11 POEMES, 11 CANÇONS

16 ago

La música ha anat moltes vegades de la mà de la literatura. Les novel·les i sobre tot la poesia han inspirat molts grups i cantautors a musicar textos literaris. És inabastable la quantitat de cançons que s’han generat a partir de la literatura. La relació és molt estreta i a vegades un lector descobreix un poeta a partir del seu músic preferit i a l’inrevés.

Avui presento onze vídeos de la xarxa social. He mirat de relacionar diferents poetes catalans amb diferents músics catalans a partir del lligam entre poeta-poema-cançó.  11 poemes i 11 cançons. Sóc conscient que en falten molts. De poetes i de músics. Ja hi haurà  més oportunitats per fer una segona tongada.

La ressenya d’avui enceta la relació entre música i literatura. És un tema ampli que dóna per molts posts (música espanyola, anglesa, americana…) i pot ser caldrà lligar-ho de manera temàtica. Quina és la teva cançó  literària?

 
1.Videoclip del poema Anem de Jacint Verdaguer, del llibre Al cel, musicat per Roger Mas i inclòs en el disc Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008).


2.Adaptació del poema No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol. José María López Sanfeliu més conegut per Kiko Veneno, músic andalús però d’origen català (va néixer a Figueres el 1952),   va incloure en la gravació del disc Veneno de 1977 la traducció al castellà del poema amb el títol No pido mucho.


3.Pascal Comelade i Enric Cassasses van editar plegats el disc La manera més salvatge (2006, Dismedi) i van musicar el poema Sense el ressò del dring de Joan Salvat-Papasseit. Una cançó magnífica que canta un poeta recitant un altre poeta.


4.Cançó del bes sense port, poema de Maria Mercè Marçal. Miguel Poveda, el flamenc barceloní, canta acompanyat al piano per Gustavo Llull al Teatre Atrium  de Viladecans el 4 novembre de 2006 dins la gira de presentació del disc Desglaç on va musicar dotze poetes catalans.


5. Decapitació I i II. Poemes del poeta vallesà Joan Oliver i Sellarès més conegut com  Pere IV i musicats per Joan Pons,  líder del grup de La Segarra El petit de Cal Eril.


6.”Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades […] i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari”. Aquest popular text és de  Francesc Pujols, escriptor i filòsof català reivindicat per Quimi Portet en aquesta cançó.


7.Xerramequ Tiquismiquis versiona a ritme de raggamuffin El fugitiu, un altre poema de Miquel Martí i Pol.


8.Videoclip oficial de la cançó Llenya d’alzina del disc Esquitxos ultralleugers (El Tigre de Cibèria, 2009) del grup de pop irònic Els Nens Eutròfics. Poema de Josep Pedrals.


9.La poesia del barceloní Jose Maria Fonollosa va ser homenatjada per Albert Pla en Supone Fonollosa, el seu cinquè disc editat el 1995. Añoro és un dels poemes musicats en el disc.


10.Te’n recordes, Ovidi? És una peça de col·leccionista, una selecció d’actuacions musicals des dels anys 70 als 90 de la carrera d’Ovidi Montllor, amb cançons íntegres i alguna d’inèdita. Aquesta és la primera part del segon programa especial que TVE-Catalunya va dedicar al desè aniversari de la mort del cantant, actor i poeta d’Alcoi. Podeu escoltar les cançons: L’escola de Ribera, Carnisseria ( poema de Jaume Subirana), Serà un dia que durarà anys i Petita.


11.Recital de poesia de Dolors Miquel i Enric Casasses amb música de Jordi Calvet, als Nois de la Torre de Torredembarra, juliol 2012.

4 Respostes to “11 POEMES, 11 CANÇONS”

  1. jero 20 Agost 2012 a 17:11 #

    George, olé per aquesta entrada. Faig la meva petita aportació amb els nostres adorats MISHIMA, acussats a vegades de massa pretenciosos (ya, claro). Apart de que al darrer disc han fet menció a Rilke (a “Rilke”) o a Brassens (també un poeta) amb “No existeix l’amor feliç”, a SET TOTA LA VIDA, del 2007, ja van adaptar un poema de Joan Maragall: “Els ametllers”. Cançó del mateix títol.

    • jordi1973 21 Agost 2012 a 11:27 #

      Els Mishima són molt grans. La versió de No existeix l’amor feliç la conexixia, no la dels Ametllers, que tot i haver-la escoltat mil cops desconeixia que l’autor era el mestre Maragall. Estic content que t’hagi agradat la ressenya, Jero, valoro molt la teva opinió ja que ets un màster-crak en això de la música. Una abraçada, i petonets pel Manel.

      • jero 21 Agost 2012 a 12:25 #

        Master-catacrack… Hi ha un home dels que poses que no m’acaba de fer el pes. Roger Mas. I ho he provat anant a concerts i tot però el trobo un xic cerebral i que es deixar anar poc. No sé… Tot el contrari que el petit de Cal eril, per exemple. Jo no sabia que la de Kiko Veneno era de Martí i Pol.

      • jordi1973 22 Agost 2012 a 18:47 #

        Sí, és cerebral, però en els concerts crec que es deixa anar bastant. Gasta una bona ironia natural. Les seves cançons m’arriben. No sé, m’agrada força. Per gustos els colors, diuen…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: