EL BALCÓN EN INVIERNO, de Luis Landero

20 nov

IMG_1328

Ja fa uns quants anys del darrer viatge familiar a Extremadura. L’any no el recordo, però sí que va ser un agost molt calorós, el sol queia a plom, ben bé com si un martell gegant et clavés a terra. Una de les tardes d’aquell estiu la vam passar a Càceres i va ser a l’històrica Llibreria Bujaco (tancada l’any passat després de 57 anys d’ofici), on refugiats dels 40 graus de temperatura, em van recomanar apassionadament la lectura dels llibres de Luis Landero. A la tornada el cotxe anava carregat de tomàquets, oli, figues i embotits, però la millor inversió va ser la compra de Los juegos de la edad tardía (Premi de la Crítica i Premi Nacional de Narrativa 1990). La seva lectura va resultar ser el descobriment d’un dels grans escriptors contemporanis en llengua castellana.

El primer capítol de El balcón en invierno és una sorpresa. Luis Landero explica que davant el repte d’escriure un nou llibre va entrar en una crisi creativa i existencial. Va aparcar la novel·la que tenia pensada i finalment va escriure El balcón en invierno, que és un llibre autobiogràfic en el que fa un repàs des de la seva infància fins a la joventut. Són pinzellades dels fets essencials de la seva vida, explica allò que l’ha marcat i que li ha servit per formar-se com a persona i com a escriptor. El llibre és una recerca dels seus orígens per explicar-se a ell (i de retruc als lectors) la raó per la qual es va convertir en escriptor.

IMG_1307

D’entrada, fàcil, fàcil no ho tenia per ser escriptor. Luis Landero va néixer a Alburquerque (Badajoz) el 1948. Fill d’una família camperola extremenya i únic baró de quatre germans, la seva va ser una infància sense llibres, no n’hi havia cap, ni a casa seva ni a casa de cap familiar. En prou feines hi havia per menjar… Mentider, mal estudiant, somiatruites i amb una relació de desavinença constant amb el seu pare que es va fer extremadament greu quan emigren en els anys seixanta i aterren al barri de la Prospe de Madrid. A la ciutat va fer de noi dels encàrrecs, de mecànic, d’oficinista, fins i tot va fer carrera de guitarrista i amb el seu cosí Paco, un que anava per torero, va dedicar-se professionalment a l’ acompanyament de grups de ball flamenc. Però li agradava més somiar, els billars i les mosses que treballar, ser responsable i aplicat. Una època de faràndula!

El pare va voler sempre que estudiés, que fos advocat, que es llaurés un futur. La mare també, però la mare era jovial, afectuosa i per sobre de totes les malifetes del fill li professava un amor immens. El pare però, és presentat com un home deprimit, fracassat, violent i primari que havia projectat en el seu fill tot allò que ell no havia aconseguit.

Com és la vida, oi? Quina capacitat de maniobrar les nostres vides tenim? Més de les que ens pensem, segurament. La mort del pare de Luis Landero va ser el detonant per transformar la seva vida i comprometre’s davant el seu fèretre en que seria un home de profit.

IMG_1346

El balcón en invierno és una novel·la amb molts fronts oberts. És un homenatge a la cultura camperola de tradició ancestral, actualment desapareguda, i de la qual Luis Landero va formar-hi part durant la seva infància. És una història d’immigració en positiu. És la recerca dels primers records que tenen a veure amb la creació del seu món literari: la tradició oral de la seva família, el primer llibre de poesies, el professor que l’ajuda, la confirmació del desig insondable de voler ser escriptor a l’edat de vint-i-un anys… Finalment, El balcón en invierno és una picada d’ull,  un “al final estaries orgullós de mi” i un “llàstima que t’anessis tan d’hora i no hagis pogut veure-ho”.

Penso que la novel·la és un compte pendent que tenia Luis Landero amb el seu pare.

La lectura de El balcón en invierno ha superat amb escreix les meves expectatives. Senzillament, és una delícia. Luis Landero em captiva. Com aquell estiu que el vaig descobrir he tornat a sucumbir amb delit a la bellesa de la seva prosa, a les paraules exactes, al verb fàcil, a les filigranes lingüístiques, al castellà florit i al domini absolut en l’art de narrar. 

IMG_1350Els enllaços

1.Ressenya de Lale Gonález-Cotta en el bloc El placer de la lectura.

2.Ressenya de Guillermo Rodríguez en el bloc El Huffington Post.

3.Ressenya de Juan Cruz en El País-Cultura.

4.Podcast de l’entrevista de Manuel Pedraz a Luis Landero a Historias de papel (RNE Andalucía).

Títol: El balcón en invierno  Autor: Luis Landero  Editorial:  Tusquets  Primera edició: setembre de 2014  EAN: 978-84-8383-929-4 Format: 245 pàg. rústega, 17 euros

6 Respostes to “EL BALCÓN EN INVIERNO, de Luis Landero”

  1. manelxicota 21 Novembre 2014 a 0:01 #

    Llàstima que la llista –i pila ja a la capçalera del llit– cada cop és més gran, que si no… Que bona és la literatura, sempre nodrint-nos de sensacions…, i de gent que les propaga.

    Gràcies Jordi!

    • jordi1973 21 Novembre 2014 a 15:13 #

      Sí, la veritat és que el problema és el temps per llegir, que no en tenim gaire. De llibres bons molts…

  2. Carme, quadern de mots 21 Novembre 2014 a 10:12 #

    Com diu el Manel, aquestes llistes de lectures pendents i desitjades que no s’acaben mai no ens permeten encabir tot el que voldríem llegir i descobrir. En tot cas, gràcies per la ressenya, m’has fet descobrir un autor nou i qui sap si quan em trobi el llibre l’atrapo que ara ja sé que em pot agradar.

    • jordi1973 21 Novembre 2014 a 15:14 #

      A veure a veure, crec que et pot agradar Carme. Si més no, ja el tens a la llista…

  3. Roser 24 Novembre 2014 a 22:44 #

    Una gran ressenya, Jordi. Penso que me’l demanaré pels reis
    Roser

    • jordi1973 25 Novembre 2014 a 21:48 #

      Bona elecció, Roser! No et decebrà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: