Arxius | Esport RSS feed for this section

LITERATURA I BICICLETA. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa.

21 maig

IMG_1804

La generació beat, que Jack Kerouac va popularitzar en el seu famós llibre A la carretera, utilitzava els trens de mercaderies i l’autoestop per recórrer els Estats Units. Tom Wolfe va immortalitzar el mític viatge en autobús de Ken Kesey i la seva tropa hippie sota els efectes de l’LSD en el llibre Ponche de ácido lisérgico.  La motocicleta però, és amb diferència el mitjà de transport que més associem al viatge interior i a la recerca de la llibertat. Des del Che Guevara, que va deixar escrit Diarios de motocicleta (el fantàstic llibre de formació social on relata el seu viatge per Amèrica del Sud) a El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta, de Robert M. Pirsig (tot un tractat filosòfic a partir del viatge que fan un pare i el seu fill en moto). 

Avui la protagonista és la bicicleta. L’ecologisme, l’esforç, una recerca més introspectiva o espiritual, l’acostament a altres cultures i l’autosuficiència són alguns dels valors que l’ús de la bicicleta ha incorporat en aquesta recerca per la llibertat que totes les generacions han buscat.

Avui publiquem Literatura i bicicleta. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa. Aquesta mateixa ressenya també la trobareu en el bloc Cultura Senderista. El seu responsable és l’Alfons Sánchez, que s’ha encarregat de la selecció dels textos i de la tria dels set llibres que avui ressenyem. Les fotos les he fet jo. Es tracta d’una col·laboració entre els nostres blocs, on únicament canvia la presentació que fem l’un de l’altre. Aquesta col·laboració és fruit de la nostra amistat i de la generositat de l’Alfons, que va acceptar la meva proposta per a ressenyar llibres que estiguessin relacionats amb el món de la bicicleta i els viatges.

Alfons Sánchez on fire!

Alfons Sánchez on fire!

Si algú pot parlar amb passió dels llibres i de les bicicletes, és l’Alfons Sánchez. La seva inquietud per la lectura el va portar de ben petit a llegir Jules Verne. Potser va ser com a conseqüència d’aquests llibres que després obria el congelador de la nevera i l’utilitzava per jugar amb els clicks de playmòbil, ben bé com si estigués al Pol Nord i deixant a anar la seva imaginació… El cas és que les coses passen, no perquè sí, sinó perquè al darrere sempre hi ha una història.

Sempre que parlo amb ell en porta alguna de cap. Està preparant una nova ruta per fer amb la bicicleta, està intentant convèncer algun col·lega per fer un viatge de cicloturisme a l’estranger o acaba de publicar una nova ressenya en el seu fantàstic bloc. Els paràmetres? Llibres, bicicleta, cicloturisme, rutes, aventura…

La rebel·lia associada a les motocicletes ha mort. Visca l’aventura, visca la literatura, visca la bicicleta!

1. VIAJAR EN BICI. Manual práctico de cicloturismo de alforjas. Alicia Urrea y Álvaro Martín. Ediciones Desnivel.

IMG_1829

Potser per començar aquestes ressenyes seria bo tenir una bona guia per emular als grans cicloturistes que porten anys viatjant pel món. I és que en planificar aquest desitjat viatge a bord de la nostra bicicleta ens assalten molts dubtes. Quants quilòmetres fer per etapa? Viatjar sol o en companyia? On dormir? Què portar a les alforges? On menjar? Quanta roba portar? Portar fogó per cuinar per ser autosuficient o anar de restaurant? Com portar la bici al tren, a l’autobús o a l’avió? Desenes i desenes de preguntes que ens fem cada vegada que planifiquem un viatge.

Visitem blogs, acudim al wikiloc a descarregar rutes i a preguntar, atraquem en fòrums a mà armada i sense pietat a altres cicloturistes que ja han realitzat aquestes rutes i com no, comprem alguna de les moltes guies de viatge que existeixen al mercat. Però per a mi un dels llibres imprescindibles que hem de tenir els que d’una o d’una altra manera ens dediquem al noble art de pedalejar amb alguns quilograms de més damunt de la bicicleta és el llibre Viajar en bici d’Alicia Urrea i Álvaro Martín (Edicions Desnivel), que són els responsables de la web rodadas.net. Si no l’heu visitat us la recomano encaridament que ho feu, és la comunitat més gran de parla hispana en quant a cicloturisme es refereix. Una molt bona manera de preparar el vostre primer viatge.

