ELS LLIBRES QUE NO LLEGIREM

21 set

Carlos Barral 035

En el mes de maig vaig llegir a La Vanguardia que finalment l’ajuntament de Calafell havia acordat obrir al públic la casa que l’editor Carlos Barral (1928-1989) tenia en aquest poble marítim del Baix Penedès, tot i que en un principi, en un ple de l’abril, s’havia decidit tancar-la (aquí ho explica un article a El País).  Mentre prenia el primer cafè del dia vaig decidir que, tot i conèixer poc sobre la trajectòria de l’impulsor més important de l’editorial Seix Barral i no haver llegit ni la seva poesia ni la seva prosa memorialista, estaria bé visitar la casa.

Una tarda d’aquest agost vaig anar-hi amb la meva filla i la meva dona. La casa està en el passeig marítim de Calafell i quan hi arribes es fa present com una raresa del paisatge, com si trenqués l’harmonia dels restaurants, hotels, botigues de souvenirs i guiris fotent-se cervesa. Res a veure amb el Calafell de pescadors, de cases petites i de paratges naturals que Carlos Barral havia conegut i estimat en vida. Carlos Barral 029Sembla que faci nosa, “que bonic quedaria aquí un bloc d’apartaments turístics”, crec que s’ha dit algun cop en alguna conversa entre constructors i polítics. 

La casa és força maca. Conserva el seu disseny original amb rajoles antigues i fustes malmeses pel temps. És una casa poc ostentosa que té un pati escassament cuidat a la part del darrere. Al pis de dalt es pot visitar el despatx amb vistes al passeig, un lavabo amb la presència d’un blau marí tan potent que sembla ben bé que estiguis al fons del mar i una estança amb quatre telèfons en la qual el visitant pot escoltar diferents entrevistes i conèixer més a fons el personatge. En una última habitació hi ha un centenar de llibres que formen part de la xarxa Book Crossing. El conserge va dir-me que agafés els llibres que volgués que, de fet, i això em va semblar curiós, “la gent entrava a mirar, però mai n’agafava cap. No els agrada llegir”, va concloure. Vaig triar Joc Brut i Mossegar-se la cua, ambdós llibres d’en Manuel de Pedrolo publicats per Edicions 62 a la col·lecció El Cangur.

Carlos Barral 017

A principis de setembre, quan ja havia tornat de les vacances, vaig llegir una mica la seva poesia i també molts articles d’internet que informaven sobre la seva trajectòria vital, la valuosa i reconeguda feina d’editor i crítiques sobre els seus llibres de memòries i de poesia. A partir de totes aquestes lectures vaig pensar en escriure una ressenya sobre en Carlos Barral i la seva casa de Calafell. Però què podia aportar jo? Per a mi seguia sent una persona força desconeguda, la veritat. Escriure sobre què, exactament? 

Precisament l’editorial Lumen ha publicat recentment Usuras y figuraciones, una nova edició de la poesia completa de l’autor. Al maig es va fer una presentació del llibre a càrrec del crític literari Andreu Carlos Barral 028Jaume, Malcolm Otero, nét de Carlos Barrral i el novel·lista Gonzalo Torné.  Va ser quan vaig veure el vídeo d’aquesta presentació que vaig pensar en el motiu d’aquesta ressenya.

En el seu torn de paraula Gonzalo Torné va citar el llibre Como hablar de los libros que no se han leído, de Pierre Bayard (Anagrama, 2008) per explicar les maneres de fer dels lectors quan han d’afrontar noves lectures: “Cualquier lector tiene una serie de libros que ha leído, una serie de libros que quiere leer y tiene una serie de libros que sin leerlos los da por leídos. No le interesa lo más mínimo leerlos, son libros de los que podemos hablar porque tenemos argumentos para no leer”. I aquí va ser quan vaig pensar que havia trobat la raó per escriure aquesta ressenya. Bé, de fet la raó em va trobar a mi.

Carlos Barral 001

Els arguments per no llegir un llibre (i donar-los per llegits) molts cops tenen a veure amb la ideologia, l’opinió o les maneres de fer de l’escriptor. Sovint passa que un cop conegut l’escriptor més a fons deixa d’interessar-nos perquè el trobem allunyat de nosaltres, de les nostres idees, de la manera de veure la vida i d’allò que pensem. Que si ha signat aquell manifest, que si no vota el nostre partit polític, que si el que fa en la seva intimitat ens sembla vergonyós, que si la seva opinió sobre l’actualitat ens semba ofensiva… Se’ns cau el mite! Però el problema és crear mites, precisament.

Mirant els llibres de casa he trobat un amant de les corrides de toros (Ernest Hemingway), un que fa anuncis pel Banc de Sabadell (Quim Monzó), un que fa actes contra la immersió lingüística de Catalunya per a Societat Civil Catalana (Eduardo Mendoza) i un depravat sexual (Lev Tolstoi). Tots grans escriptors i així podria, segurament, omplir la llista amb més i més autors.

Carlos Barral 032-001El tema està en diferenciar la creació literària d’allò que faci o pensi cada escriptor i valorar, per tant, els seus llibres de manera separada d’allò que faci en la seva intimitat o del que opini. I per valorar-lo cal llegir-lo. A mi m’agrada com escriu Javier Pérez Andújar. L’escriptor de Sant Adrià del Besòs no defensa la independència de Catalunya però, tot i que en quest tema no ens posaríem d’acord, el continuaré llegint i gaudiré dels seus llibres i dels seus articles.

És insultant i em genera un mal rotllo tremend cada cop que la Pilar Rahola opina sobre l’islam, l’Arturo Pérez Reverte sobre les “dones d’abans” i Javier Cercas sobre la memòria històrica. Quan he llegit aquests autors no m’han agradat i ara ja no els llegeixo, no per allò que opinen, sinò perquè els seus llibres no m’interessen.

I a mi si Carlos Barral es va presentar en el seu moment com a senador per l’infecte PSC-PSOE, o que formés part dels pijos de la Gauche Divine, o que fos  un “nen de casa bona” són, transcrivint les paraules d’Andreu Jaume, “cosas que a nosotros, sinceramente, ya nos importan muy poco. Lo que nos importa es su obra. En este caso, la poesia de Carlos Barral”.

Setembre és època de nous propòsits i de nous reptes, així que d’aquest any no passa. Haurem d’incloure a la llista de lectures un amant de la coprofília (James Joyce) i el negre dels negres (Alejandro Dumas).

I tu, què? Hi ha algun escriptor que no llegeixis perquè tens arguments (ideològics) per no llegir-lo?

Carlos Barral 027

8 Respostes to “ELS LLIBRES QUE NO LLEGIREM”

  1. manelxicota 21 Setembre 2016 a 7:20 #

    Hola, Jordi! Comentari molt encertat i, molt al dia, per exemple, en el cas del Javier Pérez Andújar que, com tu, m’agradar molt com a escriptor, malgrat no estar d’acord en determinades coses, com el tema de la independència…, fins i tot, considerant-lo un molt bon amic i amb qui, coincidim amb la majoria de coses que pensa. Apa, doncs, encetem (si no l’hem encetat ja), amb el repte de trencar prejudicis literaris. I, com sempre, gràcies pel post! Salut!

    • jordi1973 21 Setembre 2016 a 8:22 #

      Gràcies, Manel. Sí, en el cas de Javier Pérez Andújar assistirem en breu a un boicot en tota regla. Aquests propers dies es diran i es faran moltes estupideses, la més gran de totes, el pregó alternatiu de les festes de la Mercè que farà en Toni Albà i que és absolutament vergonyós. Aquest, segur, no és el camí per construir la república catalana.

      • manelxicota 21 Setembre 2016 a 8:55 #

        Completament d’acord, Jordi. Així anem, barallant-nos i, el pitjor de tot, fent riure…, als que hauríem de fer por…

  2. Amanda Buisan 21 Setembre 2016 a 11:21 #

    Deixant el tema politic de costat, “els llibres que no llegirem” seria un gran pretexte per muntar una debat literari en tota regla. Per què per la televisiò o la ràdio no fan mai programes literaris o culturals que incloguin taules rodones d’aquesta mena, enlloc de limitar-se a fer propaganda editorial?
    Quina pena la casa de Carlos Barral!

    • jordi1973 21 Setembre 2016 a 14:27 #

      Sí, estic d’acord Amanda, hi han pocs programes dedicats als llibres. Un altre debat molt interesant és quins són els llibres que apareixen als mitjans? La propaganda editorial, que tu apuntes, està completament present als mitjans. Cada diari, cada televisió, cada ràdio forma part d’un gran grup empresarial i ens van colant els seus llibres deixant molts cops sense promoció (o sense un debat literari tranquil) altres llibres que passen desapercebuts.
      Molt recomanable el vídeo de Com seria la informació sobre teatre si tingués el tractament dels esports?, que recentment hem pogut veure, i que també és aplicable als llibres i a la cultura en general: http://www.vilaweb.cat/noticies/video-com-seria-la-informacio-sobre-teatre-si-tingues-el-tractament-dels-esports/

      • Amanda Buisan 21 Setembre 2016 a 15:09 #

        Completament d’acord, Jordi Ja em miraré el documental, gràcies per citar-lo.
        De tota manera crec que en els debats literaris (inexistents ara com ara) ens hauríem de centrar sobretot en el “com” estan escrits ells llibres o estil de l’autor, més que no pas en el “què” o temes. Com tu bé has dit abans, allò que tu pots trobar d’allò més interessant a un altre el deixa indiferent. S’hauria de respectar aquesta llibertat de tria i evitar els intents de manipulació ideològica, psicològica etc de les escasses masses lectores. I no parlo expressament de l’idioma en què estan escrits els llibres originalment! Es penós com s’intenta escombrar cap a casa els pocs autors d’èxit de casa nostra, tant si escriuen en castellà com en català!

  3. Imma C 24 Setembre 2016 a 9:53 #

    Com sempre una crònica per treure´s el barret.
    Dóna la casualitat que conec la Casa de Carlos Barral perquè en el seu dia vam passar uns dies a Calafell i ens hi vam arribar, motiu pel qual quan vaig arribar a casa vaig buscar què havia escrit Carlos Barral, la seva Poesia. I cal reconèixer la seva tasca d´editor.
    En el seu moment TV3 li va dedicar un bon reportatge, in memoriam.

    Diferenciar l´autor-a de la seva obra literària es pot fer, però a vegades es fa difícil o no ho entens, m´ha passat amb el pregoner oficial de la Mercè, és un autor que he llegit, he escoltat. Ell recorda un passat, i el present, no és capaç d´analitzar-lo? i encara que no hi estigui d´acord no cal insultar de la manera indigna com ho va fer.

    Fantàstic el vìdeo de com seria el teatre si tingués el tractament dels esports.
    Hem de fer arribar el nostre desacord als mitjans, ja n´hi ha prou! La cultura es mereix més recolzament.

    • jordi1973 24 Setembre 2016 a 15:39 #

      Imma, amb la descoberta de Carlos Barral ens ha passat una mica el mateix, doncs. A partir de la visita de la casa hem arribat a la seva poesia. Un bon motiu per no tancar mai la seva casa.
      Buscaré el documental de tv3, no l’he vist.
      Sobre el tema de la ideologia i la lectura… reconec que a l’hora de triar un llibre pot tirar molt enrere el fet de no combregar amb el seu autor, però caldria fer un esforç. A vegades es cau en una hipocresia (i una pedanteria) notable.

      Gràcies per elogiar el post, Imma. Un plaer llegir els teus comentaris :))))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: