5 raons per llegir MONGOLIA

19 jul
Això és un fotomuntatge, però crec que en un futur proper les portades de Mongolia seran exposades en galeries d'art i museus.

Això és un fotomuntatge, però crec que en un futur proper les portades de Mongolia seran exposades en galeries d’art i museus.

Va ser a finals de l’any passat a la botiga de còmics Continuarà de Barcelona. De tant en tant m’agrada passar-m’hi i descobrir-hi novetats. Quan ja havia pagat i anava a sortir a la Via Laietana la vaig veure al prestatge de l’esquerra, al costat de la porta. Era la revista Mongolia.

El seu llançament es va produir el 23 de març de 2012. Els fundadors i caps visibles del diari són Darío Adanti i Edu Galán. Mongolia sorgeix a partir de la recerca d’una sortida professional d’un grup d’amics i periodistes en un moment de crisi econòmica brutal. Sembla ser que la idea es va gestar a partir de les trobades culinàries al barri de Malasaña de Madrid. Per teràpia, per cabreig, per desesperació… la idea era apostar per un projecte satíric nou del què ells fossin els responsables. En un país on totes les notícies que ens arriben ens parlen de corrupció, injustícia, merders polítics, pobresa etc. Mongolia representa una via d’escapament i el flagell del poder. Avui,  5 raons per llegir Mongolia.

La meva mare Isabel i el meu pare Vicenç gaudint de l’humor irreverent de Mongolia.

La meva mare Isabel i el meu pare Vicenç gaudint de l’humor irreverent de Mongolia.

1.Humor. Els de Mongolia gasten un humor bèstia i una sàtira negríssima. Les notícies de corrupció diàries i les conseqüències socials de la crisi ens estan deixant a tots fets un cromo. Els de Mongolia creen humor a partir de la mala llet i la ràbia que això ens provoca. Tenen molt de contracultural i la valentia per fer un humor irreverent dient-les de molt grosses sense haver de demanar perdó. En aquest sentit s’hi arrisquen molt. No sé fins a quin punt està preparada la societat per acceptar aquest humor transgressiu. Molta gent posa límits a l’humor, és a dir, pensen que hi ha temes dels què no es pot fer humor. Per no parlar de tota mena de lobbys que se senten atacats si els toquen  el seu tema (partits polítics, religiosos, feministes, ecologistes…). M’agrada Mongolia perquè amb un humor corrosiu i marcià regateja constantment els límits del què la societat ha pontificat com a normal. Mongolia publica acudits que altres mitjans han censurat.

Aquest humor sa, transparent i popular connecta molt bé amb la ciutadania. Una mica com feia en Pepe Rubianes. Les coses pel seu nom. Si cal dir que un polític és un feixista o un fill de puta es diu. La premsa seriosa en canvi parlarà de presumpte corrupte o d’imputat. Ei, i que ningú en tingui dubte, no tothom sap insultar amb gràcia.

2.Disseny. El primer que crida l’atenció de Mongolia són les seves espectaculars portades. El somriure és inevitable i a sobre amb idees súper enginyoses i originals. El nivell d’exigència dels seus creadors per oferir un diari diferent i proper està present en el disseny de totes les seves pàgines. És fàcil pensar en El Jueves com a referent. Cal tenir en compte però, que El Jueves és una revista gràfica i de còmic al 100%, mentre que Mongolia canalitza l’humor no només a partir del còmic sinó que també s’inventa entrevistes, fotomuntatges, notícies falses, reportatges, estadístiques etc. En aquest sentit els responsables de Mongolia citen a Hermano Lobo, La Codorniz, la revista argentina Barcelona, la xilena The Clinic, El Papus i els Monty Python. És un disseny que recorda el fanzine autogestionat, la cultura pop i l’underground 70’s.

3.Independència. Els de Mongolia han apostat pel paper i la premsa impresa. Els hi ha sortit bé. Tenen tota la raó quan diuen que “molta gent ha sepultat el paper abans de temps”. Crec que en aquesta lluita entre el digital i el paper els consumidors també continuarem comprant en paper. La gran qüestió dels mitjans de comunicació és connectar amb els consumidors i oferir un bon producte amb el famós valor afegit.  En un context de doble crisi (l’econòmica i la del paper) Mongolia ho ha aconseguit amb escreix i esgota els diaris cada mes en els quioscs. Crec que una de les raons del seu èxit és la independència: viuen de les vendes dels diaris (3 euros); accepten publicitat però ni la prioritzen  ni volen que això els limiti a l’hora de publicar articles de denúncia;  fidelitzen els seus lectors amb subscripcions i treballen molt bé les xarxes socials. Actualment tenen una tirada de 40.000 exemplars, tenen 95.000 seguidors a Twitter  i 28.000 a Facebook.

El meu pare Vicenç i la meva mare Isabel indignats amb les notícies del Reality News de Mongolia.

El meu pare Vicenç i la meva mare Isabel indignats amb les notícies del Reality News de Mongolia.

4.Contrainformació. Mongolia dispara contra el gran poder. Les seves víctimes habituals són la Monarquia, el bipartidisme PP-PSOE, la corrupció, els banquers, els grans grups de premsa espanyola i l’església. La sàtira, present en el 80% de la publicació es combina amb la secció Reality News, un suplement amb reportatges periodístics d’investigació. Són les notícies reals del diari que busquen la denúncia dels cassos de corrupció, destapar els abusos de l’estat i l’aprofundiment en temes socials. És un tipus d’informació que ja hem pogut llegir durant anys en el setmanari El Triangle, en el diari Directa o en el desaparegut Ardi Beltza.

5.Els llibres.  L’equip de Mongolia ha publicat tres llibres fins ara. Igual que en la revista combinen l’humor amb el periodisme d’investigació.

El libro rojo de Mongolia (Reservoir Books, 2013) és una enciclopèdia històrica del món que inclou un diccionari, explicacions sobre les grans preguntes de l’humanitat (d’on venim, on anem?), seccions d’història, ciència, filosofia, música i també entrevistes a personatges com Establo Picasso, Wan Gogh, Reme Descartes o Jim Morrisey. És una mena de compendi del saber i del coneixement sobre el món i la cultura amb voluntat de transcendir i sempre amb el filtre d’humor 100% mongol. Boníssim!

Papel mojado (Debate, Maig 2013) és un llibre de l’equip d’investigació de Reality News de Mongolia. L’assaig fa un anàlisi dels quatre grans grups de comunicació espanyols i els seus diaris: El País, La Vanguardia, El Mundo, i el desaparegut Público. En el llibre s’expliquen les connexions d’aquests grups de premsa amb diferents poders fàctics espanyols (Opus Dei, La Caixa, grups polítics) i les decisions en aliances i estratègies que han portat, segons l’equip de Mongolia al suïcidi del sector: el quart poder a Espanya és la banca. “Molts dels principals grups periodístics són simplement una part més de l’engranatge del sector financer”, sentencien.

Pasatiempos (Debolsillo, juny 2013). Passatemps, jocs visuals, sopes de lletres, enigmes, enginys… tot passat per la trituradora d’humor mongola. 94 pàgines per esbrinar per exemple si Àngel Cristo enviava la seva filla a comprar-li cocaïna abans o després d’anar a viure a una casa mòbil; resoldre la recerca de sis infiltrats en una mani d’indignats en un dibuix atapeït tipus On és Wally?; o relacionar un text amb excuses per justificar diferents errades amb el personatge famós que les ha dit.

Aquesta democràcia retallada, corrupta i fràgil que tenim necessita una bona empenta de justícia i de sentit de l’humor. Espero que Mongolia resisteixi molts anys i continuï doblegant el poder amb l’ús de la sàtira. Quentin Tarantino utilitza el cinema i Mongolia el periodisme, però segur que tots estarien encantats de pronunciar junts el famós maleïts bastards!

Els enllaços.

1. Humor mongol para tiempos difíciles. Ressenya en el bloc Cuello blanco Magazine.

2. Podcast de l’entrevista a Edu Galán i Darío Adanti en El Laboratorio de Ràdio Nacional.

3.Els vídeos de canal Mongolia a Youtube.

4.Jot Down, Mongolia y Unfollow, nuevas publicaciones para nuevos tiempos. Article a Vozpópuli.

2 Respostes to “5 raons per llegir MONGOLIA”

  1. La Gallina Vasca 24 Juliol 2013 a 5:27 #

    Si te gustó Mongolia, te encantará La Gallina Vasca. También en facebook, twitter y cada 15 días en los kioscos. http://gallinavasca.blogspot.com.es/

    • jordi1973 24 Juliol 2013 a 9:48 #

      No la coneixia. Moltes gràcies per la recomanació! Té molt bona pinta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: