TRES HOMES EN UNA BARCA (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome

14 oct

IMG_2283

És una evidència que tots tenim el nostre propi sentit de l’humor, allò que a un li fa molta gràcia a un altre li sembla una xorrada. A mi un dels que més m’agrada és l’humor que es genera amb els amics. La confiança i les experiències compartides es porten al terreny de l’humor i això crea uns lligams, unes complicitats i uns codis de fidelitat que em fan immensament feliç.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome irradia aquest humor entre amics. Va ser publicada el 1889 i l’autor es va inspirar en el viatge de noces que havia fet. Narrada en primera persona, l’autor va substituir la dona pels seus dos millors amics (en el llibre George i Harris i un gos, en Montmornecy). Humor blanc i balsàmic en les peripècies d’aquests tres amics… per no parlar del gos.

Jerome K. Jerome narra els 100 kilòmetres de viatge en barca remuntant el curs del Tàmesi entre Kingston i Oxford. L’excusa per fer-ho? L’estrès laboral i la malaltia emocional. Quins tres, aquests! Abans de Woody Aleen ja estava Jerome K. Jerome per fer broma sobre la salut i els atacs hipocondríacs.

A la recerca de la pau espiritual i d’una vida sana els excèntrics amics seran protagonistes de diferents converses hilarants, anècdotes esbojarrades, extravagàncies variades i calamitats d’artifici. Tres amics, però també tres dropos majúsculs! Un llibre molt anglès pel seu humor enginyós, d’ironia fina i de broma absurda però també pels temes que hi apareixen: la pesca, la cuina del país, les manies de la burgesia, la meteorologia i la navegació.

IMG_2286

La societat victoriana del moment va considerar el llibre una obra vulgar i el va menystenir. Tot i així el seu estil àgil, col·loquial, espontani i la ridiculització que es fa de les debilitats de la classe alta anglesa van fer fortuna entre els lectors i el llibre va ser un èxit total. Fins i tot va aconseguir que durant molt de temps s’augmentés el trànsit d’embarcacions pel Tàmesi emulant les aventures dels protagonistes de la novel·la.

The Guardian inclou el llibre en la llista dels 100 millors en anglès de tots els temps i Esquire en la de les novel·les més divertides de tots els temps. Des de la seva publicació s’han venut més de 50.000 exemplars. L’any 2000 Quaderns Crema la va publicar en català i aquest any ha estat l’editorial Blackie Books la que ha recuperat la traducció de Josep Marco i l’ha tornat a editar.

Terry Jones, un dels integrants dels mítics Monty Phyton, ha rebut el Premi Màquina del Temps del Festival de Cinema de Sitges 2015. Precisament el bloc El subratllat és meu, on hi podeu llegir una excel·lent crítica del llibre, recorda amb molt d’encert el llegat de l’humor d’en Jerome i la seva influència en en els guions dels Monty Python, les novel·les d’en Wodehouse o d’Evelyn Waugh.

L’humor és etern però, tal i com va respondre el conill a l’Alícia quan li va preguntar per la seva durada, a vegades tot just dura un segon. Vaig a trucar els amics, a veure si organitzem un viatge, una sortida o un sopar i tornem a generar segons eterns d’humor.

I a tu què et fa riure?

IMG_2282

Títol: Tres homes en una barca (per no parlar del gos)  Títol original: Three men in a boat (to say nothing of the dog)  Autor: Jerome K. Jerome  Traductor: Josep Marco  EAN: 978-84-16290-33-8 Format: rústega,  256 pàg. 18 euros.

 

6 Respostes to “TRES HOMES EN UNA BARCA (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome”

  1. OriolMD 14 Octubre 2015 a 22:32 #

    Molt bon text, i les fotos molt ben trobades!!!

    (I agraïts per la part q ens toca!!)

    • jordi1973 14 Octubre 2015 a 23:37 #

      Gràcies a tu Oriol, el teu subratllat esperona a llegir.

  2. amanda b. 14 Octubre 2015 a 22:32 #

    Em sembla genial, el llibre i aquest concepte d’humor

    • jordi1973 14 Octubre 2015 a 23:38 #

      Doncs, Amanda, compartim dos plaers. Un bon llibre i l’humor. Una abraçada!

  3. manelxicota 15 Octubre 2015 a 7:16 #

    Jordi, tal i com ja vàrem comentar –de viva veu, que dirien aquells–, es tracta d’un llibre interessant, sobretot, penso jo, per l’època que va ser escrit. Crec que per tot el que s’ha pogut escriure després, i per tot el que hem pogut llegir, després d’acabar el llibre tens la sensació d’haver-se quedat amb alguna cosa al pap, com si li faltés alguna cosa. No obstant, això, està clar que és un bon llibre i d’agradable –i somrient– lectura.

    • jordi1973 15 Octubre 2015 a 8:31 #

      Sí, és un humor blanc que es manté durant tota la novel·la però sense cap traca, en cap moment té un canvi de ritme o passa alguna cosa definitiva que ho capgira tot. És en aquesta regularitat i en aquesta “finor” que hi trobarem les seves virtuts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: