PALESTINA, INFORME URGENT. Articles, fotos, enllaços i llibres.

7 mai

Palestina webcam

Com és que un poble que ha sofert tant i durant tant de temps pot infligir tant dolor a l’altre? Aquestes paraules són de Gilad Atzmon (Tel Aviv, 9 de juny de 1963). Amb ell començo i ja anuncio ara que també amb ell acabo aquesta llaaaaarga ressenya. Justament amb una altra encertada reflexió. Aquesta és, per tant, una ressenya subjectiva. Abans d’arribar al final pots llegir diferents articles que expliquen què és i què no és el conflicte entre Palestina i Israel. Pots llegir diferents opinions sobre la solució del conflicte. Pots veure fotos dels camps de refugiats palestins al Líban i també endinsar-te n el viatge d’una irlandesa i un català a  les mítiques ciutats palestines de Bethlem, Hebron o Ramallah. També pots veure un documental sobre els jueus marroquins de Tinghir. Finalment pots informar-te sobre enllaços interessants a la xarxa i evidentment de diferents llibres per aprofundir i entendre millor el conflicte.

Amb les persones que he invitat a escriure ens uneix la mirada pacífica i un desig de justícia vers Palestina. Són amics, coneguts i amics d’amics. Saben de  què parlen. La majoria d’ells han estat al país i tots maneguen bona informació. A tots els agraeixo la feina feta i la implicació en aquesta ressenya.

1.Laurent Cohen, co-president de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins

Laurent Cohen

Laurent Cohen

Els membres de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, compartim una mateixa manera de veure el conflicte. Per definir-lo direm que:

No es tracta d’un conflicte ètnic ni tampoc és un conflicte religiós. Com explica Schlomo Sand al seu llibre Qui va inventar el poble jueu? aquest no existeix i mai va existir com a tal, sinó que és i fou part de diverses nacions a la Mediterrània i Europa, entre d’altres. Els jueus d’avui són els descendents d’aquells que antigament practicaven la religió jueva, el judaisme. A data d’avui, hi ha jueus catalans, espanyols, iranians, argentins i israelians… Però també hi ha jueus pobres i rics, laics i religiosos, ja que la religió que va ser el seu referent comú ha deixat de ser-ho, a vegades substituïda pel sionisme o per una simple adhesió a l’Estat d’Israel, o a un vincle a la memòria històrica o familiar.

Tampoc és un conflicte bíblic entre dos pobles germans, i que consti que per a nosaltres la Bíblia no és un llibre d’història. Jueus, musulmans i també cristians van viure en pau durant segles a la Palestina històrica i a l’Orient Mitjà i compartien una metiexa cultura, amb matisos diferents. Aquesta convivència es va anar degradant durant el segle XX i va culminar en ruptura amb el pla de partició de l’ONU i posterior proclamació de l’Estat d’Israel.

La limpieza étnica de PalestinaEn canvi, que és un conflicte polític, i per tant, té solució política. L’Estat d’Israel es va crear a través d’una conquesta militar al 1948 amb la consegüent expulsió de 600.000 Palestins i una política de terror i neteja ètnica que Ilan Pappé, historiador israelí, ha documentat en la seva obra La limpieza étnica de Palestina. Es tracte d’un conflicte per la terra que es tradueix en una conquesta territorial contínua per part d’Israel, que dia a dia segueix ocupant noves terres, utilitzant per a tal finalitat els colons i el mur.

és un conflicte d’origen colonial. Des del seu inici, el sionisme va proposar a l’Imperi Britànic –la potència colonial llavors- estar al seu servei a l’Orient Mitjà, per tal d’impedir la unió de la nació àrab un cop havia caigut l’Imperi Otomà. D’aquesta manera, els britànics i, per extensió, els occidentals s’assegurarien tenir control sobre els recursos naturals de la zona –el gas i el petroli- així com “acabar” amb la qüestió jueva a Europa. Israel ha continuat la mateixa política amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial.

El sionisme és una ideologia que garanteix la dominació d’un poble “elegit”, el jueu, sobre els demés –una interpretació nacionalista-religiosa- i aquesta dominació es tradueix en una estructura d’estat i un arsenal jurídic de discriminació institucional que permet identificar el sistema com de SEGREGACIÓ / SEPARACIÓ, o d’APARTHEID. A més, aquesta guerra permanent ha conduït a una militarització de la societat israeliana i a la creació d’un complex industrial militar que exporta les seves tècniques i la seva tecnologia de seguretat al món sencer, posant en perill l’estabilitat de la regió.

Aquest article està resumit. Pots llegir l’article sencer a la pàgina de JUNTS. Forma part de l’article Boicot, desinversions i sancions contra Israel.

2.Jero Rodríguez, periodista de TVE

Jero Rodríguez al Líban.

Jero Rodríguez al campament de refugiats de Shabriha, al Sud del Líban.

Les fotografies que us presento a continuació van ser fetes a principis de juny del 2006 durant el rodatge de Los desplazados de los desplazados, un reportatge del programa de La2 de TVE El Escarabajo Verde. Vam intentar fer un repàs de les accions solidàries de la AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional) als camps de refugiats palestins al Líban al mateix temps que oferíem una panoràmica política, religiosa i social del país dels cedres (una tasca completament abocada al fracàs). Cal dir que un camp de refugiats al Líban pot anar des de les massificacions en tendes de càmping fins a autèntics barris perifèrics de la capital o petites aldees al Sud del país. Precisament va ser allà (a la frontera amb Israel) on pocs dies després de tornar a Barcelona va esclatar la segona Guerra del Líban entre la milícia Hesbol·là i l’Estat Israelí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació d’aquest conflicte aquí.

Més dades del reportatge d’El Escarabajo Verde aquí. Malauradament a la època no es penjaven els pgms al web de rtve perquè el podeu veure.

3.Tracy Power i Edgar Piquer, viatgers i bloggers

Tracy Power (a Israel) i Edgar Piquer (a Palestina). Ciutat d'Hebron.

Tracy Power (a Israel) i Edgar Piquer (a Palestina). Ciutat d’Hebron.

We visited Palestine in Dec 2012 with the idea of seeing what it really is like there. You see and hear so many stories of what happens there we wanted to see for ourselves. We didn’t have a concrete plan as to where in Palestine we would travel but we visited Bethlehem, Hebron, Jericho and Ramallah. All of these cities are very different and all have their own story.

The city that was a surprise for us was Hebron. We had no real knowledge of Hebron before visiting it. We just decided to go for a day trip as it is very close to Bethlehem. The first thing that we noticed was that every second person was saying ‘Welcome to Hebron’ to us. I’m not sure if many tourists go there, we seemed to be the only ones around that day. We felt a little like celebrities there. Everybody was very friendly with us.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti de Banksy en el mur de Bethlem.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti de Banksy en el mur de Bethlem.

As we were walking through the market that day one man was super keen to talk with us. He was eager to explain how the Jewish settlers had destroyed his stall on the market. Next thing, we were in his house drinking tea with his wifeand 3 kids. The house was very basic. It was one room with some mattresses on the floor. He told us many stories that really shocked us. Stories of how the Israeli soldiers had killed his last wife, how another soldier gave his youngest son a sweet that was poisoned with chlorine acid and how he had to go to a hospital in Jordan to prevent him from going blind, how the window in his house was now blocked up by the Jewish settlers. This was quite clear. His window view was basically now a wall. There was a tiny hole on top, where the Israeli soldiers had put a snake through to scare the kids. He had the dead snake in a jar, he showed us. We were quite stunned by these stories. We never imagined such things happen like this on a daily basis.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti a Ramallah.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti a Ramallah.

Later on during the day we met a boy, Ghassan who began talking with us. He explained a lot about Hebron to us. He explained that Hebron is divided into different zones, H1 and H2. H1 being the Palestinian markets and H2 being under Israeli control. Hebron is full of Jewish settlements. One of the Jewish settlements which has 400 settlers has 2000 soldiers to protect them. Insane! Within the zone are 150 checkpoints and 150 cameras. What was shocking was how the Jewish settlers throw rubbish and bricks onto the roof of the Palestinian market, some of the stalls had to be closed because of the acid they throw on to it.

Also, it is not easy to walk where you want to. First there are metal detectors to go through where the mosque is. Many of the streets are not accessible for Palestinian people. There are soldiers everywhere, just watching you, either from high up in towers or on the street. The people are not free to go where they want. We came away out of Hebron having learned a great deal that we had no idea existed before.

Els soldats que protegeixen la part jueva d'Hebron.

Foto de Tracy i Edgar als soldats que protegeixen la part jueva d’Hebron.

Another interesting part of the journey for us was that when people think of Palestinian people, they think that all are Muslim. This is not the case. In Bethlehem we saw that the majority of the Palestinians were Christian. There was also Muslims but not as many. In Jerusalem we saw this also. Everybody respects each other and there seems to be no problems with differences in religion in Palestine.

I feel lucky to have visited Palestine to get a sense of what it is like there. It’s very hard to believe that in today’s world people are still treated this way. I hope one day the Palestinian people will have their rights.

Podeu llegir tota la informació del viatge de Tracy Power i Edgar Piquer per terres palestines  en el seu bloc: edcyadventures.wordpress.com

També pots escoltar la Tracy Power explicant (en català) el viatge a Palestina en el programa radiofònic Annour la Llum. Fes clic aquí.

4.Carles Peña,responsable del programa de ràdio Annour La Llum

Carles Peña

Carles Peña

Vaig tenir el privilegi de descobrir aquest reportatge gràcies a la recomanació del meu amic Wahid Yacoubi.

Kamal Hachkar, el seu director, recupera la memòria dels jueus marroquins que van viure durant segles a la zona de Tinghir (Atles). En una primera part va fins al seu poble i recull les opinions dels musulmans respecte als seus antics veïns jueus. Els diversos  testimonis reflecteixen simpatia i el sentiment de pertànyer a un mateix poble, malgrat les diferències religioses.

Però la creació de l’estat d’Israel, l’any 48, va començar a enrarir la convivència. A finals dels 50 i principis dels 60, la majoria van marxar, renunciant a la seva nacionalitat marroquina.

A la segona part del reportatge Hachkar viatja a Israel on es troba amb alguns dels jueus originaris de la zona. Malgrat que han passat 50 anys, molts encara parlen tamazigh i àrab i senten nostàlgia del seu passat marroquí. És emocionant escoltar la conversa mitjançant la xarxa entre un d’ells i el pare de l’Hachkar. El documental acaba amb una visita a la casa d’unes dones que rememoren aquest passat amb cançons tradicionals berebers.

Actualment són molts els israelians d’origen marroquí que visiten aquestes poblacions per tal de retrobar-se amb el seu passat i mostrar als seus fills les seves arrels. Val la pena dir que els jueus provinents de països àrabs no van rebre el mateix tractament que els que van arribar des d’Europa o des dels Estats Units i, en aquest aspecte, s’han sentit força discriminats.

Aquest documental, tant pel tema que toca com per la sensibilitat que traspua, és francament recomanable. Espero que el fet de que estigui rodat en francès no resulti un impediment, hi ha escenes que parlen per sí soles. Gaudiu-lo.

Annour La Llum és un programa de ràdio que s’emet en directe els dimecres a les 20h. i es repeteix els diumenges a les 18h. per Ràdio Mollet (96.3FM). Aquest programa està dirigit per Carles Peña i cada setmana un convidat parla de temes o històries rellevants sobre el món àrab. Pots descarregar-te els podcasts dels programes aquí. També tenen Facebook.

5.Àlex Anfruns,  membre de l’organització pacifista Aturem la Guerra

De la terra mítica al rebuig de les fronteres.

Xerrada "Al cor de les revolucions àrabs", Alex Anfruns 18 maig 2012 Cortesia de la Biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès

Xerrada “Al cor de les revolucions àrabs”, Àlex Anfruns 18 maig 2012
Cortesia de la Biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès

No és un conflicte religiós. Malgrat que Palestina ha estat l’escenari d’enfrontaments i d’invasions al llarg de la història, les guerres no són exclusives de cap continent ni de cap territori. Per això, no és apropiat veure-hi una mena de continuïtat entre les guerres gairebé mitològiques del passat llunyà i les actuals. Aquesta continuïtat seria una construcció imaginària que amagaria altres contexts sociològics, econòmics, etc. i privilegiaria una visió mítica de l’humanitat en comptes d’una lectura històrica. El retorn a un territori de la cartografia bíblica, per part d’europeus de confessió jueva a Palestina s’emmarcava dins el context de la mentalitat colonial de finals del segle XIX. Aquest procés de colonització de Palestina es va accelerar amb la desaparició de l’Imperi Otomà, el relleu del qual va ser agafat per l’administració dels Imperis Britànics i Francès. L’origen del conflicte és doncs d’arrel secular, i té per objectiu el control d’un territori. De fet, la radicalització del discurs religiós i la seva instrumentalització amb fins polítics és un fenomen recent, que es produeix com a conseqüència d’una progressiva desaparició del nacionalisme àrab laic a la regió. Als anys setanta amb el context del xoc del petroli apareixen altres actors regionals, com les petromonarquies, que influeixen decisivament al seu entorn amb el seu pes econòmic però també a nivell ideològic. I amb la revolució iraniana s’acaba legitimant una interpretació en clau islàmica de la teologia de l’alliberament com a forma de resistència a l’imperialisme. Recordem que tot això es va produir en el context de la guerra freda, i que el discurs religiós es va afavorir clarament per a lluitar contra la influència a la regió de l’antiga Unió Soviètica.

Mapa de la zona fet per Julien Bousac. Publicat en la web: http://www.taayoush.be/Zones-A-B-C.html?lang=fr

Mapa de la zona fet per Julien Bousac. Publicat en la web:
http://www.taayoush.be/Zones-A-B-C.html?lang=fr

Les minories confessionals no estan perseguides. Aquesta idea és sovint una projecció falsejada de l’imaginari europeu sobre l’Orient Pròxim. És cert que malauradament cada vegada més es produeixen conflictes interconfessionals als països majoritàriament musulmans. Però de fet, la religió a l’Orient Pròxim, bressol del monoteisme, s’ha viscut històricament d’una manera oposada a l’experiència europea, a on hem conegut nombroses guerres de religió. Contràriament a Europa, a Palestina, Irak, Egipte, Líban, Síria, etc. hi ha una llarga història de convivència entre diferents comunitats religioses. Els països d’Orient Pròxim es caracteritzen pel seu pluralisme religiós. De fet, la creació de l’estat d’Israel el 1948 va ser un traumatisme per al conjunt de la regió, que va perdre una part important de la seva població de confessió jueva. Respecte a l’emigració dels cristians de l’Orient Pròxim a llatinoamèrica, a Canadà o Estats Units, aquesta va començar al segle XIX, i es va produir per raons econòmiques. Encara que numèricament cada vegada sigui menys important, la composant cristiana es segueix reivindicant pels palestins (i pels egipcis) com una part imprescindible de la seva identitat.

Foto de Translators for Palestine

Foto de Translators for Palestine

El mur no ha servit per aturar la violència. Es diu sovint que el mur ha servit per a que no es produeixen més atemptats , la qual cosa ens permetria suposar que el mur separa la població palestina de Cisjordània de la població israeliana. Això és una simplificació que no es correspon amb la realitat del terreny, denunciada per nombrosos observadors internacionals des de fa temps. En primer lloc, el mur no es va construir per separar, sinó com a una demostració de força més, i no va respectar la línia verda de 1967, és a dir la frontera reconeguda per la resolució de les Nacions Unides entre Palestina i Israel, sinó que s’ha construït confiscant moltes parcel·les de terrenys de cultiu que pertanyen als palestins i amb la voluntat d’apropiar-se de recursos energètics com l’aigua. En casos com el de la ciutat de Qalqilia, el mur envolta completament la ciutat palestina, l’accés a la qual es fa per una única porta controlada per l’exèrcit. A més, dir que el mur separa la població israeliana de la palestina, i que per aquesta raó s’ha acabat la violència, és oblidar que a dins del mur, és a dir a la Cisjordània ocupada, hi viuen mig milió de colons, i que les colònies continuen creixent al marge de tota legalitat. N’hi ha prou amb sortir de qualsevol població palestina per a trobar-se amb colons israelians esperant tranquil·lament un autobús, enmig d’una carretera. El mur, declarat il·legal pel Tribunal de la Haya el 2004, és una part més de l’ocupació; com els checkpoints, que són una eina més d’opressió i de menyspreu de la legalitat internacional. Una de les seves funcions simbòliques és demostrar el control i la superioritat militar de l’ocupant.

Foto de Palestine in Pictures

Foto de Palestine in Pictures

La solució dels dos estats ja és inviable. Qualsevol observador pot arribar a la conclusió que actualment la proposta del Procés de Pau d’Oslo, la creació d’un estat palestí al 22 per cent de la Palestina històrica, és completament inviable. Des de la segona Intifada, la situació ha empitjorat progressivament, sobretot amb la multiplicació de veritables ciutats residencials i amb l’establiment de mig milió de colons. Per això, tot i que es tracti de colònies il·legals, és poc realista considerar que la creació d’un nou estat palestí es vegi acompanyada de l’expulsió d’aquest nombre tan elevat d’habitants, a més a més tenint en compte que les colònies estan connectades per carreteres i altres infraestructures, la qual cosa ha eliminat la cohesió territorial d’un futur estat palestí. Per tant, la solució a llarg terme, és un estat binacional  amb igualtat de drets per a palestins i israelians, encara que ara per ara sembli una idea difícil d’acceptar per ambdues parts, degut a que els conflictes són massa recents.

Podeu seguir a l’Àlex Anfruns en el seu bloc mediterraneitat.wordpress.com.

Bloc d’Aturem la Guerra Mollet fes clic aquí.

6.Palestina a la xarxa. Bones pàgines on informar-se

Si poses el ratolí sobre la foto apareixerà el nom de l’organització. Fes clic sobre la foto que vulguis. Se t’obrirà una pantalla nova. A la la part inferior esquerra de la pantalla apareixerà l’enllaç a la pàgina de Facebook.

7.Els llibres

Una manera ràpida d’informar-se sobre la història del conflicte és el llibre Palestina Ocupación y resistencia (Flor del viento, 2002), del metge, historiador i escriptor barceloní d’origen palestí, Salah Jamal (1951, Nablús, Palestina). És un llibre breu de 104 pàgines on l’autor explica de  manera sintètica, directe i molt entenedora la qüestió palestina. Aquest llibre està dirigit a lectors que tenen poca o cap informació i que volen tenir una mínima base  per entendre i analitzar el conflicte. El llibre conté mapes de la zona que ajuden a entendre molt bé l’evolució de l’ocupació.

Palestina, destrucción del presente, construcción del futuro és un llibre coordinat per Jamil Hilal (sociòleg de la Universitat de Birzeit i investigador a l’Institut Palestí per a l’Estudi de la Democràcia  a Ramallah). El llibre està editat per Edicions Bellaterra dins la prestigiosa col·lecció Biblioteca del Islam Contemporáneo. Es tracta d’una obra que té per objectiu aprofundir en les diferents vessants del conflicte, analitzant l’economia, el paper que hi juga Hamas, el sionisme, la política exterior dels EE.UU, etc. Les més de 300 pàgines del llibre estan escrites de manera col·lectiva per diferents autors del món universitari, acadèmic i de diferents instituts de recerca i d’investigació: Sufyan Alissa Sharif S.Elmusa, Basem Ezbidi, As’ad Ghanem, Husam A.Mohamad, Karma Nabulsi, Owen Powell, Are Knudsen, Jad Isaac i també Ilan Pappé considerat l’ historiador israelià més incisiu, valent i compromès i que Laurent Cohen ja ha citat parlant de la seva magnífica obra La limpieza étnica de Palestina.

Maus és la primera novel·la gràfica que el 1992 va guanyar un premi Pulitzer. Art Spiegelman relata en aquest còmic l’entrevista al seu pare i les experiències esgarrifoses de supervivència de l’holocaust com a jueu polonès. Palestina, en la franja de Gaza (Planeta-De Agostini, 2002) és també una novel·la gràfica on Joe Sacco, el seu autor, hi plasma les seves pròpies experiències en els territoris palestins, on s’hi va submergir durant uns mesos per documentar-se sobre el terreny. És com una mena de documental sobre la penosa vida dels palestins. Igual d’esgarrifós que Maus. Per aquest treball va obtenir el prestigiós premi American Book Awards el 1996.

Maus i Palestina. Un bon professor d’història posaria aquests dos còmics com a lectura obligatòria en els instituts de secundària.

Finalment recomanem La identidad errante (Ediciones del oriente y del mediterráneo, 1012). El seu autor és Gilad Atzmon, activista polític, saxofonista, compositor de jazz i també escriptor. Atzmon trenca tabús, s’atreveix a explicar i a denunciar intel·lectualment el discurs cultural i polític  del sionisme. És un llibre absolutament brutal, d’un home que ja no se sent jueu i que va marxar a Londres a la dècada dels 90, cansat de la radicalitat sionista. Aquest paio diu coses interessants, diguem que s’atreveix a dir coses noves i diferents sobre el conflicte. És un personatge que interpel·la pot ser de manera una mica agressiva, sense aturador. En tot cas no deixa indiferent a ningú, ja que rep crítiques tan dels defensors de Palestina com d’Israel. Hi ha qui pels seus articles el considera una mica perillós. Us deixo l’enllaç de molts articles seus aquí per si us interessa i així tenir informació per opinar.  També un article aquí on podeu llegir un atac públic contra ell (en forma de carta) i la rèplica on ell es defensa.

Veia palestins per tot arreu, fins que em vaig dir, carai, si és que estic vivint en territori palestí!’.

6 Respostes to “PALESTINA, INFORME URGENT. Articles, fotos, enllaços i llibres.”

  1. Annour La Llum 7 Mai 2013 a 17:07 #

    Molt bon post, Jordi i molt agraït per confiar en la meva participació.

    • jordi1973 7 Mai 2013 a 22:14 #

      Només faltaria, company! Sempre manegues bona informació.

  2. edcyadventures 7 Mai 2013 a 19:52 #

    Super cool. Free Palestine!!

    • jordi1973 7 Mai 2013 a 22:18 #

      He utilitzat el còmic que em vas regalar per fer la foto de capçalera, Tracy. Gràcies per l’article (que és molt bo) i les fantàstiques fotos.

  3. jero 9 Mai 2013 a 17:34 #

    M’agrada molt, Jordi. Hi ha molt, molt curro aquí. A tu et paguen, oi?

    • jordi1973 10 Mai 2013 a 0:03 #

      Sí, aquí hi ha molta feina, però no et treguis mèrits. Ha estat una feina col•lectiva, tots heu participat. Jo només he fet el traspàs d’informació.

      No, no cobro pel bloc, Jero. No sé si hi ha algun bloc que rebi diners via publicitat o per altres canals, ho desconec. No estaria gens malament, la veritat, però per ara ningú m’ho ha proposat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: