REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal

26 Mar

IMG_1593

Simon Limbres torna cap a casa amb els seus amics després d’una profitosa matinada dedicada al surf. La força de la joventut, les onades en càmera lenta, l’energia de la tenacitat, l’alegria de sentir-se viu… tot queda fulminat. La furgoneta en que viatgen els nois surt de la carretera i s’estavella. L’accident deixa en estat de mort cerebral en Simon Limbres. Reparar els vius és una història que dura vint-i-quatre hores, el temps en què un cor és extret del cos d’un jove de dinou anys i trasplantat en el d’una senyora de cinquanta-dos.

Què s’activa després d’aquest accident de trànsit? Què desencadena la mort del jove? Quins són els actors d’una tragèdia com aquesta? Maylis de Kerangal (Toulon, 1967) ens ho explica absolutament tot i ho fa amb una prosa aclaparadora, de solvència contrastada. Apostar per la lectura de l’autora francesa és fer-ho a cavall guanyador.

IMG_1607

Maylis de Kerangal ha escrit Reparar els vius mantenint un exquisit equilibri entre la poesia i la tècnica. Descriptiva, detallista i meticulosa, la seva és una literatura fina, fina, fina. És curiós que tot i l’exhaustiva informació mèdica que ens transmet, la lectura no resulti freda, avorrida, ni llunyana. De la mateixa manera també cal dir que tot i que la càrrega emocional és copiosa i constant, mai es deixa portar pel sentimentalisme.

Al patiment dels pares, del germà, de la novia i dels amics l’escriptora francesa hi suma les vivències dels professionals de la medicina. Com una mena de Tetris molt ben jugat, la trama encaixa els dos mons que tenen cita en el llibre: el familiar i el laboral. L’aflicció, els valors i el desconsol hi són presents en les converses i en les cavil·lacions dels personatges. A través d’un narrador omniscient en tercera persona el lector és testimoni de l’exploració, l’elaboració, la comunicació i l’assumpció de la mort en els dos àmbits.

Quan els pares donen el consentiment per fer el trasplantament, el lector profunditza en l’equip mèdic i en la manera com funciona la xarxa de donants. A França no existeix el suport social als trasplantaments que sí existeix a Espanya, que lidera des de fa vint-i-tres anys la tassa de trasplantaments a tot el món. En aquest sentit el llibre ha sacsejat la societat francesa i les associacions pro donants el reivindiquen per defensar les seves idees. 

IMG_1613Tot i tenir la mort com a eix central, la novel·la és un homenatge al cos humà i a la vida. Un continuar fent. Com diu un dels personatges del llibre i que fa seves les paraules de Txèkhov, “enterrar els morts i reparar els vius”. Una novel·la èpica que aconsegueix que reflexionem, com cap altre novel·la ho havia fet, sobre els trasplantaments. Segons Maylis de Kerangal, “la donació és un gest que no té equivalent, perquè no hi ha agraïment, no dona poder, simplement és un gest gratuït per excel·lència”. 

Reparar els vius és d’aquelles novel·les que quan les recomanes se’t queden mirant amb cara de mal rotllo, com dient no estic d’humor per llegir-me una història sobre trasplantaments. Ho entenc perfectament. Llegir-la comporta entrar en el dolorós terreny de la mort i és inevitable patir-hi una mica. També us haig de dir que qui no arrisca, no pisca. Si us voleu moure de la vostra zona de confort literari, Reparar el vius és la vostra novel·la.

 

Títol: Reparar els vius  Títol original: Réparer les vivants  Autora: Maylis de Kerangal  Traductor: Jordi Martín Lloret  Editorial:  Angle (Anagrama en castellà)  EAN: 978-84-16139-33-0  Format: 256 pàg. rústega, 18.90 euros

 

10 Respostes to “REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal”

  1. vier3110 27 Març 2015 a 14:45 #

    Bon dia, puc enllaçar algunes de les teves entrades al blog a les xarxes socials de la llibreria Nollegiu? Trobo que estan molt bé les ressenyes, a banda de compartir-ne o no les opinions

    • jordi1973 27 Març 2015 a 16:06 #

      Eps, bon dia! Sí, sí. Sí que pots enllaçar les entrades al bloc. Cap problema. Benvingut!

  2. manelxicota 27 Març 2015 a 22:27 #

    Terreny de la mort…, que s’endinsa en el terreny de la vida, per tant, doncs, malgrat una primera lectura negativa, n’hi ha una de segona, gens sobrera, de positiva.

    • jordi1973 27 Març 2015 a 23:21 #

      Sí, és una novel·la que fa patir Manel, la veritat. Però el final et deixa valors en positiu, almenys així ho he viscut jo.

  3. Aineta 10 Abril 2015 a 9:39 #

    Tenia moltes ganes de llegir la novel•la i ara, després de llegir la teva entrada, encara més.

    • jordi1973 10 Abril 2015 a 13:01 #

      Doncs ara que ve Sant Jordi… ja tens un possible llibre per comprar. Aineta, ja em diràs que t’ha semblat. Una abraçada!

  4. narllauger 11 Març 2016 a 17:28 #

    Sento dissentir. He arribat a la pàgina 109. Per tercera vegada m’he plantejat deixar la novel.la i ara sí, definitivament, he de plegar. Cada nou intent ha comportat una guerra de nervis, una recerca vana i infructuosa del plaer. Impossible. Trobar-me amb una constant descripció de minuciosos detalls del més petit moviment, amb derivacions del pensament cap a regions desconnectades de la situació inicial que es volia descriure, amb incursions prolixes a records inversemblants, amb enumeracions que la situació del moment no reclamava… Insufrible, inaguantable, un turment!
    Moltes d’aquestes descripcions en sí mateixes són potents, però en el seu excés exasperen. I la narració s’entrebanca.
    És clar que celebro la minuciosa i efectiva exploració psicològica del trasbals que per als familiars suposa encarar-se amb la descomposició del cos de l’ésser estimat. Però el recurs excessiu d’una fórmula narrativa desmembrada, per a mi, ha estat un obstacle insalvable. No hi gaudia, el plaer se m’escapava.
    Davant de l’allau de premis que la novel.la ha rebut, he de reconèixer que segurament tinc una mancança. Però, tanmateix ,sento la necessitat de deixar constància de la meva valoració per prevenir a la concurrència.
    Per acabar, lloo incondicionalment la intenció de l’obra i aplaudeixo la seva aportació a la mentalització sobre la necessitat de la donació d’òrgans.
    Ei, que ara he començat EL LECTOR DEL TREN DE LAS 6:27, de Jean-Paul Didierlaurent i m’ho estic passant teta, un encant!

    • jordi1973 11 Març 2016 a 21:08 #

      Ei, no passa absolutament res si no t’agrada, només faltaria! De fet és molt saludable dissentir. A mi també m’ha passat molts cops trobar-me davant una novel·la que estava premiada i que tothom la deixava bé, però la realitat és la que és, i com a lector tenim tot el dret a tancar el llibre i punt. Penso en Soldados de Salamina, de Javier Cercas per exemple.

      En el cas del llibre Reparar els vius t’he de dir que a mi em va agradar molt, tot i que entenc que aquesta manera tant minuciosa de narrar (gairebé com si fos escrita amb un bisturí), pot treure de polleguera.

      En tot cas, gràcies per passar per aquí i deixar la teva opinió. Una abraçada i que gaudeixes d’en Jean-Paul Didierlaurent.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Reparar els vius. Maylis de Kerangal | Viu i llegeix - 8 Desembre 2015

    […] A tot és una mentida […]

  2. MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys! | Tot és una mentida - 3 Novembre 2016

    […] 4. REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: