EL FRACASSAT, de Martí Domínguez

7 jun

La meva dificultat  crònica per retenir els noms de les persones no permet recordar-me del nom del professor d’història de l’art que va venir a fer una suplència en el curs 91/92, quan  els estudiants estàvem a punt de deixar l’institut i havíem de preparar la selectivitat per entrar a la universitat. Van ser només unes setmanes, però van ser de les millors del curs. Quina llàstima no poder honrar aquell home! Aquell professor era un apassionat de l’art, de la vida i de l’ensenyament.  Durant uns quants caps de setmana ens va descobrir un munt de galeries d’art de Barcelona i ens va il·lustrar amb anècdotes sucoses sobre l’art modern. Arraulits en un cafè del xino, vaig escoltar per primera vegada la història de Paul Cézanne i dels impressionistes francesos.

Les signatures dels impressionistes.

Les signatures dels impressionistes.

I ara per tancar el cercle he llegit El fracassat, de Martí Domínguez, que és la biografia novel·lada del pintor francès Paul Cézanne. De fet, només es centra en l’època en què Cézanne malviu a Auvers a partir de 1872, en companyia de Marie-Hortense Fiquet,  la seva dona  i el fill petit d’ambdós. Són uns anys en què Paul Cézanne, distanciat de la seva família, viu sota el padrinatge i protecció del també pintor Camille Pissarro. Són anys cabdals per a la formació pictòrica de Cézanne i també és el moment en què és acceptat (amb molta recança) dins del nou grup de pintors impressionistes on figuren Edgar Degas, Claude Monet, Armand Guillaumin, Alfred Sisley, Berthe Morisot i Pierre-August Renoir, entre d’altres.

La novel·la arriba fins a 1874 any en què els pintors, que sempre havien estat vetats pel Saló Oficial, aconsegueixen fer la primera exposició impressionista en l’estudi del fotògraf Nedar a París. Els pintors impressionistes tenien en comú l’arrel generacional, les noves aportacions tècniques a la pintura i l’enfrontament a l’academicisme pictòric de l’època.

Martí Domínguez (Madrid 1966) és biòleg, escriptor i periodista. Va guanyar el Premi Josep Pla el 2007 amb El retorn de Voltaire.  El fracassat és el primer llibre que llegeixo d’ell  i no puc fer altra cosa que lloar-lo. A mi m’ha agradat  molt. La seva manera d’escriure és dolça i senzilla. Ho fa fàcil, de manera entenedora. Ha estat molt enriquidor descobrir el català de Domínguez, amb la música de les paraules pròpies dels valencians.

L'amic Pol Ansó llegint El fracassat. També es pot ser artista en la lluita social.

 També es pot ser artista en la lluita social i en la defensa del territori, com l’amic Pol Ansó que llegeix El fracassat entre els camps de Gallecs. Plataforma Salvem Gallecs.

La història del moviment impressionista i dels seus protagonistes ja està explicada en molts llibres. Per què llegir El fracassat, doncs?  Què aporta de nou? L’escriptor valencià s’endinsa en la psicologia de Cézanne i ens explica de manera magistral els seus temors i els seus somnis. Podríem dir que a partir de la història del pintor francès l’escriptor furga en el cervell de l’artista i acaba trobant respostes que es poden universalitzar a tot tipus de creadors i a tot tipus d’èpoques.

Martí Domínguez planteja les contradiccions vitals de les que no s’escapa cap mortal i que en la vida d’un artista com Paul Cézanne adquireixen dimensions enormes. És l’artista que es rebel·la contra la societat, però que a la vegada desitja que els seus quadres siguin acceptats i comprats per l’establishment burgès parisenc. És l’artista que es rebel·la contra l’ombra allargada del pare (banquer i ric), però que a la vegada necessita dels seus diners per sobreviure. És l’artista que no canalitza les energies per portar diners, menjar o escalfor a casa, però que és incapaç de renunciar a la pintura, ja que és aquí on una força desmesurada el fa sentir viu de debò. És l’artista que no troba la pau en la seva ànima mentre admira la bonhomia, la serenor i el plantejament familiar del seu bon amic, Camille Pissarro.

Una Olympia moderna, 1870. Paul Cézanne.

Una Olympia moderna, 1870. Paul Cézanne.

Tan important són els pintors retratats en el llibre com les seves dones. Més enllà de la funció de models i muses que tenien algunes d’elles, l’autor els dóna un paper destacat com a contrapunt a la presència constant de diàlegs sobre pintura, creació i art. Perquè, finalment, qui s’ocupava de la casa, dels fills i de cuinar mentre els homes es passaven tot el dia pintant? Les seves dones. Elles neutralitzen i compensen la història dels pintors. Les dones representen el sentit comú i la responsabilitat. En aquest sentit cal destacar la reflexió sobre la paternitat que es planeja durant tot el llibre. L’autor  reflexiona sobre aquest tema en una entrevista a Vilaweb: “fins a quin punt es pot anar a totes amb l’art quan tens un fill (?). La novel·la explica el cas de Pissarro, gran amic de Cézanne, a qui es va morir la filla… Quan tens un fill l’has d’alimentar” .

Què ens fa triar un camí o un altre? Paul Cézanne podia haver viscut en l’abundància, però va triar la pintura i la creació, que era el que realment volia fer abans que la vida adinerada de banquer. Diuen però, que no va ser gaire feliç. El professor que ens portava de galeries per Barcelona no tenia cap necessitat de fer hores extres els caps de setmana. Ho feia perquè estimava la seva feina.

El lector pensarà sobre el fracàs, sens dubte. Però al capdavall i assumint que tots tenim les nostres contradiccions, què és el fracàs? És viure apassionadament, lluitar pels nostres somnis i no aconseguir-ho? Potser és pitjor no intentar-ho, renunciar als somnis i acomodar-se a una vida  més normal, més acceptada però… no desitjada, no?

 Títol:  El fracassat   Autor:  Martí Domínguez  Primera edició: març de 2013  Editorial:  Proa  EAN: 978-84-7588-364-9  Format: 223 pàg. rústega, 19 euros.

 Els enllaços

1.Ressenya en el bloc Ofici de lector. Fes clic aquí.

2.Entrevista a l’escriptor a El temps. Fes clic aquí.

3.Entrevista a l’escriptor a Núvol. Fes clic aquí.

4.Martí Domínguez llegeix un fragment de ‘El fracassat’. Fes clic aquí.

 

4 Respostes to “EL FRACASSAT, de Martí Domínguez”

  1. manelxicota 7 Juny 2013 a 9:02 #

    Una bona immersió en el món dels impressionistes abans d’anar a veure l’exposició que, si no m’equivoco, vindrà el mes d’octubre al CaixaForum de Barcelona de Camille Pissarro i que actualment és al Thyssen-Bornemisza de Madrid.

    • jordi1973 7 Juny 2013 a 9:41 #

      Ostres! Molt bé, no? No sabia que aterraria a Barcelona. Vaig veure la notícia sobre Madrid. Una exposició que havia servit per homenatjar a Camille Pissarro, pot ser un dels impressionistes més desconeguts. El llibre de Domínguez és també un homenatge a Pissarro. Un té la sensació d’estar davant d’un gran pintor i d’una gran persona.

  2. Aineta 11 Juny 2013 a 14:17 #

    Fantàstica ressenya, com deim per aquí fa llegigera.

    • jordi1973 11 Juny 2013 a 18:31 #

      Gràcies Aineta. Si llegeixes el llibre ja em diràs el què.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: