, ni Shakespeare, ni a Dickens. ..
B. Molts llibres d’avui, seran els clàssics de demà. Sempre m’ha fet mandra llegir els clàssics, tot i que estic segur que m’agradarien molt.
C. El Barça-Madrid val com a clàssic?

5. JO LLEGEIXO MOLTÍSSIM, JA M’HO DIUEN QUE SÓC UNA RATA DE “CLAVEGUERA”.

A. En realitat no llegeixo tant, deixo anar aquesta frase de tant en tant per quedar com una saberut entre els amics.
B. S’anomena rata de biblioteca i no de claveguera i serveix per definir la persona que sempre llegeix, investiga o viu entre llibres.
C. A mi també em diuen rata… però així, sense més, perquè no em gasto ni un euro en llibres!

6. ELS PILARS DE LA TERRA, DE KEN FOLLETT ÉS EL MILLOR LLIBRE QUE HE LLEGIT MAI A LA VIDA.

A. De fet és l’únic llibre que he llegit en la meva vida.
B. Tinc la hipòtesi que hi ha lectors que només han llegit un llibre a la seva vida. Pot ser Els Pilars de la Terra, però també podria ser L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón o La Església del mar, d’Ildefonso Falcones. Depèn de l’època es posa de moda un llibre o un altre.
C. M’han dit que aquest llibre és molt bo, però l’he començat cinquanta vegades i sincerament… no he pogut mai amb ell.

7. LES CRÍTIQUES LITERÀRIES D’EN JULIÀ GUILLAMON, EN RICARD RUIZ GARZÓN O LA MARINA ESPASA VAN A MISSA!

A. Jo només em refio d’aquests tòtems de la crítica literària.
B. És complicat saber quan els mitjans de comunicació i els seus crítics et recomanen un bon llibre o simplement fan el joc partidista de la publicitat i de l’amiguisme editorial.
C. Un dia vaig comprar Lo que me sale del bolo, de Mercedes Milà perquè el van recomanar a Tele 5.

8. VULL UN LLIBRE, PERÒ NO SÉ SI EL TINDREU PERQUÈ HE ANAT A L’ABACUS I JA M’HAN DIT QUE ESTÀ EXHAURIT.

A. M’han dit que l’Abacus no respecta els preus de la llei del llibre, però a mi tant me fa… jo miro per la meva butxaca.
B. L’Abacus és una falsa cooperativa de consum vestida de patriotisme català, que històricament ha gaudit d’una protecció legislativa i política a mida i que ha fet i fa molt mal a les llibreries del país.
C. Al setembre ja no agafen encàrrecs de text, triguen un mes en servir llibres i quan no en troben algun  diuen que està exhaurit… però vaja com sóc mestra i em fan descompte jo sempre envio als meus alumnes a comprar-hi.

9. EL PREMI PLANETA ÉS UNA MERDA, JO NOMÉS LLEGEIXO LLIBRES DE BONES EDITORIALS COM ANAGRAMA, ASTEROIDE, IMPEDIMENTA, SALAMANDRA, LUMEN, TUSQUETS…

A. Paul Auster i Haruki Murakami són els meus autors de capçalera.
B. Es veu que els premis literaris estan força arreglats entre les editorials, els autors i els agents literaris… Unos tienen la fama y otros cardan la lana, que diuen els castellans.
C. Doncs a mi Los mares del sur, de Manuel Vázquez Montalbán (Premi Planeta 1979) em va agradar molt.

10. EL NOU LLIBRE DE LA PILAR RAHOLA HA D’ESTAR MOLT BÉ, ELLA PARLA TAN BÉ, M’ENCANTA TOT EL QUE DIU!

A. És molt maca la Pilar, molt bona persona…
B. Jo agafava els llibres de la Pilar Rahola, del Màrius Carol, de la Patricia Gabancho , d’en Xavier Sardà, de la Sor Lucía Caram, d’en Josef Ajram, i d’en Víctor Amela, entre d’altres… i els fotia a mar, per pesats!
C. A la que ets una mica popular i surts als mitjans de comunicació… a fer llibres! En aquest país el més tonto fa rellotges!

11. NOMÉS NOVEL·LA BONA I ACTUAL CADA 15 DIES.

A. A veure, la gent que fa crítica literària en el fons són uns amargats, en realitat voldrien ser escriptors .
B. “La crítica literària és literatura de la mateixa manera que tota literatura és també crítica literària. Naturalment no estic parlant de la crítica dels diaris, avui prescindible en general. (…) Ningú creu en la premsa, només cal veure l’aspecte físic dels diaris en paper. La creativitat s’ha desplaçat a internet, on no es veu aclaparada per la pressió econòmica i política” (Toni Sala dixit)
C. Això de les novel·les bones o dolentes és molt relatiu, per a un lector una novel·la pot ser molt bona i per a un altre lector pot ser horrorosa.

QUINA HA ESTAT LA LLETRA MÉS ESCOLLIDA?

La lletra A ha estat la teva opció més triada

Ets un pedant. Cuida dels teus amics i de la teva família perquè són uns sants. No t’equivoquis, a la feina, a les reunions de veïns i a la botiga del barri no és que ningú t’entengui és que ningú t’aguanta. Ho tens difícil, però pots canviar. Una bona cura d’humilitat és el que necessites. Sort!

La lletra B ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant però estàs al límit d’arribar-hi. Tens sentit comú i esperit crític, però no et despistis! Caure en la pedanteria és ben fàcil. De fet, tens amics que són uns pedants i a vegades enveges el seu do de gents i la seva modernitat. Tot i que en el fons saps que tot plegat és un aparador molt idiota, entres en el seu joc i acabes competint amb ells. Les aparences no van amb tu, però a vegades… t’agradaria beure’n un bon glopet.

La llera C ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant i ets molt lluny de ser-ho. Ets autèntic i únic. La diplomàcia no va amb tu. T’agrada dir el que penses, peti qui peti. Pels pedants pots passar per un cani o per un quillo. Culturalment et poden tractar pejorativament, però tu tens l’autoestima alta i tens molt clar que la felicitat no depèn de les fanfarronades que siguis capaç de dir.