2. PEDALEANDO EL MUNDO. Aventuras de ciclo-viajeras. Pilar Tejera. Ediciones Casiopea.

IMG_1880

Pedaleando el mundo. Aventuras de ciclo-viajeras (Ediciones Casiopea) no és un gran llibre, tampoc conté grans històries, ni tan sols alguna gran gesta entre les seves línies que esmentar. Segurament us preguntareu perquè l’incloc en aquest article. Molt fàcil, perquè crec que és un excel·lent llibre per prendre com a punt de partida i per conèixer commovedores històries de diverses dones cicloturistes que han donat la volta al món amb la seva bicicleta al llarg de la història i del temps i que surten enumerades en aquestes pàgines.

És un llibre petit, de 93 pàgines, amb pròleg d’Alicia Urrea i molt fàcil de llegir ja que d’una asseguda te l’acabes. La guinda del pastís d’aquest llibre està en l’últim capítol, en el qual s’inclou un relat del llibre Pelegrines pel camí de Sant Jaume i on Marie-Christine Bricard, una bicigrina que ha realitzat diverses vegades el camí de Sant Jaume, l’explica en primera persona.

3. ÁFRICA, UN VIAJE DE CUENTO. Salva Rodríguez. Autoedició.

IMG_1855

El 24 de gener de 2006 Salva Rodríguez surt de Granada amb la intenció de donar la volta al món muntat en la seva bicicleta i portant a les seves alforges alguns quilos de roba, un sac de dormir, una tenda, eines i tones d’il·lusió, motivació i incertesa. Àfrica, un viaje de cuento és la història dels seus 800 dies d’aventura en el continent negre.

Salva Rodríguez plasma amb una extrema sinceritat i claredat les seves experiències a bord de la bicicleta, la seva companya de viatge: els paisatges, la fauna, la duresa dels camins, l’extrema calor del desert, la vida de les persones que hi habiten, els llocs en els quals la sal és un luxe i els pobles on cada nit es celebra estar viu un dia més.

També ens parla del xoc cultural que pateix a cada país, on cadascun és diferent de l’anterior, les cerimònies que presencia, les escarificacions facials i corporals com a elements de bellesa en algunes tribus d’aquest continent oblidat per molts, els ritus de circumcisió en nens, els mercats dels pobles i ciutats…

Destaquen les trobades amb els vilatans i la seva gran hospitalitat, on malgrat no tenir gaire de res totes les nits era convidat a sopar i a dormir a les cases dels poblats per on passava. Una infinitat d’aventures més fan que en Salva Rodríguez, a poc a poc i mentre va prenent el pols a l’Àfrica, sent que el seu cor es va alineant amb el sentir d’aquest continent i que lentament canvia la seva manera de pensar pel que fa a aquesta societat fins al punt que no es reconegui del principi del llibre.

4. 7 DESIERTOS CON UN PAR DE RUEDAS. Sergio Férnandez. Saga Editorial.

IMG_1851Un dia, per casualitat vaig veure per la televisió un reportatge sobre un tipus que havia creuat diversos deserts amb la seva bicicleta i vaig pensar… “aquest tipus els té ben posats” i em vaig quedar embadalit amb certes escenes del reportatge. El cas és que més endavant em vaig assabentar que havia publicat un llibre, no sé per quin mecanisme la casualitat va aparèixer i el llibre va acabar a les meves mans.

Sergio Fernández és col·laborador de diversos mitjans, de fet podeu fer-li un cop d’ull a la seva web, Con un par de ruedas, on dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, ens sorprèn i ens fa envejar-lo de manera insana amb alguna que altra aventura explicada amb un llenguatge propi, quotidià i molt proper.

El cas és que Sergio Fernández en 7 desiertos con un par de ruedas (Saga Editorial) ens fa una bona ressenya de totes les seves aventures i desventures pels deserts de Outback, Atacama, Mojave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara, uns 30.000 quilòmetres de res amb completa solitud per aquests deserts recorreguts entre els anys 2003 i 2007 (el llibre es va publicar al 2007).

Ens explica tota la travessa, el seu equipatge, el menjar que porta a la seva mountainbike, la quantitat d’aigua, les seves pors, les seves alegries i totes les experiències i vivències que adquireix viatjant pedalada a pedalada.

Un llibre que potser et faci replantejar la destinació de les teves properes vacances.

5. DONDE TERMINA EL ASFALTO. Las vivencias de tres años por Asia. Álvaro Neil.

IMG_1824

Un altre dels capos del cicloturisme mundial, de les eminències que viatgen pel món sobre una bicicleta és l’asturià Álvaro Neil, més conegut com el biciclown ja que viatja pel món amb la seva bicicleta oferint espectacles de clown a les persones més humils i desfavorides, a les quals la sort no els ha afavorit tant com a tu o com a mi.

L’Álvaro Neil volta pel món des de l’any 2004 realitzant espectacles i sense bitllet de tornada. Fruit de les seves diverses i nombroses vivències a l’Àsia va publicar el llibre Donde termina el asfalto. Las vivencias de tres años por Asia.

En el llibre, com no, explica part de les seves vivències, els seus espectacles de clown davant de nens i no tan nens, l’atropellament que pateix amb la bicicleta, com una noia li parteix el cor en mil trossos i les trobades casuals i fortuïtes que té amb altres cicloturistes, que com ell, van pel món sense rumb, sense direcció i sense bitllet de tornada.

D’una de les seves moltes frases, em quedo amb aquesta: Estic aquí perquè vaig comprendre que el cementiri està ple de somiadors. Jo no vull acompanyar-los. Vull que la mort m’agafi amb la cartera buida i el cor ple de paisatges i somriures. Álvaro, que ens enxampi la mort a tots somrient, sens dubte. 

Podeu veure la seva web i comprar els seus llibres o DVD en aquesta adreça: www.biciclown.com

6. LA VUELTA AL MUNDO EN BICICLETA. Juanjo Alonso. Ediciones Desnivel.

IMG_1841

Juanjo Alonso és un altre dels meus aventurers preferits; és escriptor, tècnic ambiental i col·laborador habitual en diversos mitjans especialitzats en esportsoutdoor. Porta publicats gairebé mig centenar de llibres relacionats amb aquest tipus de temes i un dels que més m’ha cridat l’atenció és el de La vuelta al mundo en bicicleta (Ediciones Desnivel) que va realitzar entre els anys 1990 i 1992. Sí, fa ja gairebé 25 anys que un jove Kapi pedales es va anar a fer un volt al voltant d’Espanya i va acabar recorrent tot el món.

La diferència entre aquest i altres llibres de cicloturisme és que en haver fet aquesta proesa fa tant de temps, molts habitants dels llocs per on va ser-hi no estaven massa acostumats a veure europeus damunt d’una bici visitant les seves terres.

Pel que ens explica, en Juanjo Alonso algun que altre conflicte va tenir amb la gent d’altres països. A Tailàndia per exemple li van robar els diners i va haver de patir tota una odissea per aconseguir mitjans per continuar amb el seu viatge.

La història que més m’ha impactat, sens dubte, és la de com va creuar tota la selva de l’Amazones, on no hi ha ni poblacions ni camins i ho va fer sense aigua i sense menjar. Tot un tractat de supervivència dins d’un dels espais més perillosos del planeta i en temporada de pluges amazòniques. Un dels llibres que més m’ha fet patir però que més m’ha enriquit com cicloturista convençut que sóc.

Aquí la seva web: kapitanpedales.wordpress.com

7. VAGABUNDO. Una vuelta al mundo en bici. Xavi Narro. Ediciones B.

IMG_1833

No és fàcil trobar un llibre de cicloturisme entre les llistes dels més venuts, ni molt menys. De fet has de consultar moltes webs, blogs o les pròpies editorials per trobar alguna cosa mitjanament bona i que a sobre t’agradi. Després d’encarregar-ho, es veurà si està disponible i si t’ho poden arribar a servir o per contra ja està descatalogat.

Però com per art de birlibirloque el llibre d’en Xavi Narro, Vagabundo, s’ha colat entre els deu primers en vendes en el passat mes de febrer. Alguna cosa està canviant? No, no crec que de sobte a tothom li agradi viatjar amb bicicleta amb mitja casa damunt.

En Xavi Narro treballava com a guionista de l’APM i quan va complir els 30 anys va decidir realitzar el que tenia en ment des de feia temps, que era donar la volta al món amb bicicleta.

Sortint de la Plaça Catalunya de Barcelona, es va creuar Europa per arribar fins a Àsia, d’aquí va continuar per Oceania per creuar el Pacific i recórrer el continent americà de Sud a Nord. Com ell mateix ens explica en el seu llibre, aquests més de 37.000 quilòmetres li ofereix temps per pensar en coses que mai s’havia plantejat. D’una manera molt satírica i poc convencional en Xavi Narro ens explica el dia a dia, el quilòmetre a quilòmetre d’aquesta fantàstica aventura.

Aquí la seva web: www.rodamon.tv

IMG_1870

Anuncis

CÓRRER SENSE POR, de Giuseppe Catozzella

15 gen.

IMG_1398Aquest Nadal vaig veure a la Sexta una conversa entre en Gonzo, de l’Intermedio i en Jordi Évole, de Salvados. Crec que va ser el periodista de Cornellà de Llobregat el que va sentenciar, a propòsit de l’excessiva importància que se li dóna als rècords d’audiència i a la competència entre programes, que no hi ha com anar a un mercat de barri per fer-se un bany de realitat i comprendre què interessa realment a la gent del país. Doncs vés per on, fa unes setmanes vaig fer-me un bany amb la lectura de Córrer sense por, de Giuseppe Catozzella. El llibre et connecta ràpidament amb la realitat més crua i el sentit més essencial de la vida. Com sobreviure sense renunciar a la felicitat?

Córrer sense por explica la història real de la Samia Yusuf Omar, l’atleta somali que es va convertir  en una icona per les dones de Somàlia tot i que va entrar en la darrera posició i a deu segons de la resta de corredores en la final dels 200 metres en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Recordes les imatges?

Aquell dia el públic de l’estadi la va ovacionar, però ella no volia transmetre pena ni compassió, volia guanyar. El seu pare ja li deia des que tenia vuit anys i s’entrenava pels carrers de Mogadiscio, sense calçat esportiu i sense haver menjat bé, que era una petita guerrera.

La Samia s’ho va jugar tot per aconseguir el seu somni. Volia ser feliç, volia córrer, volia ser una atleta professional i volia competir en els Jocs Olímpics de Londres. El 2 d’abril de 2012, amb vint-i-un anys, va morir ofegada a la costa de Lampedusa (Itàlia), quan la pastera en què viatjava va enfonsar-se al Mediterrani.

IMG_1408

Córrer sense por és una biografia novel·lada espectacular. Les seves pàgines transmeten l’energia, la tenacitat i la força de la que estava feta la Samia. Somiadora, tossuda i amb un coratge monumental. Però ho tenia tot pràcticament en contra, amb la misèria, la guerra civil, el masclisme, la repressió ideològica i el terrorisme de l’organització jihadista Al-Shabaab. Totes aquestes barreres deixen al lector unes imatges impactants com la de córrer pels carrers de la capital de Somàlia amb un burca, o de nit i d’amagat en el ruïnós estadi olímpic o la de ser immensament feliç el dia que va aconseguir unes bambes noves o un cronòmetre. Però per sobre d’aquestes adversitats destaca l’amor que li professa la seva família. En aquest sentit cal destacar la figura paterna, que davant el règim ideològic d’Al-Shabaab, representa el portador d’una ètica revolucionària amb la qual sempre va encoratjar les seves filles a ser lliures.

Bona part del llibre està dedicat al procés migratori que la Samia va fer durant divuit mesos i que la va fer travessar Etiòpia, Sudan i Líbia en condicions lamentables. Aquesta part del llibre és d’extrema duresa i explica detalladament el periple inhumà al que són sotmesos els africans que prenen la decisió de buscar un futur millor a Europa.

IMG_1400

Giuseppe Catozzella (Milà, 1976) és un periodista italià que ha publicat les novel·les d’investigació Espianti (sobre el tràfic d’òrgans humans) i Alveare (sobre la màfia calabresa). Per escriure Córrer sense por s’ha documentat amb entrevistes a nombrosos immigrants i a diferents persones que van conèixer la Samia. La Hodan (la germana gran que ja havia aconseguit arribar a Europa) va ser un dels  contactes més valuosos. En el seu viatge migratori la Samia es connectava a internet sempre que podia i explicava a la Hodan tot el què li passava. La Samia va deixar escrit un diari a la xarxa al que Catozzella va tenir accés i que va utilitzar per transmetre les seves vivències. Aquest és un dels motius pel qual la novel·la aconsegueix tenir una veu tant real i captivadora.

Córrer sense por és el tercer llibre i la primera traducció de la jove editorial valenciana Sembra llibres. Un repte editorial de Joan Carles Girbés que caldrà seguir de prop. En castellà publica Grijalbo. Ha estat un èxit a Itàlia on ha quedat finalista del Premi Strega 2014 i ha guanyat el Premi Strega Giovani 2014. La novel·la ha estat traduïda a vint-i-dos llengües i també la podrem veure adaptada al cinema. És  totalment recomanable per treballar-la amb els alumnes d’un tercer o un quart de l’ESO.

Algú va dir que la felicitat és l’absència de por. Aquesta frase lliga molt bé amb la biografia de la Samia. Tot i que la seva és una història tràgica també és la d’una persona feliç. Va viure fent el que més li agradava, que era córrer. I la Samia corria sense por.

IMG_1381ELS ENLLAÇOS

1. La web de Giuseppe Catozzella.

2. Els dos primers capítols de la novel·la a Catorze.

3. Samia corre sense por. Article de Esther Seguí a Núvol.

4. Entrevista a Giuseppe Catozzella a www.eldiario.es.

5. Entrevista a Giuseppe Catozzella a El Periódico.

 

Títol:  Córrer sense por  Títol original: Non dirmi che hai paura  Autor: Giuseppe Catozzella  Traductora: Anna Casassas  Editorial:  Sembra en català i Grijalbo en castellà  Primera edició: setembre de 2014  EAN: 978-84-942350-3-0  Format: 254 pàg. rústega, 16.50 euros

%d bloggers like this: