L’ÚLTIM MONO, de Lluís Maria Todó

25 nov

L'últim mono 049

Un pare i el seu fill. Durant la novel·la no sabrem els seus noms, però això poc importa. El pare acull el fill a casa seva ja que per tercera vegada ha tornat a recaure en l’heroïna. L’objectiu del pare és cuidar-lo i procurar-li el benestar necessari mentre el fill passa una abstinència forçosa, el que popularment s’anomena el “mono”, per tal d’aconseguir deixar definitivament la droga.

Quan començo a explicar l’argument de L’últim mono, el llibre que ha publicat Club editor, tan en català com en castellà el juliol del 2015, és inevitable mencionar el tema drogues, i aquest fet, el tinc comprovat, fa arrufar el nas a la persona que estic intentant convèncer per tal que se’l llegeixi. Total, que abans d’acabar l’explicació, alguns ja em diuen que no, que un llibre sobre toxicòmans no els ve de gust. És una llàstima, perquè L’últim mono és una novel·la excel·lent en la qual sí, la drogodependència hi apareix, però no amb escenes truculentes ni amb ambientació morbosa, ni tan sols com a tema principal. Més aviat és una excusa per parlar de moltes altres qüestions.

Lluís Maria Todó (Barcelona, 1950), professor durant quaranta anys de literatura francesa, traducció literària i teoria de la literatura entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha compaginat la traducció al català de clàssics com Molière, Bossuet, Flaubert, Maupassant o Artaud amb l’assaig i la creació literària. L’any 2006 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la El mal francès.

L'últim mono 046-001

L’últim mono té abundant material autobiogràfic. El més evident és el personatge principal del pare que és traductor com en Lluís Maria Todó. Hi ha més experiències personals però per descobrir-les cal conèixer l’autor o llegir les entrevistes sobre el llibre, com aquesta a Vilaweb o la que li van fer a l’Ara on afirma que a la novel·la “hi ha un joc amb la pròpia biografia, però és un llibre de ficció”. De fet, en un principi, el títol de L’últim mono va sorgir per significar la poca valoració que el traductor té en la cadena creativa d’un llibre, però va ser després que va tenir la doble lectura amb el tema de les addiccions (o adiccions, només amb una d, que és com Todó defensa que s’anomeni aquesta paraula en la novel·la).

El cas és que L’últim mono és un dietari o una mena de petites memòries que el pare escriu durant l’estada del fill a casa. És un intent d’explicar-se a ell mateix i als lectors l’arrel i la raó per la qual el seu fill és consumidor d’heroïna i, el més important, si ell com a pare ho ha fet bé o malament, si és responsable o no, si ha influït o a ha condicionat la vida del seu fill a partir de la vida que ell mateix ha tingut o de les idees que li ha transmès. És per això que L’últim mono és molt més que un llibre sobre la droga, perquè a partir d’aquesta posada per escrit el pare fa un repàs de les seves vivències i obre un ampli ventall de temes.

La identitat sexual en relació a l’heterosexualitat i l’homosexualitat; la llibertat individual a partir de la voluntat que tot ho pot o de la submissió a la química del cervell; la crítica a la seva generació sobre l’esnobisme del maig del 68 i el contrast de la vida petit burgesa amb la marginalitat de les classes populars; l’evolució del barri Xino barceloní al Raval que avui coneixem; l‘ofici de traductor i les reflexions que en fa relacionant vida i feina… Tot i que en el llibre tots aquests temes hi apareixen d’una manera regular i molt ben lligats, diria però que el tema principal no és pas cap d’aquests. L’últim mono és una reivindicació i una defensa de la família, no des del concepte conservador-religiós del terme, sinó més aviat com un homenatge a les que actualment configuren la societat i que van més enllà de la parella heterosexual amb fills. En el cas del llibre, la família del protagonista està constituïda per ell, el seu fill, la seva ex-dona i la parella de la seva ex, que també és una dona.

L'últim mono 032

Ep! Filem més prim. La família, sí, però si estirem més del fil literari acabarem parlant de la paternitat, aquest és el moll de l’os del llibre. Aquest pare solitari, que passa de puntetes pels problemes, que estima l’ofici de traductor, que fa passejades per l’Eixample barcelonina i que beu cerveses Voll-Damm com un acte de plaer quotidià, és també un pare que cuida, gaudeix i educa el fill assumint el rol que històricament ha estat relacionat amb les mares. Tot ha canviat, la paternitat i les famílies són diverses.

L’últim mono és una novel·la totalment recomanable. Es llegeix molt bé, el to narratiu és addictiu (o adictiu!). Fa fàcil el que és difícil. Lluís Maria Todó utilitza uns textos llargs o molt llargs amb forces subordinades i comes per separar frases, però tot queda lligat, arrodonit, ben construït i arriba d’una manera entenedora, senzilla i precisa. És un plaer de lectura, de veritat. Hòstia, que bé escriu en Todó!

Títol: L’últim mono  Autor: Lluís Maria Todó  Editorial: Club Editor  Primera edició:  juliol del 2015  EAN: 978-84-7329-194-1  Format: rústega, 251 pàg, 20 euros.

representa una paternitat força present en la societat i de la que es parla poc.

 

9 Respostes to “L’ÚLTIM MONO, de Lluís Maria Todó”

  1. manelxicota 25 Novembre 2015 a 23:24 #

    Hòstia!I quina bona ressenya! Gràcies Jordi!

    • jordi1973 26 Novembre 2015 a 0:08 #

      Hòstia, bon comentari! Gràcies, Manel!

  2. Cel Font Gómez 26 Novembre 2015 a 12:21 #

    La primera noticia que vaig tenir d’aquest llibre, va ser per un article del Jordi Llavina al suplement Cultura del Punt Avui fa un parell de setmanes.

    http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/911334-la-meva-familia-i-altres-animals.html

    I em sap greu pel Jordi Llavina, però és justament amb la teva ressenya que se m’han despertat les ganes de llegir-lo. Moltes gràcies!!!

    P.D. Com sempre, el poso en llista d’espera… però més tard o més d’hora, arribarà el seu moment!!!😉

    • jordi1973 26 Novembre 2015 a 13:57 #

      Gràcies, Cel, tot i que no voldria pas competir amb el gran Jordi Llavina, el llenguatge del qual juga en una altra divisió! Una abraçada i gràcies per deixar el teu comentari. Estic segur que t’agradarà molt aquest llibre… a la pila, però a la part de sobre🙂

  3. Anna Rosich Soler 26 Novembre 2015 a 16:25 #

    Tal com diu la Cel, a mi també m’has fet venir moltes ganes de llegir-lo, amb aquesta ressenya. Queda apuntat a la llista, però em sembla que n’adelantarà d’altres que fa més temps que hi són.😛

    Gràcies per fer-ho tan bé, Jordi!

    • jordi1973 26 Novembre 2015 a 20:44 #

      A veure què et sembla, Anna. Jo crec que t’agradarà. A part que és un llibre excel·lent en el to, la llengua, la trama etc. per a tu i tots els que us dediqueu a la traducció teniu l’al·licient de poder compartir moltes reflexions sobre l’ofici.

      Moltes gràcies pel passar per aquí i deixar el teu comentari i molt agraït que t’agradi la feina del blog, Anna. Es tracta de compartir bones lectures i que la informació flueixi entre tots i tu d’això en saps un munt, que amb el teu blog https://traduint.wordpress.com/ fas molt bona feina.

      Fins aviat i molta salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: