LA CASA REDONDA, de Louise Erdrich

26 set
La casa redonda entre fulles de

La casa redonda entre plomes de paons, oques, pollastres i gallines.

Primer va ser el genocidi. Després, els indis nord-americans van acceptar la derrota  i van signar un munt de pactes amb l’invasor. La famosa pipa de la pau va ser fumada molts cops amb l’esperança que finalment es posaria fi a la matança del seu poble i a l’espoli de les seves terres. El poble indígena nord-americà va ser enganyat una vegada darrera l’altra pels colonitzadors.  Com a conseqüència dels tractats de pau, actualment existeixen als Estats Units diferents reserves índies. Són territoris on viuen comunitats natives descendents del gran ventall de tribus índies americanes. El llibre de capçalera per entendre tot aquest procés és el fantàstic i duríssim Enterrad mi corazón en Wounded Knee, de Dee Brown (Editorial Turner).  Un clàssic.

Avui ens ocupem però de La casa redonda que està ambientada, precisament, en una d’aquestes reserves, la dels  Ojibwe de Dakota  del Nord. Les reserves tenen certa autonomia i gaudeixen d’algunes lleis pròpies respecte el govern americà. Amb la llei pública 280, però, se’ls va prendre el dret de jutjar un no indi que hagués comès un delicte en terres índies.  És, precisament, aquesta injustícia un dels motors de la novel·la.

La història gira al voltant d’una família Ojibwe benestant. Geraldine Coutts, la  mare, és víctima d’una violació ferotge. Un fet que la deixarà totalment traumatitzada, gairebé anul·lada com a persona. Bazil, el pare, és jutge i utilitzarà el pes de la llei per resoldre el cas. Finalment tenim en Joe, un nen de tretze anys, narrador de la història i veritable protagonista de la novel·la.

L’estiu de 1988 serà un abans i després en la vida d’aquesta família. Sobretot per en Joe, que haurà de donar sortida prematurament a la seva part adulta. Nombroses preguntes sobre l’amor, el sexe, la justícia i l’amistat trobaran la seva resposta en els dies càlids d’estiu. És impossible posar límits a la curiositat d’en Joe i els seu desig de redimir la mare amb justícia. La seva justícia.

La casa redonda també és una novel·la coral on tenen cabuda uns personatges entranyables amb unes històries  increïbles i que vesteixen el món interior d’en Joe:  Cappy, el seu gran amic;  Linda Wishknob, una dona blanca adoptada per una família índia després que la seva pròpia mare va voler deixar-la morir; Sonja, la parella del seu oncle de la qual Joe està enamorat i en Mooshum, l’avi narrador d’històries índies de tradició oral.

El to narratiu del llibre m’ha recordat la fantàstica pel·lícula Petita Miss Sunshine. Hi ha la presència contundent  del dolor i del patiment, però sense recreació morbosa. És un contrast bellíssim entre la duresa d’allò narrat i la manera d’escriure tranquil·la, harmònica i suau de l’escriptora. Un silenci, una frase ben posada, un pensament… i  l’humor. Un humor sa, transparent i deliciós que ens acompanya durant tota la novel·la, fent que en el cervell s’instal·lin per sempre més escenes memorables.  Està tan ben escrit!

Pilar Gómez, lectora voraç i entusiasta de la cultura india, llegint la part divertida de la novel•la. També és una gran fotògrafa, podeu seguir la seva feina en el seu bloc Presencia de Espíritu.

Isabel Gómez, lectora voraç i entusiasta de la cultura india, llegint la part divertida de la novel•la. També és una gran fotògrafa, podeu seguir la seva feina en el seu bloc Presencia de Espíritu.

Louise Erdrich (Little Falls, Minnesota, 1954) és novel·lista, poeta i escriptora de llibres per a nens. Descendeix de la tribu índia dels Ojibwe i és membre actiu de la reserva Turtle Mountain Band of Cheppewa, a Dakota del Nord.  L’editorial Siruela li ha publicat sis novel·les i en totes és present la  tradició i la realitat contemporània de las tribus índies. No és una escriptora gaire coneguda per aquestes contrades, però en els Estats Units és molt llegida. La casa redonda de Louise Erdrich ha guanyat el Premi National Book Award 2012 en la categoria de ficció als Estats Units.  L’autora és propietària de la llibreria independent Birchbark Books a Minneapolis, Minnesota.

En la pel·lícula Mars Attacks! s’acaba proclamant el desig de viure en tipis, com una manera de retornar a l’origen i viure en pau, després d’aconseguir derrotar els alienígenes. I és que la cultura índia connecta amb la llibertat i en general, quan la coneixes, agrada molt. De petits però, influïts per la indústria cinematogràfica americana, tos els nens volíem ser un paio dur de l’oest. Ara, però, i com diu el poeta Manolo Chinato: De pequeño me impusieron las costumbres, me educaron para hombre adinerado, pero ahora prefiero ser un indio, que un importante abogado.

I tu què volies ser de petit un indi o un cowboy?

Un oasi en les Badlands, Dakota del Sud. Foto de Flickr.

Un oasi en les Badlands, Dakota del Sud. Foto de Flickr.

Els enllaços

1. Birchbark Books, la llibreria de Louise Erdrich. Fes clic aquí.

2. Ressenya en el bloc Un libro al día. Fes clic aquí.

3. Ressenya en el bloc La antigua biblos. Fes clic aquí.

4. Ressenya en la revista cultural Tarántula. Fes clic aquí.

5. Ressenya a El Placer de la lectura. Fes clic aquí.

6. Ressenya en el bloc Las vacaciones de Holden. Fes clic aquí.

Títol: La casa redonda  Títol original: The round house  Autora: Louise Erdrich  Traductora:  Susana de la Higuera Glynne-Jones   Editorial:  Siruela  Primera edició:  2013  EAN: 978-84-15723-03-5  Format:  Rústega, 352 pàg.

4 Respostes to “LA CASA REDONDA, de Louise Erdrich”

  1. manelxicota 27 Setembre 2013 a 10:18 #

    Bona ressenya Jordi! El problema és la quantitat de novetats postvacances que fa que la llista de possibles lectures comenci a tenir mesures inabastables…

    • jordi1973 27 Setembre 2013 a 15:25 #

      Tens raó, Manel. N’hi ha tants llibres bons! Així tenim on escollir. El problema és el temps, sempre és el temps!

  2. Imma C 8 Agost 2016 a 17:04 #

    Una altra novel.la d´un autor indi:

    The Absolutely True Diary of a Part-Time Indian d´Alexie Sherman, autor amerindi.

    Novel.la juvenil, però recomenable per qualsevol edat. Narrada en primera persona, el protagonista adolescent indi, s´hi poden veure trets autobiogràfics de l´autor.

    • jordi1973 9 Agost 2016 a 12:27 #

      No la concec Imma, gràcies per la recomenació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: