NI SIQUIERA LOS PERROS, de Jon McGregor

4 Feb

Robert Radcliffe és trobat mort al seu pis d’una ciutat  d’ Anglaterra. Ell serà el centre de la novel·la i el lector anirà recopilant informació sobre les circumstàncies de la seva mort  com si d’una autòpsia es tractés.

Al voltant d’en Robert es desplega la relació amb la seva dona i la seva filla. Serem testimonis dels diferents moments  vitals de la família fins que tot es precipita i la unitat familiar cau en desgràcia.

No menys importància tenen els amics de la víctima. L’heroïna i el crack són el lligam amb ells. A canvi de petits favors,  com anar a comprar per ell o subministrar-li  alcohol,  utilitzen el pis per drogar-se i descansar amb seguretat.

Els centres de rehabilitació, els grups de suport mutu, la presó, els albergs d’acollida i els suburbis són el paisatge vital d’aquest grup de ionquis, que es passen tota la novel·la consumint cavall i abocant-se  inevitablement cap a la mort.

La novel·la està carregada d’imatges impactants, encara que el to literari s’allunya del món sòrdid de la droga. L’autor transmet, més aviat, una profunda compassió per uns personatges que estan morts en vida. Unes històries personals  plenes de desencant, desesperança i soledat  que commouen al lector.

L’autor és l’ escriptor britànic Jon McGregor (Bermuda, 1976) que el 2002 va ser l’autor més jove nominat al Premi Booker per la seva novel·la Si nadie habla de las cosas que importan.


Haría cualquier cosa para volver a eso. Seguir levantándose para volver a esa sensación de bienestar otra vez. Sentirse bien, sentirse a gusto, sentir algo así como que todas las preocupaciones han desaparecido. Los miedos. Todas las emociones resueltas.

Títol: Ni siquiera los perros   Títol original: Even the dogs   Autor: Jon McGregor   Traductor: Eduardo Iriarte   Editorial: Salamandra   Primera edició: Gener de 2012   EAN: 978-84-9838-413-0   Preu: 15.90 euros   Format: Tapa tova, 221 pàg. No està traduït al català.

5 Respostes to “NI SIQUIERA LOS PERROS, de Jon McGregor”

  1. Manel Xicota 4 Febrer 2012 a 0:36 #

    Jordi, sembla molt interessant… Tot i que la llista de pendents és prou llarga, ara estic amb “Paseos con mi madre” del Javier Pérez Andújar, molt interessant –haig de reconèixer que sóc poc objectiu amb un autor amic meu–, i després m’espera la darrera novel•la del Fred Vargas, una debilitat, també, del nostre comú amic Carles.

    • jordi1973 4 Febrer 2012 a 16:32 #

      Tens molt bona literatura entre mans. Paseos con mi madre em va cridar l’atenció quan es va publicar. Trobo que la ciutat de Sant Adrià d’en Pérez Andújar pot tenir moltes semblances amb el nostre Mollet.

      • Manel Xicota 4 Febrer 2012 a 19:14 #

        Doncs segur que sí. A mi m’ha recordat la meva infància a Santa Perpètua. No obstant, per qui no pugui tenir referents com els nostres, és un bon llibre amb poesia del qüotidià…, evidentment, literari.

  2. Carles Peña 12 Febrer 2012 a 12:21 #

    Molt bona recomanació, Jordi i una foto molt interessant.

    • jordi1973 12 Febrer 2012 a 19:00 #

      Gràcies, Carles. La foto vol il•lustrar el món de l’heroïna, com pots imaginar. Evidentment tot és una mentida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: