LA CASA DE LAS BELLAS DURMIENTES, de Yasunari Kawabata

28 abr

El senyor Eguchi és el protagonista de la novel·la. Té seixanta-set anys i fa ús durant diferents nits de La casa de las bellas durmientes. Un bordell curiós i secret on l’ancià paga per passar la nit en  companyia de noies joves i verges que prèviament han estat induïdes amb narcòtics per dormir tota la nit.

Tot i estar dormides, cada petit detall de les noies farà enfrontar el vell amb les seves experiències i la relació que ha tingut amb les dones de la seva vida: la mare, l’esposa, les filles, les amants…

La novel·la, pertorbadora i d’una gran bellesa descriptiva, combina moments dolços i lírics amb d’altres d’una gran violència estètica.

Yasunami Kawabata és un de escriptors japonesos més populars dins i fora del seu país. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1968. Kawabata es va suïcidar quan tenia setanta-dos anys.

La casa de las bellas durmientes es va publicar el 1960. A l’obra l’autor reflexiona sobre la sexualitat, el temor a la mort i la nostàlgia de la joventut perduda.

Como ella no se despertaría, los viejos huéspedes no tenían que sentir vergüenza de sus años. Eran completamente libres de entregarse sin limitaciones a sueños y recuerdos de mujeres.

Títol: La casa de las bellas durmientes  Títol original: Nemureru bijo    Autor: Yasunari Kawabata    Traductor:  M.C.    Editorial: Emecé   Primera edició: abril de 2012    EAN: 978-84-96580-79-4   Preu:  18 euros   Format:   Cartoné, 13’5 x 21’5, 112 pàg. Traduït al català per l’editorial Viena com a La casa de les belles adormides.

4 Respostes to “LA CASA DE LAS BELLAS DURMIENTES, de Yasunari Kawabata”

  1. manelxicota 30 Abril 2012 a 9:28 #

    Jordi, un cop més, una molt bona recomanació. A mi em va agradar molt, fins i tot amb coses tant senzilles com l’intervenció de la meteorologia exterior en les descripcions dels interiors…

    • jordi1973 30 Abril 2012 a 13:36 #

      Per a mi ha estat un descobriment, la veritat. El final del llibre, que no desvelarem aquí, em va deixar rumiant molta estona…

  2. Mònica 30 Abril 2012 a 13:22 #

    Em va encantar l’aura de silenci i quietud de les escenes que contrastaven amb el fluïr constant i turbulent dels pensaments de l’Eguchi.
    El vaig llegir en català “La casa de les belles adormides” i he de dir que la traducció em va plaure.
    Gràcies per la recomanació!

    • jordi1973 30 Abril 2012 a 13:39 #

      Estic d’acord amb les teves observacions, Mònica. La lectura del llibre ha estat una sorpresa molt agradable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: