LA VIDA ANTE SÍ, d’Émile Ajar

17 Gen
L'amic Isidre Oller fotografiat amb paraigües en el seu estudi de Parets del Vallès.  Momo, el nen protagonista de la novel•la, té a Arthur com a millor amic, un paraigües que l'acompanya a tot arreu i amb el qual dorm cada nit.

L’amic Isidre Oller fotografiat amb paraigües en el seu estudi de Parets del Vallès. Momo, el nen protagonista de la novel•la, té a Arthur com a millor amic, un paraigües que l’acompanya a tot arreu i amb el qual dorm cada nit.

Els clubs de lectura fan una feina excel·lent de promoció de la lectura i de difusió de bones novel·les arreu del país. Que avui publiqui una ressenya sobre La vida ante sí és fruit, per una banda, del bon ull del Club de Lectura de la Biblioteca de Can Rajoler de Parets del Vallès, que la va proposar fa uns mesos i per altra banda gràcies a l’amistat amb l’Isidre Oller, que forma part d’aquest Club de lectura, i que me la va recomanar efusivament fa unes setmanes. Gràcies!

Literatura tendra, poètica, irònica, efervescent... La vida ante sí és un llibre totalment recomanable.

En Mohamed o Momo, com l’anomenen carinyosament  la senyora Lola (el seu amic travesti), el senyor Hamil (l’avi de vuitanta-cinc anys que sempre li explica històries d’Els Miserables, de Víctor Hugo) i el senyor Driss (el propietari del cafè que freqüenta),  és un noi de nou anys, musulmà i orfe que viu amb altres nens en un clandé, una casa per a fills de prostitutes ubicada en la  sisena planta  d’un vell edifici sense ascensor en el barri parisenc de Belleville.

De La vida ante sí es va fer una pel·lícula. Moshe Mizhari va dirigir La vie devant soi (estrenada a Espanya com Madame Rosa) i que el 1978 va obtenir l'Oscar a la millor pel•lícula estrangera i un César a la millor actriu per Simone Signoret.

De La vida ante sí es va fer una pel·lícula. Moshe Mizhari va dirigir La vie devant soi (estrenada a Espanya com Madame Rosa) i que el 1978 va obtenir l’Oscar a la millor pel•lícula estrangera i un César a la millor actriu per Simone Signoret.

La senyora Rosa, una vella prostituta, polonesa, jueva i supervivent d’Auschwitz és la responsable d’aquesta particular casa en la què en Mohamed ha estat criat. El petit món de protecció i seguretat que té el noi es sacseja quan la senyora Rosa emmalalteix, comença a perdre el cap i necessita que la cuidin. La seva mort és a prop i La vida ante sí defineix amb exactitud el futur incert que el destí té reservat per  a en Mohamed.

La novel·la és una fotografia antropològica de la immigració  a França. Senegalesos, algerians , marroquins, tunisencs, camerunesos i iugoslaus conviuen en barris extremadament castigats per la misèria. És l’univers del barri marginal en el qual la seva població es busca la vida com pot. Tot i que apareixen sabaters, manobres i treballadors de mudances els actors principals de la història són l’ampli ventall de personatges que conflueixen en el món de la prostitució: putes, travestis, xulos, ionquis, proxenetes, boxejadors… Les Halles, Bois de Boulogne, Bisson, Belleville i Aubervilliers són els carrers i barris parisencs en els quals tots aquests personatges acaben trobant-se.

Una de les virtuts del llibre és la manera com està escrit. La novel·la està narrada en primera persona pel mateix Mohamed que també forma part d’aquest petit cosmos. Per una part és innocent i ingenu  i per l’altra és encertat i segur. És la lluita del que ha rebut els cops de la vida, però que amb només nou anys sap diferenciar entre el bé i el mal. Hi ha reflexions del noi boníssimes, com si fossin uns grans zasques! Les sentències vitals arriben al lector amb la força del “que no nos engañen” o “que yo no soy tonto”  i adquireixen una dimensió més real i humana que no pas les famoses frases en veu d’un personatge mediàtic o un anunci de televisió. La manera d’escriure d’Émile Ajar té molt de transmissió oral i d’escoltar bé el llenguatge del carrer. Algunes perles: “Durante mucho tiempo no supe que era árabe porque nadie me había insultado”, “para tener miedo no hace falta ninguna razón”, “yo dejé de ignorar a la edad de tres o cuatro años y a veces lo echo de menos”.

La vida ante sí i La mort d'Ivan Ilitx 036

Émile Ajar és el pseudònim de Romain Gary, l’únic escriptor que ha obtingut el premi Goncourt  dues vegades: el 1956 amb Las raíces de cielo i el 1975 amb La vida ante sí. Aquest últim cop el va guanyar amb el pseudònim d’Èmile Ajar. Va ser quan es va publicar la seva obra pòstuma Vida y muerte de Émile Ajar, quan es va saber tot: fins aleshores el seu cosí, Paul Pavlowitch, era el rostre d’Émile Ajar, quan en realitat era Romain Gary l’autor de tots els llibres signats per Émile Ajar. En aquest sentit és molt recomanable llegir l’article El perfecto camaleón, de Nuria Barrios. La periodista explica la relació de Romain Gary amb l’ampli ús de pseudònims que va utilitzar per signar les seves obres, les conseqüències que això  li va comportar  i els detalls d’una vida de pel·lícula  d’un gran escriptor que va acabar suïcidant-se el 1980 amb 66 anys.  

Aquest Nadal he tornat a veure la pel·lícula Poder absolut, on Clint Eastwood deixava anar una de les seves frases mestres: “El mañana no está asegurado para nadie”, amb el qual l’actor nord-americà relativitzava les especulacions sobre el futur i esperonava a aprofitar el dia a dia. Segurament en Mohamed i en Clint Eastwood s’haurien entès i ens podrien haver donat moments memorables del que suposa dialogar sobre La vida ante sí

Els enllaços:

1.Ressenya de La vida ante sí, de Jose Cuesta en el bloc La Cuesta de Moyano.

2.Ressenya de La vida ante sí, d’Elchicoanalogo en el bloc Espacios en blanco.

3.Ressenya molt interessant sobre La vida ante sí en el bloc Frente a la adversidad. Es tracta d’un bloc que utilitza els llibres com a recurs pedagògic. Presenta fitxes, textos i preguntes sobre el llibre per poder treballar-lo a secundària.

Títol: La vida ante sí   Títol original: La vie devant soi  Autor: Émile Ajar (pseudònim de Romain Gary)  Traductora: Ana María de la Fuente   Primera edició: publicat en francès el 1975 per Éditions Mercure de France i en castellà per l’editorial Plataforma el 2007   Editorial: Plataforma   Format: rústega,  222 pàg. 16 euros.

2 Respostes to “LA VIDA ANTE SÍ, d’Émile Ajar”

  1. Raticulina 17 gener 2014 a 12:09 #

    Aquest me l’anoto a la llarga llista de Pendents, però a les primeres posicions…m’has fet venir ganes de llegir-lo!

    • jordi1973 17 gener 2014 a 17:08 #

      Tens bon ull! Aquest és dels bons, Isabel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: