TAKSIM, d’Andrzej Stasiuk

9 Mar

Taksim 001

En el meu barri hi ha una botiga que ven tot tipus de productes de segona mà. Una bona part del local està dedicat a la roba, que es ven a 0.50 cèntims la peça. Sí, sí, a 0.50 cèntims. La botiga no té el glamour de les fires per a moderns com Palo Alto Market o On the Garage, ni dels comerços vintage que proliferen a Barcelona. Els clients de la botiga del meu barri són pobres.

Fa unes setmanes Jordi Évole va dedicar el Salvados a la denúncia de l’explotació laboral que hi ha darrera de la roba de les grans marques. Tots ens vam indignar veient els testimonis asiàtics: “Ens tracten com animals …”, comentava una de les treballadores d’una indústria tèxtil. “Cinc jerseis valen com el meu sou”, assegurava una altra.

Ja sabem com funciona això, no? Finalment tots aquests abusos no són altra cosa que una derivada de les desigualtats i de la injustícia social. Uns estan a dalt de tot, enriquits i poderosos i per sota la resta del món, que som legió. I en aquest està per sota hi ha moltes maneres de ser-hi, hi ha mons, submons i mons paral·lels. La persona que busca entre les escombraries, la que és explotada en una fàbrica de Cambotja, la que demana ajuda a Càritas, la que compra per 0.50 cèntims i també la que s’apunta al fast fashion (consum de roba de marca a preus sospitosament barats).

Taksim 008

A Taksim, la nova novel·la de l’autor polonès Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) publicada en castellà al setembre de 2015 per l’editorial El Acantilado i amb traducció d’Alfonso Cazenave, serem testimonis d’una d’aquestes realitats que conviuen entre els que estan a baix. Dos venedors ambulants polonesos, en Pawel (que és el narrador) i en Wladek (el seu amic) travessen un munt de fronteres amb una desmanegada furgoneta Fiat Ducato. Carregats amb farcells de roba de segona mà que han comprat a pes i que els hi arriba per via ferroviària (en el que és el sòrdid negoci actual de donar sortida a la roba de rebuig de l’Europa benestant), els dos antiherois viatgen per Eslovènia, Hongria, Eslovàquia, Ucraïna i Romania amb el propòsit de vendre la mercaderia en els dissortats mercats de les àrees rurals més empobrides i dels suburbis més miserables d’aquests països.

La novel·la és un retrat del desencant de l’Europa de l’est després de la caiguda del comunisme. Una població de milions d’habitants que malviuen en condicions de vida duríssimes i que en el llibre apareixen com a testimonis del que per a ells és el cul d’Europa. Taksim és un viatge i un mostrari de vides frontereres. Les experiències dels dos venedors arriben al lector com una col·lecció d’anècdotes i pràcticament sense una trama. La trama és, simplement, una suma de situacions sobre l’escassetat i la misèria: vides al marge, violència, paios estranyíssims sense feina però amb molt d’ofici, transaccions comercials en negre sobre negre i la presència de diferents llengües i monedes que conflueixen en la necessitat del negoci. I davant de tot això poca trama més, només la recurrent conversa sobre la idea d’un negoci que serà l’hòstia i amb el que guanyaran molts calés o la necessitat que té en Wladek d’alliberar la noia de la que està enamorat i que és propietat d’un mafiós local.

Taksim 023

Un humor descarnat, rude i bèstia impregna tota la novel·la i la fa més digerible, tot i que a vegades l’humor negre dóna pas a l’estupor, com quan una truja negra gegant devora un home o com quan del negoci de la roba de segona mà es passa a la venda d’armament de la segona guerra mundial o al pervers mercadeig de calces de dona usades.

Andrzej Stasiuk és l’autor polonès actual més llegit, traduït i premiat, tot i que aquí probablement és poc conegut. Rebel i apassionat, Stasiuk va estar empresonat durant la dictadura comunista i es va convertir en un escriptor clandestí fins l’arribada de la democràcia. Els llargs viatges per carretera amb la seva dona a llocs inhòspits a la recerca d’allò més autèntic nodreixen les seves novel·les, que en en són ja una vintena i que aquí algunes han estat publicades per El Acantilado. En aquest recomanable vídeo Stasiuk assegura que la seva és una estranya vida aventurera en la qual em dedico al que més m’agrada. I crec que seguirà així, no vull que canviï. Altrament perdria la meva força, la meva visió, el meu sentit … Perdria el meu olfacte. La mirada antropològica i un poder d’observació gegantí sobre l’ànima humana són l’arrel del magnífic talent literari de l’escriptor polonès i a Taksim es donen cita amb el major dels olfactes!

A Taksim, Andrezej Stasiuk explica que a Polònia a principis de la dècada de 1990 i degut a l’enorme inflació es van emetre bitllets de fins a dos milions de zlotys. A propòsit del llibre aquests dies he pensat en quan era petit i jugava amb un cosí meu al Mad,  un joc de taula en què hi havia un bitllet que valia 1.329.063 de dòlars. Al Mad guanyava el jugador que perdia tots els diners. Era una mena d’antítesi al Monopoly. De petits ens semblava graciós que pogués existir un bitllet amb una quantitat de diners tant gran i fantasiejàvem amb el que podríem fer si fos nostre. El món és ben boig! Potser algun nen polonès va aconseguir tenir a la mà un bitllet d’aquests i no es va sentir el rei del món precisament… potser, només potser, va servir-li per comprar roba.

Taksim 037

Títol: Taksim  Títol original: Taksim  Autor: Andrzej Stasiuk  Traductor: Alfonso Cazenave  Editorial: El Acantilado  EAN: 978-84-16011-62-9  Format: rústega, 342 pàg. 18 euros

2 Respostes to “TAKSIM, d’Andrzej Stasiuk”

  1. manelxicota 10 Març 2016 a 7:59 #

    Interessant i encertada ressenya Jordi, a veure si podem fer lloc al llistat de pendents per encabir-hi una nova lectura. Com sempre, un post que sense abandonar el llibre, va més enllà, amb paraules i imatges i generant delit. Gràcies!

    • jordi1973 11 Març 2016 a 15:13 #

      Gràcies, Manel. En aquest cas el descobriment, per la meva part, d’un curiós autor. Si vas a l’enllaç del seu vídeo veuràs les pintes que té… :))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: