Search results for 'david barón'

LA INNOCÈNCIA. VII Premi de Narrativa curta l’Illa-Va de lletra

8 des.

Innocència

La innocència té moltes vessants literàries. Ha estat la protagonista de llibres com Innocència tràgica, d’Agatha Christie, L’edat de la innocència, d’Edith Wharton, Cants d’innocència, de William Blake o El museu de la innocència, d’Orhan Pamuk, entre molts d’altres.

Aquest any el Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra proposa La innocència com a tema per escriure un relat. Vols participar-hi?

Avui us presento les bases d’aquest concurs que enguany arriba a la setena edició i en el qual hi participo com ha jurat. També publicarem i il·lustrarem el relat guanyador aquí, al bloc.

Si t’agrada escriure, participa en aquest concurs literari. Pensa, escarrassa’t, dona-li la volta, passa-t’ho bé, sigues original, sorprèn-nos i treu el millor de tu mateix. Anima’t i envia’ns el teu relat!

innocència 5

BASES VII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

La Llibreria L’Illa i l’espai radiofònic Vadelletra convoquem el VII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

El tema d’enguany és ‘La innocència’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2015.

innocència 3Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com alhora. Els textos hauran d’anar acompanyats amb un document amb les dades de l’autor.

També s’admet el lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet  i de la Llibreria L’Illa. En aquest cas caldrà remetre un sobre tancat amb on només hi figuri el nom del premi i el nom del relat. Dins el sobre hi ha d’anar el relat i un sobre a banda amb el títol de l’obra i les dades de l’autor.

El jurat estarà format per Elvira Compte (professora), Margarida Munsant (filòloga), Manel Xicota (gestor editorial), Mònica Boixader (guanyadora de la darrera convocatòria) i Jordi Sanz (llibreter).

El premi consistirà en un lot de llibres, atorgat per la Llibreria L’Illa, una nit per a dues persones, en temporada baixa, a la masia rural El Nus de Pedra  i la possibilitat de formar part del jurat de la propera convocatòria. El guanyador també rebrà un diploma acreditatiu del Premi.

El relat guanyador es publicarà a la pàgina de facebook de L’Illa, al bloc del Vadelletra i al bloc Tot és una mentida. La lectura dels treballs finalistes serà emesa a l’espai radiofònic Vadelletra del magazín Posa’t les piles de Ràdio Mollet.

 L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

innocència 2

Relat guanyador de l’edició del 2014. Quan va arribar l’arbre, de Mònica Boixader.

Relat guanyador de l’edició del 2013. L’insomni, de David Barón.

Relat guanyador de l’edició del 2012. Els morts de les places, de Mònica Boixader.

Relat finalista de l’edició del 2012. Canvi de puntuació, de Cristina de Souza.

Anuncis

EL CRIM. VI Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

4 des.

BeFunky_el crim Elcrim.jpg

Tens temps. Encara falten dues setmanes. Fins el dia 22 de desembre pots presentar el teu relat curt. Va, escriu, escriu i deixa anar la teva imaginació. Participa-hi!

L’Illa Llibreria de Mollet del Vallès i l’espai Vadelletra del programa Posa’t les Piles de Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el VI Premi de Narrativa Curta en llengua catalana L’Illa-Vadelletra. Com en les darreres edicions hi participaré com a jurat amb els meus companys: Carme Ballús (filòloga), Marga Muntsant (filòloga) i  Manel Xicota (gestor editorial). L’objectiu és triar un sol guanyador entre tots els relats presentats.

També formarà part del jurat en David Barón que és la darrer guanyador del certamen. De fet, formar part del jurat és un dels premis que pot aconseguir el guanyador. Formar-hi part implica llegir tots els relats que s’han presentat i després posar-se d’acord amb els membres del jurat mentre sopem plegats. Ja veieu que és una feina ben agradable!

Ara bé, el primer premi consistirà en una estada de cap de setmana per a dues persones a la masia rural El Nus de Pedra, gentilesa dels seus propietaris. També hi haurà un lot de llibres, obsequi de la Llibreria L’Illa i un diploma acreditatiu del Premi.

Esmola el teu llapis i anima’t a escriure un relat sobre “El crim”.

Esmola el teu llapis i anima’t a escriure un relat sobre “El crim”.

El tema d’enguany és ‘El crim’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte). El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2014.

Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com, també s’admet el lliurament a les instal.lacions de Ràdio Mollet i L’Illa Llibreria en què caldrà remetre’ls en un sobre tancat on només figuri el nom del premi. Dins del sobre, el treball presentat ha d’anar acompanyat d’una plica amb el títol de l’obra i totes les dades de l’autor.

El relat guanyador es publicarà al bloc de L’Illa i al bloc del Vadelletra. Els treballs finalistes seran llegits per antena. L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

A Tot és una mentida publicarem i il·lustrarem el relat guanyador. Aquí podeu llegir els relats de les anteriors edicions:

Relat guanyador de l’edició del 2013. L’insomni, de David Barón.

Relat guanyador de l’edició del 2012. Els morts de les places, de la Mònica Boixader.

Relat finalista de l’edició del 2012. Canvi de puntuació, de Cristina de Souza.

el crim 8el crim 7

Relat guanyador del V Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

5 febr.
De dreta a esquerra Mònica Boixader, Marga Muntsant, Elvira Compte, Carme Ballús, Manel xicota, Carles Peña i Jordi Sanz.

De dreta a esquerra Mònica Boixader, Marga Muntsant, Elvira Compte, Carme Ballús, Manel xicota, Carles Peña i Jordi Sanz.

El dilluns 13 de gener ens vam reunir el Jurat del V Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra. Per una banda els organitzadors i secretaris del premi Carles Peña (responsable de la Llibreria L’Illa) i Elvira Compte (responsable del programa radiofònic Vadelletra). Per una altra banda com a jurat hem tornat a repetir: Carme Ballús, Marga Muntsant, Manel Xicota i Jordi Sanz. També ens ha acompanyat en el jurat la Mònica Boixader que és la darrera guanyadora del certamen.

Enguany el relat guanyador del V Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra ha estat L’Insomni, de David Barón Ferrero. Aquest passat dissabte 1 de febrer es va fer el lliurament del Premi a la Llibreria L’Illa: una estada de cap de setmana a la Masia Rural Nus de Pedra, un lot de llibres i la invitació per formar part l’any vinent en el jurat del Premi.

Avui publiquem (i també il·lustrem) el relat del David Barón Ferrero que també és el responsable del bloc Llamp de contes on va publicant els seus magnífics relats. No deixis de donar-hi un cop d’ull! Llegeix el relat  i dóna’ns la teva opinió. A nosaltres ens ha agradat molt.

L’Insomni, de David Barón Ferrero.

David Barón, guanyador del V Premi L'Illa Vadelletra amb el relat l'insomni.

David Barón, guanyador del V Premi L’Illa Vadelletra amb el relat L’Insomni.

Un nou malson em desperta. Un malson impossible de recordar. Com sempre.

Potser aquesta vegada la culpa la té aquesta xafogor tan enganxosa. La son se’m repenja a les parpelles però necessito calmar-me abans d’intentar descansar altra vegada. Inspecciono el que m’envolta i m’angoixo encara més. Baixo de l’hamaca.Cabana

Desconec completament la cabana. Està feta de taulons bufats, units amb claus rovellats. Formen una separació gairebé infantil entre l’interior i l’exterior més que no pas parets. No hi ha mobles, ni menjar, ni rastre de tercers. Només un quinqué balancejant-se del sostre per obra d’algun corrent d’aire que jo no aconsegueixo percebre. A fora: una espessa selva, amagada en la foscor d’una nit sense lluna, i un silenci que deixa sentir amb força un concert d’insectes. Semblen riure de mi. Necessito sortir d’allà. Despenjo la llum de ble, disposat a deixar enrere aquell refugi de bojos.

L’única ruta possible és una senda maltractada per arbres i males herbes que creixen als seus marges. Les ombres que jo mateix projecto m’emboiren la raó. La son em mata a poc a poc. Fa setmanes que no dormo. Potser anys. No ho tinc gens clar. Em costa pensar. Ho donaria tot per una mica de repòs. Però cal que segueixi caminant, esbrinar on sóc.

CanoaEl camí es torna fangós. Quan me’n vull adonar l’aigua ja m’arriba als genolls i un riu oliós se’m creua al davant. Com si es tractés d’una espècie de broma, a pocs metres de mi, hi sura una canoa lligada a una soca. Hi salto dins, sense desconfiar de la conveniència de la troballa. Remo riu avall, incapaç de remuntar el seu dèbil curs. La llàntia, penjada de la proa, sembla ajudar-me a avançar i alguns mosquits decideixen acompanyar-me, tot dansant al seu voltant.

El riu s’eixampla sobtadament. Al bell mig del seu cabal una minúscula illa demana en silenci que algú la trepitgi. Li faig aquest favor.

Quan la punta de la canoa esberla la terra molla, el quinqué s’apaga sense més. Ni tan sols intento encendre’l. Els meus peus canvien la fusta de l’embarcació per la suau catifa de gespa fosca que recobreix l’illa. Al seu centre, un arbre recargolat i sense fulles ho observa tot. Sembla un jaç ideal, un lloc tranquil on tancar els ulls sense por. Procedeixo a estirar-me ansiós quan, rere meu, alguna cosa remou les aigües.Illa

Una dona en sorgeix lentament. A mesura que el seu cos nu surt a la superfície, els cabells se li escampen per la pell com tinta negra. És sublim, perfecta i aterridora al mateix temps. Em travessa l’ànima amb els ulls. Em fa entendre que no tinc dret a estar allà, que no tinc dret a gaudir del descans que tant anhelo. L’espero, sumís i esgotat, de genolls sobre aquella acollidora molsa, cansat de buscar, cansat d’estar cansat.

Deixa els seus llavis a tocar dels meus. No puc sentir el seu alè però me l’imagino calent, amb gust de fruita dolça. Somriu i, tot d’una, m’embolica el coll amb les mans. És forta o jo molt dèbil? Potser totes dues coses. M’enfonsa al riu sense deixar-me anar. M’ofega i en gaudeix. No m’hi resisteixo. Ella té el que vol i jo també, per fi. I quan la pau m’envaeix el cos, sense previ avís, quelcom me la roba. Una corda invisible em tiba cruelment cap amunt, cap a un lloc nou i desconegut.

Un nou malson em desperta. Un malson impossible de recordar. Com sempre.

FESTIVAL DE LITERATURA ESTIU 2016: 10 còmics amb la música com a protagonista

27 jul.

definitiu

Tanquem per vacances i com ja vam fer l’estiu del 2014 i el del 2015, ens muntem un festival de literatura a mida. Avui publiquem una llista dels llibres que volem llegir durant les properes setmanes. Els dies estaran plens d’hores que podrem dedicar al que vulguem. Tindrem temps per caçar pokemons amb tranquil·litat, podrem escoltar Joan de son Rapinya amb la cançó que més petarà aquest estiu, podrem afrontar tants cops com vulguem el repte de fer caure de peu l’ampolla d’aigua després de donar-li la volta i també podrem fer maratons de lectura, sense presses, acompanyats del sol de la platja, tombats a l’herba de la muntanya o gaudint d’un vermut a la piscina del poble d’estiueig.

Aquest any us proposo 10 còmics que tenen a veure amb la música. Dues disciplines artístiques que sempre han estat molt lligades, potser més des d’un punt de vista underground o alternatiu i que es posa de manifest en nombrosos exemples. L’any 2009 Somoslibros va publicar el llibre Vinilos Cómic en el qual es recullen més de 400 fundes Batmande LP fetes a partir del còmic i que han servit per il·lustrar vinils de Jimi Hendrix, Iggy Pop, David Bowie o Sonic Youth. Un altre exemple sobre el vincle entre la música i el còmic són les il·lustracions icòniques del dissenyador brasiler Butcher Billy que converteix a Joy Division en un Batman vocalista, a Morrisey en L’increïble Hulk i a Robert Smith en el Nightcrawler dels X-men.

És insuperable, no trobeu? Un bon còmic per llegir i la bona música acompanyant, una fusió de dues arts que aixequen passions. He seleccionat 10 còmics publicats durant els últims anys, alguns d’aquí i altres d’internacionals i que reuneixen totes les virtuts per caure rendits a la seva lectura. Que els gaudiu!

Tot és una mentida tornarà el 21 de setembre. Així que us desitjo el millor estiu possible, literari i ociós, a tot@s.  PLAY!

1.BLACK IS BELTZA, de Fermín Muguruza, Harkaitz Cano i Jorge Alderete (Bang)

1Fermín Muguruza, líder de les populars bandes de rock basc Kortatu i Negu Gorriak, va pensar en fer el còmic Black is Beltza després de veure una foto a la premsa americana de l’any 1965 en què apareixia la comparsa dels gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermín, desfilant per la Cinquena Avinguda de Nova York. En el peu de foto es podia llegir que a causa dels disturbis racials, s’havia prohibit la participació en la desfilada als dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real Muguruza desenvolupa tota la història del llibre. Un esdeveniment històric que acaba donant vida a les aventures de Manex, el músic i protagonista del còmic. Black is Beltza és un passeig per la convulsa i revolucionària història dels anys 60 americans on s’inclouen les lluites d’alliberament dels moviments socials, les icones de la literatura i els mites de la música com Otis Redding, Janis Joplin o The Who.

L’argentí Jorge Alderete (Los Fabulosos Cadillacs, Andrés Calamaro) ha estat el responsable d’il·lustrar aquest impressionant còmic. Fins el dia 28 d’agost l’Arts Santa Mònica acull una exposició sobre Black is Beltza on es mostra el material que ha nodrit les diferents parts del projecte: arxius fotogràfics, dibuixos originals o els materials audiovisuals del panorama sociopolític i cultural del moment.

+INFO: entrevista a Fermín Muguruza a VICE, pàgina web de Black is Beltza, ressenya del còmic a Un libro al día, informació a l’editorial Bang ediciones.

2. VIP, de Felipe Almendros (Reservoir Books)

2Felipe Almendros (Badalona, 1976) tanca amb V.I.P. (una història sense textos, ni bafarades, dibuixada per ordinador i amb pàgines en 3D) la trilogia començada amb S.O.S. (Apa apa cómics, 2009) i R.I.P. (Reservoir Books, 2011). Una trilogia en la qual el fil comú és portar al món del còmic les experiències personals de l’autor. Cada còmic és un nou episodi en la vida d’Almendros.

En aquest cas el protagonista aconsegueix una feina de carter a Barcelona i ha de deixar el barri per mudar-se a la zona alta on s‘allotjarà en una habitació barata en el club VIP. Aquí anirà descobrint la seva verdadera vocació que és la de convertir-se  en una icona musical. El còmic va acompanyat amb un CD que inclou cinc temes de Philip Almonds, el personatge de la portada del còmic i les publicitats fictícies que hi ha en el seu interior. Les cançons són molt divertides (i també molt freaks), les seves lletres estan fetes d’acudits de tota la vida! Pots escoltar-les aquí.

+INFO: ressenya al blog Underbrain, entrevista a l’autor a La Vanguardia, informació a l’editorial Reservoir Books.

3.HÉROES DEL BLUES, EL JAZZ Y EL COUNTRY, de Robert Crumb (Nórdica)

3Robert Crumb (Filadèlfia, 1943) és un dels dibuixants de còmic underground americà més important de tots els temps. Parlar de Crumb és parlar d’un mite!

Durant els anys 80 Robert Crumb va crear les sèries de postals Heroes of the Blues, Early Jazz Greats i Pioneers of the Country Music. El còmic Héroes del Blues, el jazz y el country les recopila totes per primer cop i inclou un CD exclusiu amb 21 temes escollits i compilats pel propi Crumb (amb cançons de Charley Patton, Dock Boggs i Jerry Roll Morton, Carter Family entre d’altres). El còmic fa una breu biografia de cada músic, juntament amb una il·lustració original a tot color de Crumb. Aquest còmic és pràcticament una peça de col·leccionista. Absolutament brutal!

+INFO: Un article per saber qui és Robert Crumb a Cactus, Ressenya a El penúltimo Mohicano, informació a l’editorial Nórdica.

4.PUNK ROCK JESUS, de Sean Murphy (Vértigo)

4Punk rock Jesus uneix dues idees perverses: la de clonar a Jesus i per tant portar a la terra “El fill de Déu fet home i televisar-ho en plan El show de Truman (la película de 1998 de Peter Weir). El protagonista del còmic és Chris, un clon de Jesucrist i la seva vida es televisa pel més polèmic reality show de la història. Però en Chris es farà ateu i s’acabarà convertint en el líder d’un grup punk amb l’objectiu de difondre el seu missatge antireligiós a tot el planeta.

Atenció a aquest còmic corrosiu i provocador que a partir d’aquesta trama acaba parlant d’ecologia, del capitalisme salvatge, de terrorisme polític i dels diferents punts de vista religiosos que operen als Estats Units i que van des del creacionisme (la doctrina fonamentalista que nega la teoria evolutiva de Charles Darwin) a l’ateisme. 

Punk rock Jesus és un còmic poderós, el seus dibuixos en blanc i negre són espectaculars. Talent, talent i més talent. Punk’s not dead!

+INFO: Ressenya del còmic a Zona negativa, entrevista a Sean Murphy, informació a l’editorial ECC.

5.LAS AVENTURAS DE JOSELITO, de Jose Pablo Garcia (Reino de Cordelia)

5L’il·lustrador Jose Pablo García (Màlaga, 1982) va publicar Las aventuras de Joselito el 2015. Pel dibuixant andalús créixer amb les cançons de  José Jiménez Fernández, Joselito “el pequeño ruiseñor”, ha estat el més natural del món, a casa seva n’eren fans. El còmic està escrit i dibuixat des de l’afecte, l’amor i l’admiració cap a un Joselito que sovint se’l recorda per les etapes més miserables de la seva vida: l’addicció a les drogues, la presó o la penúria econòmica. El cert és que Joselito va ser una estrella que va triomfar amb la cançó i amb el cinema a Espanya, França, Itàlia, Mèxic i Japó. Jose Pablo García li rendeix un gran homenatge i ho fa d’una manera brillant.

Cada etapa de la vida de Joselito està narrada i dibuixada amb un estil diferent. Hi han més de quaranta estils i referències diferents per explicar la vida del cantant. Des de l’escola Bruguera als superherois americans. Una autèntica passada!

“Por ahí viene Joselito, con los ojos brillantitos, por la calle Peñón”, de Kiko Veneno.

+INFO: Ressenya del còmic a l’ABC, entrevista a l’autor a AUX magazine, Informació de l’editorial Reino de cordelia.

______________________________________________________________

photo_27367239

______________________________________________________________

6.HIT EMOCIONAL, de Juanjo Sáez (Sexto piso)

6 Juanjo Sáez (Barcelona, 1972), l’autor de la popular sèrie d’animació Arròs Covat, recopila a Hit emocional les vinyetes que publica mensualment a la revista Rockdelux i n’afegeix de noves. El llibre és un recorregut cronològic pels diferents gustos musicals de l’il·lustrador i n’explica la seva evolució des que va començar a interessar-se per la música. Ho fa a partir de les referències de les persones més properes, com la seva família (amb la menció especial cap al seu pare), els seus amics i la gent del seu barri. 

El còmic està creat a partir dels comentaris a pàgina sencera de les cançons que tenen un significat especial per a l’autor català. Tot i que l’anàlisi va encaminat més aviat al pop, a l’indie o a la música més “moderna”(Los Planetas, Radiohead, LCD Soundsystem, Arcade Fire, The Strokes, Pixies) també ens podem trobar vinyetes dedicades al ‘Mediterráneo’ de Serrat passant per estils musicals tan diferents com el heavy o l’electrònica. El còmic també inclou capítols on narra diferents aventures relacionades amb la música, com un viatge a París o la presència al Doctor Music Festival

Hit emocional és un còmic pels amants de la música que genera empatia, i que és molt, molt, molt generacional. Com afirma el propi Juanjo Sáez «Yo, hace veinte años, ya era un nostálgico cuando todavía no había perdido casi nada».

+INFO: Entrevista a Juanjo Sáez a eldiario.es, ressenya a Entrecomics.

7.EL PIANO ORIENTAL, de Zeina Abirached (Salamandra Graphic)

7El piano oriental és un còmic que narra dues històries. Per una banda ens trobem el Beirut dels anys cinquanta i la història del besavi de l’autora, que va aconseguir inventar un piano que, gràcies a un mecanisme, era capaç de saltar del teclat occidental al teclat oriental. I és que en el piano de música occidental l’interval mínim entre dues tecles correspon a un semitò, mentre que en la música oriental el menor interval possible és d’un quart de to. El còmic explica el viatge que el besavi fa a Viena amb un amic per promocionar l’invent.

Per altra banda El piano oriental és també el relat de la pròpia Zeina Abirached (Beirut, 1981). La seva és la història d’una jove libanesa que va créixer durant la guerra civil i que acaba anant a viure a París. El còmic exposa la dualitat de la seva vida. Tot i tenir la nacionalitat francesa Abirached no ha volgut renunciar a cap de les seves dues llengües, ni de les seves dues identitats. De fet, la seva és l’enyorança d’un Líban en pau, que com tants altres joves ja no va ser a temps de viure. 

A partir d’un blanc i negre majestuós l’autora aconsegueix dibuixar la música i convertir els sons en imatges. Una autèntica delícia!

+INFO: ressenya a El Periódico, ressenya a La casa de el, informació a l’editorial Salamandra.

8.HEAVY 1986, de Miguel B. Núñez (Sapristi)

8La carrera del dibuixant Miguel B. Núñez (Madrid, 1970) ha estat sempre molt vinculada al món musical. Ha col·laborat en diferents etapes de la seva vida laboral en les revistes musicals Heavy Rock, Trash Metal, Mondosonoro i també amb la discogràfica Subterfuge Records fent dibuixos pel seu fanzine i algunes portades de discos.

Heavy 1986 explica la vida d’Adela, Javi i Marta, tres adolescents de barri obrer en el Madrid dels anys 80 que vinculen la seva rebel·lia a les sortides nocturnes, les festes d’alcohol, el descobriment del sexe, l’amor i sobretot el heavy metal, la música que més els agrada i que gaudeixen amb autèntica passió.

Heavy 1986 és un còmic molt madrileny, pel llenguatge (¿¡Qué pasa tronco!?), per les referències emblemàtiques del moment (la sala Canciller, les emissions radiofòniques de Disco-Cross i la Emisión Pirata) o pels grups de música que hi apareixen (Barón Rojo, Obús, Banzai o Rosendo). Llarga vida al rock dur!

+INFO: ressenya a Yorokobu, entrevista a Miguel B. Núñez a Nos gusta la música, el blog de Miguel B. Núñez

9.HOTEL CALIFORNIA, de Nine Antico (Sapristi)

9Hotel Califòrnia, la popular cançó dels Eagles, és també el títol d’aquest còmic que ens arriba de la mà de la il·lustradora Nine Antico (França, 1981) i que té les groupies com a protagonistes, que en el sentit estricte de la paraula i segons la wikipedia són persones que cerquen intimitat emocional i sexual amb un músic famós.

La història ens situa als Estats Units dels 50 i els 60 i narra les aventures de Ricitos, una noia que al·lucina quan veu l’ Elvis Presley per televisió i que a partir d’aquest moment fa de la música i del seguiment dels seus ídols musicals una manera de viure. John Lennon, Mick Jagger, Jim Morrison, Frank Zappa, Beatles, Beach Boys, Mamas & Papas són presents en el còmic, ja sigui dibuixats o en les constants cançons que apareixen entre vinyeta i vinyeta.

A Hotel Califòrnia Nine Artico intenta dignificar la figura de la groupie que sovint ha estat força maltractada per la història del rock relacionat-la únicament amb el tema sexual. En el còmic hi apareix des d’un punt de vista més humà i atorgant-li el paper que realment van arribar a tenir: les groupies tenien un poder important sobre els músics i les seves decisions.

+INFO: ressenya del còmic a Entrelibros, ressenya a Papel en blanco, informació a l’editorial Roca.

10.HOY ES UN BUEN DÍA PARA MORIR, de Colo (Dibbuks)

10A Hoy es un buen día para morir un virus desconegut, que ataca el sistema nerviós i provoca quadres depressius, porta a la mort nombroses víctimes. En el còmic seguirem les vides d’un terrorista informàtic, d’un escriptor, d’un assassí i dels membres d’un grup de música (alter ego de Hielo Rojo, el grup que l’autor té a la vida real)

L’autor del còmic és Jesús Colomina ‘Colo’ (Madrid, 1969) i juntament amb el músic madrileny Carlos Pastor han creat la música del llibre. El còmic inclou un CD (la seva banda sonora) amb 75 minuts de composicions. Música programàtica composta especialment per al còmic i que està dins dels paràmetres del rock progressiu. 

Colo és conegut per l’obra De perros y huesos, obra amb la qual va obtenir el Premi Planeta de Còmic el 2010. Hoy es un buen día para morir és un còmic monumental, té 384 pàgines i una factura impecable. Colo ha trigat 6 anys en donar per enllestida l’obra i el resultat és d’allò més extraordinari.

+INFO: entrevista a l’autor el còmic a La Tribuna del País Vasco, ressenya del còmic a TVE Cómics, informació a l’editorial dibbuks.

______________________________________________________________

photo_27367246

______________________________________________________________


%d bloggers like this: