CARSICK, de John Waters

16 set

IMG_2253John Waters és l’entremaliat i juganer director de cinema americà que va triomfar els anys 70 amb pel·lícules independents. Entre l’underground i la sèrie B, sempre se li ha atorgat el pontificat del cinema trash. Les seves pel·lícules, corrosives, transgressores i divertides, van ser protagonitzades per criminals, convictes, actors porno i drag quens. Female Trouble, Polyester, Hairspray ( que el 2007 seria adaptada en una versió més edulcorada amb John Travota) o la llegendària Pink Flamingos (on la mítica Divine es menjava una caca de gos), són algunes de les seves pel·lícules més conegudes. Títols de culte amb fans i seguidors devots que el pas del temps ha multiplicat.

El 2012 va publicar el llibre Mis modelos de conducta i en el 2014 l’editorial argentina Caja Negra ha repetit amb Carsick. Podem complir anys, però si l’esperit és jove… Podem madurar, però si el cor és rebel… Podem fer-nos més conservadors amb l’edat, però si ens agrada viure perillosament… John Waters, amb 66 anys, va travessar els Estats Units des de Baltimore a Sant Francisco a dit l’any 2012. Carsick és el resultat d’aquest singular viatge de nou dies pel país.
IMG_2243CarsickEl llibre es divideix en tres parts. En la primera, El millor que podria passar, fantasieja amb tretze capítols positius, on el viatge és rodó i tot li surt bé. Un traficant de marihuana que decideix finançar els seus films, un apassionat de les carreres de cotxes amb curiosos desitjos sexuals, un policia addicte al popper o el transportista que coneix els paradors i clubs clandestins per a camioners (amb stippers, jocs d’apostes i alcohol gratis), són alguns dels personatges impossibles que recullen a Waters de la carretera i que fan del seu viatge una aventura divertida i plaent.

A la segona part, El pitjor que podria passar, l’autor escriu pensant en un viatge accidentat i desgraciat. John Waters en mans d’un assassí, un suïcida, un homòfob, un pervertit sexual, un extraterrestre sodomitzant o una animalista embogida, entre d’altres. Tretze capítols terrorífics amb diferents maneres de passar-ho molt malament.

La tercera part ens desvetlla en vint-i-un capítols El que realment va succeir, el seu viatge real fent autoestop. Aquí els protagonistes són els conductors, gent força normal unida per l’altruisme d’ajudar a un autoestopista, pel risc de pujar al seu vehicle una persona estranya i per ser el centre de la mirada humana i antropològica d’un John Waters enginyós, intel·ligent i molt subversiu.

Grangers, fans, un veterà del Vietnam, un miner, un jove republicà, el directiu d’una cadena de botigues, una mare que porta el fill a la guarderia i fins i tot el grup de música indie Here we go magic són alguns dels conductors reals que el van ajudar a aconseguir el seu objectiu.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

Carsick és diversió assegurada. Les pors i els dubtes previs al viatge, que John Waters reconeix en el pròleg, es canalitzen de manera extraordinària a través d’una narració descarada i llibertina. Contes trash servits pel rei de la immundícia! La delicadesa d’una bossa de cocodril, un bigoti perfilat, cremes La Mer i calçotets d’un sol ús barrejat amb els hotels barats, les cadenes de menjar ràpid, la llarga espera a la carretera i les hores sota la pluja. I mentre el polze demana que algú s’aturi un cartell de cartró anuncia End of to West, San Francisco o I’m not a psycho.

El llibre va ple d’anècdotes i curiositats relacionades amb el món del cinema. Ens parla d’actors, de directors i d’un munt de pel·lícules. Sempre encuriosit per la sexualitat diversa de la gent, John Waters ens il·lustra amb termes de l’argot americà: bromance, blouse, trendsexual, heteroflexible, hippie-friendly… I finalment la música, en el llibre es citen nombrosos grups i cançons que són punxades a les ràdios dels vehicles i que serveixen per il·lustrar moltes de les situacions viscudes. (Aquí abaix podeu escoltar-les totes).

On hauríem de buscar Carsick si anéssim a la llibreria? Diferents seccions es disputarien el lloc. Viatges, cinema, literatura gai, ficció, humor? És la suma de tot això. Eps! però potser també hauríem de pensar en la secció d’autoajuda. Quina lliçó aprenem amb Carsick? “El que més por fa és quedar-se a casa i no sortir a veure el que hi ha fora. Això sí que és una cosa que hem de témer “, afirma John Waters en aquesta entrevista en el País. Doncs som-hi! Ets una persona sedentària? Ets casolana? Els teus hàbits són inamovibles? Pots començar llegint el llibre. Quedaràs rendida al seu esperit. L’aventura és contagiosa.

1.Hitchhike by Marvin Gaye 2.Transfusion by Nervous Norvus 3.Looking at the World Through a Windshield by Del Reeves 4.The Giggler by Pat & the Wildcats 5.Loco Moto by Cornbread & Jerry 6.Witchdoctor by Alvin & The Chipmunks 7.Chaingang by Bobby Scott 8.Traveling Boogie by Zeb Turner 9.Swinging Down the Lane by Jerry Wallace 10.Hot Wheels by Stan Farlow 11.Flying Saucer Rock ‘n’ Roll by Billy Lee Riley 12.Surfin’ Bird by The Trashmen 13.Hitchhicker by Bobby Curtola 14.Bumming Around by Jimmy Dean 15.There Stands the Glass by Webb Pierce 16.Hichin’ and Hikin’ by Johnny Seay 17.You Are the Finger of God by The Addicts 18.Torture by Everly Brothers 19.Tofurky Song by Joanie Leeds 20.I am a Lone Wolf by Leon Payne 21.Riot in the Cell Block #9 by The Robins 22.Strychnine by The Sonics 23.Lonesome Drifter by Jericho Brown 24.Cross ties by Dale Hawkins 25.Baby Sitting by Buzz Cliford 26.Who killed teddy bear by Josie Cotton 27.Fangela by Here We Go Magic

Títol: Carsick  Autor: John Waters  Editorial: Caja Negra  Primera edició: 2014 Traductor: Matías Battistón  EAN: 978-987-1622-32-0 Format: rústega, 309 pàg,

4 Respostes to “CARSICK, de John Waters”

  1. manelxicota 16 Setembre 2015 a 21:20 #

    Bravo Jordi! Com cada any, ajudant a inflar la meva llista d’espera….

  2. xclavijo 17 Setembre 2015 a 2:09 #

    Collonuda ressenya.
    Què bé que escrius, madafaka!

    • jordi1973 17 Setembre 2015 a 7:40 #

      Hahahaha Gràcies! Aquelles sessions de cinema que fèiem de les pelis d’en Waters havien de donar resultat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: