VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol

9 nov.

Martí Zuviría és el protagonista de Victus. Des de l’exili  redacta les memòries dels fets de 1714 amb la intenció de sincerar-se i explicar la veritat del que va passar al nostre país. La seva història s’inicia en el 1705 quan amb catorze anys aconsegueix plaça per estudiar enginyeria militar en el castell de Bazoches, sota l’ideari de Sébastien le Prestre, Marqués de Vauban.

En un principi, Martí Zuviría em va resultar un tipus pedant i xulesc i no hi havia manera que em caigués bé. Superat aquest primer judici, Zuviría és bàsicament i en la meva opinió un recurs literari que Sánchez Piñol utilitza de manera magistral  per explicar-nos la guerra de successió espanyola i els fets de 1714.  És només a l’acabar de llegir el llibre quan entens que és un encert i una necessitat que el personatge estigui presentat com un covard, un vividor i  un mercenari.

En Dani Pérez, un amic que també ha llegit el llibre, em diu que Zuviría és una mena de Forrest Gamp a la catalana. Hi estic d’acord. L’autor el situa al costat dels personatges més notables  de l’època i dels fets més remarcables del moment. De tonto, però, no en té ni un pèl.

Victus posa les bases per a un major coneixement de la nostra història: les raons de borbònics i aliats  per aconseguir el tro espanyol, les maquinacions de militars i nobles com Bardonenche, Berwick, Pópuli i Verboom, la lloança dels catalans Francesc Costa, Sebastià Dalmau o Jaume Timor, saber com les gastaven els miquelets i el paper èpic de les classes populars  barcelonines.

Cal destacar, per sobre de tots els personatges històrics, la reivindicació de la figura d’Antonio de Villarroel, el comandant militar que va defensar Barcelona de les tropes borbòniques i a qui  segurament tindria més sentit fer-li un homenatge cada 11 de setembre en comptes de Rafael Casanova, un polític gris que Victus no deixa gaire bé.

De fet Victus té la virtut d’explicar la història d’una manera creïble. En el llibre reben hòsties tant els d’un bàndol com els de l’altre. Unes crítiques que col·loquen a cada fet històric i cada personatge en el lloc que li correspon. Que ningú esperi trobar en la novel·la una defensa aferrissada de tot allò català i un alçament patriòtic. L’escriptor es queda a gust amb els polítics de La Generalitat de Catalunya, els anomenats felpudos rojos.  La figura d’Antoni de Berenguer és l’exemple més clar de la tonteria política catalana del moment.

Després d’haver llegit altres llibres de l’autor en un magnífic català com La Pell Freda o Pandora al Congo em va sorprendre  l’ús del castellà en Victus. Només puc dir, però, que l’Albert Sánchez Piñol és un crack, escriu tant bé en català com en castellà.

Victus es llegeix també com una gran novel·la d’aventures. El ritme és esplèndid i l’autor aconsegueix que et quedis atrapat en les peripècies de Martí Zuviría. El cap se’ns omple de muralles, de paral·leles, de línies de defensa, de baluards, d’artilleria, de petits herois… quin plaer de lectura!

Victus està presentat amb una edició cartoné  molt maca acompanyada amb un planell desplegable del setge de Barcelona. Cal destacar la feina de Xavier Piñas i Joan Solé que han incorporat a la novel·la unes il·lustracions de l’època bellíssimes que ajuden a entendre la trama de la història.

Dani Aranda, llegint Victus a casa seva. En Dani, un bon amic, sempre receptiu i creatiu, ha estat el responsable del fantàstic muntatge amb playmóbils sobre el setge de Barcelona que m’ha servit per il•lustrar amb bones fotografies aquesta ressenya.

Ara que parlem tant de la independència de Catalunya, potser caldrà posar-se al dia i carregar-se de raons. Victus serveix per obrir moltes portes de la història, correspon a cada lector la feina d’aprofundir-ne més.  L’autor afirma en les entrevistes de promoció del llibre que “els catalans tenim poc coneixement de la nostra història, del  que suposa per la pèrdua de les nostres llibertats el setge de Barcelona i que segurament  moltes persones pensen que Villarroel és un carrer de Barcelona que baixa”.

Quan acabes de llegir el llibre és inevitable comparar aquell 1714  amb la situació actual de Catalunya. En el nou escenari d’independència del país, estaran a l’altura els polítics catalans? El que està clar és que tant en el 1714 com ara, els polítics són una casta a part allunyada de la ciutadania. Els polítics, de tots els colors i de totes les tendències, tenen traça a l’hora de clavar el punyal de la traïció al poble. Abans i ara. I el poble a patir…

De la mateixa manera que en Martí Zuviría es passa tota la novel·la buscant una paraula que doni sentit a la seva existència, cada un de nosaltres haurà de trobar també el seu encaix en un nou món que ara sí ha de ser possible, no?

Títol: Victus Autor:  Albert Sánchez Piñol   Editorial: La Campana   EAN: 978-84-96735-729   Primera edició:  octubre de 2012   Format: cartoné, 605 pàg.  Preu:  24 euros.

1.Entrevista a Albert Sánchez Piñol en el programa Pàgina 2 de TVE. Prem aquí.

2.Vídeo de La Coronela de Barcelona amb playmóbils. Prem aquí.

Advertisements

24 Respostes to “VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol”

  1. Manel Xicota 9 Novembre 2012 a 11:22 #

    Hola Jordi!

    Excel·lent llibre. Diria que, pel que fa a lectures, aquest ha estat un any boníssim i amb dues peces que destaquen pel damunt de totes, aquesta i, sobretot, “Jo confesso”. Dues obres força diferents, però amb un denominador comú, excel·lentíssima literatura… Si més no, al meu entendre.

    A banda de poder il·lustrar-nos sobre aquests fets amb d’altra bibliografia més “científica”, “Victus” em sembla una manera molt bona per apropar-nos als fets de 1714 i a, potser, l’arrel dels actuals desitjos independentistes. I, a més a més, amb la gràcia de poder-ne fer una lectura, simple, de llibre d’aventures.

    Salut!

    • jordi1973 9 Novembre 2012 a 16:11 #

      Estic totalment d’acord amb tot el què dius, Manel. La veritat és que Victus es la gran novel•la de 1714. Ja han aparegut d’altres i imagino que hi haurà més publicacions, però aquesta ha posat el nivell molt alt.

  2. montserrat solà 9 Novembre 2012 a 14:00 #

    Hola a tots,

    Ja fa dies vaig llegir el llibre, més ben dit el vaig devorar, em va emocionar, a partir d’ara haurem de tenir molt més en compte en Villarroel, i és veritat que sabem poc de la nostra pròpia història, de fet som uns ignorants de tantes coses que ens són pròpies, som pobres coneixedors del nostre passat ens han robat tantes i tantes coses i una d’elles és aquesta.
    M’agradat molt com tracta al poble em va semblar molt interessant, sempre som els mateixos els que patim i els que ens hem de guanyar l’aire que respirem a esgarrapades, el poble que no té res per perdre, s’ha de jugar la vida perquè és l’únic que té i això sempre m’ha semblat sublim i èpic.
    Dec ser molt toba perquè aquesta mena d’històries m’arriba al cor i el sentit de la justicia sempre a favor dels més poderosos i els més rics dels polítics d’abans i d’ara, només pensat en ells i en el seu benefici particular es repeteix i es perpetua pels segles dels segles….
    Ja era hora, esperava amb candeletes algun comentari sobre el VICTUS i finalment he pogut parlar-ne, no volia ser la primera, em feia vergonya ……
    Fins aviat

    • jordi1973 9 Novembre 2012 a 16:19 #

      Montse, es nota que el llibre t’ha agradat. Parles amb passió i això està molt bé. Comparteixo tots els teus comentaris. No et faci vergonya donar la teva opinió. De fet, poder compartir les opinions, és una de les millors parts de la lectura d’una novel•la. Benvinguda!

  3. Manel Xicota 9 Novembre 2012 a 14:21 #

    Doncs, encara que hagi estat el segon comentari, benvingut i molt encertat Montserrat.

  4. edcyadventures 9 Novembre 2012 a 16:49 #

    M’grada molt les fotos de playmóbils!

    • jordi1973 9 Novembre 2012 a 21:45 #

      Hola Tracy. El Dani, que és un crak.Jo només he fotografiat.

  5. Carles Peña 10 Novembre 2012 a 10:33 #

    Hola Jordi, molt bon post i molt bon llibre.

  6. xavier piñas 15 Novembre 2012 a 14:13 #

    Hola, sóc el Xavier Piñas. Gràcies per mencionar-me. Algunes de les il.lustracions (moltes) no són de l’època. Són fetes de 0 imitant l’estil antic (pags. 63, 65, 537 i altres). Un exercici q recomano a tots els il.lustradors. Canviar de registre i convèncer és un petit triomf. Gràcies de nou.

    • manelxicota 15 Novembre 2012 a 14:18 #

      Aprofitant l’avinentesa, doncs, jo també m’afegeixo a les felicitacions per al Xavier Piñas i per un doble motiu, per les il·lustracions del llibre en si i, per una altra banda, pel tema del canvi de registre, cosa que no tots els il·lustradors saben fer, i per experiència ho dic.

    • jordi1973 15 Novembre 2012 a 16:28 #

      Gràcies a tu per la feina feta. De fet, el que comentes aquí encara li dóna més valor, ja que reprodueixes molt bé la il•lustració de l’època.

      Gràcies per deixar el comentari i et convido a passar-te pel bloc quan vulguis.

  7. Jaume ET 9 Mai 2013 a 0:45 #

    Com a novela historica em sembla sensacional. Ja calia posar les coses al seu lloc, i poder accedir a dades historiques, durant molts anys amagades pels vencedors. Ara be, discrepo amb la majoria de opinions que la qualifiquen de novela apassionant, amb un ritme trepidant, etc etc. Pel meu gust es una novela que no enganxa, com les altres del Sanchez Piñol. Feia temps que no em passava, que un llibre amb tant bona premsa, em costés tant d’acabar. Què hi farem… Jo l’he viscut així.

    • jordi1973 10 Mai 2013 a 0:07 #

      Ei, cadascú pot opinar el que vulgui, només faltaria. A mi en canvi m’ha agradat molt. A vegades passa que et parlen tant bé d’una novel•la que et fas unes expectatives molt altes i després…

  8. Óscar Aguilera 28 Mai 2013 a 20:55 #

    Hey! No fa ni cinc minuts que he acabat de llegir el llibre, m’ha donat molta pena acabar el llibre, no se com descrivir-ho, pero ha sigut estrany!! El llibre m’ha encantat i l’he devorat. (6 dies).
    Ara me quedat una mica “orfe” de lectura i necessito més “novela historia d’avantures amb tocs d’humor i penes” per vena!!!
    Hem podeu aconsellar alguns altres titols?? Gràcies avançades!

    • jordi1973 28 Mai 2013 a 23:53 #

      Hola, Òscar. Moltes gràcies pel comentari, passa per aquí quan vulguis.

      La Pell Freda de Sánchez Piñol, és una molt bona novel•la. Res a veure amb la trama de Victus.

      Si busques humor, et recomano La tieta Mame, de Patrick Dennis, editat per Quaderns crema.

      Finalment, Quan arribi el pirata i se m’emporti, de Lluís-Anton Baulenas, editat per La Magrana, té molta aventura.

  9. Pep 31 Agost 2013 a 4:02 #

    Acabo de devorar el llibre en nomes tres dies!!! Fantastic!!

  10. Camilo 6 Setembre 2013 a 21:16 #

    Hola, he trobat per casualitat aquesta pagina i no he pogut resistir-me a escriure. Soc nascut a barcelona de pares castellans, i cada día que pasa estic mes enamorat de aquesta terra i aquet poble, i despres de llegir aquet llibre encara mes. L’ he acabat de llegir i no faig res mes que buscar per internet mes dades de la historia de catalunya i dels personatges del llibre, m’ ha provoca la necesitat de adquirir molta mes informacio. Vull donar les gracies a tothom que ha fet posible aquet llibre.

    • jordi1973 6 Setembre 2013 a 21:51 #

      Hola, Camilo. Gràcies per compartir les teves opinions en el bloc. Ens agrada que t’agradi aquesta terra. Catalunya sempre ha estat un país d’acollida i ha tingut la sort de conviure amb moltes cultures i maneres de fer. Si vols més informació sobre 1714 ara és el millor moment. A les llibreries trobaràs molts llibres recentment publicats. Aquí deixo també un enllaç sobre el Born Centre Cultural on hi trobaràs també molta informació: Salut, i passa per aquí quan vulguis.

  11. Laura Villaret 27 Setembre 2013 a 19:57 #

    Hola! Les imatges em semblen fantàstiques, les puc utilitzar pel Facebok de la nostra biblioteca?

    • jordi1973 27 Setembre 2013 a 22:01 #

      Hola, Laura. Sí, sí cap problema. Pots utilitzar les fotos. Només et demano que citis el bloc i li facis un enllaç. Totes les fotos del bloc estan sota una llicència de Creative Common: Reconeixement / No comercial / Sense obra derivada.

      També ens pots trobar al Facebook (Tot és una mentida). Quan publiquis les fotos ens pots etiquetar i així et busquem.
      Una abraçada!

Trackbacks/Pingbacks

  1. Victus | - 13 Agost 2014

    […] Tot és una mentida  |  El placer de la lectura  | […]

  2. MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys! | Tot és una mentida - 3 Novembre 2016

    […] 2. VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: