TORN DE NIT, d’Agustí Vehí

18 febr.

Vilaclara (Al Empordà) és el lloc on treballen en el torn de nit cinc guàrdies urbans: en Codipenal, la Jennifer, en Nicetu, en Marcel·lí i en Palomu, el caporal.

Posar pau entre dos polítics que es barallen, atendre la denúncia per  soroll en el Cocotero Loco, comprovar  l’avís de sospitosos al Museu del poble, dominar la diplomàcia a Ca les Senyoretes,  atrapar l’àvia batman ( sospitosa de robar les flors dels parcs) són part de les accions d’aquests policies. Una feinada que en Nicetu i en Marcel·lí, els líders del grup, saben executar amb la saviesa que dóna l’experiència mentre visiten els bars del poble, gaudeixen de bons àpats, li fan la conyeta al caporal i ensenyen  l’art de l’ofici als joves.

El carajillo, l’afició preferida dels protagonistes, esdevé molt més que una beguda per convertir-se en una manera de veure la vida. Torn de nit és una novel·la negra plena d’humanitat, amb molt d’humor i ironia catalana.

La novel·la d’Agustí Vehí  forma part de crims.cat, el nou recull de novel·la criminal en llengua catalana, que vol donar resposta a la presència  d’una  col·lecció similar a la mítica La Cua de Palla.

Agustí Vehí, ha guanyat  el premi Crims de Tinta el 2011 amb la novel·la Quan la nit mata el dia, publicada per l’editorial La Magrana.

La qüestió filosoficomoral a discutir és: pot, o no pot, un cambrer discret i amb temor de Déu i de les lleis dels homes fer catorze o quinze carajillos de cop? Estem davant d’un cas d’això que convinem a denominar mobbing?

Títol: Torn de nit   Autor: Agustí Vehí   Editorial: Alrevés   Primera edició en català:  Gener de 2012   EAN: 978-84-415-09840-9   Preu: 15 euros   Format: Tapa tova, 13’50 x 20, 159 pàg. No està traduït al castellà.

Anuncis

2 Respostes to “TORN DE NIT, d’Agustí Vehí”

  1. Manel 19 febrer 2012 a 11:15 #

    Així, d’entrada, pels noms dels personatges i pels comentaris respecte els carajillos, sembla més una novel·la d’humor que no pas una novel·la negra…
    El que segur que sí que és interessant és la referència a “La cua de palla”, una gran col·lecció amb diferents èpoques i que m’ha portat el record del descobriment de Margaret Millar, la dona d’en Ross Macdonald i que, amb els anys, havia quedat arraconada en algun raconet de la memòria… Caldrà posar-hi solució.

    • jordi1973 19 febrer 2012 a 15:36 #

      Tens raó, Manel. És més aviat una mena de vodevil humorístic emmarcat dins d’una novel•la negra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: