ALGÚ, d’Alice McDermott

24 Feb

 

Algú 015

Fa uns quants anys, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir la sort d’assistir a una xerrada d’en Josep Maria Espinàs. Recordo que l’escriptor català va confessar-nos que periodísticament sempre li havia resultat més interessant i atractiva la vida de la gent anònima que no pas la dels famosos. No és estrany, els seus llibres de viatges estan escrits a partir de les experiències vitals de la gent amb la que s’ha creuat. Totes les vides tenen un valor perquè tothom té una història per explicar. I és en aquest punt de partida, en aquesta mirada tan humana i profunda, en què hi coincideix l’escriptora Alice McDermott (Nova York, 1953) professora d’Humanitats a la Universitat John Hopkins i una de les autores americanes contemporànies més respectades. En aquesta entrevista ella afirma que “encara que no anem a la guerra ni a l’espai, tots som personatges rellevants en la nostra pròpia vida. El repte literari és transmetre al lector la força que trobem en les experiències comunes de tots”.

Després de set anys de silenci literari McDermott va publicar Algú el 2013 als Estats Units. El 2015 Minúscula va publicar el llibre en català (amb traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández) i Asteroide ho va fer en castellà (amb traducció de Vanesa Casanova). Els seus primers llibres però, van ser publicats aquí per l’editorial Tusquets. Aquella noche (1987), En bodas y entierros (1992) i Un hombre con encanto (1998) que va guanyar el Premi National Book Award.

Algú, el títol del llibre (Someone és el títol original en anglès) ja anuncia i ens evoca la senzillesa i la discreció de Marie Commenford, la seva protagonista, una dona d’atributs limitats, poc popular però molt perseverant, de llengua esmolada i de fort caràcter. Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York, narra en primera persona les escenes més importants de la seva vida, siguin bones o dolentes, però que són les que configuren el seu univers personal i que en definitiva han marcat la seva biografia. Ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil reconèixer-te i sentir-te proper. Ei, a mi això també m’ha passat! Fa universal allò que tots tenim dins nostre.

L'amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d'Alice McDermott.

L’amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d’Alice McDermott.

L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria, que tots sabem que va i ve, com el llibre, que no segueix un ordre cronològic. I així, obrint el seu cor i tot fent saltirons en el temps, repassa la seva infància, els desenganys amorosos de la joventut, la primera feina, la mort dels pares, el matrimoni, el naixement dels seus quatre fills, la relació de protecció amb el seu germà, la ceguesa i els seus darrers dies a la residència.

Algú és una novel·la bellíssima que us pot recordar a Stoner, l’obra mestra de John Williams. A l’hora d’explicar de què van els dos llibres acabes en un carreró sense sortida i justificant-te. Sembla que la trama sigui un tema menor o poc engrescador però estem parlant de dues novel·les extraordinàries.

Qui pot parlar de la gent normal? Algú, algú ho pot fer. En aquest cas Alice McDermott amb un domini absolut de la sensibilitat i amb una tendresa que esgarrifa. Heu escoltat l’adaptació que els Manel van fer de la cançó Cammon People, dels Pulp? Doncs podria ser la banda sonora d’Algú. L’alegria de la gent normal, un cert conformisme, les petites engrunes de felicitat, el ritual de la vida quotidiana, mentre hi hagi salut i feina… qui dia passa any empeny. 

Mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure, i anar tirant i, si es pot, follar de tant en tant.

Títol: Algú (català) Alguien (castellà)  Títol original (Someone)  Editorial: Minúscula (català) Asteroide (castellà)  Traductor: Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez (català) Vanesa Casanova (castellà)  EAN: 978-84-943539-2-5 (català) 978-84-16213-23-8 (castellà) Format: rústega, 325 pàg (català) 307 pàg. (castellà)

20 Respostes to “ALGÚ, d’Alice McDermott”

  1. manelxicota 24 Febrer 2016 a 23:31 #

    Una “minúscula” joia, amb una literatura majúscula.

    • jordi1973 25 Febrer 2016 a 7:49 #

      Una bona manera de definir la novel·la :)))

  2. SU 25 Febrer 2016 a 0:54 #

    Lectura fascinant! Una nova joia de la minúscula en català, com “Verd aigua” i “L’illa”. Fantàstic apunt! Gràcies,
    SU

    • jordi1973 25 Febrer 2016 a 7:50 #

      Sí, definitivament tots tenim la sensació d’haver llegit una joia. És com un petit tresor.

  3. Aineta 25 Febrer 2016 a 9:20 #

    Si em dius que em pot recordar Stoner ja m’has enganxat!!!

    • Cel Font Gómez 25 Febrer 2016 a 11:57 #

      Aineta, jo també anava a escriure el mateix comentari, i veig que te m’has avançat.😉

      • Aineta 25 Febrer 2016 a 12:08 #

        Cel, quina coincidència!

      • jordi1973 25 Febrer 2016 a 14:14 #

        Teniu telepatia literària :))

    • jordi1973 25 Febrer 2016 a 14:10 #

      A veure, et pot recordar a Stoner en el sentit que és la història d’una persona anònima, amb una explicació de tot el seu recorregut vital i que com a lector et sents molt proper als seus protagonistes. La manera d’escriure dels dos escriptors però, és molt diferent. Diria que Stoner em va colpir molt més, les últimes pàgines són, senzillament, una obra d’art. La comparació anava encaminada a explicar que quan intentes exposar l’argument, sembla menor, perquè defenses una novel·la que a priori no sembla que hagin de passar moltes coses… només la vida d’una persona.

  4. Maripepa 25 Febrer 2016 a 12:40 #

    J
    al’he llegit i és un d’aquells llibres que enyores, que t’agradaria trobar més sovint…

    • jordi1973 25 Febrer 2016 a 14:12 #

      Sí, és d’aquelles novel·les agraïdes, no? És com que la tenim amb nosaltres, en un raconet, per sempre més.

  5. Jan Soleràs 25 Febrer 2016 a 15:35 #

    He tingut l’oportunitat de coincidir un parell de cops amb Eva Portell a la Gralla i sap del que parla. Ella i la Fe són les millors llibreteres del Vallès.

    • manelxicota 25 Febrer 2016 a 15:41 #

      Juntament amb el Jordi i el Carles de L’Illa, a Mollet. A veure si ara li farem un lleig😉 al Jordi…

      • jordi1973 25 Febrer 2016 a 20:41 #

        Gràcies, mestre. Tu sí que saps!

    • jordi1973 25 Febrer 2016 a 20:41 #

      Hahaha Bé, deixem-ho aquí. El cas Púnica va començar així, que si jo sóc millor, que si tu la tens més llarga (la llibreria). Ja estic veient les notícies… quatre llibreters s’enfronten en ok korral en una disputa a vida o llibre! Una abraçada Jan.

  6. Carles Peña 27 Febrer 2016 a 10:26 #

    Per apaivagar una mica el foc, potser el Jan vol deixar constància de que Mollet no pertany al Vallès Oriental, legitimant la pretensió de la nostra ‘lideresa’ de crear la comarca del Baix Vallès.

    • manelxicota 27 Febrer 2016 a 11:24 #

      Ben vist Carles…, però a veure si ara se’ns emprenyaran els del Vallès Occidental… Hihihi!

  7. Imma C. 1 Març 2016 a 2:23 #

    Hoola!
    Hem coincidit en aquesta lectura SOMEONE, una meravella.Ben dit: un desordre controlat. com la memòria que va i ve. La infància de la Marie, les primeres feines, el primer amor…
    El caràcter tossut, rebel de la Marie m´encanta. Una nena al Brooklyn dels anys 20.
    Pensant qui és l´Algú.
    P.127″Qui méstimarà? -vaig dir.
    -Algú -em va dir-. Algú ho farà.”

    Gràcies per compartir bona Literatura, sempre ens fa unes propostes ben engrascadores, no hi ha com ser un bon llibreter!

    • jordi1973 2 Març 2016 a 22:08 #

      Molt bona cita, Imma, ben trobada. Un llibre boníssim, la veritat. Una altra novel·la en la que coincidim. Moltes gràcies per passar per aquí i fer aquestes aportacions tant generoses. Una abraçada!

Trackbacks/Pingbacks

  1. MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys! | Tot és una mentida - 3 Novembre 2016

    […] 3. ALGÚ, d’Alice McDermott […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: